Es dirigeix aquest carrer des del de l'Olmo al camp, en direcció als que s'anomenen Horts de Sant Beltrán, els quals són al peu de la muntanya de Montjuïc.
Llegir l’original en castellà
Se dirige esta calle desde la del Olmo al campo, en dirección á las que se llaman Huertas de San Beltrán, las cuales están al pie de la montaña de Montjuich.
Al lloc que ocupen avui aquestes hortes, i proper a l'edifici de les Drassanes, per regla general s'acostumava antigament a aixecar la lliça en què tenien lloc els desafiaments i batalles que eren coneguts per judicis de Déu. Moltes vegades se celebraven aquests al Born, com veurem; però trobem haver-se efectuat diversos al camp de Sant Bertran. Citerem alguns dels més famosos.
Llegir l’original en castellà
En el sitio que ocupan hoy estas huertas, y cercano al edificio de Atarazanas, por lo regular se acostumbraba á levantar antiguamente el palenque en que tenían lugar los desafíos y batallas que eran conocidos por juicios de Dios. Muchas veces se celebraban éstos en el Born, como veremos; pero hallamos haberse efectuado varios en el campo de San Beltrán. Citaremos algunos de los más famosos.
A la Rúbrica de Bruniquer, preciós manuscrit que es custodia a l'arxiu de les nostres Cases consistorials, trobem que el 7 de maig de 1379, atès que dos cavallers de València havien de presentar-se en batalla a conseqüència d'haver-se reptat l'un a l'altre, i havent-los el rei assignat camp entre Montjuïc i l'Atarassana, el Consell de Cent va autoritzar els consellers per manar fer les estacades, posar barres i col·locar guardes per a seguretat del camp i de la ciutat, ja que a la ciutat tocava tot això.
Llegir l’original en castellà
En la Rúbrica de Bruniquer, precioso manuscrito que se custodia en el archivo de nuestras Casas consistoriales, hallamos que á 7 de Mayo de 1379, por cuanto dos caballeros de Valencia habían de presentarse en batalla á consecuencia de haber retado el uno al otro, y haber el rey asignádoles campo entre Montjuich y la Atarazana, el Consejo de Ciento autorizó á los concelleres para mandar hacer las estacadas, poner barras y colocar guardias para seguridad del campo y de la ciudad, ya que á la ciudad tocaba todo esto.
Al mateix manuscrit es troba, després d'aquesta notícia, que el duel es va efectuar el 22 de juny del mateix any, sent el reptador Berenguer de Vilaregut i el reptat Jimén Peris de Arenosio. Van batallar tots dos només amb llança, i, segons sembla, no hi va haver cap incident desagradable, ja que es veu que el dissabte 25 van tornar a sortir desafiats presentant-se de nou al camp, encara que d'ell en van sortir de seguida. I quasi de continent neixiren, diu la citada Rúbrica.
Llegir l’original en castellà
En el mismo manuscrito se halla, después de esta noticia, que el duelo se efectuó en 22 de Junio del mismo año, siendo el retador Berenguer de Vilaregut y el retado Jimén Peris de Arenosio. Batallaron entrambos sólo con lanza, y, según parece, no hubo ningún incidente desagradable, pues se ve que el sábado 25 volvieron á salir desafiados presentándose de nuevo en el campo, aun cuando de él se salieron en seguida. Y quasi de continent neixiren, dice la citada Rúbrica.
D'un altre duel, efectuat al mateix lloc tres anys més tard, es té també notícia. Va tenir lloc el 23 d'abril de 1382. El reptador va ser mossèn Guillem Aymar de Guix i el reptat mossèn Joan de Vilatenim, ambdós cavallers catalans. S'ignora la causa del duel. Havent-los concedit camp el rei entre Montjuïc i l'Atarassana, hi van entrar a les tres de la tarda del dia assenyalat, i van combatre braument l'un contra l'altre, a peu, amb espasa i daga, causant Aymar una ferida lleu a Vilatenim al braç dret, per la qual cosa es va suspendre la batalla. El governador, que presidia el camp, va dictar sentència, donant-los a tots dos per bons i valerosos cavallers; però no degueren donar-se per satisfets, ja que consta que el d'Aymar va tornar a provocar el de Vilatenim, i la batalla suspesa el 23 d'abril va tornar a començar el 18 de maig següent. Molt de temps van lluitar, i ferits, va caldre retirar-los a tots dos del camp, fent-ho Aymar pel seu peu i l'altre en braços de la seva gent. Els dos van morir als pocs dies a conseqüència de les seves ferides.
