Tornar a l'atles

Capmany (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 221–240

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Antigament es deia d'Arné. És el carrer que creua dels Encants al passeig d'Isabel II, per entre els grans edificis de la Llotja i Sant Sebastià.

Llegir l’original en castellà

Antiguamente se llamaba de Arné. Es la calle que cruza de los Encantes al paseo de Isabel II, por entre los grandes edificios de la Lonja y San Sebastián.

L'Ajuntament de 1849 va acordar substituir el nom d'Arné, que portava aquest carrer, pel que avui té, en gloriós record de l'eminent literat i filòleg D. Antoni de Capmany i de Montpalau.

Llegir l’original en castellà

El Ayuntamiento de 1849 m^ e^ ílue acordó sustituir el nombre de Arné, que llevaba esta calle, por el que hoy tiene, en glorioso recuerdo del eminente literato y filólogo D. Antonio de Capmany y de Montpalau.

Aquest il·lustre català va néixer a Barcelona l'any 1742, i va ser dedicat pels seus pares a la carrera de les armes. Va estar com a subtinent a la campanya de Portugal el 1762; però com la seva vocació no el portava per aquest camí, ben aviat es va retirar del servei militar, consagrant-se al de les lletres, en el qual l'esperaven immarcescibles llorers. El seu nom figura avui amb glòria entre els d'aquells més insignes barons del renaixement literari modern, i les seves obres seran sempre consultades amb plaer i profit pels erudits.

Llegir l’original en castellà

Este ilustre catalán nació en Barcelona el año 1742, y fué dedicado por sus padres á la carrera de las armas. Estuvo como subteniente en la campaña de Portugal en 1762; pero como su vocación no le llevaba por ese camino, bien pronto se retiró del servicio militar, consagrándose al de las letras, en el que le esperaban inmarcesibles laureles. Su nombre figura hoy con gloria entre los de aquellos más insignes varones del renacimiento literario moderno, y sus obras serán siempre consultadas con placer y provecho por los eruditos.

Quan la guerra de la Independència i en la gloriosa època del renaixement polític, la província de Barcelona el va nomenar un dels seus diputats, i des del dia 24 de setembre de 1810, en què es van instal·lar les Corts a l'illa de Lleó, fins que la seva última malaltia el va postrar al llit, mai va faltar del seu lloc. Aquelles patriòtiques i memorables Corts, coneixent el mèrit singular de l'escriptor català, el van nomenar de la Comissió que havia de donar dictamen per a la llibertat d'impremta, de la que havia d'examinar les proposicions sobre el diari de les Corts, de la de reglament interior de les mateixes i de la de correcció d'estil.

Llegir l’original en castellà

Cuando la guerra de la Independencia y en la gloriosa época del renacimiento político, la provincia de Barcelona le nombró uno de sus diputados, y desde el día 24 de Setiembre de 1810, en que se instalaron las Cortes en la isla de León, hasta que su última enfermedad le postró en cama, jamás faltó de su puesto. Aquellas patrióticas y memorables Cortes, conociendo el mérito singular del escritor catalán, le nombraron de la Comisión que había de dar dictamen para la libertad de imprenta, de la que debía examinar las proposiciones sobre el diario de las Cortes, de la de reglamento interior de las mismas y de la de corrección de estilo.

Molts, variats i importants van ser els treballs que Capmany va presentar a l'Assemblea nacional, i va llegir davant la mateixa notables discursos sobre matèries econòmiques, històriques i polítiques. Bastarà dir que Capmany va ser el primer que en la sessió del 29 de setembre de 1810 va proposar a les Corts que prohibissin als diputats acceptar càrrecs ni honors de la nació, i el primer que en la sessió del 9 de desembre del mateix any va proposar que els reis no poguessin contraure matrimoni sense previ i exprés permís de les Corts. Moltes altres van ser les grans qüestions que va iniciar, i és veritablement notable l'extens discurs que va fer contra la Inquisició.

Llegir l’original en castellà

Muchos, variados é importantes fueron los trabajos que Capmany presentó á la Asamblea nacional, y leyó ante la misma notables discursos sobre materias económicas, históricas y políticas. Bastará decir que Capmany fué el primero que en la sesión del 29 de Setiembre de 18 10 propuso á las Cortes que prohibieran á los diputados aceptar empleos ni honores de la nación, y el primero que en la sesión del 9 de Diciembre del mismo año propuso que los reyes no pudiesen contraer matrimonio sin previo y expreso permiso de las Cortes. Muchas otras fueron las grandes cuestiones que inició, y es verdaderamente notable el extenso discurso que hizo contra la Inquisición.

Va morir Capmany el 14 de novembre de 1813 a Cadis, a l'edat de setanta-un anys, i en un obscur racó del cementiri d'aquella ciutat il·lustre han descansat les seves restes fins al 1857, època en què van ser traslladades a Barcelona per iniciativa del Municipi barceloní.

Llegir l’original en castellà

Murió Capmany el 14 de Noviembre de i8i3 en Cádiz, á la edad de setenta y un años, y en un oscuro rincón del cementerio de aquella ciudad ilustre han descansado sus restos hasta 1857, en cuya época fueron trasladados á Barcelona por iniciativa del Municipio barcelonés.

Imponent, majestuosa i superba va ser la funció cívico-religiosa que es va celebrar en aquesta ciutat el 15 de juliol de 1857 amb motiu de la translació de les cendres d'aquest home eminent. Amb gran aparatositat i solemne pompa van sortir les autoritats i les corporacions polítiques, científiques i literàries a fer-se càrrec de l'urna que contenia les restes de Capmany, sobre la qual el síndic de l'Ajuntament va posar una corona de llorer. Tot seguit, dipositada aquesta urna en una magnífica carrossa fúnebre, va ser conduïda amb brillant seguici a l'església Catedral, on es van celebrar uns solemnes funerals, traslladant-se després a la Casa de la ciutat, en l'històric saló de Cent de la qual, cobert i entapissat de negres cortines, s'havia congregat una nombrosa i selecta concurrència. Allà es va fer càrrec de l'urna l'Excm. Ajuntament, i l'autor d'aquesta obra va pronunciar, com a vocal secretari de la Comissió, el discurs que al peu d'aquestes línies es copia perquè s'hi donen certs detalls interessants relatius a la translació.

Llegir l’original en castellà

Imponente, majestuosa y soberbia fué la función cívico-religiosa que se celebró en esta ciudad el i5 de Julio de 1857 con motivo de la traslación de las cenizas de este varón eminente. Con grande aparato y solemne pompa salieron las autoridades y las corporaciones políticas, científicas y literarias á hacerse cargo de la urna que contenía los restos de Capmany, sobre la cual el síndico del Ayuntamiento puso una corona de laurel. En seguida, depositada esta urna en una magnífica carroza fúnebre, fué conducida con brillante cortejo á la iglesia Catedral, donde se celebraron unos solemnes funerales, trasladándose luego á la Casa de la ciudad, en cuyo histórico salón de Ciento, cubierto y tapizado de negras colgaduras, se había congregado una numerosa y selecta concurrencia. Allí se hizo cargo de la urna el Excmo. Ayuntamiento, y el autor de esta obra pronunció, como vocal secretario de la Comisión, el discurso que al pie de estas líneas se copia por darse en él ciertos detalles interesantes relativos á la traslación.

Diu així aquest discurs:

Llegir l’original en castellà

Dice así este discurso:

«Excm. Sr.: El dia d'avui és gran per a Barcelona. Complint amb el sant deure que imposa als pobles la immortalitat dels homes il·lustres, Barcelona s'ha afanyat a retre un públic i solemne homenatge al record d'un dels que amb més prestigi i fama han inscrit el seu nom a la piràmide de les glòries catalanes.

Llegir l’original en castellà

«Excmo. Sr.: El día de hoy es grande para Barcelona. Cumpliendo con el santo deber que impone á los pueblos la inmortalidad de los hombres ilustres, Barcelona se ha apresurado á rendir un público y solemne homenaje al recuerdo de uno de los que con más prez y fama han inscrito su nombre en la pirámide de las glorias catalanas.

»Els homes grans tenen de gran que viuen per viure sempre, i el seu nom, que perpetuen la història, la tradició i la crònica, queda com un monument imperible de glòria per a la ciutat que compta després entre els seus timbres el d'haver il·luminat el seu bressol amb la llum del seu sol i el d'haver refrescat el seu front amb les brises suaus de les seves nits. Deixa el seu nom de pertànyer a una família per ser possessió del poble, del país, del segle, de la història. Es transmeten les generacions aquell nom gloriós d'una en una altra, d'un en un altre segle, com un llegat de valor. La família d'un home il·lustre és la posteritat, i la posteritat té els seus panteons de família per guardar les restes dels seus grans homes.

