Tornar a l'atles

Carabassa (calle de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 241

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És un carrer força llarg, que creua de l'Ample al d'Escudellers.

Llegir l’original en castellà

Es una calle bastante larga, que cruza de la Ancha á la de Escudillas.

Existeix dubte de si aquest carrer és den Carabassa, la qual cosa indicaria record del cognom d'alguna família o del malnom d'algun individu, o de la carabassa, és a dir, de la carabassa. S'ignora el que ha pogut donar-li nom.

Llegir l’original en castellà

Existe duda de si esta calle es den Carabassa, lo cual indicaría recuerdo del apellido de alguna familia ó del apodo de algún individuo, ó de la carabassa, es decir, de la calabaza. Se ignora lo que ha podido darle nombre.

A València hi ha un carrer que es diu igual que aquest, i segons l'il·lustrat cronista d'aquella ciutat D. Vicente Boix, va prendre tal nom per trobar-se establerts en ell diversos individus que es dedicaven a treballar certs tubs tornats a mà, afectant la figura d'unes carabasses, tancats amb una tapadora foradada. Servien de caixa per al tabac rapè, absorbint-se pels forats de la coberta. Es va fer tan general l'ús del rapè i tan gran el consum d'aquestes caixes, que es va arribar a formar gremi, o propi o agregat al de tornejadors.

Llegir l’original en castellà

En Valencia hay una calle que se llama lo propio que ésta, y según el ilustrado cronista de aquella ciudad D. Vicente Boix, tomó tal nombre por hallarse establecidos en ella varios individuos que se dedicaban á trabajar ciertos tubos torneados á mano, afectando la figura de unas calabacillas, cerrados con una tapadera agujereada. Servían de caja para el tabaco rapé, absorbiéndose por los agujeros de la cubierta. Se hizo tan general el uso del rapé y tan grande el consumo de estas cajas, que se llegó á formar gremio, ó propio ó agregado al de torneros.

Fi de l’entrada original