Antigament es deia rf^/s Cans, i té la seva entrada pel carrer de Sant Antoni Abat i la seva sortida per la Riera alta d'en Prim.
Llegir l’original en castellà
Antiguamente se llamaba rf^/s Cans, y tiene su entrada por la calle de San Antonio Abad y su salida por la Riera alta den Prim.
En aquest carrer posseïa el 1594 un gran hort i una caseta d'esbarjo l'opulent banquer barceloní Joan Antoni Morell, i en aquesta possessió va donar a llum la seva esposa el 16 de febrer del citat any una nena robusta i agraciada, a la qual es va posar per nom Juliana. Aquesta nena estava destinada a ser amb el temps l'orgull dels seus pares, la glòria de la seva pàtria i l'astorament del seu segle.
Llegir l’original en castellà
En esta calle poseía en i5g4 un gran huerto y una casita de recreo el opulento banquero barcelonés Juan Antonio Morell, y en dicha posesión dio á luz su esposa el 16 de Febrero del citado año una niña robusta y agraciada, á la cual se puso por nombre Juliana. Esta niña estaba destinada á ser con el tiempo el orgullo de sus padres, la gloria de su patria y el asombro de su siglo.
Quan Juliana Morell no tenia més que vuit anys, el seu pare va patir grans pèrdues en els seus interessos, i es va veure obligat a emigrar per haver-se-li sospitat còmplice en cert crim. A aquella edat Juliana mani-
Llegir l’original en castellà
Cuando Juliana Morell no tenía más que ocho años, su padre sufrió grandes quebrantos en sus intereses, y se vio obligado á emigrar por habérsele sospechado cómplice en cierto crimen. A aquella edad Juliana mani-
1 Avui existeix ja un nou cementiri (necròpolis) a la muntanya <lc Montjuïc.
Llegir l’original en castellà
1 Hoy existe ya un nuevo cementerio (necrópolis) en la montaña <lc Montjuich.
festava ja el seu precoç talent, ja que posseïa amb rara perfecció les llengües llatina, grega i hebrea que li havien ensenyat els professors de la Universitat de Barcelona. Escrivia i parlava correctament en aquestes llengües com en la seva pròpia.
Llegir l’original en castellà
festaba ya su precoz talento, pues poseía con rara perfección las lenguas latina, griega y hebrea que le habían enseñado los profesores de la Universidad de Barcelona. Escribía y hablaba correctamente en estas lenguas como en la suya propia.
Joan Antoni Morell va fixar el seu domicili a Lió, i allà es va veure la nena Juliana, a l'edat de dotze anys, defensar en pública palestra conclusions o tesis de dialèctica i ètica, amb admiració i aplaudiment universal. Va ser això el 1602, i les conclusions van ser dedicades per la jove doctora a la reina d'Espanya, Maria d'Àustria.
Llegir l’original en castellà
Juan Antonio Morell fijó su domicilio en Lión, y allí se vio á la niña Juliana, á la edad de doce años, defender en pública palestra conclusiones ó tesis de dialéctica y ética, con admiración y aplauso universal. Fué esto en 1602, y las conclusiones fueron dedicadas por la joven doctora á la reina de España, María de Austria.
Aquest acte literari i sorprenent per totes les seves circumstàncies, va cridar poderosament l'atenció i va inaugurar en Juliana una era enlluernadora de glòria, fent la seva fama europea. Era, en efecte, per sorprendre el portento d'una nena de dotze anys, defensant conclusions de filosofia en públic i sostenint en llatí i en grec animada discussió amb els doctors i els savis del seu temps. Mai o molt poques vegades si més no s'havia vist una nena enriquida de tant saber. Juliana es va perfeccionar en les llengües llatina, hebrea, grega i siríaca; es va dedicar a la dialèctica i la filosofia, va cursar la física i la metafísica, va estudiar el dret civil i el canònic, i va arribar a dominar la ciència tal com es trobava en la seva època. Al mateix temps era una consumada professora de música, i polsava amb destre i delicada mà l'orgue i l'arpa.
Llegir l’original en castellà
Este acto literario y sorprendente por todas sus circunstancias, llamó poderosamente la atención é inauguró en Juliana una era deslumbrante de gloria, haciendo su fama europea. Era, en efecto, para sorprender el portento de una niña de doce años, defendiendo conclusiones de filosofía en público y sosteniendo en latin y en griego animada discusión con los doctores y los sabios de su tiempo. Jamás ó muy pocas veces al menos se había visto una niña enriquecida de tanto saber. Juliana se perfeccionó en las lenguas latina, hebrea, griega y siriaca; se dedicó á la dialéctica y la filofía, cursó la física y la metafísica, estudió el derecho civil y el canónico, y llegó á dominar la ciencia tal como se hallaba en su época. Al mismo tiempo era una consumada profesora de música, y pulsaba con diestra y delicada mano el órgano y el arpa.
