Tornar a l'atles

Born (plaza del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 174–197

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Hi desemboquen els carrers del Rec, Flassaders, Montcada, Born, Tamborets, Vidrieria, Dusay, Bufanalla, Fossar de les Moreres i passeig de Sant Joan.

Llegir l’original en castellà

Desembocan en ella las calles del Rech, Flassadcrs, Moneada, Born, Tamborets, Vidriería, Dusay, Bufanalla, Fossar de las Moreras y paseo de San Juan.

És una de les tres principals places de mercat, i antigament fou la Plaça major de Barcelona, prenent el seu nom actual Born de bornear, o sia tornear, a causa de celebrar-se en ella, a més de les festes populars, els festeigs públics d'armes, com justes, tornejos, desafiaments i batalles.

Llegir l’original en castellà

Es una de las tres principales plazas de mercado, y antiguamente fué la Plaza mayor de Barcelona, tomando su nombre actual Born de bornear, ó sea tornear, á causa de celebrarse en ella, á más de las fiestas populares, los festejos públicos de armas, como justas, torneos, desafíos y batallas.

En aquella època el Born era més ample que ara, i es perllongava fins a més enllà del que és avui passeig de Sant Joan, de manera que venia a formar una extensa i vastíssima plaça, la qual, quan en ella tenien lloc festes d'armes, es tancava per mitjà d'una empalissada col·locada a certa distància de les cases, per així deixar un carreró exterior a l'objecte que pogués transitar la gent i poguessin donar els cavallers, abans de co-mençar el torneig, les voltes que eren de costum. Rica és en records aquesta plaça, i anem a consignar aquí els més principals.

Llegir l’original en castellà

En aquella época el Born era más ancho que ahora, y se prolongaba hasta más allá del que es hoy paseo de San Juan, de modo que venía á formar una extensa y vastísima plaza, la cual, cuando en ella tenían lugar fiestas de armas, se cerraba por medio de una empalizada colocada á cierta distancia de las casas, para así dejar un callejón exterior al objeto de que pudiera transitar la gente y pudieran dar los caballeros, antes de comenzar el torneo, las vueltas que eran de costumbre. Rica es en recuerdos esta plaza, y vamos á consignar aquí los más principales.

La memòria més antiga que trobem es remunta al 1312. Consta que el 9 de Setembre d'aquell any hi va haver en aquesta plaça un desafiament o batalla o judici de Déu entre Ferrer Albilia, domèstic del comte d'Urgell, i un cavaller anglès; però la Rúbrica de Bruniquer, on trobem consignada aquesta notícia, no porta cap detall. Només adverteix que cap dels dos combatents va quedar ferit. (Nengú resta nafrat.)

Llegir l’original en castellà

La memoria más antigua que hallamos se remonta al i3;2. Consta que el 9 de Setiembre de dicho año hubo en esta plaza un desafío ó batalla ó juicio de Dios entre Ferrer Albilia, doméstico del conde de Urgel, y un caballero inglés; pero la Rúbrica de Bruniquer, donde hallamos^consignada esta noticia, no trae ningún detalle. Sólo advierte que ninguno de los dos combatientes quedó herido. (Nengú resta nafrat.)

Més detalls tenim de la festa militar, o sigui de les justes reials que va tenir el rei D. Alfons V al Born el dia 6 d'Agost de 1424 per solemnitzar l'armament que acabava de preparar-se per a la segona expedició a Nàpols.

Llegir l’original en castellà

Más pormenores tenemos de la ñesta militar, ó sea de las justas reales que tuvo el rey D. Alfonso V en el Uorn el día 6 de Agosto de 1424 para solemnizar el armamento que acababa de aprestarse para la segunda expedición á Xápoles.

Sumptuosa festa va ser aquella i memòria eterna havia de deixar.

Llegir l’original en castellà

Suntuosa fiesta fué aquélla y memoria eterna había de dejar.

Des del matí va aparèixer la plaça vestida de dalt a baix amb grans tires de draps grocs i encarnats, que eren els colors nacionals, i cobert estava el palenc amb una ampla tela per protegir del sol els justadors. A cada extrem del palenc es va aixecar un taulat, cadascun amb la seva gran bandera, dividida de tafetà groc i encarnat, i de tant en tant es van fixar banderoles amb els mateixos colors. Tot al voltant de la plaça es van construir bastides, i en els fronts d'ambdós centres dos taulats vestits de teles de ras per a les dames principals de la ciutat i de la cort, alts dignataris, etc., etc. En un d'aquests taulats es veia, sota un dosser de teixit d'or, una cadira coberta de brocat d'or per asseure's el senyor rei quan hagués corregut contra algun aventurer.

Llegir l’original en castellà

Desde por la mañana apareció la plaza vestida de arriba abajo con grandes tiras de paños amarillos y encarnados, que eran los colores nacionales, y cubierto estaba el palenque con una ancha tela para librar del sol á los justadores. En cada extremo del palenque se levantó un tablado, cada uno con su gran bandera, divisada de tafetán amarillo y encarnado, y de trecho en trecho se fijaron banderolas con los mismos colores. Todo alrededor de la plaza se construyeron andamios, y en los frentes de ambos centros dos tablados vestidos de telas de raso para las damas principales de la ciudad y de la corte, altos dignatarios, etc., etc. En uno de estos tablados se veía, bajo un dosel de tisú de oro, una silla cubierta de brocado de oro para sentarse el señor rey cuando hubiese libertado algún aventurero.

I76 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

I76 VÍCTOR BALAGUER

A les dues de la tarda el monarca, tenint per companys al noble mossèn Bernat de Centelles i a mossèn Ramon de Mur, va partir del reial palau en direcció al palenc, amb gran comitiva de barons, cavallers, gentilhomes, ciutadans honrats i altra gent de distinció. Els tres, el rei i els seus companys, anaven armats amb cuirasses i sobrevestes de seda, divisades amb llistes blanques i vermelles de dalt a baix, genets en cavalls amb guarnicions de seda d'ambdós colors.

Llegir l’original en castellà

Á las dos de la tarde el monarca, teniendo por compañeros al noble mosén Bernardo de Centellas y á mosén Ramón de Mur, partió del real palacio en dirección al palenque, con gran comitiva de barones, caballeros, gentiles hombres, ciudadanos honrados y otra gente de distinción. Los tres, el rey y sus compañeros, iban armados con corazas y sobrevestas de seda, divisadas con listas blancas y rojas de alto abajo, jinetes en caballos con guarniciones de seda de ambos colores.

Marxava en primer lloc el de Mur, davant del qual anaven mossèn Corella i mossèn Francesc d'Eril, portant-li el primer el casc i el segon l'escut; seguia el de Centelles, el casc i l'escut del qual eren portats per mossèn Bernat de Broca i l'honorable Dalmau de Sant Just, i venia per fi el rei Alfons, portant-li el seu casc el comte de Cardona i el seu escut el vescomte de Rocabertí. Trenta aventurers, pertanyents a nobles i distingides famílies del regne, els conduïen davant igual nombre de llances o astes de justar pintades de blanc i vermell.

Llegir l’original en castellà

Marchaba en primer lugar el de Mur, delante del cual iban mosén Corella y mosén Francisco de Eril, llevándole el primero el yelmo y el segundo el escudo; seguía el de Centellas, cuyo yelmo y escudo eran llevados por mosén Bernardo de Broca y el honorable Dalmau de San Just, y venía por fin el rey Alfonso, llevándole su yelmo el conde de Cardona y su escudo el vizconde de Rocabertí. Treinta aventureros, pertenecientes á nobles y distinguidas familias del reino, les conducían delante igual número de lanzas ó astas de justar pintadas de blanco y rojo.

Per aquest ordre van arribar al Born, després d'haver passat per la plaça del Blat o de l'Àngel, per la Bòria i carrer de Montcada, i van fer les voltes de costum al voltant del palenc, saludats pels víctors de la multitud i pels mocadors i bandes de les dames.

Llegir l’original en castellà

Por este orden llegaron al Born, después de haber pasado por la plaza del Blat ó del Ángel, por la Boria y calle de Moneada, y dieron las vueltas de costumbre alrededor del palenque, saludados por los vítores de la multitud y por los pañuelos y bandas de las damas.

Immediatament va entrar el rei al palenc, preparant-se per justar i córrer contra alguns aventurers, amb la majoria dels quals va tenir diversos encontres i va trencar llances, fent molt belles carreres. Li donaven la llança el comte de Cardona i molts cavallers de la cort que el servien a peu i a cavall. L'escut de D. Alfons estava cobert de ras llis blau, amb una banda d'or que el partia, imitant les armes de Tristany de Lahonis.

Llegir l’original en castellà

Inmediatamente entró el rey en el palenque, preparándose para justar y librar algunos aventureros, con los más de los cuales tuvo varios encuentros y rompió lanzas, haciendo muy bellas carreras. Dábanle la lanza el conde de Cardona y muchos caballeros de la corte que le servían á pie y á caballo. Estaba cubierto el escudo de D. Alfonso de raso liso azul, con una banda de oro que lo partía, remedando las armas de Tristán de Lahonis.

Després d'haver corregut el rei contra diversos aventure- ELS CARRERS DE BARCELONA J77

Llegir l’original en castellà

Después de haber librado el rey á varios aventure- LAS CALLES DE BARCELONA J77

ros, fent el mateix amb els seus altres dos companys mantenedors Centelles i Mur, com ja era hora baixa, fou desfet el palenc, i tornà D. Alfons a palau, on va donar un esplèndid sopar, després del qual va seguir una solemne tertúlia i després un sumptuós ball.

Llegir l’original en castellà

ros, haciendo lo mismo con los sus otros dos compañeros mantenedores Centellas y Mur, como ya era hora baja, fué roto el palenque, y volvióse D. Alfonso á palacio, en donde dio una espléndida cena, después de la cual siguió una solemne tertulia y luego un suntuoso baile.

Ja no trobem més notícies de tornejos fins al 1460; en aquest any veiem que se'n van celebrar dos, amb interval de només tres dies.

Llegir l’original en castellà

Ya no hallamos más noticias de torneos hasta el 1460; en este año vemos que se celebraron dos, con intervalo de solos tres días.

Es va efectuar el primer el 20 de novembre. El dietari que ens dóna aquesta notícia diu que van ser justes de cinc contra cinc, i que el cap d'una quadrilla va ser el comte de Foix, i el de l'altra D. Alfons d'Aragó, que va ser primerament mestre de Calatrava, després comte de Ribagorça, i finalment duc de Villahermosa, el qual era un fill bastard del rei D. Joan II d'Aragó, qui l'havia tingut de la seva amistançada Donya Elionor d'Escobar.

