Tornar a l'atles

Ciegos (calle y plazuela de los)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 276

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Va del carrer de la Boqueria a la plaça del Beat Oriol, i no ofereix res de particular.

Llegir l’original en castellà

Va de la calle de la Boquería á la plaza del Beato Oriol, y no ofrece nada de particular.

Un altre carrer existeix també amb el nom dels cecs de Sant Cucufat, anomenat així per estar al costat de dita església, el qual té la seva entrada al de Carders i la seva sortida al d'Assaonadors. Abans es deia aquest carrer dels Pergaminers per habitar-hi els que adobaven i arreglaven el pergamí, del qual és sabut que en altres temps es feia molt més ús que ara.

Llegir l’original en castellà

Otra calle existe también con el nombre de los ciegos de San Cucufate, llamada así por estar junto á dicha iglesia, la cual tiene su entrada en la de Carders y su salida en la de Assahonadors. Antes se llamaba esta calle deis Pergaminers por habitar en ella los que adobaban y arreglaban el pergamino, del cual es sabido que en otros tiempos se hacía mucho más uso que ahora.

Jerónimo Pujades explica a la seva Crònica (llibre IV, capítol LXXXV) que l'any 1602 va veure en aquest carrer, davant del cementiri de Sant Cucufat, «uns grans subterranis i coves sota volta grossa, on es deia que havia estat pres Sant Cucufat», quan per ordre de Maximí va ser sepultat en un calabós del qual va sortir només per patir el martiri. Això indicaria que en el lloc al qual es refereix Pujades va existir sens dubte en temps dels romans alguna fortalesa, de la qual serien restes les voltes visitades pel nostre cronista.

Llegir l’original en castellà

Jerónimo Pujades cuenta en su Crónica (lib. IV, capítulo LXXXV) que el año 1602 vio en esta calle, delante del cementerio de San Cucufate, «unos grandes subterráneos y cuevas debajo de bóveda gorda, donde era fama que había estado preso San Cucufate,» cuando por orden de Maximiano fué sepultado en un calabozo del cual salió sólo para sufrir el martirio. Esto indicaría que en el sitio á que se refiere Pujades existió sin duda en tiempo de los romanos alguna fortaleza, de la cual serían restos las bóvedas visitadas por nuestro cronista.

Fi de l’entrada original