Llegir l’original en castellà

»Los hombres grandes tienen de grande que viven para vivir siempre, y su nombre, que perpetúan la historia, la tradición y la crónica, queda como un monumento imperecedero de gloria para la ciudad que cuenta luego entre sus timbres el de haber alumbrado su cuna con la luz de su sol y el de haber refrescado su frente con las brisas suaves de sus noches. Deja su nombre de pertenecer á una familia para ser posesión del pueblo, del país, del siglo, de la historia. Transmítense las generaciones aquel nombre glorioso de una en otra, de uno en otro siglo, como un legado de valía. La familia de un varón ilustre es la posteridad, y la posteridad tiene sus panteones de familia para guardar los restos de sus grandes hombres.

«Barcelona, avui, honrant la memòria de Capmany s'honra a si mateixa, i en fer que estiguin units el bressol i la tomba de tan bon patrici, prova, no només en quina estima té els seus homes de prestigi, sinó en quina estima es té a si mateixa; que la ciutat que bé es preua, guarda i conserva les tombes dels seus homes insignes, que són la seva genealogia nobiliària, com una noblesa de raça guarda els seus timbres i heràldics blasons.

Llegir l’original en castellà

«Barcelona, hoy, honrando la memoria de Capmany se honra á sí misma, y al hacer que estén unidas la cuna y la tumba de tan buen patricio, prueba, no sólo en cuánta estima tiene á sus varones de prez, sino en cuánta estima se tiene á sí misma; que la ciudad que bien se precia, guarda y conserva las tumbas de sus varones insignes, que son su genealogía nobiliaria, como una nobleza de raza guarda sus timbres y heráldicos blasones.

» Abans d'acomiadar-nos de les restes del savi il·lustrat, la memòria del qual avui evoquem, abans de dipositar-les en el lloc que sens dubte no trigaran a abandonar per ser custodiades en el monument que reclama la seva glòria, és un deure de la Comissió nomenada per a l'intent, donar públic compte de la seva comesa i fer una lleugera ressenya de tot el que ha ocorregut en la translació d'aquestes cendres. Aquesta és, Excm. Sr., la ressenya que farà la Comissió per boca del més humil dels seus individus.

Llegir l’original en castellà

» Antes de despedirnos de los restos del sabio esclarecido, cuya memoria hoy evocamos, antes de depositarlos en el sitio que sin duda no tardarán en abandonar para ser custodiados en el monumento que reclama su gloria, es un deber en la Comisión nombrada para el intento, dar pública cuenta de su cometido y hacer una ligera reseña de cuanto ha ocurrido en la traslación de estas cenizas. Esta es, Excmo. Sr., la reseña que va á hacer la Comisión por boca del más humilde de sus individuos.

»El 24 de maig de 1853 el Sr. D. Josep Bertran i Ros, aleshores alcalde corregidor d'aquesta ciutat, deia en una exposició a l'Excm. Ajuntament:

Llegir l’original en castellà

»E1 24 de Mayo de 18 53 el Sr. D. José Bertrán y Ros, en aquel entonces alcalde corregidor de esta ciudad, decía en una exposición al Excmo. Ayuntamiento:

«L'entusiasta vindicador de les nostres oblidades glòries, a les quals va retornar la seva immarcescible brillantor amb la publicació de les Memòries històriques sobre la marina, comerç i arts de l'antiga ciutat de Barcelona; l'il·lustre traductor d'un dels més grans monuments de la legislació marítima, el cèlebre llibre del Consolat de mar; el docte humanista a qui deu la parla castellana models en tots els seus escrits, lliçons per als qui han de manejar-la en la seva Filosofia de l'eloqüència, exemples dels nostres clàssics escriptors en el seu Teatre històric-crític; el bon patrici que després d'haver recordat en la seva Pràctica de celebrar Corts a Aragó, Catalunya i València, els antics furs i privilegis dels estats de la Corona d'Aragó, va saber «sostenir, com a diputat, en les Corts generals del regne, els drets pels quals la nació lluitava contra el colós del segle, no té la seva tomba al costat dels seus parents i amics: la té lluny de la ciutat per a la qual va ser el preconitzador de les seves glòries.»

Llegir l’original en castellà

«El entusiasta vindicador de nuestras olvidadas glo- »rias, á las que devolvió su inmarcesible brillo con la » publicación de las Memorias históricas sobre la marina, » comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona; el » ilustre traductor de uno de los más grandes monu- »mentos de la legislación marítima, el célebre libro del » Consulado del mar; el docto humanista á quien debe el » habla castellana modelos en todos sus escritos, leccio- »nes para los que deben manejarla en su Filosofía de la » elocuencia, ejemplos de nuestros clásicos escritores en »su Teatro histórico-crítico; el buen patricio que después »de haber recordado en su Práctica de celebrar Cortes en » Aragón, Cataluña y Valencia, los antiguos fueros y privilegios de los estados de la Corona de Aragón, supo «sostener, como diputado, en las Cortes generales del » reino, los derechos por los cuales la nación luchaaba contra el coloso del siglo, no tiene su tumba jun- »to á la de sus deudos y amigos: la tiene lejos de la » ciudad para la cual fué el preconizador de sus glorias.»

»Aquesta amarga i sentida queixa del Sr. Bertran i Ros, que avui ja s'ha reunit amb Capmany a la mansió dels morts, va trobar ressò generós i cordial acollida en aquell Cos municipal. En sessió del mateix 24 de maig va acordar sol·lícita i patriòticament l'Excel·lentíssim Ajuntament traslladar les restes de l'autor de les Memòries històriques a Barcelona, la ciutat que ell tan alt havia elevat en les seves obres, la ciutat en la qual el seu primer vagit, en sentir-se ferit el seu cos per la impressió de la llum, havia estat ofegat pel primer amorós sant petó maternal.

Llegir l’original en castellà

»Esta amarga y sentida queja del Sr. Bertrán y Ros, que hoy ha ido ya á reunirse con Capmany en la mansión de los muertos, halló eco generoso y cordial acogida en aquel Cuerpo municipal. En sesión del mismo 24 de Mayo acordó solícita y patrióticamente el Excelentísimo Ayuntamiento trasladar los restos del autor de las Memorias históricas á Barcelona, la ciudad que él tan alto había levantado en sus obras, la ciudad en la que su primer vagido, al sentirse herido su cuerpo polla impresión de la luz, había sido ahogado por el primer amoroso santo beso maternal.

»L'exposició del Sr. Bertran i Ros va coincidir amb un ofici que per aquells mateixos dies va passar la M. I. Junta de comerç traslladant una carta d'un català veí de Cadis, D. Francesc Pujol, el qual, amb aquest bon zel que caracteritza els catalans tots pel seu país i per les seves glòries, donava avís a la Junta de comerç de trobar-se ruïnosos al cementiri de Cadis els nínxols entre els quals hi havia les restes de Capmany, manifestant que potser seria convenient i just traslladar-los a Barcelona.

Llegir l’original en castellà

»La exposición del Sr. Bertrán y Ros coincidió con un oficio que por aquellos mismos días pasó la M. I. Junta de comercio trasladando una carta de un catalán avecindado en Cádiz, D. Francisco Pujol, el cual, con ese buen celo que caracteriza á los catalanes todos por su país y por las glorias de éste, daba aviso á la Junta de comercio de hallarse ruinosos en el cementerio de Cádiz los nichos entre los que había los restos de Capmany, manifestando que quizás sería conveniente y justo trasladarlos á Barcelona.

»La coneguda Societat de comerç dels senyors Martorell i Bofill, tan bon punt va tenir notícia de la resolució de l'Ajuntament, es va afanyar a posar a la seva disposició un dels vapors d'aquesta casa, que fan el tràfic de Barcelona a Cadis, per a la gratuïta translació de les restes.

Llegir l’original en castellà

»La conocida Sociedad de comercio de los señores Martorell y Bofill, en cuanto tuvo noticia de la resolución del Ayuntamiento, se apresuró á poner á su disposición uno de los vapores de dicha casa, que hacen el tráfico de Barcelona á Cádiz, para la gratuita traslación de los restos.

»Va nomenar-se immediatament una Comissió especial composta d'individus del Cos municipal, de la tomo xxi 15 Junta de comerç, de l'Acadèmia de Bones Lletres, de la Junta de fàbriques i de la Comissió de col·legis i gremis, perquè les lletres, la marina, el comerç, la indústria i la propietat, a les quals havia consagrat Capmany talents i vetlles, poguessin ser degudament representades.

Llegir l’original en castellà

»Xombróse inmediatamente una Comisión especial compuesta de individuos del Cuerpo municipal, de la tomo xxi 15 Junta de comercio, de la Academia de Buenas letras, de la Junta de fábricas y de la Comisión de colegios y gremios, para que las letras, la marina, el comercio, la industria y la propiedad, á las que consagrara Capmany talentos y vigilias, pudiesen ser debidamente representadas.