De Lió, Juliana Morell, seguint el seu pare, passà a residir a Avinyó, i allí, l'agost de 1608, donà una altra prova evident del seu extraordinari talent i erudició meravellosa al palau pontifici del vicelegat, rebent el grau doctoral a presència de la primera comtessa de Provença, del vicelegat i dels doctes i il·lustres barons allí congregats per al cas, responent a tots els qui li preguntaren amb gran sa-satisfacció i aplaudiment d'aquell savi i nombrós concurs universitari.
Llegir l’original en castellà
De Lión Juliana Morell, siguiendo á su padre, pasó á residir en Aviñón, y allí, en Agosto de 1608, dio otra prueba evidente de su extraordinario talento y erudición maravillosa en el palacio pontificio del vicelegado, recibiendo el grado doctoral á presencia de la primera condesa de Provenza, del vicelegado y de los doctos y esclarecidos varones allí para el caso congregados, respondiendo á todos cuantos le preguntaron con gran satisfacción y aplauso de aquel sabio y numeroso concurso universitario.
Aquell mateix any, el 15 de setembre de 1608, pocs dies després del seu esplèndid triomf al palau dels papes, Juliana s'acomiadava del món entrant al monestir de monges dominiques de Santa Pràxedes d'Avinyó, on va estar un any com a probanda, vestint l'hàbit el 8 de juny de 1609 i pronunciant els seus vots el 20 de juny de 1610. Passats tres anys va ser elegida priora, i va tornar a ser-ho dues vegades més. Trenta anys va romandre tancada en aquell claustre obtenint aquest i altres càrrecs, i va morir plorada per tots el 26 de juny de 1653.
Llegir l’original en castellà
Aquel mismo año, el i5 de Setiembre de 1608, pocos días después de su espléndido triunfo en el palacio de los papas, Juliana se despedía del mundo entrando en el monasterio de monjas dominicanas de Santa Práxedes de Aviñón, donde estuvo un año en clase de probanda, vistiendo el hábito á 8 de Junio de 1609 y pronunciando sus votos á 20 de Junio de 1610. Pasados tres años fué elegida priora, y volvió á serlo dos veces más. Treinta años permaneció encerrada en aquel claustro obteniendo éste y ctros cargos, y murió llorada de todos el 26 de Junio de i653.
Tals són les dades que d'aquesta dona singular ens ha estat fàcil recollir. Llàstima gran que no es posseeixin més, i llàstima també que Juliana Morell anés a sepultar la seva joventut, el seu talent i la seva bellesa en la solitud ascètica d'un claustre, abandonant el segle en què sense disputa hagués brillat i prestat majors serveis a les ciències i a les lletres.
Llegir l’original en castellà
Tales son los datos que de esta mujer singular nos ha sido fácil recoger. Lástima grande que no se posean más, y lástima también que Juliana Morell fuese á sepultar su juventud, su talento y su belleza en la soledad ascética de un claustro, abandonando el siglo en donde sin disputa hubiera brillado y prestado mayores servicios á las ciencias y á las letras.
Va deixar escrites diverses obres, entre elles l'oració recitada davant Pau V i un tractat de la vida espiritual de Sant Vicenç Ferrer.
Llegir l’original en castellà
Dejó escritas varias obras, entre ellas la oración recitada delante de Paulo V y un tratado de la vida espiritual de San Vicente Ferrer.
Grans elogis s'han tributat per erudits autors a Juliana Morell, a qui anomena Joan Claudi miracle del seu sexe, i a qui Lope de Vega dedica en el seu Laurel d'Apol·lo els següents versos:
Llegir l’original en castellà
Grandes elogios se han tributado por eruditos autores á Juliana Morell, á quien llama Juan Claudio milagro de su sexo, y á quien Lope de Vega dedica en su Laurel de Apolo los siguientes versos:
Oh Juliana Morell, oh gran constància!....
Llegir l’original en castellà
¡Oh Juliana Morell, oh gran constancia!....
Les gràcies i les muses deu poguera
Llegir l’original en castellà
Las gracias y las musas diez pudiera
Més ajustada a un àngel, doncs ho ha estat
Llegir l’original en castellà
Más ajustada á un ángel, pues lo ha sido
Amb què ja les Casandres i IVlarcelas
Llegir l’original en castellà
Con que ya las Casandras y IVlarcelas
Perdin la fama, i al front bell Rendeixin en pau la branca victoriosa, Que en les teves sienes heroiques i divines Les del llorer són fulles civilines, Fent-les en tota competència Avantatge les teves virtuts i la teva ciència.
Llegir l’original en castellà
Pierdan la fama, y á la frente hermosa Rindan en paz la rama victoriosa, Que en tus sienes heroicas y divinas Las del laurel son hojas civilinas, Haciéndolas en toda competencia Ventaja tus virtudes y tu ciencia.
Fi de l’entrada original