És la que enllaça la plaça de la Constitució o de Sant Jaume amb la del Regomir.
Llegir l’original en castellà
Es la que enlaza la plaza de la Constitución ó de San Jaime con la del Rcgomir.
En entrar en aquest carrer per la plaça de la Constitució, a l'esquerra, es troba la Casa dels comuns dipòsits.
Llegir l’original en castellà
Al entrar en esta calle por la plaza de la Constitución, á la izquierda, se halla la Casa de los comunes depósitos.
La Taula o Banc de canvi i dipòsits comuns fou instituït pel Municipi barceloní l'any 1401, sent el primer establiment d'aquesta naturalesa que es va fundar a Europa. Es deia vulgarment Taula de canvi, i es va aixecar expressament per a ell un edifici, davant de la Casa de la Ciutat, al mateix lloc que ocupa avui l'actual, reconstruït fa pocs anys. Fou instituït aquest Banc perquè els particulars hi col·loquessin les sumes que volguessin a benefici del tant per cent, estant assegurat amb el crèdit i les rendes públiques de la ciutat. Es dividia en dos ramificacions distintes relatives als seus dos objectes principals: el Banc mercantil i el Dipòsit de cabals dels particulars.
Llegir l’original en castellà
La Tabla ó Banco de cambio y depósitos comunes fué instituido por el Municipio barcelonés en el año de 1401, siendo el primer establecimiento de esta naturaleza que se fundó en Europa. Llamábase vulgarmente Taula de cambi, y levantóse expresamente para él un edificio, en frente de la Casa de la Ciudad, en el sitio mismo que ocupa hoy el actual, reconstruido hace pocos años. Eué instituido este Banco para que los particulares colocasen en él las sumas que quisiesen á beneficio del tanto por ciento, estando asegurado con el crédito y las rentas públicas de la ciudad. Dividíase en dos ramos distintos relativos á sus dos objetos principales: el Banco mercantil y el Depósito de caudales de los particulares.
Les operacions del Banc van ser en altre temps de molta consideració. Era regit per comerciants, i els seus oficis d'administradors, tenidors de llibres i altres, els elegia i tenia dotats la ciutat del seu propi erari.
Llegir l’original en castellà
Las expediciones del Banco fueron en otro tiempo de mucha consideración. Era regido por comerciantes, y sus oficios de administradores, tenedores de libros y otros, los elegía y tenía dotados la ciudad de su erario propio.
Per privilegi de D. Joan II d'Aragó, datat a Pedralbes el 16 d'octubre de 1472, la Taula era anomenada per aquest príncep «insigne, cèlebre i utilíssima.» En les noves ordenances del 14 de gener de 1723, fetes per l'audiència, tant aquesta com el capità general li van aplicar les expressions de «bona fe, crèdit, seguretat i utilitat.» Però la major apologia d'ella i dels seus administradors, com diu l'Excm. Sr. D. Pascual Madoz, és el succés de l'any 1757, en què es va obrir la visita publicant un ban perquè qualsevol pogués presentar queixa dels administradors que ho havien estat des de l'any 1742, i que es tindria secreta l'acusació, posant-la en una caixeta que a aquest fi s'havia col·locat darrere de la porta de la casa de la mateixa Taula. Malgrat haver començat la visita el 21 de gener de 1757, i d'haver durat fins al 31 de maig d'aquest any, obrint-se cada dia aquesta caixa, la clau de la qual tenia el senyor ministre visitador, consta per formal diligència diària que es practicava, que cap dia es va trobar paper, memòria ni nota contra l'administració de la Taula ni els seus oficials.
Llegir l’original en castellà
Por privilegio de D. Juan II de Aragón, fechado en Pedralbes a 16 de Octubre de 1472, la Tabla se llamaba por este príncipe «insigne, célebre y útilísima.» En las nuevas ordenanzas de 14 de Enero de 1723, hechas por la audiencia, así ésta como el capitán general le aplicaron las expresiones de «buena fe, crédito, seguridad y utilidad.» Pero la mayor apología de ella y de sus admiradores, como dice el Excmo. Sr. D. Pascual Madoz, es el suceso del año 1757, en que se abrió la visita publicando un bando para que cualquiera pudiese dar queja de los administradores que lo habían sido desde el año de 1742, y que se tendría secreta la acusación, poniéndola en una cajita que á este fin se había colocado detrás de la puerta de la casa de la misma Tabla. Sin embargo de haber empezado la visita en 21 de Enero de 1757, y de haber durado hasta el 3i de Mayo de dicho año, abriéndose todos los días dicha caja, cuya llave tenía el señor ministro visitador, consta por formal diligencia diaria que se practicaba, que ningún día se encontró papel, memoria ni nota contra la administración de la Tabla ni sus oficiales.