Llegir l’original en castellà

Efectuóse el primero el 20 de Noviembre. El dietario que nos da esta noticia dice que fueron justas de cinco contra cinco, y que el jefe de la una cuadrilla fué el conde de Foix, y el de la otra D. Alfonso de Aragón, que fué primeramente maestre de Calatrava, después conde de Ribagorza, y por fin duque de Villahermosa, el cual era un hijo bastardo del rey D. Juan II de Aragón, quien lo había tenido en su manceba Doña Leonor de Escobar.

L'altre torneig va tenir lloc el 23 del mateix novembre. El va donar pel seu compte el comte de Foix, el qual va oferir un diamant al que justés millor que ell. Va donar quatre, i a més va regalar un robí a l'aventurer Joan Bu, que va ser l'heroi de la jornada.

Llegir l’original en castellà

El otro torneo tuvo lugar el 23 del mismo Noviembre. Diólo por su cuenta el conde de Foix, el cual ofreció un diamante al que justara mejor que él. Dio cuatro, y además regaló un rubí al aventurero Juan Bu, que fué el héroe de la jornada.

Però algunes vegades succeïa que no eren només festes de públic goig les que allà tenien lloc, sinó sagnants combats i mortals batalles. Les canyes llavors es tornaven llances.

Llegir l’original en castellà

Pero algunas veces sucedía que no eran sólo fiestas de público regocijo las que allí tenían lugar, sino sangrientos combates y mortales batallas. Las cañas entonces se volvían lanzas.

El 1469 ja feia prop de nou anys que Barcelona romania pronunciada contra el rei d'Aragó D. Joan II, al qual les Corts catalanes, en ús de la seva indisputable sobirania, havien expulsat del tron per violador dels pactes i enemic de les llibertats pàtries. En ús de les seves mateixes facultats i sobirania, les Corts havien procedit a proclamar un altre rei, que el

Llegir l’original en castellà

En 1469 iban ya cerca de nueve años que Barcelona permanecía pronunciada contra el rey de Aragón D. Juan II, al cual las Cortes catalanas, en uso de su indisputable soberanía, habían arrojado del trono por violador de los pactos y enemigo de las libertades patrias. En uso de sus mismas facultades y soberanía, las Cortes habían procedido á proclamar otro rey, que lo

TOM XXI 12 I78 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

TOMO XXI 12 I78 VÍCTOR BALAGUER

va ser primer, des del 1462 al 1463, Enric IV de Castella; per renúncia d'aquest, des del 1463 al 1466, Pere, conestable de Portugal, i per mort d'aquest venia sent-ho des del 1466 Renat d'Anjou, el qual va cedir els seus drets al seu fill Joan, duc de Calàbria i de Lorena, qui va venir a Catalunya a posar-se al capdavant del govern; però només com a lloctinent i governador del seu pare Renat el Bo, mentre aquest visqués.

Llegir l’original en castellà

fué primero, desde 1462 á 1463, Enrique IV de Castilla; por renuncia de éste, desde 1463 á 1466, Pedro, condestable de Portugal, y por muerte de éste venía siéndolo desde 1466 Renato de Anjou, el cual cedió sus derechos á su hijo Juan, duque de Calabria y de Lorena, quien vino á Cataluña á ponerse al frente del gobierno; pero sólo como lugarteniente y gobernador de su padre Renato el Bueno, ínterin éste viviese.

Lluny de donar-se per expulsat del tron D. Joan II, va tractar de reduir per la força els catalans, i en una guerra cruel estaven embrancats un i altre, quan va tenir lloc l'episodi que anem a relatar, trobant-se en aquesta ciutat com a lloctinent el duc de Lorena.

Llegir l’original en castellà

Lejos de darse por expulsado del trono D. Juan II, trató de reducir á la fuerza á los catalanes, y en una guerra cruel estaban empeñados uno y otros, cuando tuvo tugar el lance que á relatar vamos, hallándose en esta ciudad como lugarteniente el duque de Lorena.

Com sempre succeeix en ocasions semblants, l'esperit públic estava sobreexcitat i la passió política dominava per complet en alguns ànims. Es trobava aleshores en aquesta ciutat un cavaller anomenat Sancho Saravia, pel que sembla de llinatge castellà, qui en una conversa particular es va declarar partidari del rei Don Joan II, i amb aquest motiu va acusar de traïció i traïdoria el duc de Lorena. Va sortir a la defensa d'aquest i del dret que tenien els catalans per donar-se el rei que millor els acomodés, el cavaller català Pere de Sant Esteve, i van arribar a raons ambdós contendents, resultant quedar desafiats. Es va demanar camp al mateix duc de Lorena per efectuar el duel, segons els costums del temps, i el lloctinent el va concedir, assenyalant com a camp el palenc del Born, i com a dia del combat el diumenge 22 de juliol d'aquell any de 1469.

Llegir l’original en castellà

Como siempre en ocasiones parecidas sucede, el espíritu público estaba sobrexcitado y la pasión política dominaba por completo en algunos ánimos. Hallábase á la sazón en esta ciudad un caballero llamado Sancho Saravia, al parecer de linaje castellano, quien en una conversación particular se declaró partidario del rey Don Juan II, y con este motivo hubo de acusar de traición y alevosía al duque de Lorena. Salió á la defensa de éste y del derecho que tenían los catalanes para darse el rey que mejor les acomodase, el caballero catalán Pedro de Sant Esteve, y llegaron á trabarse ambos contendientes de palabras, resultando quedar desafiados. Pidióse campo al mismo duque de Lorena para efectuar el duelo, según las costumbres del tiempo, y el lugarteniente lo concedió, señalando para campo el palenque del Born, y para día del combate el domingo 22 de Julio de aquel año de 1469.

Pel document que anem a citar es dedueix que el desafiament es va efectuar el dia assenyalat, assistint el lloctinent i presidint l'acte; que els combatents van lluitar com a bons i valerosos cavallers; que el duc de Lorena va baixar al camp i va intervenir per acabar el duel abans que tingués un resultat fatal, i que alguns dies més tard, a conseqüència de diverses reclamacions, el mateix personatge va manar publicar una declaració donant a tots dos combatents per bons i valents, i encarregant que no es parlés més de l'assumpte i quedessin els dos bons amics com havien estat abans.

Llegir l’original en castellà

Por el documento que vamos á citar se deduce que el desafío se efectuó el día señalado, asistiendo el lugarteniente y presidiendo el acto; que los combatientes pelearon como buenos y valerosos caballeros; que el duque de Lorena bajó al campo é intervino para terminar el duelo antes que tuviese un resultado fatal, y que algunos días más tarde, á consecuencia de varias reclamaciones, el mismo personaje mandó publicar una declaración dando á entrambos combatientes por buenos y valientes, y encargando que no se hablase más del asunto y quedaran los dos buenos amigos como habían sido antes.

El document en què això consta el va trobar l'autor d'aquestes línies al Cançoner que hi ha a la biblioteca de Saragossa, transcrit a les últimes pàgines d'aquell preciós llibre i entre diverses poesies d'autors d'aquell temps; circumstància que va induir a error els anotadors del Tiknor quan van estudiar aquell Cançoner, ja que, poc versats en el català, van creure ser aquesta una sentència donada en un certamen poètic.

Llegir l’original en castellà

El documento en que esto consta lo halló el autor de estas líneas en el Cancionero que existe en la biblioteca de Zaragoza, transcrito en las últimas páginas de aquel precioso libro y entre varias poesías de autores de aquel tiempo; circunstancia que indujo á error á los anotadores del Tiknor cuando estudiaron aquel Cancionero, ya que, poco versados en el catalán, creyeron ser esta una sentencia dada en un certamen poético.

Diu així:

Llegir l’original en castellà

Dice así:

Declarada donada per lo duch Johan sobre lo camp de niosen Pedro de Sant Esteve é Sanxo de Saravia, c fon publicada diüiins á 31 del mes de juliol de 1469 per mosen Johan Peiró, secretan ó protonotari de sa senyoria,

Llegir l’original en castellà

Declarado dada per duch Johan sobre lo camp de niosen Pedro de Sant Esteve é Sanxo de Saravia, c fon publicada diüiins á 3 1 del mes de juliol de 1469 per mosen Johan Peiró, secretan ó protonotari de sa senyoria,

Vosaltres mosen Pedro de Sant Steve é Sanxo Saravia, saben: Que lo diumenge que contavem 22 de jtdiol del presad any 1469 lo illustrísimo senyor lo senyor infant primogenit del serenísimo senyor lo senyor rey dy Aragó é de las Dos Sicilias, duch de Calabria, de Lorena é princep de Gerona, vist que lo cas per que combatien tocaba principalment al dit senyor primo genit, se para la batalla, perqué de lafi ¿f aquella la hu ne Valtre no reportas cárrech ne vergonya, la cual cosa molt haguera desplayat al dit senyor considerant que casca de vosaltres avie axi valentment, virtuosa, c ab gran coratge combatid, que mes no podie. Apres cdmpo per part de cascú de vosaltres son estadas presentadas suplicacions sobre aquesta materia, les quals legides e be entesas, c considerant axi maíeix, é be entes tot so que en la düa materia es estat fet pus, lo dit senyor primo genit, d I 8o VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

Vosaltres mosen Pedro de Sant Steve é Sanxo Saravia, saben: Que lo diumenge que contavem 22 de jtdiol del presad any 1469 lo illustrísimo senyor lo senyor infant primogenit del serenísimo senyor lo senyor rey dy Aragó é de las Dos Sicilias, duch de Calabria, de Lorena é princep de Gerona, vist que lo cas per que combatien tocaba principalment al dit senyor primo genit, se para la batalla, perqué de lafi ¿f aquella la hu ne Valtre no reportas cárrech ne vergonya, la cual cosa molt haguera desplayat al dit senyor considerant que casca de vosaltres avie axi valentment, virtuosa, c ab gran coratge combatid, que mes no podie. Apres cdmpo per part de cascú de vosaltres son estadas presentadas suplicacions sobre aquesta materia, les quals legides e be entesas, c considerant axi maíeix, é be entes tot so que en la düa materia es estat fet pus, lo dit senyor primo genit, d I 8o VÍCTOR BALAGUER

qui lo principal interés troba, nos cura c se passa daquestas cosas é se té per contení ab lio que cascuna de las parts ha fet, sembla al dit senyor que axi lio deben vosaltres fer. E per tal vol dit senyor que cf aquesta hora avant pus, nos parle de la dita materia, axi principalment com si ja mes fos estada, mes que ¿f aqui avant resteu bous amichs axi com ereu devans é millors si millors poreu. E aquesta es la determinada opinió de dit illustrísimo senyor primogenit.

