Creua des del de l'Hospital al del Carme, i va prendre el seu nom de la cèlebre família de Cervelló, que figura molt i és citada a cada pas en les nostres antigues cròniques.
Llegir l’original en castellà
Cruza desde la del Hospital á la del Carmen, y tomó su nombre de la célebre familia de Cervelló, que figura mucho y es citada á cada paso en nuestras antiguas crónicas.
Citarem, com a record de les glòries d'aquesta casa, alguns dels seus personatges més il·lustres.
Llegir l’original en castellà
Citaremos, como recuerdo de las glorias de esta casa, algunos de sus más ilustres personajes.
Garan, Garau o Galceran de Cervelló va ser el fundador d'aquesta casa i un dels nou barons de la fama que van començar brillantment la reconquesta de Catalunya.
Llegir l’original en castellà
Garán, Garau ó Galcerán de Cervelló fué el fundador de esta casa y uno de los nueve varones de la fama que comenzaron brillantemente la reconquista de Cataluña.
Guillem de Cervelló va acompanyar el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a la conquesta d'Almeria, i va prendre gloriosament part en aquelles jornades, distingint-se entre els primers.
Llegir l’original en castellà
Guillermo de Cervelló acompañó al conde de Barcelona Ramón Berenguer IV á la conquista de Almería, y tomó gloriosamente parte en aquellas jornadas, distinguiéndose entre los primeros.
El 1331, un altre Guillem de Cervelló, esforçat capità i famós marí, comandava una armada que va talar les costes de Gènova, presentant-se gosadament davant la mateixa ciutat i bloquejant el seu port. Triomfant Guillem de Cervelló després de la seva afortunada expedició, es va dirigir amb la seva armada plena de despulles cap a les illes de Còrsega i Sardenya, des d'on va interceptar la navegació i el seu principal tràfic al genovès. Pels anys de 1347, aquest era capità virrei i governador de Sardenya en ocasió en què aquells habitants van efectuar un aixecament presentant-li batalla. La va perdre desgraciadament Guillem de Cervelló, tenint a més el desconsol de veure com perien en el camp els seus tom xxi 18 dos fills, i fins i tot ell mateix va morir en efectuar la seva retirada, sucumbint a les fatigues i a la set.
Llegir l’original en castellà
En i33i otro Guillermo de Cervelló, esforzado capitán y famoso marino, mandaba una armada que taló las costas de Genova, presentándose osadamente ante la misma ciudad y bloqueando su puerto. Triunfante Guillermo de Cervelló después de su afortunada expedición, se dirigió con su armada llena de despojos hacia las islas de Córcega y Cerdeña, desde donde interceptó la navegación y su principal tráfico al genovés. Por los años de 1347 era éste capitán virrey y gobernador de Cerdeña en ocasión en que efectuaron un levantamiento aquellos habitantes presentándole batalla. Perdióla desgraciadamente Guillermo de Cervelló, teniendo á más el desconsuelo de ver cómo perecían en el campo sus tomo xxi 18 dos hijos, y hasta él mismo murió al efectuar su retirada, sucumbiendo á las fatigas y á la sed.
Gabriel de Cervelló va ser el 1571 un altre dels herois de la cèlebre batalla de Lepant. Era general d'artilleria, i es va distingir valentament en aquella jornada; però la seva gran glòria i la seva fama immortal les havia d'adquirir l'any 1574. Es trobava de governador a la ciutat de Tunis, de la qual s'havia apoderat D. Joan d'Àustria l'any anterior, quan, a la vista de les grans forces que preparaven els turcs per reconquerir la ciutat, va rebre l'ordre d'abandonar la plaça i retirar-se a la ciutadella de la Goleta. Al valent general li va semblar l'ordre extemporània i es va negar a complir-la, dient que mai s'havia retirat tenint l'enemic davant. Es va disposar, doncs, a mantenir la ciutat de Tunis, la qual cosa va fer amb gran heroïsme i amb admirable esforç, fins a quedar reduïda tota la força que manava a només 30 homes. L'heroi de Tunis i els seus 30 valents companys van ser reduïts al captiveri pels turcs, i es creu que el valerós general Cervelló va morir arrossegant cadenes en una masmorra de Constantinoble.
Llegir l’original en castellà
Gabriel de Cervelló fué en 1571 otro de los héroes de la renombrada batalla de Lepanto. Era general de artillería, y distinguióse bravamente en aquella jornada; pero su grande gloria y su fama inmortal debía adquirirlas en el año 1574. Se hallaba de gobernador en la ciudad de Túnez, de la cual se había apoderado D. Juan de Austria el año anterior, cuando, á la vista de las grandes fuerzas que preparaban los turcos para reconquistar la ciudad, recibió la orden de abandonar la plaza y retirarse á la ciudadela de la Goleta. Al bravo general le pareció la orden extemporánea y se negó á cumplirla, diciendo que jamás se había retirado teniendo al enemigo delante. Dispúsose, pues, á mantener la ciudad de Túnez, lo cual hizo con grande heroísmo y con admirable esfuerzo, hasta quedar reducida toda la fuerza que mandaba á solos 3o hombres. El heróe de Túnez y sus 3o bravos compañeros fueron reducidos al cautiverio por los turcos, y se cree que el bizarro general Cervelló murió arrastrando cadenas en una mazmorra de Constantinopla.
Molts altres herois i capitans famosos compta aquesta família, i a penes es trobarà una gran glòria de Catalunya a la qual no vagi unit el nom d'algun Cervelló.
Llegir l’original en castellà
Otros muchos héroes y capitanes famosos cuenta esta familia, y apenas se hallará una grande gloria de Cataluña á la que no vaya unido el nombre de algún Cervelló.
Compta també entre les seves celebritats a una Santa. Maria de Cervelló va néixer a Barcelona l'any 1230 i es va distingir des de nena per la seva immensa caritat. Va entrar a la religió de la Mercè, i va morir l'any 1290 en olor de santedat. Va ser canonitzada el 1693, celebrant-se amb aquest motiu grans festes a Barcelona, i des de llavors és venerada als altars com Santa Maria del Socós o del Socors de Cervelló.
Llegir l’original en castellà
Cuenta también entre sus celebridades á una Santa. María de Cervelló nació en Barcelona el año 123o y se distinguió desde niña por su inmensa caridad. Entró en la religión de la Merced, y murió el año 1290 en olor de santidad. Fué canonizada en i6q3, celebrándose con este motivo grandes festejos en Barcelona, y desde entonces es venerada en los altares como Santa María del Socos ó del Socorro de Cervelló.
Existeix una genealogia d'aquesta família, escrita i pu-blicada el 1733 pel P. Fr. Mariano Ribera, cronista de l'orde de la Mercè.
Llegir l’original en castellà
Existe una genealogía de esta familia, escrita y publicada en i;33 por el P. Fr. Mariano Ribera, cronista de la orden de la Merced.
Fi de l’entrada original