Llegir l’original en castellà
De otro duelo, efectuado en el mismo sitio tres años más tarde, se tiene también noticia. Tuvo lugar el 23 de Abril de i382. El retador fué mosén Guillermo Aymar de Guix y el retado mosén Juan de Vilatenim, ambos caballeros catalanes. Se ignora la causa del duelo. Habiéndoles concedido campo el rey entre Montjuich y la Atarazana, entraron en él á las tres de la tarde del día señalado, y combatieron bravamente uno contra otro, á pie, con espada y daga, causando Aymar una herida leve á Vilatenim en el brazo derecho, por lo cual se suspendió la batalla. El gobernador, que presidía el campo, dictó sentencia, dándoles á entrambos por buenos y valerosos caballeros; pero no hubieron de darse por satisfechos, pues consta que el de Aymar volvió á provocar al de Vilatenim, y la batalla suspendida el 23 de Abril volvió á comenzar el 18 de Mayo siguiente. Largo rato pelearon, y heridos, hubo que retirarles á entrambos del campo, haciéndolo Aymar por su pie y el otro en brazos de sus gentes. Los dos murieron á los pocos días de resultas de sus heridas.
El 1472, trobant-se Barcelona pronunciada contra Joan II, i sent rei per vot dels catalans Renat d'Anjou, i virrei i lloctinent el seu fill el duc de Lorena, es va presentar a aquest el cavaller Jaume d'Híjar, ELS CARRERS DE BARCELONA 149
Llegir l’original en castellà
En 1472, hallándose Barcelona pronunciada contra Juan II, y siendo rey por voto de los catalanes Renato de Anjou, y virrey y lugarteniente su hijo el duque de Lorena, presentóse á éste el caballero Jaime de Híjar, LAS CALLES DE BARCELONA I49
aragonès, demanant-li que li donés i assegurés camp en el qual es presentaria per mantenir i sostenir que cap súbdit del rei Renat tenia una estimada més bonica i virtuosa que ell, ni que més estimada fos pel seu galant. Estava molt en els costums del temps la petició, i el duc de Lorena va assignar per camp al mantenedor un terreny entre Atarassanes i Montjuïc.
Llegir l’original en castellà
aragonés, pidiéndole que le diese y asegurase campo en el cual se presentaría para mantener y sostener que ningún subdito del rey Renato tenía una enamorada más hermosa y virtuosa que el, ni que más amada fuese por su galán. Estaba muy en las costumbres del tiempo la petición, y el duque de Lorena asignó por campo al mantenedor un terreno entre Atarazanas y Montjuich.
Havent-se presentat el cavaller mossèn Rafael de Sant Jordi disposat a sostenir que era la seva dama la més bonica, la més virtuosa i la més estimada, es va tractar de realitzar la batalla, i van començar a aixecar-se les tanques amb una empalissada, al voltant de la qual es van construir diversos taulats per a l'immens gentiu que va concórrer, deixant-ne un amb separació i luxosament adornat per al senyor duc de Lorena, que havia assegurat la plaça. A la part de fora, i a cada extrem de la lliça, es van posar dues tendes, una per al d'Híjar, que tenia la de la part de Llevant, i una altra per al de Sant Jordi.
Llegir l’original en castellà
Habiéndose presentado el caballero mosén Rafael de San Jorge dispuesto á sostener que era su dama la más hermosa, la más virtuosa y la más amada, se trató de realizar la batalla, y comenzaron á levantarse las vallas con una empalizada, alrededor de la cual se construyeron varios tablados para el inmenso gentío que concurrió, dejando uno con separación y lujosamente adornado para el señor duque de Lorena, que había asegurado la plaza. En la parte de fuera, y en cada extremo del palenque, se pusieron dos tiendas, una para el de Híjar, que tenía la de la parte de Levante, y otra para el de San Jorge.
Arribat el dia del combat, que va ser el 15 de març de l'any citat 1472, estant tots en els seus llocs i envaïts de gent els voltants de la lliça, el gran conestable, comte de Pallars, va donar l'ordre de començar.
Llegir l’original en castellà
Llegado el día del combate, que fué el i5 de Marzo del año citado 1472, estando todos en sus puestos é invadidos de gente los alrededores del palenque, dio el gran condestable, conde de Pallars, la orden de empezar.
