És un llarg carrer que, costejant la muralla de mar, comença a la plaça de Sant Sebastià i va a desembocar a la Rambla, davant d'Atarazanes. Per ell gairebé no passen més que els carros carregats de carbó, llana i altres gèneres que van i venen del port.
Llegir l’original en castellà
Es una larga calle que, costeando la muralla de mar, comienza en la plaza de San Sebastian y va á desembocar en la Rambla, frente á Atarazanas. Por ella casi no pasan más que los carros cargados de carbón, lana y otros géneros que van y vienen del puerto.
En un tercer pis d'una casa antiga que s'alça en aquest carrer, es veu, sobre un petit balcó que té adorns gòtics, un bust de relleu. Passant per la muralla es pot observar perfectament aquest bust, que s'ha dit i suposat ser el de l'immortal Miguel de Cervantes Saavedra, autor del Quixot. Es diu per tradició, i amb aparença de versemblança, que Cervantes va habitar en aquesta casa totes o alguna de les diverses vegades que va ser a Barcelona, de la qual capital estava enamorat, a jutjar pels elogis que li tributa al Quixot i en altres obres seves. Però si sembla ser fonamentada la tradició d'haver habitat Cervantes a la casa de què parlem, no ho és tant la que suposa ser seu el bust de què es tracta, comparant l'època en què va haver de construir-se dit balcó amb la en què van començar a aixecar-se memòries al molt encertadament apel·lat «príncep dels enginys castellans.»
Llegir l’original en castellà
En un tercer piso de una casa antigua que se alza en esta calle, se ve, sobre un pequeño balcón que tiene adornos góticos, un busto de relieve. Pasando por la muralla se puede observar perfectamente este busto, que se ha dicho y supuesto ser el del inmortal Miguel de Cervantes Saavedra, autor del Don Quijote. Se dice por tradición, y con visos de verosimilitud, que Cervantes habitó en esa casa todas ó alguna de las varias veces que estuvo en Barcelona, de cuya capital estaba prendado, á juzgar por los elogios que le tributa en el Quijote y en otras obras suyas. Pero si parece ser fundada la tradición de haber habitado Cervantes en la casa de que hablamos, no lo es tanto la que supone ser el suyo el busto de que se trata, comparando la época en que hubo de construirse dicho balcón con la en que comenzaron á levantarse memorias al muy acertadamente apellidado «príncipe de los ingenios castellanos.»
Un altre record existeix en aquest carrer, del qual no podem deixar de fer esment. És una llàpida que hi ha a la façana de l'antiga casa de la família Glòria, entre el primer i segon pis, i així diu la inscripció que està gravada en ella amb caràcters gòtic-llemosins:
Llegir l’original en castellà
Otro recuerdo existe en esta calle, del cual no podemos dejar de hacer mención. Es una lápida que hay en la fachada de la antigua casa de la familia Gloria, entre el primero y segundo piso, y así dice la inscripción que está grabada en ella con caracteres gótico-lemosines:
Disapte a XX de setembre de l'any MCCCCLXXVII fó principiat lo Port de la Ciutat de Barcelona, y estilan l é present lo molt alt é molt excellent senyor D. Joan, per la gràcia de Deu, rey d'Aragó; Stant Concellers Mossen Lluís Setanti, Baltasar de Gualbes, Bemat Pigen, Joan Fogassot, notari, é Francesch Coco, hortold.
Llegir l’original en castellà
Disapte a XX de setembre de lany MCCCCLXXVII fó principiat lo Port de la Ciutat de Barcelona, y estilan l é present lo molt alt é molt excellent senyor D. Joan, per la gracia de Deu, rey d'Aragó; Stant Concellers Mossen Luis Setanti, Baltasar de Gualbes, Bemat Pigen, Joan Fogassot, notari, é Francesch Coco, hortold.
Com es veu, fa referència aquesta làpida a l'acte solemne de la col·locació de la primera pedra per a la fàbrica del moll o port de Barcelona, del qual parlarem més endavant. (V. carrer Nacional.)
Llegir l’original en castellà
Como se ve, hace referencia esta lápida al acto solemne de la colocación de la primera piedra para la fábrica del muelle ó puerto de Barcelona, del cual hablaremos más adelante. (V. calle Nacional.)
Fi de l’entrada original