»En aquesta Comissió, Excm. Sr., a la qual més tard ha vingut a reemplaçar l'actual, figuraven quatre homes il·lustres a qui la implacable fúria de la mort ha arrencat ja d'entre nosaltres. Eren D. Ramon Muns i Seriñà, D. Josep Bertran i Ros, D. Ramon Martí d'Eixalà i D. Josep Sol i Padrís. Permeti's a la Comissió, ni que sigui de passada, retre un record a la memòria de les quatre persones citades, quatre homes de valor, quatre eminències literàries també, que amb tan bon zel van treballar perquè arribés el dia d'avui, dia que, malauradament per a nosaltres, no ha arribat per a ells. Del primer conservarà sempre un record molt grat la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de la qual va ser per llarg temps secretari; al segon i al tercer no oblidarà mai la Universitat literària, de la qual l'un era rector i l'altre savi, profund i eloqüent catedràtic; i pel que fa a Sol i Padrís, Excm. Sr., Barcelona tindrà sempre present la seva mort, ja que va morir en un dia de dol i sang, sucumbint ell, l'entusiasta defensor de la nostra indústria, sota el covard i potser comprat punyal d'un ignot assassí.

Llegir l’original en castellà

»En esta Comisión, Excmo. Sr., á la que más tarde ha venido á reemplazar la actual, figuraban cuatro hombres ilustres á quienes la implacable saña de la muerte ha arrancado ya de entre nosotros. Eran D. Ramón Muns y Seriñá, D. José Bertrán y Ros, D. Ramón Martí de Eixalá y D. José Sol y Padrís. Permítasele á la Comisión, siquier sea de paso, tributar un recuerdo á la memoria de las cuatro personas citadas, cuatro hombres de valía, cuatro eminencias literarias también, que con tan buen celo trabajaron para que llegase el día de hoy, día que, desgraciadamente para nosotros, no ha llegado para ellos. Del primero conservará siempre un recuerdo muy grato la Real Academia de Buenas letras, de la que fué por largo tiempo secretario; al segundo y al tercero no olvidará nunca la Universidad literaria, de la que el uno era rector y el otro sabio, profundo y elocuente catedrático; y en cuanto á Sol y Padrís, Excmo. Sr., Barcelona tendrá siempre presente su muerte, pues que murió en un día de luto y sangre, sucumbiendo él, el entusiasta defensor de nuestra industria, bajo el cobarde y quizás comprado puñal de un ignorado asesino.

«Apenas havia començat a treballar aquesta Comissió, quan es va saber que la Municipalitat gaditana, sortint a l'encontre dels desitjos de Barcelona, havia acordat exhumar les restes de Capmany, trobant-se ruïnós el nínxol que les contenia, i, per compte dels seus fons de propis, traslladar-les a un de nou on quedessin en dipòsit per si algun dia disposaven d'elles el Govern de S. M., els parents del difunt o la ciutat de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

«Había apenas empezado á trabajar esta Comisión, cuando se supo que la Municipalidad gaditana, saliendo al encuentro de los deseos de Barcelona, había acordado exhumar los restos de Capmany, hallándose ruinoso el nicho que los contenía, y, por cuenta de sus fondos de propios, trasladarlos á uno nuevo donde quedaran en depósito por si algún día disponían de ellos el Gobierno de S. M., los parientes del difunto ó la ciudad de Barcelona.

» Ja aleshores va tenir la Comissió la idea de destinar la històrica capella de Santa Àgata per a panteó d'homes cèlebres, segons es desprèn d'un acord signat pel president D. Antoni Mommany i que consta als folis 33 i 34 de l'expedient.

Llegir l’original en castellà

» Ya entonces tuvo la Comisión la idea de destinar la histórica capilla de Santa Águeda para panteón de hombres célebres, según se desprende de un acuerdo firmado por el presidente D. Antonio Mommany y que obra en las fojas 33 y 34 del expediente.

» Va acordar l'Ajuntament nomenar els senyors Don Pau Valls i D. Gaietà Casamitjana, tinent d'alcalde el primer i regidor el segon, perquè passessin a Cadis a buscar les restes de Capmany, i es va acordar també, en sessió del 12 d'Agost, obrir un concurs públic per a procedir a la construcció d'un panteó i un monument, assenyalant el premi de 3 a 6.000 rals i una medalla de plata respectivament a l'autor del millor projecte, a fi que el mèrit de l'obra correspongués als timbres de glòria que honren a tan eminent espanyol, sent alhora un testimoni dels nostres avenços artístics.

Llegir l’original en castellà

» Acordó el Ayuntamiento nombrar á los señores Don Pablo Valls y D. Cayetano Casamitjana, teniente de alcalde el primero y concejal el segundo, para que pasasen á Cádiz en busca de los restos de Capmany, y acordóse también, en sesión del 12 de Agosto, abrir un concurso público para proceder á la construcción de un panteón y un monumento, señalando el premio de 3 á 6.000 reales y una medalla de plata respectivamente il autor del mejor proyecto, á fin de que el mérito de la obra correspondiese á los timbres de gloria que honran á tan eminente español, siendo á la vez un testimonio de nuestros adelantos artísticos.

«Van partir els delegats, i en arribar a Cadis van ser brillant i esplèndidament rebuts pel poble i Municipi gaditans, sent de notar particularment els obsequis que van merèixer al venerable bisbe d'aquella diòcesi, D. Joan Josep Arbolí, persona dignísi-

Llegir l’original en castellà

«Partieron los delegados, y al llegar á Cádiz fueron brillante y espléndidamente recibidos por el pueblo y Municipio gaditanos, siendo de notar particularmente los obsequios que merecieron al venerable obispo de aquella diócesis, D. Juan José Arbolí, persona dignísi-

i, que havia conegut a Capmany, i que va tenir a honra l'auxiliar a la Comissió en el seu objecte amb tot el que podia dependre de la seva persona o del seu sagrat ministeri. Amb dolor es va acomiadar Cadis d'aquelles cendres que per espai de quaranta anys havia guardat en el seu si; però buscant un consol al seu dolor, va voler solemnitzar el dia de l'acomiadament amb un bell i cristià gest de caritat, i, en memòria de Capmany, es va donar mitja fogassa de pa als pobres. Santa i poètica idea, Excel·lentíssim Senyor, la dels fills de la nobilíssima Gades! Havent de separar-se de les restes de Capmany, van voler almenys veure'ls partir acompanyats de les benediccions que són més grates a Déu: les benediccions dels pobres.

Llegir l’original en castellà

i, que había conocido á Capmany, y que tuvo á honra el auxiliar á la Comisión en su objeto con todo lo que podía depender de su persona ó de su sagrado ministerio. Con dolor se despidió Cádiz de aquellas cenizas que por espacio de cuarenta años guardara en su seno; pero buscando un consuelo á su dolor, quiso solemnizar el día de la despedida con un bello y cristiano rasgo de caridad, y, en memoria de Capmany, dióse media hogaza de pan á los pobres. ¡Santa y poética idea, Excmo. Sr., la de los hijos de la nobilísima Gades! Teniendo que separarse de los restos de Capmany, quisieron al menos verlos partir acompañados de las bendiciones que son más gratas á Dios: las bendiciones de los pobres.

» En entregar aquelles despulles mortals de l'eminent català, deia noblement el governador civil de Cadis:

Llegir l’original en castellà

»A1 entregar aquellos despojos mortales del eminente catalán, decía noblemente el gobernador civil de Cádiz:

«L'Ajuntament de Barcelona, reclamant com »una propietat d'aquella ciutat il·lustrada, i com »una propietat volguda, les restes mortals d'un fill »seu que li ha donat glòria, donant-la al país en gene- »ral, i reclamant-les per fer que siguin dipositades »en un monument que transmeti a les edats venidores »el nom il·lustre de Capmany, l'Ajuntament de «Barcelona, dic, i el poble que representa, i els dig- »nes individus en qui ha dipositat la seva confiança, » poden i deuen enorgullir-se d'haver pres una «honrosa iniciativa que els col·loca a gran altura en »la comunitat dels pobles civilitzats.»

Llegir l’original en castellà

«El Ayuntamiento de Barcelona, reclamando como »una propiedad de aquella ciudad ilustrada, y como »una propiedad querida, los restos mortales de un hijo »suyo que le ha dado gloria, dándosela al país en geneoral, y reclamándolos para hacer que sean depositados »en un monumento que transmita á las edades venideras »el nombre ilustre de Capmany, el Ayuntamiento de «Barcelona, digo, y el pueblo que representa, y los dig- »nos individuos en quienes ha depositado su confianza, » pueden y deben enorgullecerse de haber tomado una «honrosa iniciativa que les coloca á grande altura en »la comunidad de los pueblos civilizados.»