Llegir l’original en castellà

qui lo principal interés troba, nos cura c se passa daquestas cosas é se té per contení ab lio que cascuna de las parts ha fet, sembla al dit senyor que axi lio deben vosaltres fer. E per tal vol dit senyor que cf aquesta hora avant pus, nos parle de la dita materia, axi principalment com si ja mes fos estada, mes que ¿f aqui avant resteu bous amichs axi com ereu devans é millors si millors poreu. E aquesta es la determinada opinió de dit illustrísimo senyor primogenit.

Malgrat aquesta categòrica declaració, de donar-se per satisfet el duc de Lorena, de donar per bons els combatents i de manar que en aquell estat quedessin les coses no parlant-se més de l'assumpte, les dues persones interessades no s'hi van avenir; ja que consta que van renovar el 15 del següent agost el seu combat, sent aquest aquella vegada a ultrança.

Llegir l’original en castellà

A pesar de esta terminante declaración, de darse por satisfecho el duque de Lorena, de dar por buenos á los combatientes y de mandar que en aquel estado quedaran las cosas no hablándose más del asunto, las dos personas interesadas no se hubieron de avenir á ello; pues consta que renovaron el i5 del siguiente Agosto su combate, siendo éste aquella vez á ultranza.

Les notícies que tenim d'aquesta segona batalla ens diuen que es va executar al mateix palenc del Born, amb tota mena d'armes ofensives, la tarda del citat dia, sent el combat tan renyit i fort que no hi havia memòria d'haver-ne vist un altre d'igual. Els padrins de Pere de Sant Esteve van ser Arnau de Pineda i Ramon de Senmanat, i els de Sancho de Saravia, Beltran d'Armendariz i Garcia de Guerra, ambdós cavallers navarresos. Va presidir el camp, en nom del duc de Lorena, el varvasor Arnau de Vilademany i Blanes.

Llegir l’original en castellà

Las noticias que tenemos de esta segunda batalla nos dicen que se ejecutó en el mismo palenque del Born, con toda especie de armas ofensivas, en la tarde del citado día, siendo el combate tan reñido y fuerte que no había memoria de haber visto otro igual. Los padrinos de Pedro de Sant Steve fueron Arnaldo de Pineda y Ramón de Senmanat, y los de Sancho de Saravia, Beltrán de Armendariz y García de Guerra, entrambos caballeros navarros. Presidió el campo, en nombre del duque de Lorena, el varvasor Arnaldo de Vilademany y Blanes.

Aquella vegada el duel tingué les fatals conseqüències que la primera havia sabut evitar el príncep primogènit amb la seva oportuna presentació. Ambdós cavallers foren retirats del camp mortalment ferits, sucumbint l'un a les poques hores i l'altre als dos dies.

Llegir l’original en castellà

Aquella vez el duelo tuvo las fatales consecuencias que la primera había sabido evitar el príncipe primogénito con su oportuna presentación. Ambos caballeros fueron retirados del campo mortalmente heridos, sucumbiendo el uno á las pocas horas y el otro á los dos días.

Ja en el segle xv no trobem notícia més que de dos altres tornejos celebrats al Born. Un el 5 d'agost de 1477, de quatre contra quatre, tots italians, en ce- ELS CARRERS DE BARCELONA 181

Llegir l’original en castellà

Ya en el siglo xv no hallamos noticia más que de otros dos torneos celebrados en el Born. Uno el 5 de Agosto de 1477, de cuatro contra cuatro, todos italianos, en ce- LAS CALLES DE BARCELONA l8l

lebració del matrimoni d'una filla del rei D. Joan II amb el pare del duc de Calàbria, havent estat aquest últim el mantenidor; i un altre el 12 de Setembre de 1479, en celebració de la jura del rei D. Ferran el Catòlic, del qual foren jutges els ciutadans barcelonins Joan Roig, Baltasar de Gualbes i Galceran Dusay.

Llegir l’original en castellà

lebración del matrimonio de una hija del rey D. Juan II con el padre del duque de Calabria, habiendo sido éste último el mantenedor; y otro el 12 de Setiembre de 1479, en celebridad de la jura del rey D. Fernando el Católico, del cual fueron jueces los ciudadanos barceloneses Juan Roig, Baltasar de Gualbes y Galcerán Dusay.

Els records de festes militars celebrades al Born abunden més durant el segle xvi.

Llegir l’original en castellà

Los recuerdos de fiestas militares celebradas en el n abundan más durante el siglo xvi.

Cal advertir que la joventut barcelonina es distingí notablement en aquelles èpoques pels seus militars exercicis, en els quals sobresortia, gràcies principalment a la confraria o ordre de Sant Jordi, en aquesta ciutat establerta des del temps de D. Pere el Ce-

Llegir l’original en castellà

Debe advertirse que la juventud barcelonesa se distinguió notablemente en aquellas épocas por sus militai es ejercicios, en los cuales sobresalía, gracias principal mente á la cofradía ú orden de San Jorge, en esta ciudad establecida desde el tiempo de D. Pedro el Ce-

lonioso o el del Punyalet, qui va dictar les primeres ordenances, reformades després a finals del segle XVII.

Llegir l’original en castellà

lonioso ó el del Punyalet, quien dictó las primeras ordenanzas, reformadas después á últimos del siglo xvn.

La Diputació acostumava a celebrar tots els anys unes solemnes justes a la plaça de què parlem, el dia de Sant Jordi, per mantenir viu l'esperit militar i sostenir l'ardor cavalleresc dels catalans.

Llegir l’original en castellà

La Diputación acostumbraba celebrar todos los años unas solemnes justas en la plaza de que hablamos, el día de San Jorge, para mantener vivo el espíritu militar y sostener el ardor caballeresco de los catalanes.

La cerimònia per a aquestes festes era regularment la següent: primerament es cobria el palenc amb una ampla tela, que ostentava els colors nacionals, per protegir dels raigs del sol els justadors, i s'arreglava la plaça amb les seves corresponents empalissades i bastides, havent d'haver un tablat o cadafal per als jutges, en el qual tenia un lloc privilegiat el rei, o en defecte d'aquest el seu lloctinent a Catalunya.

Llegir l’original en castellà

La ceremonia para estas fiestas era por lo regular la siguiente: primeramente se cubría el palenque con una ancha tela, que ostentaba los colores nacionales, para librar de los rayos del sol á los justadores, y se arreglaba la plaza con sus correspondientes empalizadas y andamios, debiendo haber un tablado ó catafalco para los jueces, en el que tenía un lugar privilegiado el rey, ó en defecto de éste su lugarteniente en Cataluña.

En la capella de Sant Jordi del palau de la Diputació se celebraven al matí uns solemnes oficis, amb sermó, en el qual el predicador tenia l'encàrrec de recordar les glòries del sant i les proeses de la cavalleria catalana: conclosa aquesta cerimònia, els paladins destinats a prendre part en el torneig de la tarda, rebien de mans de les seves dames, en un altre dels salons l82 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

En la capilla de San Jorge del palacio de la Diputación se celebraban por la mañana unos solemnes oficios, con sermón, en el cual tenía el predicador el encargo de recordar las glorias del santo y las proezas de la caballería catalana: concluida dicha ceremonia, los paladines destinados para tomar parte en el torneo de la tarde, recibían de manos de sus damas, en otro de los salones l82 VÍCTOR BALAGUER

del palau, les empreses, divises o lemes que havien d'ostentar.

Llegir l’original en castellà

del palacio, las empresas, divisas ó motes que debían ostentar.

A l'hora designada sortia la comitiva del palau de la Diputació o General de Catalunya. Anava al davant una música de ministrers tocant caixes, pífans i trompetes; seguien els mestres de camp amb els padrins; després l'andador, portant els premis en una safata de plata; després l'estendard reial o de Sant Jordi; després els mantenidors; després els caps de quadrilla, i tancaven la marxa els diputats i oïdors acompanyats dels seus macers i els seus criats amb la lliurea de la Diputació.

Llegir l’original en castellà

A la hora designada salía la comitiva del palacio de la Diputación ó General de Cataluña. Iba delante una música de ministriles tocando cajas, pífanos y trompetas; seguían los maestres de campo con los padrinos; luego el andador, llevando los premios en una bandeja de plata; luego el estandarte real ó de San Jorge; luego los mantenedores; después los cabos de cuadrilla, y cerraban la marcha los diputados y oidores acompañados de sus macerosy sus criados con la librea de la Diputación.

Arribada la comitiva al camp o Born, donava la volta d'ordenança entorn de la plaça, feia tot seguit el llancer l'entrega del bastó al mestre de camp i de les llances de justar als mantenedors; partia tot seguit el mestre de camp el terra traçant una línia a la sorra de part a part amb una deforme i pesada espasa que duien a manera d'arada; es llegia a continuació la pragmàtica i lleis del torneig pel síndic, i entraven al palenc els justadors a donar, abans de començar la festa, tres curses per la plaça, com per lluir la seva galania i saludar a les dames i als jutges, sent gala en cadascuna d'aquestes curses canviar de cavall.

Llegir l’original en castellà

Llegada la comitiva al campo ó Born, daba la vuelta de ordenanza en torno de la plaza, hacía en seguida el lancero entrega del bastón al maestre de campo y de las lanzas de justar á los mantenedores; partía luego el maestro de campo el suelo trazando una línea en la arena de parte á parte con una deforme y pesada espada que llevaban á manera de arado; leíase á continuación la pragmática y leyes del torneo por el síndico, y entraban en el palenque los justadores á dar, antes de comenzar la fiesta, tres carreras por la plaza, como para lucir su gallardía y saludar á las damas y á los jueces, siendo gala en cada una de estas carreras cambiar de caballo.

Sense fixar-nos, doncs, en les justes que tots els anys celebrava la Diputació el citat dia de Sant Jordi, donarem notícia dels tornejos o festes militars que han arribat a la nostra notícia com efectuades al Born durant el segle xvi.

Llegir l’original en castellà

Sin fijarnos, pues, en las justas que todos los años celebraba la Diputación el citado día de San Jorge, daremos noticia de los torneos ó fiestas militares que han llegado á nuestra noticia como efectuadas en el Born durante el siglo xvi.

El 25 de Maig de 1532 hi hagué justes, per compte del marquès d'Astorga, en obsequi de l'emperadriu esposa de Carles V i d'una dama a qui dit marquès servia.

Llegir l’original en castellà

El 25 de Mayo de i532 hubo justas, por cuenta del marqués de Astorga, en obsequio de la emperatriz esposa de Carlos V y de una dama á quien dicho marqués servía.

El 20 de Maig de 1533 i el 26 de Març de 1556 n'hi hagué també, sense que n'hàgim pogut recollir detalls.

Llegir l’original en castellà

El 20 de Mayo de i533 y el 26 de Marzo de i556 las hubo también, sin que de ellas hayamos podido recoger detalles.