Cal advertir que després de la guerra de successió i caiguda de les llibertats catalanes, a principis del segle passat, va cessar el gir del canvi i la circulació mercantil que tenien els seus fons, quedant com a pura Taula de comuns dipòsits.
Llegir l’original en castellà
Es de advertir que después de la guerra de sucesión y caída de las libertades catalanas, á principios del siglo pasado, cesó el giro del cambio y la circulación mercantil que tenían sus fondos, quedando como pura Tabla de comunes depósitos.
Aquesta Taula rep avui dipòsits de cabals de co-comunitats particulars, els custodia i assegura sense cap premi, en qualsevol espècie de moneda corrent, abonant-la amb les degudes circumstàncies del seu valor intrínsec. Pels mitjans dimanats de les seves formalitats queden afiançades la veritat i legitimitat dels crèdits i la confiança dels particulars. El dipòsit fet en ella té a Catalunya força de paga legal; i no pot ser segrestat, embargat ni detingut per cap autoritat, sigui quina sigui la persona a qui pertanyi, per cap motiu, ni tan sols per fundat pretext de crim comès pel seu amo, i fins i tot de delicte de lesa majestat.
Llegir l’original en castellà
Esta Tabla recibe hoy depósitos de caudales de comunidades particulares, los custodia y asegura sin premio alguno, en cualquiera especie de moneda corriente, abonándola con las debidas circunstancias de su valor intrínseco. Por los medios dimanados de sus formalidades quedan afianzadas la verdad y legitimidad de los créditos y la confianza de los particulares. El depósito hecho en ella tiene en Cataluña fuerza de legal paga; y no puede ser secuestrado, embargado ni detenido por autoridad alguna, sea cual fuere la persona á que pertenezca, por ningún motivo, ni aun por fundado pretexto de crimen cometido por su dueño, y hasta de delito de lesa majestad.
En una paret del pati de l'actual edifici es va encastar la làpida que existia en l'antic; i enfront d'ella es va col·locar una de nova en castellà, traducció de la primera, que diu així:
Llegir l’original en castellà
En una pared del patio del actual edificio se empotró la lápida que existía en el antiguo; y en frente de ella se colocó una nueva en castellano, traducción de la primera, que dice así:
«El Senat de Barcelona, l'any del Naixement de Crist MCCCCI, va establir amb autoritat pública una Taula de dipòsit, en la qual es pogués dipositar els diners d'interès així particular com públic, i recollir-se còmodament quan fos necessari; en la qual es guarda tanta escrupolositat, que en la restitució del dipòsit no és lícit interposar dilacions ni excuses, sinó que es paga promptament al que reclama el seu; i a aquell que vol treure el dipòsit, com es troba en major dificultat, se li restitueix abans de rebre el d'un altre; i el que sembla singular, ni tan sols el príncep pot confiscar el cabal dipositat aquí, encara que sigui d'un traïdor, per conservar tan gran crèdit en utilitat del poble i dels estranys. El mateix Senat va fer construir a expenses públiques aquest edifici, davant de la Cúria, l'any MDLXXXVII, i dedicar-lo en MDLXXXVIII.»
Llegir l’original en castellà
«El Senado de Barcelona, en el año del Nacimiento de Cristo MCCCCI, estableció con autoridad pública una Tabla de depósito, en la cual se pudiese depositar el dinero de interés así particular como público, y recogerse cómodamente cuando fuere necesario; en la cual se guarda tanta escrupulosidad, que en la restitución del depósito no es lícito interponer dilaciones ni excusas, sino que se paga prontamente al que reclama lo suyo; y á aquél que quiere sacar el depósito, como se halla en mayor apuro, se le restituye primero que se reciba el de otro; y lo que parece singular, ni aun el príncipe puede confiscar el caudal depositado aquí, aunque sea de un traidor, por conservar tan grande crédito en utilidad del pueblo y de los extraños. El mismo Senado hizo construir á expensas públicas este edificio, en frente de la Curia, en el año MDLXXXVII, y dedicarlo en MDLXXXVIII.»
En aquest mateix edifici hi ha la Caixa d'estalvis, que fou oberta al públic el 17 de març de 1844. El seu obje- 28o VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
En este mismo edificio está la Caja de ahorros, que fué abierta al público el 17 de Marzo de 1844. Su obje- 28o VÍCTOR BALAGUER
és rebre i fer productives les economies que les persones laborioses hi dipositen, passant-les al Mont de pietat a fi que en el seu poder puguin fer-se productives, abonant el dit Mont a la caixa anticipadament l'interès del 4 per 100 i retornant-li els capitals sempre que aquesta ho exigeixi.
Llegir l’original en castellà
to es recibir y hacer productivas las economías que las personas laboriosas depositan en ella, pasándolas al Monte de piedad á fin de que en su poder puedan hacerse productivas, abonando dicho Monte á la caja anticipadamente el interés del 4 por 100 y devolviéndola los capitales siempre que ésta lo exija.
