Estarà a l'eixample, i ha de començar, segons el projecte adoptat, al carrer del marquès de Campo Sagrado, per acabar a l'extrem de Barcelona per la part de Gràcia. Es veurà travessat pels carrers del Parlament, Etna, Tamarit, Floridablanca, Sepúlveda, Corts, Diputació, Consell de Cent, Aragó, València, Mallorca, Provença, Rosselló i Còrsega.
Llegir l’original en castellà
Estará en el ensanche, y debe comenzar, según el proyecto adoptado, en la calle del marqués de Campo lo, para terminar en el extremo de Barcelona por la parte de Gracia. Se verá cruzada por las calles del Parlamento, Etna, Tamarit, Floridablanca, Sepíílveda, Cortes, Diputación, Consejo de Ciento, Aragón, Valencia, Mii Horca, Provenza, Rosellón y Córcega.
L'Ajuntament, acceptant el dictamen de l'autor d'aquestes línies, va acudir a donar a aquest carrer el nom de Borrell en memòria del comte de Barcelona d'aquest nom, que va governar des del 954 fins al 992.
Llegir l’original en castellà
El Ayuntamiento, aceptando el dictamen del autor de estas líneas, acudió á dar á esta calle el nombre de Borrell en memoria del conde de Barcelona de este nombre, que gobernó desde 954 hasta 992.
Alguns, amb poc fonament al nostre parer, creuen que del comte Borrell daten la sobirania i inde- I98 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Algunos, con poco fundamento á nuestro parecer, creen que del conde Borrell datan la soberanía é inde- I98 VÍCTOR BALAGUER
pendència de Catalunya. En la nostra Història de Catalunya creiem haver demostrat que això és un error, per ser aquelles anteriors, datant de l'època de Guifré el Pelós. %
Llegir l’original en castellà
pendencia de Cataluña. En nuestra Historia de Cataluña creemos haber demostrado que esto es un error, por ser aquéllas anteriores, datando de la época de Vifredo el Velloso. %
Però encara que no tingui aquesta glòria el comte Borrell, és una de les nobilíssimes figures de la nostra història. Va ser gran protector de les ciències i les lletres, que van rebre notable impuls durant el seu govern, i amic molt íntim del savi Gerbert, que després havia de ser papa.
Llegir l’original en castellà
Pero aun cuando no tenga esta gloria el conde Borrell, es una de las nobilísimas figuras de nuestra historia. Fué gran protector de las ciencias y las letras, que recibieron notable impulso durante su gobierno, y amigo muy íntimo del sabio Gerberto, que después había de ser papa.
Durant el seu regnat, al 986, es va perdre Barcelona, de la qual es va apoderar Almanzor, després d'haver guanyat una sagnant victòria sobre el comte a la plana de Matabous, al peu del castell de Montcada. Borrell va anar a refugiar-se a Manresa, i allà va reunir un exèrcit de valents, datant d'aleshores els famosos homes de paratge tan nomenats a les nostres cròniques i històries. Aquests homes de paratge, és a dir, fidalgs, homes de paratge o casa pairal, van rebre aquest títol de Borrell amb privilegi militar o de noblesa hereditari, per haver acudit a una crida amb armes i cavall per ajudar-lo en la reconquesta de Barcelona. Amb el seu auxili el comte va recobrar ben aviat la capital del Principat.
Llegir l’original en castellà
Durante su reinado, en 986, se perdió Barcelona, de la cual se apoderó Almanzor, después de haber ganado una sangrienta victoria sobre el conde en la llanura de Matabous, al pie del castillo de Moneada. Borrell fué á refugiarse en Manresa, y allí reunió un ejército de valientes, datando de entonces los famosos homes deparatge tan nombrados en nuestras crónicas é historias. Esos hombres de paraje, es 3ecir, hidalgos, hombres de paraje ó casa solariega, recibieron este título de Borrell con privilegio militar ó de nobleza hereditario, por haber acudido á un llamamiento con armas y caballo á fin de ayudarle en la reconquista de Barcelona. Con su auxilio el conde recobró bien pronto la capital del Principado.
Hi ha una tradició, de la qual hem donat compte en parlar del carrer de Basea, suposant que Borrell va morir el 993 a conseqüència d'una nova invasió de moros a Catalunya, sent-li llençat el cap dins de Barcelona per mitjà d'una ballesta. És una faula, com tantes altres de què els antics cronistes van poblar la història de Catalunya. La crítica històrica, amb documents irrefutables, ha vingut a provar la falsedat d'aquesta tradició. Borrell va morir en edat avançada, de mort natural, a finals del 992, i ja els moros no van tornar a apoderar-se de Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Hay una tradición, de la cual hemos dado cuenta al hablar de la calle de Basea, suponiendo que Borrell murió en 993 á consecuencia de una nueva invasión de moros en Cataluña, siendo arrojada su cabeza dentro de Barcelona por medio de una ballesta. Es una fábula, como tantas otras de que los antiguos cronistas poblaron la historia de Cataluña. La crítica histórica, con documentos irrefutables, ha venido á probar la falsedad de esta tradición. Borrell murió en edad avanzada, de muerte natural, á fines del 992, y ya los moros no volvieron á apoderarse de Barcelona.
Fi de l’entrada original