Tornar a l'atles

Beato Oriol (plaza del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 144–147

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Està situada entre la plaça i la placeta del Pi, desembocant a més en ella els carrers del Pi, Palla, Ave-Maria i Cecs. Tot un costat d'aquesta plaça l'ocupa l'església del Pi, que sobre ella obre la seva porta de l'Ave-Maria, segons ja així s'ha consignat anteriorment.

Llegir l’original en castellà

Está situada entre la plaza y la plazuela del Pino, desembocando á más en ella las calles del Pino, Paja, Ave-María y Ciegos. Todo un costado de esta plaza lo ocupa la iglesia del Pino, que sobre ella abre su puerta del Ave-María, según ya así se ha consignado anteriormente.

Ja hem dit també que era cementiri de la citada parròquia en l'època en què els cementiris esta- ELS CARRERS DE BARCELONA I45

Llegir l’original en castellà

Ya hemos dicho también que era cementerio de la citada parroquia en la época en que los cementerios esta- LAS CALLES DE BARCELONA I45

ven dins de la ciutat. El seu pis llavors estava alguns pams més alt que el dels carrers circumveïns, i s'hi pujava per dues escalinates, una que estava enganxada a la paret de l'angle dret del temple, i una altra situada davant del carrer de l'Ave Maria. A principis del segle actual es va manar treure aquest cementiri, com tots els altres existents a l'interior de la ciutat, i es va anivellar el seu pis amb el dels carrers veïns, quedant formada aquesta plaça, que es va anomenar del Beat Oriol per venerar-se les seves relíquies en el contigu temple.

Llegir l’original en castellà

ban dentro de la ciudad. Su piso entonces estaba algunos palmos más alto que el de las calles circunvecinas, y subíase á él por dos escalinatas, una que estaba pegada á la pared del ángulo derecho del templo, y otra situada delante de la calle del Ave María. A principios del siglo actual se mandó quitar este cementerio, como todos los demás existentes en el interior de la ciudad, y nivelóse su piso con el de las calles vecinas, quedando formada esta plaza, que se llamó del Beato Oriol por venerarse sus reliquias en el contiguo templo.

En una casa d'aquesta plaça va morir l'any 1843 el poeta català D. Jaume Tió, al qual és just que consagrem un record aprofitant aquesta ocasió.

Llegir l’original en castellà

En una casa de esta plaza murió el año 1843 el poeta catalán D. Jaime Tió, al cual es justo que consagremos un recuerdo aprovechando esta ocasión.

Havia nascut a Tortosa, petita i antiga ciutat de Catalunya, a les ribes de l'Ebre. Els seus primers anys van transcórrer tranquils a l'ombra dels seus pares, comerciants en aquella ciutat. Va estar de col·legial a València, i dedicant-se a la carrera de lleis va venir d'allà a Barcelona, on va acabar de cursar els anys que li faltaven per completar els seus estudis.

Llegir l’original en castellà

Había nacido en Tortosa, pequeña y antigua ciudad de Cataluña, á orillas del Ebro. Sus primeros años corrieron tranquilos á la sombra de sus padres, comerciantes en aquella ciudad. Estuvo de colegial en Valencia, y dedicándose á la carrera del foro vino de allí á Barcelona, donde acabó de cursar los años que le faltaban para completar sus estudios.

Era jove de fogosa imaginació i d'exaltades passions, i va ser un dels cabdills del romanticisme, quan es va iniciar a Barcelona aquesta revolució literària. Va publicar llavors en els fulletons de diversos diaris polítics algunes poesies pertanyents al gènere romàntic, que encara recordava amb plaer abans de la seva mort, perquè elles eren l'expressió de les inquietuds de la seva ànima, freqüents en aquell primer i agitat període de la seva vida de poeta.

Llegir l’original en castellà

Era joven de fogosa imaginación y de exaltadas pasiones, y fué uno de los adalides del romanticismo, cuando se inició en Barcelona esta revolución literaria. Publicó entonces en los folletines de varios periódicos políticos algunas poesías pertenecientes al género romántico, que aún recordaba con placer antes de su muerte, porque ellas eran la expresión de las inquietudes de su alma, frecuentes en aquel primero y agitado período de su vida de poeta.

