Va del carrer de la Boqueria a la plaça del Beat Oriol, i no ofereix res de particular.
Llegir l’original en castellà
Va de la calle de la Boquería á la plaza del Beato Oriol, y no ofrece nada de particular.
Un altre carrer existeix també amb el nom dels cecs de Sant Cucufat, anomenat així per estar al costat de dita església, el qual té la seva entrada al de Carders i la seva sortida al d'Assaonadors. Abans es deia aquest carrer dels Pergaminers per habitar-hi els que adobaven i arreglaven el pergamí, del qual és sabut que en altres temps es feia molt més ús que ara.
Llegir l’original en castellà
Otra calle existe también con el nombre de los ciegos de San Cucufate, llamada así por estar junto á dicha iglesia, la cual tiene su entrada en la de Carders y su salida en la de Assahonadors. Antes se llamaba esta calle deis Pergaminers por habitar en ella los que adobaban y arreglaban el pergamino, del cual es sabido que en otros tiempos se hacía mucho más uso que ahora.
Jerónimo Pujades explica a la seva Crònica (llibre IV, capítol LXXXV) que l'any 1602 va veure en aquest carrer, davant del cementiri de Sant Cucufat, «uns grans subterranis i coves sota volta grossa, on es deia que havia estat pres Sant Cucufat», quan per ordre de Maximí va ser sepultat en un calabós del qual va sortir només per patir el martiri. Això indicaria que en el lloc al qual es refereix Pujades va existir sens dubte en temps dels romans alguna fortalesa, de la qual serien restes les voltes visitades pel nostre cronista.
Llegir l’original en castellà
Jerónimo Pujades cuenta en su Crónica (lib. IV, capítulo LXXXV) que el año 1602 vio en esta calle, delante del cementerio de San Cucufate, «unos grandes subterráneos y cuevas debajo de bóveda gorda, donde era fama que había estado preso San Cucufate,» cuando por orden de Maximiano fué sepultado en un calabozo del cual salió sólo para sufrir el martirio. Esto indicaría que en el sitio á que se refiere Pujades existió sin duda en tiempo de los romanos alguna fortaleza, de la cual serían restos las bóvedas visitadas por nuestro cronista.
Fi de l’entrada original