El 24 de febrer de 1560, el lloctinent general D. García Toledo celebrà, amb curses de braus i jocs de canyes en aquesta plaça, el matrimoni del rei D. Felip II amb la infanta de França Isabel de Valois.

Llegir l’original en castellà

El 24 de Febrero de i56o, el lugarteniente general D. García Toledo celebró, con fiestas de toros y cañas en esta plaza, el matrimonio del rey D. Felipe II con la infanta de Francia Isabel de Valois.

Un altre torneig el 9 de Maig de 1563.

Llegir l’original en castellà

Otro torneo el 9 de Mayo de 1563.

Dos el 1566. El primer fou el 17 de Febrer, assolint premis D. Joan de Gualbes i D. Frederic de Cabrera; el segon el 3 de Maig, guanyant premis per invenció D. Miquel de Mitjavila, per cop de pica D. Alfons d'Eril i per cop d'espasa D. Joaquim Centellas.

Llegir l’original en castellà

Dos en 1566. El primero fué el 17 de Febrero, alcanzando premios D. Juan de Gualbes y D. Federico de Cabrera; el segundo el 3 de Mayo, ganando premios por invención D. Miguel de Mitjavila, por golpe de pica D. Alfonso de Eril y por golpe de espada D. Joaquín Centellas.

El 5 de febrer de 1567 hi hagué un torneig, del qual no sabem altra notícia sinó que D. Juan Lázaro de Costarellas guanyà el premi de més galant.

Llegir l’original en castellà

El 5 de Febrero de 1567 hubo un torneo, del cual no sabemos otra noticia sino la de que D. Juan Lázaro de Costarellas ganó la prez de más galán.

El 1568 es celebrà un altre per festejar a la duquessa de Medinaceli i a les seves filles, que eren a Barcelona.

Llegir l’original en castellà

En 1 568 se celebró otro para festejar á la duquesa de Medinaceli y á sus hijas, que estaban en Barcelona.

El 1571 hi ha notícia d'un altre, i per fi el 1599 hi hagué justes reials, amb motiu d'haver vingut el rei Felip III a jurar les llibertats de Catalunya. Hi foren el mantenedor D. Frederic de Meca i els justadors D. Joan d'Eril, D. Antoni Despalau, D. Aleix Albert, D. Bernat de Pinós, D. Josep de Bellafila, D. Francesc i D. Dalmau de Rocaberti, D. Baptista Falcó, D. Pere Vila i altres. El rei assistí a la funció des d'una de les finestres de la casa del mantenedor D. Frederic de Meca, que la tenia al Born.

Llegir l’original en castellà

En i5yi hay noticia de otro, y por fin en i5gg hubo justas reales, con motivo de haber venido el rey Felipe III á jurar las libertades de Cataluña. Fueron en ellas el mantenedor D. Federico de Meca y los justadores D. Juan de Eril, D. Antonio Despalau, D. Alejo Albert, D. Bernardo de Pinos, .D. José de Bellafila, D. Francisco y D. Dalmao de Rocaberti, D. Bautista Falcó, D. Pedro Vila y otros. El rey asistió á la función desde una de las ventanas de la casa del mantenedor D. Federico de Meca, que la tenía en el Born.

Els annals del segle xvii ens donen també notícia d'algunes solemnes festes celebrades en aquest lloc durant el mateix.

Llegir l’original en castellà

Los anales del siglo xvn nos dan también noticia de algunas solemnes fiestas celebradas en este sitio durante el mismo.

Serà la primera de què donarem una lleu idea la que tingué lloc en celebració de la canonització de Sant Ramon de Penyafort l'any 1601. Grans, solemnes i sumptuoses festes de tota classe s'efectuaren amb aquest motiu aquell any a Barcelona; però cap no excedí potser, en brillantor i esplendor, la que s'anomenà de la defensa del pas venturós i dels cavallers que arribaren a provar aquesta aventura, de la qual fou teatre la plaça del Born.

Llegir l’original en castellà

Será la primera de que demos una leve idea la que tuvo lugar en celebridad de la canonización de San Ramón de Penyafort el año 1601. Grandes, solemnes y suntuosas fiestas de todas clases se efectuaron con este motivo aquel año en Barcelona; pero ninguna excedió quizá, en lo brillante y espléndida, á la llamada de la defensa del paso venturoso y de los caballeros que llegaron á probar esta aventura, de la cual fué teatro la plaza del Born.

La idea que es tingué per a aquesta festa fou suposar que, havent-se estès per tot el món la nova de la canonització de Ramon de Penyafort, alguns prínceps i cavallers de diferents països arribaven a Barcelona per adorar les relíquies del sant; però que s'hi oposaven tres cavallers catalans, temorosos que el seu objecte no fos robar aquelles venerables relíquies.

Llegir l’original en castellà

La idea que se tuvo para esta fiesta fué suponer que, habiéndose extendido por todo el mundo la nueva de la canonización, de Ramón de Penyafort, algunos príncipes y caballeros de distintos países llegaban á Barcelona para adorar las reliquias del santo; pero que se oponían á su paso tres caballeros catalanes, temerosos de que su objeto no fuese robar aquellas venerandas reliquias.

El dia designat per a la funció fou el 3 de juny. El Born aparegué ricament adornat, i amb tanta gent a les bastides, taulats, finestres, balcons i terrats, que mai no s'havia vist en aquesta ciutat ni reunió més nombrosa, ni tanta gala i riquesa unides.

Llegir l’original en castellà

El día designado para la función fué el 3 de Junio. El Born apareció ricamente adornado, y con tanta gente en los andamios, tablados, ventanas, balcones y azoteas, que jamás se había visto en esta ciudad ni reunión más numerosa, ni tanta gala y riqueza unidas.

En un costat de la plaça, allà on hi havia el virrei, s'aixecava una tenda de campanya, en la qual s'havien de recollir els cavallers que defensaven el pas venturós, i al costat d'aquesta tenda es veia un gran i vistós castell i damunt d'ell una penya, sobre la qual estava en el seu niu, com per renovar-se en les seves cendres, una au fènix de gegantí tamany, ostentant al pit una lletra que deia:

Llegir l’original en castellà

En un lado de la plaza, allí donde estaba el virrey, se levantaba una tienda de campo, en la cual se habían de recoger los caballeros que defendían el paso venturoso, y junto á esta tienda veíase un grande y vistoso castillo y encima de él una peña, sobre la cual estaba en su nido, como para renovarse en sus cenizas, un ave fénix de agigantado tamaño, ostentando en los pechos una letra que decía:

Renovamur supra montem scatuerientem ignem,

Llegir l’original en castellà

Renovamur supra montem scatuerientem ignem,

aplicada als justos, que s'abrasen en amor diví i el dia que moren reneixen en les seves mateixes obres.

Llegir l’original en castellà

aplicada á los justos, que se abrasan en amor divino y el día que mueren renacen en sus mismas obras.

A les tres de la tarda, estant la plaça del mode dit, entraren al palenc amb gran pompa i gala els tres cavallers mantenedors que havien de defensar el pas. Anaven armats d'armes de torneig; les calces i tonellets eren de tela d'or, plata i morat, per ser els seus colors groc, morat i blanc; duien les cime-res de plomes dels propis colors; i acompanyats dels seus padrins, al so de nou caixes i flabiols vestits de damasc amb hàbit tudesco, donaren volta per la plaça i se n'anaren a recollir a la seva tenda. Eren aquests tres cavallers D. Lluís de Boixadors, D. Alexandre Claramunt i el capità D. Joan d'Encontra.

Llegir l’original en castellà

A las tres de la tarde, estando la plaza del modo dicho, entraron en el palenque con gran pompa y gala los tres caballeros mantenedores que debían defender el paso. Iban armados de armas de torneo; las calzas y toneletes eran de tela de oro, plata y morado, por ser sus colores amarillo, morado y blanco; traían las cimeras de plumas de los propios colores; y acompañados de sus padrinos, al son de nueve cajas y pífanos vestidos de damasco con hábito tudesco, dieron vuelta por la plaza y se fueron á recoger á su tienda. Eran estos tres caballeros D. Luis de Boixadors, D. Alejandro Claramunt y el capitán D. Juan de Encontra.

A l'entrada de la plaça hi havia una columna, de la qual manaren penjar els mantenedors un cartell en vers, on es deia que la ciutat havia confiat la defensa d'aquell pas a tres cavallers, els quals estaven disposats a no deixar passar a ningú com abans no deixés les seves armes i declarés el seu nom i nació, pel temor que vinguessin estranys a robar les restes del sant. El cartell prosseguia dient:

Llegir l’original en castellà

A la entrada de la plaza había una columna, de la cual mandaron colgar los mantenedores un cartel en verso, donde se decía que la ciudad había confiado la defensa de aquel paso á tres caballeros, quienes estaban dispuestos á no dejar pasar á nadie como antes no dejase sus armas y declarase su nombre y nación, por el temor de que viniesen extraños á robar los restos del santo. El cartel proseguía diciendo:

Els que les nostres condicions Per agreujats refusin, Armats, com guerrers, Amb els tres han de provar-se.

Llegir l’original en castellà

Los que nuestras condiciones Por agraviados rehusaren, Armados, como guerreros, Con los tres han de probarse.

Si ens vencen, podran Anar armats pels carrers, Visitar els sacres temples, Entretindre's i passejar.

Llegir l’original en castellà

Si nos vencieren, podrán Ir armados por las calles, Visitar los sacros templos, Entretenerse y pasearse.

Perquè seran, si ens vencen, Molt coneguts senyals Que el diví cos no volen Robar-lo, sinó adorar-lo.

Llegir l’original en castellà

Porque serán, si nos vencen, Muy conocidas señales Que el divo cuerpo no quieren Roballe, sino adoralle.

Mas si els tres els vencerem, Després del renyit alarde, De les armes prohibides Serà força es desarmin.

Llegir l’original en castellà

Mas si los tres les vencemos, Después del reñido alarde, De las armas prohibidas Será fuerza se desarmen.

Som nobles en les obres, Humils en el llenguatge, Perquè una valent llengua Suposa mans covards.

Llegir l’original en castellà

Somos nobles en las obras, Humildes en el lenguaje, Porque una valiente lengua Supone manos cobardes.

Retirats els mantenedors a la seva tenda, se sentí per l'altre extrem de la plaça gran estrèpit d'atabals, trompetes i ministrers, i començaren a desfilar 186 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

Retirados los mantenedores á su tienda, oyóse por el otro extremo de la plaza grande estruendo de atabales, trompetas y ministriles, y comenzaron á desfilar i86 Víctor balaguer

les luxoses comparses que figuraven ser els seguicis dels nouvinguts estrangers.

