Tornar a l'atles

Colón (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 287–289

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És la que posa en comunicació la plaça Reial amb la Rambla de Caputxins o del Centre.

Llegir l’original en castellà

Es la que pone en comunicación la plaza Real con la Rambla de Capuchinos ó del Centro.

Se li va donar aquest nom en memòria de Cristòfor Colom, el descobridor d'Amèrica, la història i vicissituds del qual són massa conegudes perquè ens aturem a explicar-les. Només farem menció de la seva arribada a aquesta capital i de la seva rebuda en ella.

Llegir l’original en castellà

Diósele este nombre en memoria de Cristóbal Colón, el descubridor de America, cuya historia y vicisitudes son bien conocidas para que nos detengamos á contarlas. Sólo haremos mención de su llegada á esta capital y de su recibimiento en ella.

Els Reis Catòlics es trobaven a Barcelona quan va regressar Colom del seu aventurat i triomfant empre-

Llegir l’original en castellà

Los Reyes Católicos se hallaban en Barcelona cuando regresó Colón de su aventurada y triunfante empre-

. El descobridor del nou món, desembarcat a Palos, si bé hi ha qui pretén que va desembarcar a la mateixa Barcelona, es va venir per terra a la capital del Principat, sent rebut entusiàsticament per tots els pobles del trànsit.

Llegir l’original en castellà

. El descubridor del nuevo mundo, desembarcado en Palos, si bien hay quien pretende que desembarcó en la misma Barcelona, se vino por tierra á la capital del Principado, siendo recibido entusiastamente por todos los pueblos del tránsito.

Heus aquí com refereix un autor la seva arribada a la nostra ciutat:

Llegir l’original en castellà

He aquí cómo refiere un autor su llegada á nuestra ciudad:

Va clarejar el 3 d'abril de 1493, i els carrers de Barcelona presentaven l'animat quadre d'un poble que ple d'alegria corria en tropell a veure el famós personatge que amb una audàcia singular s'havia llançat a mars desconeguts a la recerca d'un país també desconegut. Se li va manar fer una solemne rebuda a la qual va sortir la cort, i per honrar-lo més els monarques van ordenar posar en públic la seva estrada i soli reial, on estaven asseguts, i amb ells el príncep primogènit D. Joan, el seu hereu. Va entrar Cristòfor Colom acompanyat de multitud de cavallers, i arribat, es va aixecar D. Ferran, i ell, agenollant-se, va demanar les mans* als reis, els quals amb gran complaença les hi van donar, i li van manar aixecar-se i asseure's en una cadira a la seva presència, distinció molt notòria per ser cosa inu-sitada a Espanya. Atents escoltaren la relació del seu viatge i l'esperança que tenia de descobrir terres més grans, i es meravellaren d'escoltar que els habitants dels països recentment descoberts no tinguessin vestits, ni ferro, ni vi, ni cap animal més gran que un gos, ni naus grans sinó canoes com arteses d'una sola peça, ni coneguessin les lletres ni la moneda; i s'horroritzaren que es devoressin els uns als altres i fossin idòlatres. Per això feren propòsit de desarrelar tan abominable inhumanitat, i convertir-los a la religió cristiana. Colom els va posar de manifest l'or i la resta que duia amb si, a la vista dels quals quedaren meravellats ells i els assistents, perquè tot, excepte l'or, era nou com la terra de què procedia. Lloaren els papagais per la bellesa i brillantor del seu plomatge, uns molt verds, altres molt vermells, altres grocs amb 30 pintes de divers color, i pocs d'ells semblants als que d'altres parts es duien; gustaren de les buties o conills per la seva petitesa, el seu color gris, orelles i cua de ratolí; tastaren l'ají (espècia dels indis, que cregueren que els cremava la llengua), les batates, els galls dindis, i s'estranyaren que en aquelles regions no es conegués el blat. Però el que més va cridar la seva atenció foren sis indis, els quals, segons expressa López de Gomara, duien arracades a les orelles i nassos, i no eren blancs, ni negres, ni bruns, sinó com tiriciats o codonyats.