Tot seguit van aparèixer a la lliça els heralds i els jutges del combat, que eren els dotze senyors següents: Carles de Chacón i Joan de Lacarra, navarresos; Juan Doscá, francès: Luiseto, italià; Randoleto, napolità; Bertran de Magarola, Ramon Zavall, Joan de Papiol i Miquel de Canet, cavallers catalans, i Francesc de Vallseca, Joan Desvalí i Baltasar de Gualbes, ciutadans de Barcelona.
Llegir l’original en castellà
En seguida aparecieron en la liza los heraldos y los jueces del combate, que eran los doce señores siguientes: Carlos de Chacón y Juan de Lacarra, navarros; Juan Doscá, francés: Luiseto, italiano; Randoleto, napolitano; Beltrán de Magarola, Ramón Zavall, Juan de Papiol y Miguel de Canet, caballeros catalanes, y Francisco de Vallseca, Juan Desvalí y Baltasar de Gualbes, ciudadanos de Barcelona.
Gairebé al mateix temps va arribar D. Jaume d'Híjar amb el seu acompanyament, sis trompetes, una bandera amb les seves armes, un estendard amb la seva divisa, el cavall amb 150 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Casi al mismo tiempo llegó D. Jaime de Híjar con su acompañamiento, seis trompetas, una bandera con sus armas, un estandarte con su divisa, el caballo con I50 VÍCTOR BALAGUER
cobertes de búfal i parament de seda, i vestit el genet amb cota de pell blanca, folrada de pells blanques. Així va fer la volta al voltant del palenc per la part exterior, i després va entrar a la seva tenda. Immediatament després va arribar mossèn Rafael de Sant Jordi, amb gran acompanyament així mateix de cavallers: anava vestit de vellut negre, folrat de pells negres; portava el cavall amb gualdrapes de seda, i, amb la mateixa cerimònia, precedit dels trompetes, de la bandera i l'estendard amb les seves armes i divisa, va fer una volta al voltant del palenc i va entrar a la seva tenda, que s'alçava per la part de Ponent.
Llegir l’original en castellà
cubiertas de búfalo y paramento de seda, y vestido el jinete con cota de pellejo blanco, forrada de pieles blancas. Así dio la vuelta en torno del palenque por la parte exterior, y después se entró en su tienda. Inmediatamente después llegó mosén Rafael de San Jorge, con gran acompañamiento asimismo de caballeros: iba vestido de terciopelo negro, forrado de pieles negras; llevaba el caballo con gualdrapas de seda, y, con la misma ceremonia, precedido de los trompetas, de la bandera y el estandarte con sus armas y divisa, dio una vuelta en torno del palenque y se entró en su tienda, que se alzaba por la parte de Poniente.
Després d'això es va presentar Jaume d'Híjar al palenc, a peu, i, acostant-se al lloctinent, va jurar en mans del conestable comte de Pallars tenir bona querella i mantenir bon dret, tornant-se tot seguit a la seva tenda. El mateix va fer el de Sant Jordi. Llavors es van portar les armes així ofensives com defensives d'ambdós, i havent estat reconegudes i inspeccionades pels dotze jutges, donant-les per bones, cadascun dels combatents va començar a armar-se a la seva tenda. Mentrestant, a so de trompetes, es va publicar un bàndol de part del lloctinent perquè ningú no gosés tossir, escopir, parlar, assenyalar ni fer cap mena de senyals, sota pena de la vida, i van començar a rodar al voltant del camp, com per guardar-lo, una companyia de cent cavallers.
Llegir l’original en castellà
Después de esto presentóse Jaime de Híjar en el palenque, á pie, y, acercándose al lugarteniente, juró en manos del condestable conde de Pallars tener buena querella y mantener buen derecho, volviéndose en seguida á su tienda. Lo propio hizo el de San Jorge. Luego se trajeron las armas así ofensivas como defensivas de entrambos, y habiendo sido reconocidas é inspeccionadas por los doce jueces, dándolas por buenas, cada uno de los combatientes comenzó á armarse en su tienda. En el ínterin, á son de trompetas, se publicó un bando de parte del lugarteniente para que nadie fuese osado d toser, escupir, hablar, señalar ni hacer ninguna suerte de señas, bajo pena de la vida, y comenzaron á rodar en torno del campo, como para guardarle, una compañía de cien caballeros.