Davant la Casa dels Comuns dipòsits es troba la façana antiga de la Casa de la Ciutat o del Consell, que és una de les poques restes que es conserven de l'antic edifici.
Llegir l’original en castellà
Frente la Casa de los Comunes depósitos se halla la fachada antigua de la Casa de la Ciudad ó del Concejo, que es uno de los pocos restos que se conservan del antiguo edificio.
S'obre en aquesta façana, que avui no és més que un dels costats de l'edifici, la porta que era llavors la principal, ja que en aquest lloc existia l'antiga plaça de la Ciutat. Sobre la porta, cobert per un bonic dosser, es veu un àngel amb les ales esteses com protegint l'entrada. Entre el fullatge i l'obertura de la porta es veuen diversos ornaments, i al centre el conegut casc de D. Jaume el Conqueridor. S'obren a la mateixa paret unes belles finestres de forma ogival, amb airoses columnes, i a l'angle que fa cantonada amb el carrer es veu una imatge de Santa Eulàlia, la qual guardava harmonia amb una altra que existia al davant en l'altre angle, abans de ser enderrocats part de l'edifici i la capella de Sant Jaume per aixecar l'actual. (Vegeu el que es diu en parlar de la plaça de la Constitució.)
Llegir l’original en castellà
Ábrese en esta fachada, que hoy no es más que uno de los costados del edificio, la puerta que era entonces la principal, pues en este sitio existía la antigua plaza de la Ciudad. Sobre la puerta, cobijado por un hermoso dosel, se ve un ángel con las alas tendidas como protegiendo la entrada. Entre el follaje y la abertura de la puerta vense diversos adornos, y en el centro el conocido casco de D. Jaime el Conquistador. Se abren en la pared misma unas bellas ventanas de forma ojival, con airosas columnitas, y en el ángulo que forma esquina con la calle se ve una imagen de Santa Eulalia, la cual guardaba armonía con otra que existía en frente en el otro ángulo, antes de ser derribados parte del edificio y la capilla de San Jaime para levantar el actual. (Véase lo que se dice al hablar de la plaza de la Constitución.)
Per salvar en el possible les precioses restes d'aquesta façana, alliberant-la d'una destrucció segura, es va manar construir una reixa a la línia del carrer, tancant amb ella l'espai que hi ha fins a l'antic frontis, i convertint aquest espai en un petit jardí.
Llegir l’original en castellà
Para salvar en lo posible los preciosos restos de esta fachada, librándola de una destrucción segura, se mandó construir una verja á la línea de la calle, cerrando con ella el espacio que media hasta el antiguo frontis, y convirtiendo este espacio en un pequeño jardín.
Es troben establertes en aquest carrer les escoles de la Junta de dames. Aquesta Junta, considerada com una secció especial de la Societat Econòmica, té per ELS CARRERS DE BARCELONA 28l
Llegir l’original en castellà
Se hallan establecidas en esta calle las escuelas de la Junta de damas. Esta Junta, considerada como una sección especial de la Sociedad Económica, tiene por LAS CALLES DE BARCELONA 28l
principal objectiu fomentar en les classes menestrals l'amor a la virtut i al treball; per aconseguir-ho, ha establert escoles gratuïtes de nenes, on se'ls ensenya les feines pròpies del seu sexe, doctrina cristiana, lectura, escriptura, aritmètica i gramàtica castellana.
Llegir l’original en castellà
principal objeto fomentar en las clases menestrales el amor á la virtud y al trabajo; para lograrlo, ha establecido escuelas gratuitas de niñas, en donde se les enseña las labores propias de su sexo, doctrina cristiana, lectura, escritura, aritmética y gramática castellana.
A uns dos terços de l'alçada de l'antiga façana de les Cases consistorials, de què hem parlat, mirant a l'esquerra, es veu la resta d'una robusta biga corcada que treu el cap uns dos pams. Se suposa pel poble i per tradició que va servir, un dia de motí popular, per penjar un cert metge anglès que, durant la guerra anomenada de l'anglès (1805), assistia als hospitals d'aquesta ciutat; i com que hi portaven malalts de tots dos països, a la gent li va semblar advertir que amb prou feines curava cap dels espanyols, mentre que tots els anglesos es salvaven.
Llegir l’original en castellà
Á unos dos tercios de la altura de la antigua fachada de las Casas consistoriales, de que hemos hablado, mirando á la izquierda, se ve el resto de un robusto madero carcomido que asoma su cabeza como unos dos palmos. Supónese por el vulgo y por tradición que sirvió, un día de motín popular, para ahorcar á cierto médico inglés que, durante la guerra llamada del inglés (i8o5), asistía en los hospitales de esta ciudad; y como llevasen á ellos enfermos de ambos países, le pareció advertir al vulgo que apenas curaba ninguno de los españoles, mientras que todos los ingleses se salvaban.
Fi de l’entrada original