Llegir l’original en castellà

las lujosas comparsas que figuraban ser los séquitos de los recién llegados extranjeros.

Anaven davant els músics i instruments; seguien els mestres de camp, i després quatre airoses quadrilles de genets, superbament muntats: de la primera, que figurava ser de cavallers mexicans, vestits a la usança d'aquell país, era cap D. Joan de Boixadors; de la segona, en què anaven tots vestits a la usança de França, ho era D. Rafael Agullana; de la tercera, figurant senyors perses, ho era D. Lluís de Sayol, i de la quarta, en què anaven vestits a la usança del Japó, D. Alexandre d'Alentorn.

Llegir l’original en castellà

Iban delante los músicos é instrumentos; seguían los maestres de campo, y luego cuatro airosas cuadrillas de jinetes, soberbiamente montados: de la primera, que figuraba ser de caballeros mejicanos, vestidos á la usanza de aquel país, era cabo D. Juan de Boixadors; de la segunda, en que iban todos vestidos al uso de Francia, lo era D. Rafael Agullana; de la tercera, figurando señores persas, lo era D. Luis de Sayol, y de la cuarta, en que iban vestidos á la usanza del Japón, Don Alejandro de Alentorn.

Darrere d'aquestes quadrilles entraren, amb gran acompanyament de lacais, patges i escuders, tres ambaixadors de diversos prínceps. Rafael Cerera, que representava l'ambaixador de Portugal; Francesc Costa, que figurava el de Moscòvia, i Jeroni Losellas, que feia el paper del de Pèrsia, tots vestits amb riquíssims vestits a la usança del país que representaven.

Llegir l’original en castellà

En pos de estas cuadrillas entraron, con grande acompañamiento de lacayos, pajes y escuderos, tres embajadores de diversos príncipes. Rafael Cerera, que representaba el embajador de Portugal; Francisco Costa, que figuraba el de Moscovia, y Jerónimo Losellas, que hacía el papel del de Persia, todos vestidos con riquísimos trajes á la usanza del país que representaban.

Aparegueren tot seguit quatre reis d'armes, seguits de quatre macers; a continuació molts cavallers i senyors de la cort, i darrere de tots, superbament vestits, els dos reis de Mèxic i del Japó, darrere dels quals marxaven infinitat de personatges representant els gentilhomes, els consellers, els majordoms, els alts dignataris de la cort, etc., etc.

Llegir l’original en castellà

Aparecieron luego cuatro reyes de armas, seguidos de cuatro maceros; á continuación muchos caballeros y señores de la corte, y detrás de todos, soberbiamente vestidos, los dos reyes de Méjico y del Japón, en pos de los cuales marchaban infinidad de personajes representando los gentiles hombres, los consejeros, los mayordomos, los altos dignatarios de la corte, etc., etc.

Venía després una banda de vuit músics ministrers, i tot seguit, en primoroses i magnífiques lliteres, les dues reines de Mèxic i del Japó, els vestits de les quals enlluernaven per la sumptuositat i riquesa. Anaven acompanyant-les moltes dames a cavall, i com a servidors d'aquestes molts cavallers, cadascun dels quals ostentava els colors de la dama a qui acompanyava.

Llegir l’original en castellà

Venía después una banda de ocho músicos ministriles, y en seguida, en primorosas y magníficas literas, las dos reinas de Méjico y del Japón, cuyos trajes deslumhraban por lo suntuosos y ricos. Iban acompañándolas muchas damas á caballo, y como servidores de éstas muchos caballeros, cada uno de los cuales ostentaba los colores de la dama á quien acompañaba.

A continuació marxaven dues nombroses quadrilles, que figuraven com dues companyies de cavall que portaven els reis per a la seva guarda i seguretat, cadascun la seva i de la seva nació. Eren caps de la primera Cristòfor de Guimerà i Joan Depares, i de la segona Lluís de Masdovellas i Onofre de Pons.

Llegir l’original en castellà

A seguida marchaban dos numerosas cuadrillas, que figuraban como dos compañías de á caballo que traían los reyes para su guarda y seguridad, cada uno la suya y de su nación. Eran cabos de la primera Cristóbal de Guimeráy Juan Depares, y de la segunda Luis de Masdovellas y Onofre de Pons.

Altres quatre quadrilles anaven darrere d'aquestes, precedides de vuit trompetes vestits de damasc carmesí i blanc. Els caps eren D. Joan Icart, senyor de la torre d'Embarra; D. Miquel de Caldés, senyor de Segur; D. Lluís Queralt, senyor d'Arólas, i D. Bernat Galceran de Pinós.

Llegir l’original en castellà

Otras cuatro cuadrillas iban en pos de éstas, precedidas de ocho trompetas vestidos de damasco encarnado y blanco. Los cabos eran D. Juan Icart, señor de la torre de Embarra; D. Miguel de Caldés, señor de Segur; D. Luis Queralt, señor de Arólas, y D. Bernardo Galcerán de Pinos.

Finalment, tancaven la marxa els que figuraven ser caçadors dels reis, que eren els cavallers D. Miquel de Mitjavila, D. Epifani Torres i D. Francesc Gaver. Anaven aquests caçadors amb venables a les mans i botzines penjades a l'esquena, superbament vestits, i duien una companyia de 20 monters a peu i una altra a cavall, amb molts criats que duien hurons, mones, mussols i altres animals, conduint de corretja molts llebrers, gossos de caça i podencs, i en unes xarxes infinitat d'aus i animals que havien de deixar anar per la plaça, com llebres, conills, coloms, perdius, tórtoles, pardals, etc.

Llegir l’original en castellà

Finalmente, cerraban la marcha los que figuraban ser cazadores de los reyes, que eran los caballeros Don Miguel de Mitjavila, D. Epifanio Torres y D. Francisco Gaver. Iban estos cazadores con venablos en las manos y bocinas colgadas á la espalda, soberbiamente vestidos, y traían una compañía de 20 monteros á pie y otra á caballo, con muchos criados que llevaban hurones, monas, buhos y otros animales, conduciendo de trailla muchos galgos, sabuesos y podencos, y en unas redes infinidad de aves y animales que debían echar por la plaza, como liebres, conejos, palomas, perdices, tórtolas, gorriones, etc.

Per aquest ordre entrà aquella immensa comitiva a la plaça per la part del pla d'en Lull, i després d'haver fet una volta, tots els que no havien de jugar alcancies o córrer llances a l'estafermo, es posaren en companyia dels reis darrere d'una estacada; i mentre els cavallers errants i la resta dels genets i cavalls es repartien pels seus llocs al voltant de la plaça, els caçadors començaren la seva caça deixant anar els conills i llebres, i deixant anar les perdius i coloms amb les altres aus. Soltaren així mateix els gossos, i amb gran crit i estrèpit de botzines els de cavall i els de peu travessaren la plaça, donant l'espectacle d'una vistosa cacera.

Llegir l’original en castellà

Por este orden entró aquella inmensa comitiva en la plaza por la parte del pía den Lull, y después de haber dado una vuelta, todos los que no habían de jugar alcancías ó correr lanzas al estafermo, se pusieron en compañía de los reyes tras de una estacada; y mientras los caballeros andantes y el resto de los jinetes y bridones se repartían por sus puestos alrededor de la plaza, los cazadores comenzaron su caza echando los conejos y liebres, y soltando las perdices y palomas con las demás aves. Soltaron asimismo los perros, y con grande grito y estruendo de bocinas los de á caballo y los de á pie atravesaron la plaza, dando el espectáculo de una vistosa cacería.

I 88 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

I 88 VÍCTOR BALAGUER

Acabada aquesta es feren diversos jocs d'armes, entre ells el de les alcancies i el de l'estafermo, lluint la seva destresa i la seva habilitat els cavallers catalans. Acabat de córrer l'estafermo, el lloc dels genets trencà llances a terra per molt bona estona i amb molt bona gràcia, i, finalment, arribà el moment de la defensa del Pas.

Llegir l’original en castellà

Terminada ésta se hicieron varios juegos de armas, entre otros el de las alcancías y el del estafermo, luciendo su destreza y su habilidad los caballeros catalanes. Acabado de correr el estafermo, el puesto de los bridones rompió lanzas en el suelo por muy buen rato y con muy buena gracia, y, finalmente, llegó el momento de la defensa del Paso.

Els tres cavallers mantenedors van sortir de la seva tenda i van ser atacats pels que figuraven ser forasters. Van tornejar a peu tots amb els mantenedors a tres cops de pica i cinc cops d'espasa, donant-se rics premis als que millor ho van fer. L'últim dels aventurers, que va ser D. Bautista Falcón, va tornejar amb tanta gallardia i va collar tant al seu contrari, que va ser forçós als altres dos mantenedors acudir a ajudar-lo. Llavors Falcón va atacar a tots tres, i passant a l'altra banda de la valla els va acoltellar de manera que van haver de retrocedir fins a la tenda.

Llegir l’original en castellà

Los tres caballeros mantenedores salieron de su tienda y fueron acometidos por los que figuraban ser forasteros. Tornearon á pie todos con los mantenedores á tres botes de pica y cinco golpes de espada, dándose ricos premios á los que mejor lo hicieron. El último de los aventureros, que fué D. Bautista Falcón, torneó con tanta gallardía y apretó tanto á su contrario, que fué forzoso á los otros dos mantenedores acudir á valerle. Entonces Falcón acometió á todos tres, y pasando á la otra parte de la valla les acuchilló de manera que hubieron de retroceder hasta la tienda.

Amb això, vençuts els seus contraris, i deixant lliure el Pas, Falcón, seguit de tots els cavallers, arremeté a ganivetades al castell que, segons s'ha dit, estava al costat de la tenda, i als primers cops començà l'au fènix a batre fortament les seves ales. Al cap de poc d'estar batent-les, començà a sortir fum del niu i a encendre's en foc fins a cremar la mateixa au, amb tants coets i focs artificials que tenia dins seu, que per espai de més d'un quart d'hora no s'oí ni es veié altra cosa sinó trons i flamejades de foc. En acabant-se de cremar s'obrí tot seguit la penya en dues parts, i aparegué al mig una figura de Sant Ramon amb les insígnies de penitència i contemplació, i mentre tota la plaça estava mirant aquest espectacle, va alçar la mà el sant i va donar la benedicció a tots els circumstants, acabant-se així aquella festa que no havia tingut igual.