» Això deia el governador de la província, i aquí és d'advertir, Excel·lentíssim Senyor, que no és estrany que Cadis s'acomiadés amb dolor d'una memòria per a ella també tan cara, ja que si Espanya tota deu a Capmany l'haver estat un dels primers que van fer renéixer el gust del bon dir i potser l'únic que ha analitzat el nostre idioma sota el punt de vista filosòfic, endevinant la conveniència d'estudiar els principis d'una gramàtica general, Andalusia en particular no oblidarà mai que li deu l'haver portat a Sierra Morena una colònia d'artesans i hortelans catalans, que va establir en les seves noves poblacions sota la direcció de D. Pablo Olavide.

Llegir l’original en castellà

»Esto decía el gobernador de la provincia, y aquí es de advertir, Excmo. Sr., que no es extraño que Cádiz se despidiese con dolor de una memoria para ella también tan cara, pues si España toda debe á Capmany el haber sido uno de los primeros que hicieron renacer el gusto del buen decir y tal vez el único que ha analizado nuestro idioma bajo el punto de vista filosófico, adivinando la conveniencia de estudiar los principios de una gramática general, Andalucía en particular no olvidará nunca que le debe el haber llevado á Sierra Morena una colonia de artífices y hortelanos catalanes, que estableció en sus nuevas poblaciones bajo la dirección de D. Pablo Olavide.

» En encarregar-se de les restes els comissionats barcelonins, el Sr. D. Pau Valls va contestar al discurs del governador civil amb un altre en què, entre altres coses, deia el següent:

Llegir l’original en castellà

» Al encargarse de los restos los comisionados barceloneses, el Sr. D. Pablo Valls contestó al discurso del gobernador civil con otro en que, entre otras cosas, decía lo siguiente:

«Barcelona, emportant-se de Cadis les restes mortals »del seu fill, s'emporta el grat record de les simpaties »que ha merescut a aquesta ciutat, empori del comerç »i bressol de la civilització moderna i de les venerandes institucions que ens regeixen; i ja que el sepulcre confon tot el que existeix sense que se li escapi més que la veritat i la virtut, sigui, senyors, aquest sepulcre que acabem de tancar el digne emblema de la unió de dos «grans pobles, els veritables i ben entesos interessos materials dels quals, mortes les passions que els di- »videixen, puguin aliar-se fàcilment, si de bona fe es «busca el seu foment, i sigui l'estàtua de Capmany la > que ens agrupi per a la comuna i mútua felicitat.»

Llegir l’original en castellà

«Barcelona, llevándose de Cádiz los restos mortales »de su hijo, se lleva el grato recuerdo de las simpatías »que ha merecido á esta ciudad, emporio del comercio »y cuna de la civilización moderna y de las venerandas o instituciones que nos rigen; y ya que el sepulcro con- 0 funde cuanto existe sin que se le escape más que la •verdad y la virtud, sea, señores, ese sepulcro que acachamos de cerrar el digno emhlema de la unión de dos «grandes pueblos, cuyos verdaderos y bien entendidos intereses materiales, muertas las pasiones que les di- »viden, puedan aliarse fácilmente, si de buena fe se «busca su fomento, y sea la estatua de Capmany la > que nos agrupe para la común y mutua felicidad.»

» Aquest discurs, i sobretot aquest paràgraf del discurs del Sr. Valls, no podia menys d'impressionar a tots els qui el van sentir, ja que iniciava una gran idea, idea culminant, Excel·lentíssim Senyor, que torna avui a brollar galana, diguem-ho així, del sarcòfag de Capmany, en veure, com veiem, units els escuts de dos pobles, l'un industrial i l'altre agrícola, però ambdós mercantils; en veure, com veiem, enllaçats fraternalment els dos blasons que sobre aquesta tomba ens apareixen com a emblema de la unió del comerç, de l'agricultura i de la indústria.

Llegir l’original en castellà

»Este discurso, y sobre todo este párrafo del discurso del Sr. Valls, no podía menos de impresionar á cuantos le oyeron, pues que iniciaba una gran idea, idea culminante, Excmo. Sr., que vuelve hoy á brotar galana, digámoslo así, del sarcófago de Capmany, al ver, como vemos, unidos los escudos de dos pueblos, el uno industrial y el otro agrícola, pero ambos á dos mercantiles; al ver, como vemos, enlazados fraternalmente los dos blasones que sobre esta tumba nos aparecen como emblema de la unión del comercio, de la agricultura y de la industria.

» El poble de Cadis, acomiadant les restes de Capmany amb abundants almoines als pobres, unia, generós i noble, a un dels actes més grats al cor del cristià, a un dels preceptes més sublims de la religió del Crucificat, a un acte de filantropia i de caritat, els noms, simpàtics avui per als pobres de Cadis, de Barcelona i de Capmany; i no és estrany que el Municipi gadità, enardit pel seu propi exemple, i posada la mà sobre l'urna en la qual, per a major timbre, es van incrustar els escuts units de l'antiga Favència i de la preclara Gades, di- 230 Víctor Balaguer

Llegir l’original en castellà

»E1 pueblo de Cádiz, despidiendo los restos de Capmany con abundantes limosnas á los pobres, unía, generoso y noble, á uno de los actos más gratos al corazón del cristiano, á uno de los preceptos más sublimes de la religión del Crucificado, á un acto de filantropía y de caridad, los nombres, simpáticos hoy para los pobres de Cádiz, de Barcelona y de Capmany; y no es extraño que el Municipio gaditano, enardecido por su propio ejemplo, y puesta la mano sobre la urna en la que, para mayor timbre, se incrustaron los escudos unidos de la antigua Favencia y de la preclara Gades, di- 23O VÍCTOR BALAGUER

gués amb entusiasme a l'Ajuntament de Barcelona el 10 de Juny de 1854:

Llegir l’original en castellà

jera con entusiasmo al Ayuntamiento de Barcelona el 10 de Junio de 1854:

«Escrites estan amb caràcters indelebles en les pàgines de la nostra història els heroics fets que en «tots els segles han enaltit al poble barcelonès, i »el gadità aprofita gustós aquesta ocasió que se li »ha presentat d'unir per sempre i sobre la tomba »d'un benemèrit espanyol, els llorers i blasons de »ambdues ciutats en honra i prestigi dels seus Ajunta- »ments.»

Llegir l’original en castellà

«Escritos están con caracteres indelebles en las páwginas de nuestra historia los heroicos hechos que en «todos los siglos han ensalzado al pueblo barcelonés, y »el gaditano aprovecha gustoso esta ocasión que se le »ha presentado de unir para siempre y sobre la tumba »de un benemérito español, los laureles y blasones de » ambas ciudades en honra y prez de sus Ayunta- »mientos.»

«Arribades les cendres a Barcelona el 17 de Juliol de 1854, va passar a buscar-les a bord del vapor Pelayo una Comissió de l'Excel·lentíssim Ajuntament, en una falua luxosament endolada, deixant-les dipositades a l'església de Sant Josep, veïna a la porta de la Pau, mentre es disposava traslladar-les amb tota solemnitat, com corresponia a la il·lustre ciutat que honrava i a la memòria il·lustre del qui es tractava d'honrar, al lloc designat per a esperar els honors del panteó.

Llegir l’original en castellà

«Llegadas las cenizas a Barcelona el 17 de Julio de 1854, pasó á buscarlas á bordo del vapor Pelayo una Comisión del Excmo. Ayuntamiento, en una falúa lujosamente enlutada, dejándolas depositadas en la iglesia de San José, vecina á la puerta de la Paz, ínterin se disponía trasladarlas con toda solemnidad, como cumplía á la ilustre ciudad que honraba y á la memoria ilustre del que se trataba de honrar, al sitio designado para aguardar los honores del panteón.

En aquell temps la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de la qual en temps havia estat membre acadèmic Capmany, va tenir la bona idea d'aprofitar l'oportunitat de la translació d'aquestes restes per promoure i anunciar d'acord amb els seus estatuts el concurs d'aquell any, consagrant-lo a la glòria de l'insigne escriptor que tan dignament va pertànyer al seu si, i oferint un premi a l'autor del millor judici crític sobre les seves obres.

Llegir l’original en castellà

»En aquel entonces la Real Academia de Buenas letras, de la que en tiempos había sido miembro académico Capmany, tuvo la buena idea de aprovechar la oportunidad de la traslación de estos restos para promover y anunciar con arreglo á sus estatutos el concurso de aquel año, consagrándolo á la gloria del insigne escritor que tan dignamente perteneció á su seno, y ofreciendo un premio al autor del mejor juicio crítico sobre sus obras.

»Aquest fou el certamen en el qual més tard sortia vencedor el Sr. D. Guillem Forteza, jove tan modest com apreciable, en aquell temps poc conegut encara, però que en semblant lluita va conquerir de sobte una plaça entre els nostres bons escriptors alhora que una butaca d'acadèmic, com l'havia conquerida un dia, en una lluita semblant, Rubio, l'inspirat i melancòlic trobador del Llobregat.

