Tornar a l'atles

Cárcel (bajada de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 242–244

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Del carrer de la Llibreteria va a desembocar a la plaça de l'Àngel.

Llegir l’original en castellà

De la calle de la Libretería va á desembocar en la plaza del Ángel.

Ha estat coneguda antigament per diversos noms. Primerament es va dir del portal de Mar, perquè al peu de la baixada hi havia una de les portes de Barcelona, l'anomenada del Mar, sent llavors platja i camp tot el terreny que ocupen avui els poblats barris que s'alcen per aquella part. Defensaven aquesta porta dues torres octògones, que han desaparegut. Ja hem dit, en parlar de la plaça de l'Àngel, que una d'aquestes torres, la de la dreta, després d'haver estat apuntalada durant un llarg període amenaçant ruïna, es va ensorrar el 1715. Al lloc ocupat per aquesta torre es va fer després l'obra que ha existit fins als nostres temps, amb la qual es va eixamplar l'edifici de la presó, de què després es parlarà. La de l'esquerra va ser demolida el 1848 per aixecar la casa que forma cantonada amb el carrer de la Tapineria.

Llegir l’original en castellà

Ha sido conocida en lo antiguo por varios nombres. Primeramente se llamó del portal de Mar, porque al pie de la bajada estaba una de las puertas de Barcelona, la llamada del Mar, siendo entonces playa y campo todo el terreno que ocupan hoy los poblados barrios que se alzan por aquella parte. Defendían esta puerta dos torres octógonas, que han desaparecido. Ya hemos dicho, al hablar de la plaza del Ángel, que una de esas torres, la de la derecha, después de haber estado apuntalada durante un largo período amenazando ruina, se desplomó en 1715. En el lugar ocupado por esta torre se hizo después la obra que ha existido hasta nuestros tiempos, con la cual se ensanchó el edificio de la cárcel, de que luego se hablará. La de la izquierda fué demolida en 1848 para levantar la casa que forma esquina con la calle de la Tapinería.

Quan Barcelona es va anar eixamplant, el portal de Mar va passar a ser el de Santa Eulàlia a causa de l'estàtua d'aquesta santa que allí es va posar, i del qual hem parlat també en referir-nos a la plaça de l'Àngel. Llavors es va anomenar aquest carrer baixada del portal de Santa Eulàlia.

Llegir l’original en castellà

Cuando Barcelona fué ensanchándose, el portal de Mar pasó á ser el de Santa Eulalia á causa de la estatua de esta santa que allí se puso, y de lo cual hemos también hablado al referirnos á la plaza del Ángel. Entonces se llamó esta calle bajada del portal de Santa Etdalia.

Va prendre més tard el nom de davallada de la Cort (baixada de la Cort), per haver-s'hi establert la cort o tribunal del veguer. Funcionava aquest tribunal en el Castrum vetus o Castell Vell, que allí s'elevava, i que sembla que fou el veritable castell vescomtal o de els vescomtes,- encara que indiqui el cronista Pujades que era aquest el Castell Nou. (V. Call.)

Llegir l’original en castellà

Tomó más tarde el nombre de dcvallada de la Cort (bajada de la Corte), por haberse establecido allí la corte ó tribunal del veguer. Funcionaba este tribunal en el Castrum vetus ó Castillo Viejo, que allí se elevaba, y que parece fué el verdadero castillo vicecomital ó de los vizcondes,- aun cuando indique el cronista Pujades que era éste el Castillo Nuevo. (V. Cali.)

El veguer era un magistrat del qual es troba ja notícia en la primera època dels comtes governadors, en temps de Ludovic el Pius i Carles el Calb. Jutjava les causes civils, relatives a objectes del fisc; però el seu poder es circumscrivia a les que no interessaven a la propietat ni a l'estat civil de les persones.

Llegir l’original en castellà

El veguer era un magistrado del que se halla ya noticia en la primera época de los condes gobernadores, en tiempo de Ludovico Pío y Carlos el Calvo. Juzgaba las causas civiles, relativas á objetos del fisco; pero su poder se circunscribía á las que no interesaban á la propiedad ni al estado civil de las pgrsonas.

En temps dels comtes sobirans aquests creaven un al qual infeudaven el Castell Vell, Castrum i en dit castell, que venia a ser el palau de l'antic pretori romà, instituïa el vescomte un tinent o vicari, que era el primer jutge civil, sent anomenat vulgarment el veguer, apel·lant-se el seu tribunal Curia vicaris, cort del veguer.

Llegir l’original en castellà

En tiempo de los condes soberanos éstos creaban un al cual enfeudaban el Castillo Viejo, Castrum y en dicho castillo, que venía á ser el palacio del antiguo pretorio romano, instituía el vizconde un teniente ó vicario, que era el primer juez civil, siendo llamado vulgarmente el veguer, apellidándose á su tribunal Curia vicaris, corte del veguer.

La importància d'aquest magistrat va anar creixent amb el temps. En època ja més propera a nosaltres, eren el veguer, vicaries, i el batlle, bajulus, dos jutges reials ordinaris de Catalunya, amb molt idèntica jurisdicció, encara que una mica inferior la del segon, ja que solament tenia poder sobre certes persones i intervenia solament en certs assumptes exceptuats de les atribucions del primer. Cadascun tenia un districte particular, denominat respectivament vegueria i batllia, a la manera mateixa que de la creació dels oficis de subveguer i subbatlle van prendre origen la subdivisió de subvegueries i subbatllies. El veguer, com a representant del rei, administrava justícia en el civil i criminal als habitants del seu districte jurisdiccional, i gaudia de molts privilegis creats expressament per realçar la seva dignitat.

Llegir l’original en castellà

La importancia de este magistrado fué creciendo con el tiempo. En época ya más cercana á nosotros, eran el veguer, vicarias, y el bayle, bajulus, dos jueces reales ordinarios de Cataluña, con muy idéntica jurisdicción, aunque algo inferior la del segundo, pues que solamente tenía poder sobre ciertas personas é intervenía sólo en ciertos asuntos exceptuados de las atribuciones del primero. Cada cual tenía un distrito particular, denominado respectivamente veguería y baylía, á la manera misma que de la creación de los oficios de subveguer y subbaylc tomaron origen la subdivisión de subvey subbaylías. El veguer, como representante del rey, administraba justicia en lo civil y criminal á los moradores de su distrito jurisdiccional, y gozaba de muchos privilegios creados expresamente para realzar su dignidad.

Al palau o cort del veguer, i per consegüent al Castell Vell, foren traslladades amb el temps les presons reials de què hem parlat en fer-ho del Castell Nou, i aleshores el carrer prengué el nom de baixa- da de la Presó, que ha conservat fins avui i conserva encara, malgrat no estar-hi la presó pública, que fou traslladada el 1839 a un altre lloc. (V. carrer de la Lleialtat)

Llegir l’original en castellà

Al palacio ó corte del veguer, y por consiguiente al Castillo Viejo, fueron trasladados con el tiempo las cárceles reales de que hemos hablado al hacerlo del Castillo Nuevo, y entonces tomó la calle el nombre de baixa~ da de la Presó (bajada de la Cárcel), que ha conservada hasta hoy y conserva aún, sin embargo de no estar allí la cárcel pública, que fué trasladada en i83q á otro sitio. (V. calle de la Lealtad,)

Fi de l’entrada original