Llegir l’original en castellà

Con esto, vencidos sus contrarios, y dejando libre el Paso, Falcón, seguido de todos los caballeros, arremetió á cuchilladas al castillo que, según se ha dicho, estaba al lado de la tienda, y á los primeros golpes comenzó el ave fénix á batir reciamente sus alas. A poco rato de estarlas batiendo, comenzó á salir humo del nido y encenderse en fuego hasta abrasarse la misma ave, con tantos cohetes y fuegos artificiales que tenía dentro de sí, que por espacio de más de un cuarto de hora no se oyó ni vio otra cosa sino truenos y llamaradas de fuego. En acabándose de abrasar se abrió luego la peña en dos partes, y apareció en medio una figura de San Ramón con las insignias de penitencia y contemplación, y mientras estaba toda la plaza mirando este espectáculo, levantó la mano el santo y echó la bendición á todos los circunstantes, terminándose así aquella fiesta que no había tenido igual.

ELS CARRERS DE BARCELONA l8g

Llegir l’original en castellà

LAS CALLES DE BARCELONA l8g

Tres dies després d'aquesta festa, el 6 de juny, va tenir lloc una altra a la mateixa plaça, pel mateix objecte i en honor del sant.

Llegir l’original en castellà

Tres días después de esta fiesta, el 6 de Junio, tuvo lugar otra en la misma plaza, por el mismo objeto y en honor del santo.

Va ser un torneig, del qual es van declarar mantenidors D. Miquel de Senmanat i D. Lluís de Sayol, que figuraven ser dos cavallers forasters anomenats Rodolf i Arquelidoro. Fins a dotze cavallers es van presentar a lluitar amb ells, portant tots lemes, lletres i divises en honor del sant, i va estar lucidíssim el torneig, del qual diu una relació contemporània: «En això, prenent arma els tambors, es van combatre fins a la nit cos a cos, de llança i espasa, procurant cadascú assenyalar-se per esforçat cavaller. En acabar aquest combat, es van repartir mantenidors i aventurers en dues quadrilles per combatre en la folla, i amb molt d'estrèpit de tambors que tocaven arma, calades les llances se'n van anar els uns contra els altres. Era molt de veure el trencar d'elles, el ferir de les espases a destra i sinestra, i l'atacar dels uns als altres amb gran ànim, destresa i esforç.»

Llegir l’original en castellà

Fué un torneo, del cual se declararon mantenedores D. Miguel de Senmanat y D. Luis de Sayol, que figuraban ser dos caballeros forasteros llamados Rodolfo y Arquelidoro. Hasta doce caballeros presentáronse á lidiar con ellos, llevando todos motes, letras y divisas en honor del santo, y estuvo lucidísimo el torneo, del cual dice una relación contemporánea: «En esto, tomando arma los atambores, se combatieron hasta la noche cuerpo á cuerpo, de lanza y espada, procurando cada uno señalarse por esforzado caballero. En acabando este combate, se repartieron mantenedores y aventureros en dos cuadrillas para combatir en la folla, y con mucho estruendo de atambores que tocaban arma, caladas las lanzas se fueron los unos contra los otros. Era mucho de ver el romper de ellas, el herir de las espadas á diestro y siniestro, y el acometer de los unos á los otros con grande ánimo, destreza y esfuerzo.»

Es van donar en aquest torneig rics premis, que els va pagar la Diputació, i va guanyar dos D. Fadrique o Frederic de Meca, un per millor pica i un altre per millor lluita cos a cos, consistent el primer en un centaure d'or armat amb la seva maça, amb una maragda a l'escut i una altra al pit, i el segon en un llangardaix del mateix metall, amb sis robins i moltes perles.

Llegir l’original en castellà

Diéronse en este torneo ricos premios, que los pagó la Diputación, y ganó dos D. Fadrique ó Federico de Meca, uno por mejor pica y otro por mejor lucha cuerpo á cuerpo, consistente el primero en un centauro de oro armado con su maza, con una esmeralda en el escudo y otra en el pecho, y el segundo en un lagarto del mismo metal, con seis rubíes y muchas perlas.

El premi d'espasa el va guanyar D. Lluís de Sayol. Consistia en una ploma d'or molt ben treballada i amb molt gruixudes perles.

Llegir l’original en castellà

El premio de espada lo ganó D. Luis de Sayol. Consistía en una pluma de oro muy bien labrada y con muy gruesas perlas.

El de la folla D. Lluís de Masdovelles, a qui es va donar un cavall marí d'or, amb incrustacions d'una maragda, un robí i dues perles.

Llegir l’original en castellà

El de la folla D. Luis de Masdovelles, á quien se dio un caballo marino de oro, engastadas en él una esmeralda, un rubí y dos perlas.

El capità D. Joan d'Encontra també va guanyar una igO VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

El capitán D. Juan de Encontra ganó también una igO VÍCTOR BALAGUER

joiell igual com a segon premi de la folla, però sense la maragda.

Llegir l’original en castellà

joya igual como segundo premio de la folla, pero sin la esmeralda.

El de més galant el va guanyar D. Francesc Camós. Consistia en una penya d'or.

Llegir l’original en castellà

El de más galán lo ganó D. Francisco Camós. Consistía en una peña de oro.

El d'invenció D. Joan de Paguera, el qual va rebre per això una au fènix d'or amb moltes perles.

Llegir l’original en castellà

El de invención D. Juan de Paguera, el cual recibió por ello un ave fénix de oro con muchas perlas.

Conclòs el torneig, els vencedors van anar a visitar el sepulcre del sant, que era a Santa Caterina, i li van oferir els premis que havien guanyat, deixant-los allà dipositats.

Llegir l’original en castellà

Concluido el torneo, los vencedores fueron á visitar el sepulcro del santo, que estaba en Santa Catalina, y le ofrecieron los premios que habían ganado, dejándolos allí depositados.

Heus aquí ara els altres tornejos dels quals tenim notícia com a celebrats en aquesta plaça:

Llegir l’original en castellà

He aquí ahora los otros torneos de que tenemos noticia como celebrados en esta plaza:

El dilluns 26 de novembre de 1618 n'hi va haver un, a conseqüència d'haver arribat la butlla de Gregori XV prohibint es disputés més l'opinió contrària de la Concepció.

Llegir l’original en castellà

El lunes 26 de Noviembre de 1618 hubo uno, á consecuencia de haber llegado la bula de Gregorio XV prohibiendo se disputase más la opinión contraria de la Concepción.

El 8 de febrer de 1630 un altre per festejar la infanta Doña María d'Àustria, que acabava d'arribar a Barcelona.

Llegir l’original en castellà

El 8 de Febrero de i63o otro para festejar á la infanta Doña María de Austria, que acababa de llegar á Barcelona.

El 3 de març de 1632 un altre, en què va prendre part Felip IV, en honor del qual se celebrava la festa.

Llegir l’original en castellà

El 3 de Marzo de i632 otro, en el que tomó parte Felipe IV, en honor del cual se celebraba la fiesta.

El 6 de maig del mateix any un altre, en què també va prendre part l'infant D. Carles.

Llegir l’original en castellà

En 6 de Mayo del mismo año otro, en que también tomó parte el infante D. Carlos.

I finalment, el 6 de novembre de 1661 justes reials, de les quals va ser mantenidor D. Josep Galceran de Pinos, en celebració del naixement de Carles II.

Llegir l’original en castellà

Y por último, el 6 de Noviembre de 1661 justas reales, de las que fué mantenedor D. José Galcerán de Pinos, en celebridad del nacimiento de Carlos II.

El 26 de febrer de 1647 va tenir lloc una festa que, per la seva grandiositat i magnificència, va recordar la molt famosa feta en honor de Sant Ramon de Penyafort.

Llegir l’original en castellà

El 26 de Febrero de 1647 tuvo lugar una fiesta que, por su grandiosidad y magnificencia, recordó la muy famosa hecha en honor de San Ramón de Penyafort.

A conseqüència de la revolució del 1640, de què encara tindrem ocasió de parlar més endavant, Catalunya s'havia revoltat contra Felip IV, havent-lo expulsat del tron per conculcador de furs i proclamant en el seu lloc el rei de França. El 1647 era virrei del Principa-do el comte d'Harcourt (a qui alguns anomenen erròniament Alincourt), i havent-li a aquest nascut un fill durant la seva estada a Barcelona, va nomenar padrí la ciutat, i en la seva representació el conseller en cap, que ho era aquell any el Dr. Onofre Vila. La padrina va ser Doña Maria de Rocabertu

Llegir l’original en castellà

A consecuencia de la revolución del 1640, de que aún tendremos ocasión de hablar más adelante, Cataluña se había levantado contra Felipe IV, arrojándolo del trono por conculcador de fueros y proclamando en su lugar al rey de Francia. En 1647 era virrey del Principado el conde de Harcourt (á quien algunos llaman con error Alincourt), y habiéndole á éste nacido un hijo durante su estancia en Barcelona, nombró padrino á la ciudad, y en su representación al conceller en cap, que lo era aquel año el Dr. Onofre Vila. La madrina fué Doña María de Rocabertu

Hi va haver amb aquest motiu grans festes, que la ciutat va donar per la seva pròpia despesa, i detalladament les refereix una relació en vers castellà, manuscrita, que es troba al dietari de 1647 a l'arxiu municipal.

Llegir l’original en castellà

Hubo con este motivo grandes fiestas, que la ciudad dio por su cuenta, y detalladamente las refiere una relación en verso castellano, manuscrita, que se halla en el dietario de 1647 en e^ archivo municipal.

El bateig es va celebrar amb gran pompa i solemnitat el 24 de febrer, i parlant de la padrina, que era molt bella dama, diu la relació citada, amb aquell hiperbòlic llenguatge que devien les lletres d'aquest país a la funesta influència de la literatura contemporània:

Llegir l’original en castellà

El bautizo se celebró con grande pompa y solemnidad el 24 de Febrero, y hablando de la madrina, que era muy hermosa dama, dice la relación citada, con aquel hiperbólico lenguaje que debieron las letras de este país á la funesta influencia de la literatura contemporánea:

La noble Doña María

Llegir l’original en castellà

La noble Doña María

De Rocaberti, sortint

Llegir l’original en castellà

De Rocaberti, saliendo

De casa, va donar enveja al sol,

Llegir l’original en castellà

De casa, dio envidia al sol,

Espant, vergonya i por.

Llegir l’original en castellà

Espanto, vergüenza y miedo.

Va arribar a la Diputació,

Llegir l’original en castellà

Llego á la Diputación,

On la van rebre

Llegir l’original en castellà

A donde la recibieron

Totes les dames, estrelles

Llegir l’original en castellà

Todas las damas, estrellas

Del seu sol que estava al mig,

Llegir l’original en castellà

De su sol que estaba en medio,

I al palau de Sa Altesa

Llegir l’original en castellà

Y al palacio de Su Alteza

Foren juntes, desprenent

Llegir l’original en castellà

Fueron juntas, despidiendo

Raigs, que abrasant gelen

Llegir l’original en castellà

Rayos, que abrasando hielan

Neu convertida en foc.