Així que, armats de totes armes, es van presentar al palenc els dos paladins, van sonar les trompetes, van cridar per tres vegades els heralds Láxelos aller, i va començar el combat. Rafael de Sant Jordi, reptat, i Jaume d'Híjar, reptador, van partir gairebé al mateix temps, llança en ristre, un contra l'altre. Se li va trencar al primer la llança en donar contra l'arçó de la sella del seu contrari, i el segon va clavar la punta de la seva llança als pitsdel cavall del seu competidor, ferint-lo malament. Sant Jordi llavors va agafar la maça i amb ella va donar dos o tres cops al d'Híjar, fent-li caure la llança de les mans; però de seguida aquest va treure l'espasa. Així van prosseguir batent-se l'un contra l'altre amb gran afany, fins que el duc de Lorena va llançar la vara des del taulat on era, i els jutges es van interposar entre ambdós separant-los.
Llegir l’original en castellà
Luego que, armados de todas armas, se presentaron en el palenque los dos paladines, sonaron las trompetas, gritaron por tres veces los heraldos Láxelos aller, y comenzó el combate. Rafael de San Jorge, retado, y Jaime de Híjar, retador, partieron casi al mismo tiempo, lanza en ristre, uno contra otro. Rompiósele al primero la lanza al dar contra el arzón de la silla de su contrario, y el segundo clavó la punta de su lanza en los pechos del caballo de su competidor, hiriéndole malamente. San Jorge entonces echó mano ala maza y con ella dio dos ó tres golpes al de Híjar, haciéndole caer la lanza de las manos; pero al punto tiró éste de la espada. Así prosiguieron batiéndose uno contra otro con grande empeño, hasta que el duque de Lorena arrojó la vara desde el tablado donde estaba, y los jueces se interpusieron entre ambos separándoles.
No ens ha estat possible esbrinar a quin dels dos es va proclamar vencedor, si bé sembla que tots dos van ser donats per bons, ja que consta en el dietari en què aquestes notícies es consignen que l'endemà, primer diumenge de Quaresma, el duc de Lorena els va convidar a la seva taula, fent-los menjar a tots dos en un mateix plat. Acabat el banquet, al qual van assistir molts cavallers, així dels que havien vingut amb el d'Híjar com dels partidaris del de Sant Jordi, va seguir un gran ball al palau, acabant tot amb regalar el lloctinent a D. Jaume d'Híjar un trofeu d'armes guarnit d'or, en el qual hi havia més de tres marcs d'or, i a mossèn Rafael de Sant Jordi un cavall castany en substitució del que el seu contrari li havia mort.
Llegir l’original en castellà
No nos ha sido posible averiguar á cuál de los dos se proclamó vencedor, si bien parece que entrambos fueron dados por buenos, pues consta en el dietario en que estas noticias se consignan que al día siguiente, primer domingo de Cuaresma, el duque de Lorena los convidó á su mesa, haciéndoles comer á entrambos en un mismo plato. Terminado el banquete, al cual asistieron muchos caballeros, así de los que habían venido con el de Híjar como de los parciales del de San Jorge, siguióse un gran baile en palacio, terminando todo con regalar el lugarteniente á D. Jaime de Híjar un trofeo de armas guarnecido de oro, en el cual había más de tres marcos de oro, y á mosén Rafael de San Jorge un caballo castaño en sustitución del que su contrario le había muerto.
També en temps moderns s'ha celebrat en aquests mateixos llocs un torneig, el qual va tenir lloc el 27 de juny de 1833, amb motiu de la jura de la princesa d'Astúries, avui reina d'Espanya, Doña Isabel II.
Llegir l’original en castellà
También en tiempos modernos se ha celebrado en estos mismos sitios un torneo, el cual tuvo lugar el 27 de Junio de i833, con motivo de la jura de la princesa de Asturias, hoy reina de España, Doña Isabel II.
Entre els molts i esplèndids festeigs que la ciutat de Barcelona va disposar per augmentar la pompa i brillantor de la jura, un dels principals va ser la celebració d'un torneig a l'antiga usança, i a imitació del que se suposava haver manat celebrar el 1137 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, per perpetuar la memòria del naixement del seu fill. El record potser no estava ben escollit, ja que hi ha fonamentadíssi-mos motius per sospitar que es recolzava en un document apòcrif; però de totes maneres, i deixant a un costat la validesa del cartell de torneig que es va oferir com a autèntic, s'ha de confessar que va ser una magnífica festa i que va cridar extraordinàriament l'atenció dels barcelonins i de tota Espanya, ja que va venir gent de totes parts per presenciar aquell espectacle, completament desconegut i estrany als costums moderns.