Llegir l’original en castellà

»Este fué el certamen en el cual más tarde salía vencedor el Sr. D. Guillermo Forteza, joven tan modesto como apreciable, en aquel entonces poco conocido aún, pero que en semejante lid conquistó de pronto una plaza entre nuestros buenos escritores al par que un sillón de académico, como lo conquistara un día, en parecida lid, Rubio, el inspirado y melancólico trovador del Llobregat.

»Tot estava disposat per efectuar el juliol de 1854 la cerimònia que avui aquí ens reuneix, quan va venir a impedir-ho la revolució gloriosa d'aquell mateix mes. L'invisible viatger asiàtic, presentant-se inopinadament a sembrar el terror, el dol i la mort a la galana ciutat dels comtes, i els esdeveniments polítics que aleshores es van succeir, encadenant-se els uns als altres, i fins i tot escollint alguns d'ells per teatre de lamentables escenes a la mateixa Barcelona, van impedir a la Municipalitat pensar ni tan sols en la translació d'aquestes restes.

Llegir l’original en castellà

»Todo estaba dispuesto para efectuar en Julio de 1854 la ceremonia que hoy aquí nos reúne, cuando vino á impedirlo la revolución gloriosa de aquel mismo mes. El invisible viajero asiático, presentándose inopinadamente á sembrar el terror, el luto y la muerte en la galana ciudad de los condes, y los acontecimientos políticos que entonces se sucedieron, encadenándose unos á otros, y hasta escogiendo algunos de ellos por teatro de lamentables escenas á la misma Barcelona, impidieron á la Municipalidad pensar ni siquiera en la traslación de estos restos.

»Tanmateix, l'Excm. Diputació provincial el 1855, amb un zel digne de tot elogi, va inaugurar, promoure i anunciar una subscripció per elevar un monument a Capmany, devent-se als seus nobles esforços que aquesta subscripció s'obrís al mateix temps a l'illa de Cuba, on sembla que va donar en l'acte un brillant resultat. Aquesta glòria ningú pot disputar-la a la digna Diputació d'aquella època.

Llegir l’original en castellà

»Sin embargo, la Excma. Diputación provincial en i855, con un celo digno de todo encomio, inauguró, promovió y anunció una suscrición para elevar un monumento á Capmany, debiéndose á sus nobles esfuerzos el que esta suscrición se abriese al mismo tiempo en la isla de Cuba, donde parece que dio en el acto un brillante resultado. Esta gloria nadie puede disputársela á la digna Diputación de aquella época.

• Les restes continuaven, no obstant això, a l'església de Sant Josep, i la premsa barcelonina, que sempre s'ha distingit pel seu amor al país, va instar diverses vegades el Cos municipal perquè les arrenqués a l'oblit en què jeien. Les reclamacions de la premsa coincidien amb els oficis dirigits al primer alcalde constitucional pel vicepresident de l'Acadèmia de Bones Lletres D. Josep Antoni Llobet i Vallosera i per les caloroses instàncies de l'acadèmic D. Antoni de Bofarull, un dels escriptors més entusiastes per Capmany i per les glòries immortals del nostre país.

Llegir l’original en castellà

• Los restos continuaban, no obstante, en la iglesia de San José, y la prensa barcelonesa, que siempre se ha distinguido por su amor al país, instó varias veces al Cuerpo municipal para que los arrancara al olvido en que yacían. Las reclamaciones de la prensa coincidían con los oficios dirigidos al primer alcalde constitucional por el vicepresidente de la Academia de Buenas letras D. José Antonio Llobet y Vallosera y por las calurosas instancias del académico D. Antonio de Bofarull, uno de los escritores más entusiastas por Capmany y por las glorias inmortales de nuestro país.

»L'Ajuntament ja anava aleshores a celebrar la cerimònia, i ja s'havia redactat i estès el programa i cerimonial que consten a l'expedient, quan la Diputació va demanar al Consistori municipal que suspengués la realització del seu projecte, ja que esperava d'un moment a l'altre saber el resultat de la subscripció oberta a l'illa de Cuba, a fi que pogués coincidir la translació de les restes amb l'obertura del certamen per premiar el millor projecte de monument que es presentés.

Llegir l’original en castellà

»Iba ya entonces á verificar el Ayuntamiento la ceremonia, y se había ya redactado y extendido el programa y ceremonial que obran en el expediente, cuando la Diputación pidió al Cabildo municipal que suspendiera la realización de su proyecto, pues esperaba de un momento á otro saber el resultado de la suscrición abierta en la isla de Cuba, á fin de que pudiera coincidir la traslación de los restos con abrirse el certamen para premiar el mejor proyecto de monumento que se presentase.

Nous esdeveniments polítics van venir a ofegar totes aquestes esperances, posant nous i per ara insuperables obstacles als desitjos de la Municipalitat.

Llegir l’original en castellà

«Nuevos acontecimientos políticos vinieron á ahogar todas estas esperanzas, poniendo nuevos y por el pronto insuperables obstáculos á los deseos de la Municipalidad.

» Recentment va tornar a instar l'Acadèmia, va tornar a instar la premsa, i aleshores el M. I. senyor alcalde corregidor D. Ramon Figueras va prendre a càrrec seu la iniciativa en nom de V. E., cooperant amb escreix d'intel·ligència i d'activitat a l'assoliment dels seus desitjos l'il·lustre senyor tinent d'alcalde D. Miquel Biada, el cavaller síndic D. Pau Pélachs, i els senyors regidors D. Pere Boñigas, D. Jaume Jover Arnó, Don Manuel Llorens i Altet i D. Sever Modolell, nomenats per a entendre particularment en aquest assumpte.

Llegir l’original en castellà

» Recientemente volvió á instar la Academia, volvió á instar la prensa, y entonces el M. I. señor alcalde corregidor D. Ramón Figueras tomó á su cargo la iniciativa en nombre de V. E., cooperando con sobra de inteligencia y de actividad al logro de sus deseos el ilustre señor teniente de alcalde D. Miguel Biada, el caballero síndico D. Pablo Pélachs, y los señores concejales D. Pedro Boñigas, D. Jaime Jover Arnó, Don Manuel Llorens y Altet y D. Severo Modolell, nombrados para entender particularmente en este asunto.

» La Comissió, en consignar aquests noms per a entregar-los a la pública gratitud, no pot menys de fer constar també el bon zel de què ha vist animats el senyor president i senyors regidors de la secció tercera, així com l'espontània i completa cooperació que ha trobat en tots i en cadascun dels senyors que dignament componen l'administració actual.

Llegir l’original en castellà

»La Comisión, al consignar estos nombres para entregarlos á la pública gratitud, no puede menos de hacer constar también el buen celo de que ha visto animados al señor presidente y señores concejales de la sección tercera, así como la espontánea y completa cooperación que ha encontrado en todos y en cada uno de los señores que dignamente componen la administración actual.

» A V. E. deu Barcelona el dia d'avui, que serà inoblidable per a ella i per a tots els seus fills, com deu als Municipis de 1853 i 1854 la glòria de posseir les restes d'un dels seus més il·lustres ciutadans i benemèrits patricis. Tots els que avui componen el Cos municipal recordaran sempre amb orgull, molt legítim per cert, que a ells és deutora Barcelona d'una de les pàgines més belles dels seus annals literaris.

Llegir l’original en castellà

»A V. E. debe Barcelona el día de hoy, que será inolvidable para ella y para todos sus hijos, como debe á los Municipios de i853 y 1854 la gloría de poseer los restos de uno de sus más ilustres ciudadanos y beneméritos patricios. Todos los que hoy componen el Cuerpo municipal recordarán siempre con orgullo, muy legítimo por cierto, que á ellos es deudora Barcelona de una de las páginas más bellas de sus anales literarios.

» Tal és, Excel·lentíssim Senyor, la història de la translació de les despulles mortals que aquí estem contemplant. »La Comissió, per la seva part, apressant-se a secundar els desitjos de V. E. i de les corporacions a les quals els seus individus pertanyen, ha fet, des del dia que va quedar nomenada, quants esforços eren necessaris per a correspondre dignament a la missió honorífica de què era deutora a V. E., i creu haver complert la seva comesa amb la major fidelitat i amb el zel i activitat possibles.

Llegir l’original en castellà

»Tal es, Excmo. Sr., la historia de la traslación de los mortales despojos que aquí estamos contemplando. »La Comisión, por su parte, apresurándose á secundar los deseos de V. E. y de las corporaciones á quienes sus individuos pertenecen, ha hecho, desde el día que quedó nombrada, cuantos esfuerzos eran necesarios para corresponder dignamente á la misión honorífica de que era deudora á V. E., y cree haber llenado su cometido con la mayor fidelidad y con el celo y actividad posibles.

»La Comissió no ha acabat però les seves tasques. Al contrari, es pot dir que ara les comença. Al seu càrrec queda el promoure, per tots els mitjans al seu abast, la subscripció iniciada ja per l'Excel·lentíssima Diputació, a fi d'elevar a Capmany un monument, mentre queden les seves respectables restes dipositades en aquestes Cases consistorials, que són per a Catalunya un llibre, a tots obert, on a cada pàgina es topa amb una de les grans glòries del nostre país.