Llegir l’original en castellà

Nieve convertida en fuego.

I després de referir la cerimònia del bateig, afegeix que es van cantar per la capella de la catedral uns nadals del poeta D. Francesc Fontanella, un dels que part més activa van prendre durant aquelles circumstàncies en favor de les llibertats del país.

Llegir l’original en castellà

Y después de referir la ceremonia del bautizo, añade que se cantaron por la capilla de la catedral unos villancicos del poeta D. Francisco Fontanella, uno de los que parte más activa tomaron durante aquellas circunstancias en favor de las libertades del país.

Les tres capelles van cantar Nadals a aquest temps Que Francesc Fontanella Va fer com del seu enginy, El qual, per greu i sublim, Amb paraules no pretenc Lloar, perquè callant Dic més i erro menys.

Llegir l’original en castellà

Las tres capillas cantaron Villancicos á este tiempo Que Francisco Fontanella Hizo como de su ingenio, El cual, por grave y sublime, Con palabras no pretendo Alabar, porque callando Digo más y' yerro menos.

Entre les festes que va disposar la ciutat en celebració d'aquell esdeveniment, va ser una al Born, on s'havia de figurar la tradicional faula de la marxa d'un comte de Barcelona a Alemanya per salvar l'emperadriu acusada d'adulteri, i la vinguda després d'aquesta emperadriu a Barcelona per donar gràcies al comte. Va ser esplèndida i magnífica festa, en la qual van prendre part els cavallers més nomenats i les famílies més distingides de la ciutat. Va tenir lloc el dimarts 26 de febrer, i no el 9 com equivocadament ha dit un autor, i la seva descripció detallada ocuparia pàgines senceres.

Llegir l’original en castellà

Entre las fiestas que dispuso la ciudad en celebración de aquel acontecimiento, fué una en el Born, donde se había de figurar la tradicional fábula de la ida de un conde de Barcelona á Alemania para salvar á la emperatriz acusada de adulterio, y la venida luego de esta emperatriz á Barcelona para dar gracias al conde. Fué espléndida y magnífica fiesta, en la cual tomaron parte los caballeros más nombrados y las familias más distinguidas de la ciudad. Tuvo lugar el martes 26 de Febrero, y no el 9 como equivocadamente ha dicho un autor, y su descripción detallada ocuparía páginas enteras.

Primerament es va figurar el palenc en què s'havia de celebrar el judici de Déu. Allà hi havia els acusadors de l'emperadriu, i allà aquesta a punt de ser condemnada a morir en una foguera, si no es presentava un campió que lluités per ella i vencés els seus detractors que d'adulteri la culpaven. La faula diu que el campió de la innocència va ser el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, arribat de llunyanes terres solament per això. Va arribar, en efecte, el comte a temps; va vèncer en campal batalla els cavallers que sostenien la deshonra de l'emperadriu, i aquesta va quedar lliure enmig dels aplaudiments i de la cridòria del concurs.

Llegir l’original en castellà

Primeramente se figuró el palenque en que debía celebrarse el juicio de Dios. Allí estaban los acusadores de la emperatriz, y allí ésta pronta á ser condenada á morir en una hoguera, si no se presentaba un campeón que lidiase por ella y venciese á sus detractores que de adulterio la culpaban. La fábula dice que el campeón de la inocencia fué el conde de Barcelona Ramón Berenguer III, llegado de lejanas tierras solamente para esto. Llegó, en efecto, el conde á tiempo; venció en campal batalla á los caballeros que sostenían la deshonra de 3a emperatriz, y ésta quedó libre en medio de los aplausos y de la gritería del concurso.

Després es figurava l'entrada de l'emperadriu a Barcelona, venint a donar personalment gràcies al comte; i va ser tanta la comitiva que acompanyava l'emperadriu; tanta la gala, luxe, riquesa i esplendor dels vestits; tanta la pompa que figurava haver desplegat el comte D. Ramon per rebre-la, que, exceptuant la gran festa de Sant Ramon, no hi havia memòria d'una altra igual en els annals de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Después se figuraba la entrada de la emperatriz en Bercelona, viniendo á dar personalmente gracias al conde; y fué tanta la comitiva que acompañaba á la emperatriz; tanta la gala, lujo, riqueza y esplendor de los trajes; tanta la pompa que figuraba haber desplegado el conde D. Ramón para recibirla, que, exceptuando la gran fiesta de San Ramón, no había memoria de otra igual en los anales de Barcelona.

ELS CARRERS DE BARCELONA I93

Llegir l’original en castellà

LAS CALLES DE BARCELONA I93

Segons la relació en vers ja citada, representava l'emperadriu el jove D. Bernat Compte d'Alberich, i al comte de Barcelona el cavaller D. Miquel de Lluria. Figuraven també en la festa, representant diferents personatges, els Srs. D. Jaume de Magarola, Don Francesc de Suriá, D. Francesc d'Ayguaviva, D. Llorenç Sinisterra, D. Feliciano Sayol, D. Galceran Dusay, D. Joan Carreras, D. Ramon Pastor i el poeta D. Francesc Fontanella, que sembla va ser el director de la mateixa.

Llegir l’original en castellà

Según la relación en verso ya citada, representaba á la emperatriz el joven D. Bernardo Compte de Alberich, y al conde de Barcelona el caballero D. Miguel de Lluria. Figuraban también en la fiesta, representando distintos personajes, los Sres. D. Jaime de Magarola, Don Francisco de Suriá, D. Francisco de Ayguaviva, D. Lorenzo Sinisterra, D. Feliciano Sayo!, D. Galcerán Dusay, D. Juan Carreras, D. Ramón Pastor y el poeta D. Francisco Fontanella, que parece fué el director de la misma.

Conclòs el passeig de l'emperadriu, van fer els cavallers diversos jocs d'armes, corrent un estafermo i una mona. A propòsit d'aquesta última part de la funció diu el relat en vers a què hem al·ludit:

Llegir l’original en castellà

Concluido el paseo de la emperatriz, hicieron los caballeros varios juegos de armas, corriendo un estafermo y una mona. A propósito de esta última parte de la función dice el relato en verso á que hemos aludido:

Anaven els cavallers tan lluïts En veloços cavalls enjaezats, Tan ricament posats i vestits De diversos colors adornats, Que aclamats del vulgo i aplaudits Amb plata, or, perles i brocats, Galanies, ostentació i bizarría, Van donar enveja al sol, vergonya al dia.

Llegir l’original en castellà

Iban los caballeros tan lucidos En veloces caballos enjaezados, Tan ricamente puestos y vestidos De diversos colores adornados, Que aclamados del vulgo y aplaudidos Con plata, oro, perlas y brocados, Galas, ostentación y bizarría, Dieron envidia al sol, vergüenza al día.

En llorer, palma, honor, glòria i trofeu Van quedar tots ells tan iguals, Que no pot demanar més el desig, Ni s'assoleix amb forces naturals, I fent prevenció per al torneig Van trencar amb valor i forces tals Les seves llances un a un, que ostentaven Altres nous Jordans que barallaven.

Llegir l’original en castellà

En lauro, palma, honor, gloria y trofeo Quedaron todos ellos tan iguales, Que no puede pedir más el deseo, Ni se alcanza con fuerzas naturales, Y haciendo prevención para el torneo Rompieron con valor y fuerzas tales Sus lanzas uno á uno, que ostentaban Otros nuevos Jordanes que peleaban.

Sens dubte a aquestes i a altres festes semblants, ja que són innombrables les que podríem citar de tornejos, canyes, curses de braus, encamisades, balls, anelles, focs artificials, etc., etc., deu el seu origen aquell refrany català antic que diu: Roda el món i torna-te'n al Born; com suposant que en cap punt de la te-

Llegir l’original en castellà

Sin duda á éstas y á otras fiestas parecidas, pues que son innumerables las que citar podríamos de torneos, cañas, corridas de toros, encamisadas, bailes, sortijas, fuegos artificiales, etc., etc., debe su origen aquel refrán catalán antiguo que dice: Roda l mon y tórnaten al Doriiy como suponiendo que en ningún punto de la tie-

TOM XXI 13 ig4 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

TOMO XXI 13 ig4 VÍCTOR BALAGUER

no es podien veure funcions ni millors ni més esplèndides que les del Born.

Llegir l’original en castellà

r#& podían verse funciones ni mejores ni más espléndidas que las del Born.

D'altres actes, que disten molt per cert de ser tan agradables, ha estat també algunes vegades teatre aquesta plaça.

Llegir l’original en castellà

De otros actos, que distan mucho por cierto de ser tan agradables, ha sido también algunas veces teatro esta plaza.

En ella s'han celebrat alguns autos de fe, després que la Inquisició, malgrat la tenaç resistència que li va oposar Barcelona, va aconseguir arrelar en aquest sòl.

Llegir l’original en castellà

En ella se han celebrado algunos autos de fe, después que la Inquisición, á pesar de la tenaz resistencia que le opuso Barcelona, consiguió arraigarse en este suelo.

Entre aquests autos de fe trobem memòria d'un el 1568, d'un altre el 1569, i del que, envoltat de fúnebre i aterridora pompa, va tenir lloc el 7 de novembre de 1647, al qual va assistir el príncep de Condé, virrei aleshores del Principat, des de casa D. Frederic Meca, una de les finestres del qual es va transformar aquell dia en balcó, perquè més còmodament pogués el virrei presenciar l'espectacle. Quinze van ser en aquell auto de fe els condemnats: un a pena de mort a la foguera, per a la qual cosa se'l va portar al Canyet, on es va executar la sentència, i a diferents penes els altres catorze, entre els quals hi havia cinc dones acusades de bruixeria i fetilleria.

Llegir l’original en castellà

Entre estos autos de fe hallamos memoria de uno en 1 568, de otro en i56a, y del que, rodeado de fúnebre y aterradora pompa, tuvo lugar el 7 de Noviembre de 1647, al cual asistió el príncipe de Conde, virrey entonces del Principado, desde casa D. Federico Meca, una de cuyas ventanas se transformó aquel día en balcón, para que más cómodamente pudiera el virrey presenciar el espectáculo. Quince fueron en ese auto de fe los condenados: uno á pena de muerte en la hoguera, para lo cual se le llevó al Canyet, donde se ejecutó la sentencia, y á diferentes penas los otros catorce, entre los cuales había cinco mujeres acusadas de brujería y hechicería.

Més endavant ens haurem d'ocupar de la Inquisició; però que ens sigui permès dir per ara, i com de passada, que aquest tribunal odiós, establert a despit dels catalans, mai va aconseguir tenir aquí la força i el poder que en altres punts. A Barcelona hi va haver molt pocs autos de fe, i és curtíssim el nombre dels condemnats a mort.

