Tornar a l'atles

Carders (calle dels)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 244–245

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Va de la plaça de Marcús a la de Sant Agustí el vell.

Llegir l’original en castellà

Va de la plaza de Marcús á la de San Agustín el viejo.

Va prendre la seva denominació dels carders o fabricants de cardes per treballar la llana, els quals vivien allí. La paraula carda es deriva de cardenxes o cardutxos de què es formen les cardes, o espècie de raspall amb mànec que serveix per cardar la llana. Els carders o cardadors constituïen ja gremi des d'abans de 1372, ja que es troba que en aquest any es va estipular per reglament municipal que tots els anys es nomenessin per al seu govern i inspecció dos cònsols, un d'ells del gremi dels pelaires, els quals, juntament amb l'almotassà de la ciutat, havien de conèixer de totes les coses concernents a dit ofici. No en va diu Capmany que aquest ofici seria en altres temps dels més florents, quan va arribar a donar nom a un carrer.

Llegir l’original en castellà

Tomó su denominación de los carders (carderos) ó fabricantes de cardas para trabajar la lana, quienes vivían allí. La palabra carda se deriva de cardenchas ó carduchos de que se forman las cardas, ó especie de cepillo con mango que sirve para cardar la lana. Los carderos ó cardedores constituían ya gremio desde antes de 1372, pues se halla que en este año se estipuló por reglamento municipal que todos los años se nombrasen para su gobierno é inspección dos cónsules, uno de ellos del gremio de los pelaires, quienes, junto con el almotacén de la ciudad, debían conocer de todas las cosas concernientes á dicho oficio. No en vano dice Capmany que este oficio sería en otros tiempos de los más florecientes, cuando llegó á dar nombre á una calle.

Es troba en aquest carrer l'església de Sant Cucufat, vulgarment anomenada Sant Cugat del Forn, o sigui Sant Cucufat del Forn, perquè es diu que en aquest lloc es va encendre la foguera a la qual es va manar tirar i de la qual va sortir il·lès el màrtir Cucufat. En memòria d'aquest miracle i en honor d'aquest sant, es va aixecar en aquest lloc un temple l'any 1023, sent el seu fundador el canonge de la catedral Guislabert, fill d'Udalard, vescomte de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Se halla en esta calle la iglesia de San Cucufate,. vulgarmente llamada San Cugat del Fom, ó sea San Cucufate del Horno, porque se dice que en este sitio se encendió la hoguera á la cual se mandó arrojar y de la cual salió ileso el mártir Cucufate. En memoria de este milagro y en honor de este santo, se levantó en este lugar un templo el año 1023, siendo su fundador el canónigo de la catedral Guislaberto, hijo de Udalardo, vizconde de Barcelona.

El temple primitiu va ser reedificat el 1287, i després demolit pels anys de 1626, patint la nova fà-brica altres reedificacions i millores amb el temps, fins a quedar com es troba avui dia.

Llegir l’original en castellà

El templo primitivo fué reedificado en 1287, y luego demolido por los años de 1626, sufriendo la nueva fábrica otras reedificaciones y mejoras con el tiempo, hasta quedar como se halla hoy día.

La Sagrada Família que es veu pintada al retaule d'aquesta església és obra de Tramulles, fill.

Llegir l’original en castellà

La Sacra Familia que se ve pintada en el retablo de esta iglesia es obra de Tramullas, hijo.

Fi de l’entrada original