Llegir l’original en castellà

»La Comisión no ha terminado empero sus tareas. Por el contrario, puede decirse que ahora las empieza. A su cargo queda el promover, por cuantos medios estén á su alcance, la suscrición iniciada ya por la Excelentísima Diputación, á fin de elevar á Capmany un monumento, ínterin quedan sus respetables restos depositados en estas Casas consistoriales, que son para Cataluña un libro, á todos abierto, donde á cada página se tropieza con una de las grandes glorias de nuestro país.

«Tot això deuen la posteritat i la pàtria agraïdes a Capmany, la vida del qual va ser un laboriosíssim exemple d'abnegació i de sacrificis, i que no content amb dedicar a la seva pàtria el seu braç com a militar i el seu talent i ploma com a pensador i publicista, va acabar per consagrar-li la seva vida, morint a Cadis, víctima de la pesta, per no apartar-se del santuari de les lleis a on l'havia enviat el vot dels seus compatricis. També els homes de lletres, també els diputats tenen, com els guerrers, els seus camps de batalla on morir lluitant com a bons fent front als seus adversaris. Capmany, morint a Cadis víctima del seu patriotisme, va morir al camp de l'honor. Qui pot negar-li el llorer dels que moren per la seva pàtria?....

Llegir l’original en castellà

«Todo esto deben la posteridad y la patria agradecidas á Capmany, cuya vida fué un laboriosísimo ejemplo de abnegación y de sacrificios, y que no contento con dedicar á su patria su brazo como militar y su talento y pluma como pensador y publicista, acabó por consagrarle su vida, muriendo en Cádiz, víctima de la peste, para no apartarse del santuario de las leyes á donde le había enviado el voto de sus compatricios. También les hombres de letras, también los diputados tienen, como los guerreros, sus campos de batalla en donde morir luchando como buenos haciendo frente á sus adversarios. Capmany, muriendo en Cádiz víctima de su patriotismo, murió en el campo del honor. ¿Quién puede negarle el laurel de los que mueren por su patria?....

»Dues causes grans va prendre a càrrec seu Capmany, i ambdues, per ser grans, devien pesar sobre les seves espatlles com el món sobre les d'Atles.

Llegir l’original en castellà

»Dos causas grandes tomó á su cargo Capmany, y ambas, por lo grandes, debieron pesar sobre sus hombros como el mundo sobre los del Atlas.

»La vida de Capmany va ser només un prolongat martiri, i entregant-se en cos i ànima a un gran pensament, va emprendre, sota cert punt de vista com el vescomte de Chateaubriand a França, la tasca, summament àrdua i difícil, de dues restauracions alhora. La vida dels homes il·lustres té de particular de vegades que no és tota ella sinó el compliment d'una gran missió. Chateaubriand, per exemple, va dedicar la seva vida a la restauració del cristianisme i de la monarquia constitucional. Capmany la va consagrar per complet a la restauració de les glòries del seu país i de les lletres de la seva nació.

Llegir l’original en castellà

»La vida de Capmany fué sólo un prolongado martirio, y entregándose en cuerpo y alma á un gran pensamiento, emprendió, bajo cierto punto de vista como el vizconde de Chateaubriand en Francia, la tarea, por demás ardua y difícil, de dos restauraciones á un tiempo mismo. La vida de los hombres ilustres tiene de particular á veces que no es toda ella sino el cumplimiento de una gran misión. Chateaubriand, por ejemplo, dedicó su vida á la restauración del cristianismo y de la monarquía constitucional. Capmany la consagró por completo á la restauración de las glorias de su país y de las letras de su nación.

»M'explicaré.

Llegir l’original en castellà

»Voy á explicarme.

» Capmany va néixer el 1742, és a dir, pocs anys després d'haver caigut Barcelona amb l'heroisme que tots saben i amb l'estrèpit el soroll del qual no s'apagarà mai, ja que la història s'ha encarregat de transmetre'l d'eco en eco fins a la més remota posteritat. Capmany va néixer, doncs — i cal tenir molt en compte aquesta circumstància per poder-lo jutjar, — quan encara el cor de les mares i dels consorts duia dol per la mort dels seus fills i marits, sepultats entre els enderrocs de les últimes trinxeres alçades pel patriotisme català. Capmany va néixer, repeteixo, quan acabava de morir, o per millor dir, quan acabava d'ocultar-se, que no havia mort, l'esperit català, i, sent encara nen, els seus ulls van poder fixar-se més d'una vegada en les parets acrivellades per la metralla del duc de Wervik, cabdill de les tropes que es van apoderar, sí, de Barcelona, però després d'una de les lluites més sagnants i d'una de les resistències més tenaços de què ens dóna notícia la història.

Llegir l’original en castellà

» Capmany nació en 1742, es decir, pocos años después de haber caído Barcelona con el heroísmo que todos saben y con el estrépito cuyo ruido no se apagará nunca, pues que la historia se ha encargado de transmitirlo de eco en eco hasta la más remota posteridad. Capmany nació, pues — y es preciso tener muy en cuenta esta circunstancia para poderle juzgar, — cuando aún el corazón de las madres y de los consortes llevaba luto por la muerte de sus hijos y maridos, sepultados entre los escombros de las últimas trincheras alzadas por el patriotismo catalán. Capmany nació, repito, cuando acababa de morir, ó por mejor decir, cuando acababa de ocultarse, que no había muerto, el espíritu catalán, y, siendo todavía niño, sus ojos pudieron fijarse más de una vez en las paredes acribilladas por la metralla del duque de Wervik, caudillo de las tropas que se apoderaron, sí, de Barcelona, pero después de una de las luchas más sangrientas y de una de las más tenaces resistencias de que nos da cuenta la historia.

«Davant la desgràcia, que en aquella època de trista recordació pesava sobre Catalunya, el seu cor de nen devia brollar sang, i llavors, veient que les nostres antigues glòries anaven esvanint-se a poc a poc i ocultant-se a la vista de Catalunya convertida en una vasta plaça d'armes, va ser quan sens dubte va concebre ja la idea de tornar a atraure les memòries populars que a poc a poc anaven retirant-se al buf d'avieses pretensions, i va tractar d'exhumar, prestant un servei immens al seu país, no el geni, però sí la pràctica i el cerimonial de les antigues venerables institucions de la Corona d'Aragó.

Llegir l’original en castellà

«Ante la desgracia, que en aquella época de triste recordación pesaba sobre Cataluña, su corazón de niño debió de brotar sangre, y entonces, viendo que nuestras antiguas glorias iban desvaneciéndose poco á poco y ocultándose á la vista de Cataluña convertida en una vasta plaza de armas, fué cuando sin duda concibió ya la idea de volver á atraer las memorias populares que poco á poco iban retirándose al soplo de aviesas pretensiones, y trató de exhumar, prestando un servicio inmenso á su país, no el genio, pero sí la práctica y el ceremonial de las antiguas venerandas instituciones de la Corona de Aragón.

»Aquesta va ser la seva primera restauració, i a aquesta època literària de la seva vida pertanyen les Memòries històriques, la Pràctica de celebrar Corts, i les traduccions del Consolat de mar, de les Ordenances de les armades reials de la Corona d'Aragó, dels Antics tractats de pa-

Llegir l’original en castellà

»Esta fué su primera restauración, y á esta época literaria de su vida pertenecen las Memorias históricas, la Practica de celebrar Cortes, y las traducciones del Consulado del mar, de las Ordenanzas de las armadas reales de la Corona de Aragón, de los Antiguos tratados de pa-

i aliances, etc., etc., obres que són, diguem-ho així, el joier de les glòries catalanes.

Llegir l’original en castellà

y alianzas, etc., etc., obras que son, digámoslo así, el joyero de las glorias catalanas.

«Quan Capmany va néixer, les lletres espanyoles, igual que les glòries catalanes, acabaven de rebre un cop dur. El bell i clàssic idioma castellà, tan rotund en els seus girs, tan magnífic en les seves frases, tan musical en els seus períodes i tan majestuós en la seva síntesi, semblava que anava a morir, com ofegat en els braços d'una cortesana, per la invasió d'una llengua estrangera que viciava els seus períodes destruint la seva robustesa i galanura.

Llegir l’original en castellà

«Cuando Capmany nació, las letras españolas, lo mismo que las glorias catalanas, acababan de recibir un rudo golpe. El bello y clásico idioma castellano, tan rotundo en sus giros, tan magnífico en sus frases, tan musical en sus períodos y tan majestuoso en su síntesis, parecía que iba á morir, como ahogado en los brazos de una cortesana, por la invasión de una lengua extranjera que viciaba sus períodos destruyendo su robustez y galanura.