Llegir l’original en castellà

«Amaneció el 3 de Abril de 1493, y las calles de Barcelona presentaban el animado cuadro de un pueblo que lleno de alborozo corría en tropel á ver al famoso personaje que con arrojo singular se había lanzado á mares desconocidos en busca de un país desconocido también. Mandósele hacer un solemne recibimiento al cual salió la corte, y para honrarle más los monarcas ordenaron poner en público su estrado y solio real, donde estaban sentados, y con ellos el príncipe primogénito D. Juan, su heredero. Entró Cristóbal Colón acompañado de multitud de caballeros, y llegado, levantóse D. Fernando, y él hincando la rodilla pidió las manos* á los reyes, quienes con gran complacencia se las dieron, y mandáronle levantar y sentarse en una silla á su presencia, distinción muy notoria por ser cosa inusitada en España. Atentos escucharon la relación de su viaje y la esperanza que tenía de descubrir mayores tierras, y pasmáronse de oir que los moradores de los países recién descubiertos no tuviesen vestidos, ni hierro, ni vino, ni animal alguno mayor que un perro, ni naves grandes sino canoas como artesas de una sola pieza, ni conociesen las letras ni la moneda; y horrorizáronse de que se devorasen unos á otros y fuesen idólatras. Por esto hicieron propósito de desarraigar tan abominable inhumanidad, y convertirles á la religión cristiana. Colón les puso de manifiesto el oro y lo demás que traía consigo, á cuya vista quedaron maravillados ellos y los asistentes, porque todo, excepto el oroT era nuevo como la tierra de que procedía. Loaron los papagayos por la hermosura y brillantez de su plumaje, unos muy verdes, otros muy colorados, otros amarillos con 3o pintas de diverso color, y pocos de ellos parecidos á los que de otras partes se traían; gustaron de las butias ó conejos por su pequenez, su color grisr orejas y cola de ratón; cataron el ari (especia de los indios, que creyeron les quemaba la lengua), las batatas, los gallipavos, y extrañaron que en aquellas regiones no se conociera el trigo. Pero lo que más llamó su atención fueron seis indios, quienes, según expresa López de Gomara, llavaban zarcillos en las orejas y narices, y no eran blancos, ni negros, ni loros, sino como tiriciados ó membrillos cochos.

» Grandement honoraren Cristòfor Colom els monarques, omplint-lo de senyalades mercès. Li confirmaren el privilegi de la dotzena part dels drets reials; li'n van expedir un altre en aquesta ciutat el 28 de maig de 1493, creant-lo noble i donant-li el títol d'almirall perpetu de les Índies per a ell i els seus descendents per via de majorat; van atorgar el Don als seus germans Bartolomé i Diego, encara que aleshores no es ELS CARRERS DE BARCELONA 2S9

Llegir l’original en castellà

» Grandemente honraron á Cristóbal Colón los monarcas colmándole de señaladas mercedes. Confirmáronle el privilegio de la duodécima parte de los derechos reales; expidiéronle otro en esta ciudad el 28 de Mayo de 1493, creándole noble y dándole el título de almirante perpetuo de las Indias para sí y sus descendientes por vía de mayorazgo; otorgaron el Don á sus hermanos Bartolomé y Diego, aunque entonces no se LAS CALLES DE BARCELONA 2S9

es trobaven a la cort, i al primer el van nomenar adelantat. Van concedir a Colom les mateixes armes de Castella i de Lleó, quarterades amb altres que novament li van assenyalar perquè signifiquessin els seus treballs i admirable descobriment, aprovant i confirmant de la seva autoritat reial les antigues del seu llinatge, i formant de totes juntes un bell escut amb el seu timbre i divisa orlat amb aquest lema:

Llegir l’original en castellà

hallaban en la corte, y al primero nombraron adelantado. Concedieron á Colón las mismas armas de Castilla y de León, acuarteladas con otras que nuevamente le señalaron para que significasen sus trabajos y admirable descubrimiento, aprobando y confirmando de su autoridad real las antiguas de su linaje, y formando de todas juntas un hermoso escudo con su timbre y divisa orlado con este mote:

Per Castella i per Lleó Nou món trobà Colom i.

Llegir l’original en castellà

Por Castilla y por León Nuevo mundo halló Colón i.»

Fi de l’entrada original