Sentia que a Barcelona no s'aixequés una tribuna literària per a conquistar el lloc que a aquesta ciutat corresponia en la república de les lletres; i auxiliat pels escriptors Collar i Buerens, Fors de Casamayor i altres, realitzà el pensament de crear un periòdic tom xxi 10 I.j.6 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

Sentía que en Barcelona no se levantara una tribuna literaria para conquistar el puesto que á esta ciudad correspondía en la república de las letras; y auxiliado por los escritores Collar y Buerens, Fors de Casamayor y otros, realizó el pensamiento de crear un periótomo xxi 10 I.j.6 VÍCTOR BALAGUER

dic de literatura, que publicà amb el títol de El Heraldo el 1840.

Llegir l’original en castellà

dico de literatura, que publicó con el título de El Heraldo en 1840.

Poc abans s'havia representat al teatre Principal o de Santa Cruz un drama original seu, titulat El castellano de Mora, que va ser molt aplaudit. Els aplaudiments del públic el van animar a seguir per aquest camí, i en poc temps va escriure altres quatre drames, El rey por fuerza, Alfonso III el Liberal, Generosos a cual más i El espejo de las venganzas, obtenint tots molt bon èxit, especialment l'últim, que és sens dubte la seva millor producció dramàtica. Per desgràcia totes les altres obres de Tió estan publicades, menys aquesta última. Una terquedat inconcebible de la seva família ha impedit que veiés la llum pública El espejo de las venganzas, ja que per moltes vegades que han intentat donar aquesta obra a la premsa els amics de Tió per a glòria del seu nom, tantes vegades s'hi ha oposat la família del poeta.

Llegir l’original en castellà

Poco antes se había representado en el teatro Principal ó de Santa Cruz un drama original suyo, titulado El castellano de Mora, que fué muy aplaudido. Los aplausos del público le animaron á seguir por este camino, y en poco tiempo escribió otros cuatro dramas, El rey por fuerza, Alfonso III el Liberal, Generosos a cual más y El espejo de las venganzas, obteniendo todos muy buen éxito, especialmente el último, que es sin disputa su mejor producción dramática. Por desgracia todas las demás obras de Tió están publicadas, menos esta última. Una terquedad inconcebible de su familia ha impedido que viera la luz pública El espejo de las venganzas, pues cuantas veces han intentado dar esta obra á la prensa los amigos de Tió para gloria de su nombre, otras tantas se ha opuesto la familia del poeta.

Va escriure també un drama líric en un acte, El grito de los Comuneros, que va posar en música el mestre Rachelle.

Llegir l’original en castellà

Escribió también un drama lírico en un acto, El grito de los Comuneros, que puso en música el maestro Rachelle.

No es va limitar el nostre poeta a escriure per al teatre. La història va presentar un vast camp a les seves meditacions, i va provar de continuar la Guerra de Cataluña de D. Francisco Manuel Meló, cosa que va fer amb lloable encert, sent aquesta de segur l'obra més important de Tió.

Llegir l’original en castellà

No se limitó nuestro poeta á escribir para el teatro. La historia presentó vasto campo á sus meditaciones, y ensayó continuar la Guerra de Cataluña de D. Francisco Manuel Meló, lo cual hizo con loable acierto, siendo ésta de seguro la obra más importante de Tió.

Va ser director de la sèrie d'obres que amb el títol de Tesoro de autores ilustres va començar a publicar l'editor Oliveres, i va traduir hàbilment per a aquesta col·lecció diverses novel·les.

Llegir l’original en castellà

Fué director de la serie de obras que con el título de Tesoro de autores ilustres comenzó á publicar el editor Oliveres, y tradujo hábilmente para esta colección varias novelas.

El seu nom figura així mateix amb glòria al peu d'infinits articles solts sobre teatres, costums, història, poesia i ciències, que van veure la llum pública als diaris d'aquesta i d'altres capitals.

Llegir l’original en castellà

Su nombre figura asimismo con gloria al pie de infinidad de artículos sueltos sobre teatros, costumbres, historia, poesía y ciencias, que vieron la luz pública en los periódicos de ésta y de otras capitales.

Tió va morir jove, quan la pàtria i la literatura te-tenien dret a esperar millors obres del seu geni i del seu talent.

Llegir l’original en castellà

Tió murió joven, cuando la patria y la literatura tenían derecho á esperar mejores obras de su genio y de su talento.

Fi de l’entrada original