Comença al lloc anomenat les quatre cantonades del Call i acaba al carrer de la Palla.
Llegir l’original en castellà
Comienza en el sitio llamado las cuatro esquinas del Cali y termina en la calle de la Paja.
Es va denominar primitivament carrer deis Banys frets (dels Banys freds) per allò que després direm; però el poble va començar a anomenar-lo deis Banys nous (dels Banys nous), per allò que s'ha indicat en la notícia anterior, i aquest nom ha conservat fins als nostres temps.
Llegir l’original en castellà
Denominóse primitivamente calle deis Banys frets (de los Baños fríos) por lo que luego diremos; pero el vulgo dio en llamarla deis Banys nous (de los Baños nuevos), por lo que se ha indicado en la noticia anterior, y este nombre ha conservado hasta nuestros tiempos.
A la casa d'aquest carrer que forma cantonada amb la de la Boqueria, existien antigament uns banys de construcció àrab, encara que no d'aquella època, segons sembla, sinó de la dels comtes de Barcelona, construïts per artífexs àrabs, a usança dels que la seva nació tenia a Granada, Córdoba i Sevilla. A finals del segle passat, encara que molt deteriorats, existien encara aquests banys, i els va veure i visitar, deixant-nos-ne una descripció, l'escriptor D. Isidoro Bosarte.
Llegir l’original en castellà
En la casa de esta calle que forma esquina con la de la Boqucría, existían antiguamente unos baños de construcción árabe, aunque no de aquella época, según parece, sino de la de los condes de Barcelona, construidos por artífices árabes, á usanza de los que su nación tenía en Granada, Córdoba y Sevilla. A últimos del siglo pasado, aunque muy deteriorados, existían todavía estos baños, y los vio y visitó, dejándonos de ellos una descripción, el escritor D. Isidoro Bosarte.
Segons la relació que ens en fa aquest autor, es podien veure encara el 1786 els antics banys a l'estable i al corral de la citada casa. S'entrava a l'estable per un pendent del portal, ja que el pis dels banys estava molt inferior al del carrer, i tan profund, que havent-se donat llum a l'estable a flor del mateix empedrat del carrer, quedava molt alta encara sobre les menjadores. El pis de l'estable s'havia anat elevant amb els fems dels cavalls i terra o grava que hi posarien abans de fer les menjadores, fins al terç almenys de l'alçada de la porta que donava pas a aquella part de l'edifici, ja que era menester encorvar el cos i abaixar el cap per entrar-hi. De la porta es baixava per un altre pendent, i deixant a l'esquerra un passatge que anava al petit corral fet dins del circuit de l'edifici antic, es veia al front un sudatori en figura de temple, sostinguda la seva cúpula, que era tallada per la part interior en triangles, per dotze columnes de marbre blanc, els capitells de les quals no estaven llaurats i mostraven la figura com si estiguessin folrats en una tela. La cúpula es tancava amb un forat en figura d'una estrella i per ell entrava la llum. El marbre de les columnes més semblava de Gènova que de Catalunya, per la seva extrema blancor. A mà esquerra, anant cap al corral, es veia contra la paret un canaló seguit per on anava l'aigua al bany. Algunes columnes que sostenien arcs abans de l'entrada, semblaven restaurades de temps posterior, i sobre el capitell d'una es veia un forat on cabia la mà, fet en regla per a algun fi. Pel que fa a la resta de l'edifici, es coneixia que aquest era un claustre, i un dels seus quatre costats, el que aleshores servia d'estable. Per una altra de les parets es veia sortir un bon tros de pedra, i practicat en ella un forat rodó. Les voltes i parets es-estaven vestides d'estuc, com també la cúpula. El paviment era tot de marbres, dels quals se'n van treure molts que van ser portats a l'església dels Jesuïtes o de Betlem, a la Rambla.
Llegir l’original en castellà
Según la relación que de ellos nos hace este autor, podíanse ver aún en 1786 los antiguos baños en la caballeriza y en el corral de la citada casa. Entrábase en la caballeriza por una pendiente del portal, pues el piso de los baños estaba muy inferior al de la calle, y tan profundo, que habiéndose dado luz á la caballeriza á flor del mismo empedrado de la calle, quedaba muy alta todavía sobre los pesebres. El piso de la caballeriza se había ido elevando con el estiércol denlos caballos y tierra ó cascajo que echarían antes de hacer los pesebres, hasta el tercio á lo menos de la altura de la puerta que daba paso á aquella parte del edificio, pues era menester encorvar el cuerpo y bajar la cabeza para entrar por ella. De la puerta se iba bajando por otra pendiente, y dejando á la izquierda un pasaje que iba al pequeño corral hecho dentro del circuito del edificio antiguo, se veía al frente un sudadero en figura de templo, sostenida su cúpula, que era cortada por la parte interior en triángulos, por doce columnas de mármol blanco, cuyos capiteles no estaban labrados y mostraban la figura como si estuvieran aforrados en una tela. La cúpula se cerraba con un agujero de figura de una estrella y por él entraba la luz. El mármol de las columnas más parecía de Genova que de Cataluña, por su extrema blancura. A mano izquierda, yendo hacia el corral, se veía contra la pared un canalón seguido por donde iba el agua al baño. Algunas columnas que sostenían arcos antes de la entrada, parecían restauradas de tiempo posterior, y sobre el capitel de una se veía un agujero donde cabía la mano, hecho en regla para algún fin. Por lo tocante al resto del edificio, conocíase que éste era un claustro, y uno de sus cuatro lados, lo que entonces servía de caballeriza. Por otra de las paredes se veía salir un buen trozo de piedra,' y practicado en ella un agujero redondo. Las bóvedas y paredes estaban vestidas de estuco, como asimismo la cúpula. El pavimento era todo de mármoles, de los que se sacaron muchos que fueron llevados á la iglesia de los Jesuítas ó de Belén, en la Rambla.
Avui ja no queda cap vestigi d'aquesta resta notable d'antiguitat, havent-li succeït el que a tantes altres admirables ruïnes de l'antiga Barcelona, que totes han desaparegut per obrir pas a les modernes construccions d'edificis.
Llegir l’original en castellà
Hoy ya no queda vestigio alguno de este resto notable de antigüedad, habiéndole sucedido lo que á tantas otras admirables ruinas de la antigua Barcelona, que todas han desaparecido para abrir paso á las modernas construcciones de edificios.
Fi de l’entrada original