Tornar a l'atles

Baños Viejos (calle de los)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 130–131

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

La seva entrada és a la de Sombrerers i la seva sortida a la de la Barra de ferro. Abans es deia d'en Sitjar, i ELS CARRERS DE BARCELONA I3I

Llegir l’original en castellà

Su entrada está en la de Sombrerers y su salida en la de la Barra de ferro. Antes se llamaba den Sitjar, y LAS CALLES DE BARCELONA I3I

es diu que va prendre la seva actual denominació de Banys vells, a conseqüència d'uns que hi existien, i que van ser anomenats vells en establir-se els que van servir per donar nom al carrer de què es parla a continuació d'aquestes línies.

Llegir l’original en castellà

dícese que tomó su actual denominación de Banys vells, baños viejos, á consecuencia de unos que en ella existían, y que fueron llamados viejos al establecerse los que sirvieron para dar nombre á la calle de que se habla á continuación de estas líneas.

D. Antoni de Bofarull, a la seva Guia Cicerone, creu que en aquest punt, és a dir, en aquest carrer o en les seves immediacions, existí l'establiment de banys romans a què s'al·ludeix en la làpida que s'ha deixat esmentada en tractar del carrer d'Arlet. Pí i Arimón, a la seva Barcelona antiga i moderna, creu que aquest establiment de banys existí en dit carrer, però en època posterior a la dels romans. Fixant-se una mica en les raons al·legades per ambdós autors en les seves respectives obres, l'opinió de Bofarull sembla ser la més fonamentada.

Llegir l’original en castellà

D. Antonio de Bofarull, en su Guía Cicerone, cree que en este punto, es decir, en esta calle ó en sus inmediaciones, existió el establecimiento de baños romanos á que se alude en la lápida que se ha dejado mencionada al tratar de la calle de Arlet. Pí y Arimón, en su Barcelona antigua y moderna, cree que este establecimiento de baños existió en dicha calle, pero en época posterior á la de los romanos. Fijándose un poco en las razones alegadas por ambos autores en sus respectivas obras, la opinión de Bofarull parece ser la más fundada.

Fi de l’entrada original