»Aquesta va ser la segona restauració empresa per Capmany, i a aquesta altra època literària de la seva vida pertanyen la Filosofia de l'eloqüència, el Teatre històric-crític, l'Art de traduir i les seves altres obres d'aquesta classe, que són com el Corpus juris de les lletres espanyoles.

Llegir l’original en castellà

»Esta fué la segunda restauración emprendida por Capmany, y á esta otra época literaria de su vida pertenecen la Filosofía de la elocuencia, el Teatro históricocrítico, el Arte de traducir y sus demás obras de esta clase, que son como el Corpus juris de las letras españolas.

Fou, doncs, Capmany l'home, el geni de dos.

Llegir l’original en castellà

•Fué, pues, Capmany el hombre, el genio de dos .

236

Llegir l’original en castellà

236

restauracions, i de quina manera va complir la gran missió per a la qual sembla que el va destinar la Providència, digui-ho Catalunya, digui-ho Espanya tota.

Llegir l’original en castellà

restauraciones, y de qué modo cumplió la gran misión para la cual parece le destinó la Providencia, dígalo Cataluña, dígalo España toda.

»Capmany no és només el preconitzador, sinó l'herald de la generació literària que avui s'agita i que ja compta amb no pocs noms plens de glòria, a alguns dels quals no hi ha dubte que el futur els reserva el bateig de la immortalitat. Ell va ser qui va iniciar, o almenys un dels que més van contribuir a iniciar aquesta nova era; sent molt de notar, Excm. Sr., que així com el cronista Feliu de la Peña va consagrar un dia tota la seva hisenda al renaixement del comerç i de la indústria, Capmany va dedicar tot el seu talent a la glorificació d'aquestes dues mateixes fonts de riquesa, que són, germanades amb les lletres, la vida de Catalunya.

Llegir l’original en castellà

»Capmany no es sólo el preconizador, sino el heraldo de la generación literaria que hoy se agita y que cuenta ya con no pocos nombres llenos de gloria, á algunos de los cuales no hay duda que reserva el porvenir el bautismo de la inmortalidad. El fué quien inició, ó al menos uno de los que más contribuyeron á iniciar esta nueva era; siendo muy de notar, Excmo. Sr., que así como el cronista Feliu de la Peña consagró un día toda su hacienda al renacimiento del comercio y de la industria, Capmany dedicó todo su talento á la glorificación de esas dos mismas fuentes de riqueza, que son, hermanadas con las letras, la vida de Cataluña.

»Encara hi ha més, Excm. Sr.: Capmany fou fidel a la seva pàtria i al seu pensament fins a l'últim sospir, i en la seva vellesa, repeteixo, va voler unir l'exemple a la paraula, la pràctica al consell, prenent una part molt activa en la guerra de la Independència, i passant a Cadis a reunir-se amb aquells homes insignes que en nom de la civilització i de la llibertat arrencaven el vel amb què estaven embolicades les antigues tradicions i glòries constitucionals del poble espanyol. En el si d'aquelles Corts memorables és on va ressonar la primera veu de Capmany per proposar que cap diputat pogués sol·licitar ni admetre cap ocupació, gràcia ni condecoració; conseqüència molt lògica i conducta molt pròpia en l'home que, ple d'abnegació i desinterès, va dedicar vigílies, estudis i treballs a l'engrandiment de la seva pàtria, acabant la seva carrera literària amb la publicació del Centinela contra franceses, obra que sembla filla d'una imaginació febril de vint anys, i obra que gairebé arriba a fer mal per com n'està d'impregnada de patriotisme, com a vegades arriba a ma-rejar un ram de flors per la gran força dels aromes que desprèn.

Llegir l’original en castellà

»Aún hay más, Excmo. Sr.: Capmany fué fiel á su patria y á su pensamiento hasta el último suspiro, y en su vejez, repito, quiso unir el ejemplo á la palabra, la práctica al consejo, tomando una parte muy activa en la guerra de la Independencia, y pasando á Cádiz á reunirse con aquellos varones insignes que en nombre de la civilización y de la libertad arrancaban el velo con que estaban envueltas las antiguas tradiciones y glorias constitucionales del pueblo español. En el seno de aquellas Cortes memorables es donde resonó la primera voz de Capmany para proponer que ningún diputado pudiera solicitar ni admitir empleo, gracia ni condecoración alguna; consecuencia muy lógica y conducta muy propia en el hombre que, lleno de abnegación y desinterés, dedicó vigilias, estudios y trabajos al engrandecimiento de su patria, acabando su carrera literaria con la publicación del Centinela contra franceses, obra que parece hija de una imaginación calenturienta de veinte años, y obra que casi llega á hacer daño por lo muy impregnada que está de patriotismo, como á veces llega á marear un ramo de flores por lo muy fuerte de los aromas que despide.

» Acabaré, Excm. Sr. La Comissió, en encarregar-se ara de terminar la seva comesa, no només es fixarà en el monument que s'ha d'elevar a Capmany, sinó que meditarà molt detingudament i tindrà molt en compte la idea, iniciada ja per la Comissió que va precedir a aquesta, i per la premsa barcelonina el 1850 i el 1855, d'elevar un panteó a les nostres grans celebritats antigues i modernes.

Llegir l’original en castellà

» Voy á concluir, Excmo. Sr. La Comisión, al encargarse ahora de terminar su cometido, no sólo se fijará en el monumento que ha de elevarse á Capmany, sino que meditará muy detenidamente y tendrá muy en cuenta la idea, iniciada ya por la Comisión que precedió á ésta, y por la prensa barcelonesa en i85o y en 1855, de levantar un panteón á nuestras grandes celebridades antiguas y modernas.

»Res diu tant en favor d'un poble, com el respecte que se li veu professar a la memòria dels seus homes il·lustres.

Llegir l’original en castellà

»Xada dice tanto en favor de un pueblo, como el respeto que se le ve profesar á la memoria de sus hombres ilustres.

1 Un estranger preguntava un dia a la metròpoli dels Cèsars a un ciutadà romà: — Doncs què, és tan gran el vostre poble? — I el ciutadà per única resposta estenia el seu braç i assenyalava amb el dit la Via Àpia, dient-li: — Aneu a llegir la nostra història en els noms de les làpides sepulcrals.

Llegir l’original en castellà

1 Un extranjero preguntaba un día en la metrópoli de los Césares á un ciudadano romano: — Pues qué, ¿tan grande es vuestro pueblo? — Y el ciudadano por única respuesta extendía su brazo y señalaba con el dedo la Vía appia, diciéndole: — Id á leer nuestra historia en los nombres de las lápidas sepulcrales.

«Catalunya té també un gran passat, una gran història; però en va preguntem els qui avui vivim: on és la tomba de Pau Claris, el gran defensor dels nostres furs i privilegis?

Llegir l’original en castellà

«Cataluña tiene también un gran pasado, una gran historia; pero en vano preguntamos los que hoy vivimos: ¿dónde está la tumba de Pablo Claris, el gran defensor de nuestros fueros y privilegios?

»A les portes d'aquestes Cases consistorials s'eleva, és veritat, l'estàtua de Joan Fivaller, exemple viu de patriotisme i d'abnegació, honor del Municipi català; però sap algú on reposen les seves venerables cendres?

Llegir l’original en castellà

»A las puertas de estas Casas consistoriales se eleva, es verdad, la estatua de Juan Fivaller, ejemplo vivo de patriotismo y de abnegación, honra del Municipio catalán; pero ¿sabe alguno en dónde reposan sus venerandas cenizas?

•Ens hem recordat de recollir de la profanada tomba de Santes Creus les restes per llarg temps insepultes de Roger de Lauria, el nostre gran rei dels mars, i és possible que no conservem ni tan sols convertit en pols al que li bastava amb la seva presència per convertir en pols les més puixants armades?

Llegir l’original en castellà

•¿Nos hemos acordado de recoger de la profanada tumba de Santas Creus los restos por largo tiempo insepultos de Roger de Lauria, nuestro gran rey de los mares, y es posible que no conservemos ni siquiera convertido en polvo al que le bastaba con su presencia para convertir en polvo á las más pujantes armadas?

»S'ha tractat d'elevar un monument sobre els despulles mortals de D. Ramon Berenguer el Gran, que estan a l'arxiu de la Corona d'Aragó, i que un il·lustre català, D. Pròsper de Bofarull, va poder afortunadament salvar de l'incendi que va devorar l'històric monestir de Ripoll?

Llegir l’original en castellà

»¿Se ha tratado de elevar un monumento sobre los despojos mortales de D. Ramón Berenguer el Grande, que están en el archivo de la Corona de Aragón, y que un ilustre catalán, D. Próspero de Bofarull, pudo afortunadamente salvar del incendio que devoró el histórico monasterio de Ripoll?

»No és vergonyós que siguem tan ingrats amb la memòria d'Ausiàs March, el nostre Petrarca, que ni tan sols hàgim dedicat una làpida de just homenatge al que era alhora poeta, privat i conseller d'aquell noble i famós príncep de Viana pel qual va sostenir tan crua guerra Catalunya?

