Comença a les quatre cantonades del Call i desemboca a la plaça de la Boqueria.
Llegir l’original en castellà
Comienza en las cuatro esquinas del Cali y desemboca en la plaza de la Boquería.
Antigament es deia de Santa Eulàlia. En acabar aquest carrer, en el lloc ocupat avui pel pla o plaça de la Boqueria, existia una de les portes de Barcelona, perquè el que és avui Rambla, sent ara gairebé el centre de la ciutat, aleshores es trobava extramurs. S'anomenava de Santa Eulàlia el portal o porta citada, i d'aquest nom s'originà el del carrer.
Llegir l’original en castellà
Antiguamente se llamaba de Santa Eulalia. Al finalizar esta calle, en el sitio ocupado hoy por el llano ó plaza de la Boquería, existía una de las puertas de Barcelona, pues lo que es hoy Rambla, siendo ahora casi el centro de la ciudad, entonces se hallaba extramuros. Apellidábase de Santa Eulalia el portal ó puerta citada, y de este nombre se originó el de la calle.
Com va perdre el seu nom canviant-lo pel de Boqueria, ens ho explica el cronista Pujades en la seva Crònica universal de Catalunya. Després de referir-nos la conquesta d'Almeria, en la qual va prendre tanta part el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, ens diu que aquest es va quedar per a ell les portes d'un dels portals d'aquella ciutat, amb les quals va entrar triomfant a Barcelona, i va manar posar com a trofeu en el portal o porta de Santa Eulàlia. Des d'aquella ocasió el carrer anomenat així va canviar el seu nom pel de Bocaría, perquè va ser el cas que com els barcelonins i altres gents del seu territori, a la fama de la victòria i tornada del seu príncep a Barcelona, acudissin en gran nombre aglomerats a veure els trofeus que havien aconseguit a Almeria, en mirar aquelles portes quedaven com espantats tots i gairebé amb la boca oberta, cosa que a Catalunya ELS CARRERS DE BARCELONA l6l
Llegir l’original en castellà
Cómo perdió su nombre trocándolo en el de Boquería, nos lo cuenta el cronista Pujades en su Crónica universal de Cataluña. Después de referirnos la conquista de Almería, en la que tomó tanta parte el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV, nos dice que éste se quedó para él las puertas de uno de los portales de aquella ciudad, con las cuales entró triunfante en Barcelona, y mandó poner como trofeo en el portal ó puerta de Santa Eulalia. Desde aquella ocasión la calle llamada así mudó su nombre en el de Bocaría, pues fué el caso que como los barceloneses y otras gentes de su territorio, á la fama de la victoria y vuelta de su príncipe á Barcelona, acudiesen en gran número aglomerados á ver los trofeos que habían alcanzado en Almería, al mirar aquellas puertas quedaban como espantados todos y casi con la boca abierta, lo cual en Cataluña LAS CALLES DE BARCELONA l6l
es deia badar o bocar, i al que així espantat o admirat amb la boca oberta està mirant alguna cosa, li solen dir: què mires, boc, o badoc? D'aquí va venir, afegeix Pujades, que aquella porta i carrer que abans es deia de Santa Eulàlia, per haver estat presa i martiritzada la santa en una de les cases d'ella (que encara avui es conserva, i estan en peu la torre de la seva presó i lloc del seu martiri), es va venir a dir i encara es diu avui porta i carrer de la Bocana.
Llegir l’original en castellà
se llamaba hadar ó bocar, y al que así asombrado ó admirado con la boca abierta está mirando alguna cosa, le suelen decir: ¿qué miras, boc, ó badoc? De ahí vino, añade Pujades, que aquella puerta y calle que antes se llamaba de Santa Eulalia, por haber estado presa y sido martirizada la santa en una de las casas de ella (que aún hoy se conserva, y están en pie la torre de su prisión y lugar de su martirio), se vino á decir y aun se llama hoy puerta y calle de la Bocana.