Llegir l’original en castellà
Entre los muchos y espléndidos festejos que la ciudad de Barcelona dispuso para aumentar la pompa y brillo de la jura, fué uno de los principales la celebración de un torneo á la usanza antigua, y á imitación del que se suponía haber mandado celebrar en n3y el conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV, para perpetuar la memoria del nacimiento de su hijo. El recuerdo quizá no estaba bien escogido, pues hay fundadísimos motivos para sospechar que se apoyaba en un documento apócrifo; pero de todos modos, y dejando á un lado la validez del cartel de torneo que se ofreció como auténtico, debe confesarse que fué una magnífica fiesta y que llamó extraordinariamente la atención de los barceloneses y de toda España, pues vino gente de todas partes para presenciar aquel espectáculo, completamente desconocido y extraño á las costumbres modernas.
Es va aixecar un palenc a les hortes de Sant Bertran, i a presència de milers d'espectadors es va efectuar el torneig, seguint en un tot els costums del segle XII. Era una veritable festa de l'Edat Mitjana a la qual assistien els fills del segle XIX. La il·lusió era completa. El «palenc tenia caràcter gòtic en les seves portes, taulats, llotges i adorns; els justadors vestien recies i ferrades armadures; els heralds, els jutges de camp, els patges, els escuders, tots, en una paraula, vestien el vestit de l'època que es tractava de ressuscitar.
Llegir l’original en castellà
Levantóse un palenque en las huertas de San Beltrán, y á presencia de millares de espectadores se efectuó el torneo, siguiendo en un todo las costumbres del siglo xn. Era una verdadera fiesta de la Edad Media á la cual asistían los hijos del siglo xix. La ilusión era completa. El «palenque tenía carácter gótico en sus puertas, tablados, palcos y adornos; los justadores vestían recias y ferradas armaduras; los heraldos, los jueces de campo, los pajes, los escuderos, todos, en una palabra, vestían el traje de la época que se trataba de resucitar.
Va ser director del torneig l'avui general D. Joan de la Pezuela," que llavors era capità del regiment cavalleria de Borbó, de guarnició en aquesta plaça, i van prendre, a més d'ell, part principal com a herois de la festa els Srs. Marquès de Monistrol, baró de Foixà, D. Pere Carles de Senmanat, D. Domingo Coll, Don Josep Castañer, D. Josep Manuel Planas i Compte, Don Joaquim de Gispert, el marquès de Villapalma, D. Manuel Olcinellas, D. Marià Salcedo, D. Josep de Freixas i Llansa, D. Josep de Rocha, D. Enric de Deu, D. Joaquim de Montero, D. Manuel de Senellosa, Don Joaquim Vilaregut, D. Antoni de Castañeda i altres.
Llegir l’original en castellà
Fué director del torneo el hoy general D. Juan de la Pezuela," que entonces era capitán del regimiento caballería de Borbón, de guarnición en esta plaza, y tomaron, á más de él, parte principal como héroes de la fiesta los Sres. Marqués de Monistrol, barón de Foixá, D. Pedro Carlos de Senmanat, D. Domingo Coll, Don José Castañer, D. José Manuel Planas y Compte, Don Joaquín de Gispert, el marqués de Villapalma, D. Manuel Olcinellas, D. Mariano Salcedo, D. José de Freixasy Llansa, D. José de Rocha, D. Enrique de Deu, D. Joaquín de Montero, D. Manuel de Senellosa, Don Joaquín Vilaregut, D. Antonio de Castañeda y otros.
Fou proclamada reina dels amors i del torneig la Srta. Doña María de la Concepción Llauder, filla del capità general del Principat D. Manuel Llauder, i, amb tots els detalls i totes les circumstàncies, es re-presentà un torneig del segle XII, lluint la seva habilitat i destresa en l'equitació, en el joc de l'anella, en el de la quintana, en el de les dames i en el del combat personal amb llança i espasa, els cavallers citats en el paràgraf anterior.
Llegir l’original en castellà
Fué proclamada reina de los amores y del torneo la Srta. Doña María de la Concepción Llauder, hija del capitán general del Principado D. Manuel Llauder, y, con todos los detalles y todas las circunstancias, se representó un torneo del siglo XII, luciendo su habilidad y destreza en la equitación, en el juego de la sortija, en el de la quintana, en el de las damas y en el del combate personal con lanza y espada, los caballeros citados en el párrafo anterior.
Va ser una festa esplèndida i magnífica, i l'autor d'aquestes línies, que aleshores era un nen, en conserva un grat record.
Llegir l’original en castellà
Espléndida y magnífica fiesta fué, y de ella conserva grato recuerdo el autor de estas líneas, que era á la sazón un niño.
Fi de l’entrada original