Llegir l’original en castellà

»¿No es vergonzoso que seamos tan ingratos con la memoria de Ausias March, nuestro Petrarca, que ni siquiera hayamos dedicado una lápida de justo homenaje al que era á un tiempo poeta, privado y consejero de ese noble y famoso príncipe de Viana por el cual sostuvo tan cruda guerra Cataluña?

I Montaner? Què els contestem als estrangers que ens pregunten pel sepulcre de Montaner, el defensor de Gal·lípoli, l'historiador-soldat?

Llegir l’original en castellà

¿Y Montaner? ¿Qué les contestamos á los extranjeros que nos preguntan por el sepulcro de Montaner, el defensor de Galípoli, el historiador-soldado?

»És just que tinguem oblidats en un racó de la parròquia de Vallfogona les restes del Quevedo català, del vencedor de les justes poètiques del Bon Retir?

Llegir l’original en castellà

»¿Es justo que tengamos olvidados en un rincón de la parroquia de Vallfogona los restos del Quevedo catalán, del vencedor de las justas poéticas del Buen Retiro?

» I sense remuntar-nos a l'antiguitat, on són les restes dels que han estat recentment, en aquest segle mateix, lustre i esplendor de la seva mare pàtria? Alguns descansen lluny de les brises del seu país natal, com Altes i Gurena, el modestíssim sepulcre del qual jeu enfosquit entre els sumptuosos mausoleus que s'eleven al cementiri de Marsella; com Puigblanc, a qui guarden oblidat les nebuloses ribes del Tàmesi sota el lúgubre xiprer que va plantar al costat de la seva fossa una mà amiga.

Llegir l’original en castellà

» Y sin remontarnos á la antigüedad, ¿dónde están los despojos de los que han sido recientemente, en este siglo mismo, lustre y esplendor de su madre patria? Algunos descansan lejos de las brisas de su país natal, como Altes y Gurena, cuyo modestísimo sepulcro yace oscurecido entre los suntuosos mausoleos que se elevan en el cementerio de Marsella; como Puigblanc, á quien guardan olvidado las nebulosas orillas del Támesis bajo el lúgubre ciprés que plantó cabe su fosa una mano amiga.

»D'altres com Salva, l'introductor de la vacuna a Catalunya; com Cibat, el que va introduir la física experimental; com Carbonell, el savi químic; com Ferrer i Subirana, el gran pensador; com Vicenç Cuyàs, el gran artista, amb prou feines se sap el lloc on són les seves restes, i les tombes de Cabanyes, el poeta-filòsof, i de Piferrer, el filòsof-poeta, jeuen confoses amb altres tombes, si per al cor cristià igualment sagrades, per al cor entusiasta despullades completament de records.

Llegir l’original en castellà

»De otros como Salva, el introductor de la vacuna en Cataluña; como Cibat, el que introdujo la física experimental; como Carbonell, el sabio químico; como Ferrer y Subirana, el gran pensador; como Vicente Cuyas, el gran artista, apenas se sabe el sitio donde están sus restos, y las tumbas de Cabanyes, el poeta-filósofo, y de Piferrer, el filósofo-poeta, yacen confundidas con otras tumbas, si para el corazón cristiano igualmente sagradas, para el corazón entusiasta desnudas completamente de recuerdos.

«Honrem la memòria d'aquests homes. Massa es confonen amb el vulgo dels vius quan viuen. Separeu-los del vulgo dels morts quan moren.

Llegir l’original en castellà

«Honremos la memoria de esos hombres. Demasiado se confunden con el vulgo de los vivos cuando viven. Separadles del vulgo de los muertos cuando mueren.

»No es veu a una família aixecar sumptuosos mausoleus, magnífics panteons a la memòria d'aquells que els deixen grans cabals per herència? Per què la posteritat, per què la pàtria, que són les hereves, la família dels homes eminents, no els ha d'aixecar també a la memòria dels que els deixen grans cabals de riquesa amb les seves obres i la seva glòria?

Llegir l’original en castellà

»¿Xo se ve á una familia levantar suntuosos mausoleos, magníficos panteones á la memoria de aquéllos que les dejan grandes caudales por herencia? ¿Por qué la posteridad, por qué la patria, que son las herederas, la familia de los hombres eminentes, no ha de levantarlos también á la memoria de los que les dejan grandes caudales de riqueza con sus obras y su gloria?

»És tant més gran un país quant més honra la memòria dels seus grans homes. Que l'exemple d'avui sigui fecund; i ja que estem en un lloc històric i tradicional; ja que ens trobem reunits en aquest Saló de Cent, on tot ens recorda les nostres passades glòries i grandeses, on es pot dir que es respira l'aire dels nostres bons temps antics, on fàcilment podem evocar la memòria d'aquells il·lustres consellers que, sota les seves roges honrades gramalles, sentien bategar els seus patriòtics cors; ja que estem davant d'aquesta urna funerària on jeuen les despulles mortals del que va ser per a Catalunya el Pau Claris de la guerra de la Independència; ja que en aquest recinte memorable reunida està, per mitjà de les seves corporacions més il·lustres, Barcelona tota, tota Catalunya, per a prestar en nom d'una posteritat agraïda un homenatge a Capmany, honrem millor la seva memòria, i que aquesta tomba, gloriosa perquè sobre ella han unit els seus llorers dos pobles grans, i perquè ella guarda el que queda del primer restaurador de les nostres glòries, que aquesta tomba ens inspiri la realització del nostre pensament.

Llegir l’original en castellà

»Es tanto más grande un país cuanto más honra la memoria de sus grandes hombres. Que el ejemplo de hoy sea fecundo; y ya que estamos en un lugar histórico y tradicional; ya que nos hallamos reunidos en este Salón de Ciento, donde todo nos recuerda nuestras pasadas glorias y grandezas, donde se puede decir que se respira el aire de nuestros buenos tiempos antiguos, donde fácilmente podemos evocar la memoria de aquellos ilustres concelleres que, bajo sus rojas honradas gramallas, sentían latir sus patrióticos corazones; ya que estamos delante de esta urna fúnebre donde yacen los despojos mortales del que fué para Cataluña el Pablo Claris de la guerra de la Independencia; ya que en este recinto memorable reunida está, por medio de sus corporaciones más ilustres, Barcelona toda, toda Cataluña, para prestar en nombre de una posteridad agradecida un homenaje á Capmany, honremos mejor su memoria, y que esta tumba, gloriosa porque sobre ella han unido sus laureles dos pueblos grandes, y porque ella guarda lo que queda del primer restaurador de nuestras glorias, que esta tumba nos inspire la realización de nuestro pensamiento.

» Acabem de fer aquest dia més gran encara i més 24O VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

» Acabemos de hacer este día más grande aún y más 24O VÍCTOR BALAGUER

memorable; i si vàrem deure a Capmany viu la preconització de les nostres glòries, deguem a Capmany mort la fàcil realització d'elevar les quatre províncies catalanes un panteó als seus grans homes antics i moderns.

Llegir l’original en castellà

memorable; y si debimos á Capmany vivo la preconización de nuestras glorias, debamos á Capmany muerto la fácil realización de elevar las cuatro provincias catalanas un panteón á sus grandes hombres antiguos y modernos.

» Imitem els bells exemples; contemplem-nos al mirall dels fets notables; i si existeix un país que ha elevat superb un monument, admiració de l'art, gravant orgullosament sobre el seu fris: Als grans homes la pàtria reconeguda, alcem també el nostre panteó inscrivint amb el mateix orgull, que bé podem, sobre la seva portada:

Llegir l’original en castellà

» Imitemos los bellos ejemplos; contemplémonos en el espejo de los hechos notables; y si existe un país que ha elevado soberbio un monumento, admiración del arte, grabando orgullosamente sobre su friso: A los grandes hombres la patria reconocida, alcemos nosotros también nuestro panteón inscribiendo con el mismo orgullo, que bien podemos, sobre su portada:

» A LES GLÒRIES CATALANES LA GRATITUD DEL PAÍS.»

Llegir l’original en castellà

»Á LAS GLORIAS CATALANAS LA GRATITUD DEL PAÍS.»

L'urna contenint les restes de Capmany va quedar dipositada a les Cases consistorials, on avui es troba encara i d'on ja probablement no sortirà fins que pugui anar a ocupar el lloc d'honor que mereix en el panteó d'homes cèlebres catalans que l'Excma. Diputació provincial tracta d'elevar a l'antic i històric monestir de Montserrat 1.

Llegir l’original en castellà

La urna conteniendo los restos de Capmany quedó depositada en las Casas consistoriales, donde hoy se halla todavía y de donde ya probablemente no saldrá hasta que pueda ir á ocupar el puesto de honor que merece en el panteón de hombres célebres catalanes que la Excma. Diputación provincial trata de elevar en el antiguo é histórico monasterio de Montserrat 1.

Fi de l’entrada original