El 1364, per ser aquella porta la més freqüentada i de major concurs, com ho va ser més tard la de Sant Antoni, va ser millorada i posada cap a fora amb major fortalesa de la que abans tenia; però allà hi van quedar, segons el cronista citat, les grans i antigues fustes de les citades portes d'Almeria, i allà les ensenyaven els pares als seus fills i els avis als seus nets. Estaven dites portes folrades de cuir de bou per fora i clavetejades amb claus de bronze colat daurat, i van estar en aquell lloc i indret fins a l'any 1588, en què es van fer noves portes a tots els portals de la Rambla. Llavors van treure del portal de Santa Eulàlia, o ja de la Boqueria, aquelles antigues portes d'Almeria, trofeus del comte Ramon Berenguer i glòria de la nació catalana, «i com si no haguessin costat res a aquells herois que les van guanyar —són paraules de Pujades—, o fossin la sola matèria de la fusta i no preu de molta sang vessada pels nostres avantpassats, les van honrar tan bé, que les van reduir a una no gaire gran porta que està avui al peu de l'escala del general, o aula de la capella vella de la Universitat de les escoles generals d'aquesta ciutat. Perdoni-ho Déu a qui ho va ordenar, que cert va ser cosa mal pensada i pitjor executada! 1.9
Llegir l’original en castellà
En 1364, por ser aquella puerta la más frecuentada y de mayor concurso, como lo fué más tarde la de San Antonio, fué mejorada y puesta hacia fuera con mayor fortaleza de la que antes tenía; pero allí quedaron, según el cronista citado, los grandes y antiguos maderos de las citadas puertas de Almería, y allí las enseñaban los padres á sus hijos y los abuelos á sus nietos. Estaban dichas puertas aforradas de cuero de buey por fuera y tachonadas con clavos de bronce colado sobredorados, y estuvieron en aquel puesto y lugar hasta el año i588, en que se hicieron nuevas puertas á todos los partales de la Rambla. Entonces quitaron del portal de Santa Eulalia, ó ya de la Boquería, aquellas antiguas puertas de Almería, trofeos del conde Ramón Berenguer y gloria de la nación catalana, «y como si no hubieran costado nada á aquellos héroes que las ganaron— son palabras de Pujades, — ó fueran la sola materia del leño y no precio de mucha sangre derramada por nuestros antepasados, las honraron tan bien, que las redujeron á una no muy grande puerta que está hoy al pie de la escalera del general, ó aula de la capilla vieja de la Universidad de las escuelas generales de esta ciudad. ¡Perdóneselo Dios á quien lo ordenó, que cierto fué cosa mal pensada y peor ejecutada! 1.9
1 Pujades: Crònica de Catalunya, lib. XVIII, cap. XVI.
Llegir l’original en castellà
i Pujades: Crónica de Cataluña, lib. XVIII, cap. XVI.
Altres diuen que les portes que de la conquesta d'Almeria es va portar el comte de Barcelona, van ser col·locades al portal anomenat per aquesta causa Porta ferrissa; però els qui diuen tal cosa no recorden potser el que va escriure Pujades.
Llegir l’original en castellà
Otros dicen que las puertas que de la conquista de Almería se trajo el conde de Barcelona, fueron colocadas en el portal llamado por esta causa Porta ferrissa; pero los que tal dicen no recuerdan quizá lo escrito por Pujades.
Hi ha també qui no dóna aquesta etimologia al carrer del qual estem parlant, suposant que primer es va anomenar de la Boberia, nom que es va anar corrompent en el de Bocana, per ser avui Boqueria.
Llegir l’original en castellà
Hay también quien no da esta etimología á la calle de que estamos hablando, suponiendo que primero se llamó de la Bobería, nombre que fué corrompiéndose en el de Bocana, para ser hoy Boquería.
Famós carrer és avui aquest i un dels més concorreguts i de més trànsit de Barcelona, no obstant la seva excessiva estretor. En ell existeixen riques i vistoses botigues de gèneres, i amb prou feines hi ha una porta que no sigui de botiga.
Llegir l’original en castellà
Famosa calle es hoy ésta y una de las más concurridas y de más tránsito de Barcelona, no obstante su excesiva estrechez. En ella existen ricas y vistosas tiendas de géneros, y apenas hay una puerta que no sea de tienda.
Fi de l’entrada original