Llegir l’original en castellà

Más adelante habremos de ocuparnos de la Inquisición; pero séanos permitido decir por el pronto, y como de paso, que este tribunal odioso, establecido á despecho de los catalanes, jamás logró tener aquí la fuerza y el poder que en otros puntos. En Barcelona hubo muy pocos autos de fe, y es cortísimo el número de los condenados á muerte.

Un altre record d'aquesta plaça. El 1376, quan la ciutat patia una horrorosa fam i estava assetjada per la pesta, hi va predicar Sant Vicenç Ferrer, d'edat de vint-i-cinc anys, que es trobava aleshores fent els seus estudis a Barcelona. Es diu que era im-mensa la concurrència que escoltava aquell jove, l'eloqüència del qual era veritablement sorprenent, i que aquell dia va anunciar la pròxima arribada de cinc vaixells carregats de blat, els quals, en efecte, van arribar a la platja després d'acabat el sermó.

Llegir l’original en castellà

Otro recuerdo de esta plaza. En 1376, cuando la ciudad padecía una horrorosa hambre y estaba acosada por la peste, predicó en ella San Vicente Ferrer, de edad de veinticinco años, que se hallaba á la sazón haciendo sus estudios en Barcelona. Dícese que era inmenso el concurso que escuchaba á aquel joven, cuya elocuencia era verdaderamente asombrosa, y que aquel día anunció la próxima llegada de cinco buques cargados de trigo, los cuales, en efecto, arribaron á la playa luego de terminado el sermón.

El vulgo va atribuir allò a miracle, i des d'aquell dia va començar a créixer la reputació de Vicenç Ferrer, que més tard havia de figurar notablement en la nostra història, com tindrem ocasió d'observar quan es parli del Parlament de Casp.

Llegir l’original en castellà

El vulgo achacó aquello á milagro, y desde aquel día comenzó á crecer la reputación de Vicente Ferrer, que más tarde debía figurar notablemente en nuestra historia, como tendremos ocasión de observar cuando se hable del Parlamento de Caspe.

Es coneix que, encara que fos aquest el lloc destinat per als tornejos i festes, no per això deixava de servir per a plaça de verdures i mercat, com avui mateix succeeix. El 1416 va tenir principi en aquesta plaça l'aldarull dels carnissers, a conseqüència del qual tan gran i brillant paper havia de fer el conseller Joan Fivaller; però no és aquest el moment oportú per parlar de tal esdeveniment, ja que reservat ha de quedar per quan tractem del carrer que conserva el nom d'aquell ciutadà il·lustre.

Llegir l’original en castellà

Se conoce que, aun cuando fuese éste el lugar destinado para los torneos y fiestas, no por eso dejaba de servir para plaza de verdura y mercado, como hoy mismo sucede. En 1416 tuvo principio en esta plaza el alboroto de los carniceros, á consecuencia del cual tan grande y brillante papel había de desempeñar el conceller Juan Fivaller; pero no es éste el momento oportuno para hablar de tal acontecimiento, ya que reservado debe quedar para cuando tratemos de la calle que conserva el nombre de aquel ciudadano ilustre.

Més d'una vegada haurem d'ocupar-nos en aquestes pàgines de la famosa i terrible guerra de successió amb què es va inaugurar el segle XVIII, i el resultat del qual va ser asseure una branca dels Borbons al tron d'Espanya. Catalunya, ja ho sabem, va proclamar Carles l'arxiduc d'Àustria, i es trobava aquest a la ciutat, quan la capital del Principat va ser assetjada per les tropes de Felip V, amb aquest monarca al capdavant d'elles. No va ser llarg aquell primer setge. Socorreguda Barcelona per l'esquadra dels aliats, Felip V va haver d'aixecar el setge, sent per aquella vegada completa la victòria de les armes de Carles III.

Llegir l’original en castellà

Más de una vez tendremos que ocuparnos en estas páginas de la famosa y terrible guerra de sucesión con que se inauguró el siglo xvm, y cuyo resultado fué sentar á una rama de los Borbones en el trono de España. Cataluña, ya lo sabemos, proclamó á Carlos el archiduque de Austria, y hallábase éste en la ciudad, cuando la capital del Principado fué sitiada por las tropas de Felipe V, con este monarca al frente de ellas. No fué largo aquel primer sitio. Socorrida Barcelona por la escuadra de los aliados, Felipe V hubo de levantar el sitio, siendo por aquella vez completa la victoria de las armas de Carlos III.

En memòria d'aquest fet, i com a acció de gra-ig6 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

En memoria de este hecho, y como acción de graig6 VÍCTOR BALAGUER

cies a la Reina dels Cels, per la divina intercessió de la qual es va creure que l'Omnipotent havia concedit la victòria, es va acordar aleshores elevar un monument al centre de la plaça del Born, dedicant-lo a Nostra Senyora de la Concepció. Ja fos per la premura amb què es va tractar de realitzar la idea, ja per la manca de numerari a conseqüència de les despeses de la guerra, el cert és que l'obelisc es va construir interinament de fusta, quedant erigit al punt que avui és l'extrem del Born i aleshores venia a ser el centre. El 20 de juny de 1706 hi va ser col·locada una imatge de Nostra Senyora, portant-la des de la catedral en processó, a la qual concorrien el rei Carles III, el cos municipal, la Diputació, el bisbe de Solsona, el capítol eclesiàstic, les parròquies, els gremis, la noblesa i gran nombre de persones. S'havia aixecat al peu del monument un altar provisional, on es va cantar el Te-Deum i va celebrar el bisbe, i a l'ofertori Carles III va oferir l'obelisc a Nostra Senyora i va fer vot de celebrar anualment una cerimònia anàloga per confirmar la seva dedicació.

Llegir l’original en castellà

cías á la Reina de los Cielos, por cuya divina intercesión se creyó que el Todopoderoso había concedido la victoria, se acordó entonces elevar un monumento en el centro de la plaza del Born, dedicándolo á Nuestra Señora de la Concepción. Ya fuese por la premura con que se trató de realizar la idea, ya por la falta de numerario á consecuencia de los gastos de la guerra, es lo cierto que el obelisco se construyó interinamente de madera, quedando erigido en el punto que hoy es el extremo del Born y entonces venía á ser el centro. El 20 de Junio de 1706 fué colocada en él una imagen de Nuestra Señora, llevándola desde la catedral en procesión, á la cual concurrieren el rey Carlos III, el cuerpo municipal, la Diputación, el obispo de Solsona, el cabildo eclesiástico, las parroquias, los gremios, la nobleza y gran número de personas. Se había levantado al pie del monumento un altar provisional, donde se cantó el Te-Deum y celebró el obispo, y en el ofertorio Carlos III ofreció el obelisco á Nuestra Señora é hizo voto de celebrar anualmente una ceremonia análoga para confirmar su dedicación.

Al peu del monument es va posar la inscripció següent:

Llegir l’original en castellà

Al pie del monumento se puso la inscripción siguiente:

Carolus tertius, Hispaniarum Monarcha, cum Virginem immaculaté conceptam sui Regnorumque suorum Patronam delegerit, Eique Sacrum ex seré et lapide Monumentum in hac Urbe Gotholonias primata spoponderit, quam Deiparos patrocinium, Ipsomet intus obsesso defendit Duce Audegavense, ejusque exercitu proflígate», ne promissus Clementissimse Matri cultus retardaretur, suppositium hoc Altare et Simulacrum in futuri operís signum, et pignus, Se, Clero, Senatu, Populoque proesentibus, solemnitíT eonsecrari jussit. Anno salutis MDCCVI die XX mensis junii.

Llegir l’original en castellà

Carolus tertius, Hispaniarum Monarcha, cum Virginem immaculaté conceptam sui Regnorumque suorum Patronam delegerit, Eique Sacrum ex seré et lapide Monumentum in hac Urbe Gotholonias primata spoponderit, quam Deiparos patrocinium, Ipsomet intus obsesso defendit Duce Audegavense, ejusque exercitu proflígate», ne promissus Clementissimse Matri cultus retardaretur, suppositium hoc Altare et Simulacrum in futuri operís signum, et pignus, Se, Clero, Senatu, Populoque proesentibus, solemnitíT eonsecrari jussit. Anno salutis MDCCVI die XX mensis junii.

El dia 30 de desembre del propi any es va començar l'obra de pedra, sense destruir per ara la de fusta. Havia de ser aquella de marbre, jaspi i bronze, i en ELS CARRERS DE BARCELONA I 97

Llegir l’original en castellà

El día 3o de Diciembre del propio año se comenzó la obra de piedra, sin destruir por el pronto la de madera. Debía ser aquélla de mármol, jaspe y bronce, y en LAS CALLES DE BARCELONA I 97

solemne cerimònia, presidint l'acte les autoritats populars, va posar la primera pedra el bisbe de Solsona.

Llegir l’original en castellà

solemne ceremonia, presidiendo el acto las autoridades populares, puso la primera piedra el obispo de Solsona.

El fatal resultat que va tenir la guerra de successió per a les llibertats catalanes, no va permetre que subsistís dempeus aquell monument. Quan després del segon famosíssim setge de Barcelona, havien entrat en aquesta ciutat les tropes de Felip V, es va enderrocar l'obelisc per ordre del capità general, i va ser recollida la imatge de

Llegir l’original en castellà

El fatal resultado que tuvo la guerra de sucesión para las libertades catalanas, no permitió que subsistiese en pié aquel monumento. Cuando después del segundo famosísimo sitio de Barcelona, hubieron entrado en esta /ciudad las tropas de Felipe V, derribóse el obelisco por orden del capitán general, y fué recogida la imagen de

Nostra Senyora. El monument que es va aixecar aleshores va ser la Ciutadella.

Llegir l’original en castellà

;estra Señora. El monumento que se levantó entonces fué la Ciudadela.

En aquests últims anys el Born ha estat teatre de bullici i escàndol. Gràcies a un veí de bon humor que hi viu, durant el Carnaval s'han celebrat cada any en aquell lloc vistoses festes de màscares i escenes burlesques, aixecant-se un palau en el qual s'ha figurat un personatge ridícul rebent ambaixades, donant audiències, tenint cort, presidint balls, etc.

Llegir l’original en castellà

En estos últimos años el Born ha sido teatro de bullicio y algazara. Gracias á un vecino de buen humor que en él habita, durante el Carnaval se han celebrado cada año en aquel sitio vistosas fiestas de máscaras y escenas burlescas, levantándose un palacio en el cual se ha figurado un personaje ridículo recibiendo embajadas, dando audiencias, teniendo corte, presidiendo bailes, etc.

Fi de l’entrada original