Serà un altre dels carrers de la nova Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Será otra de las calles de la nueva Barcelona.
Se li ha donat aquest nom en memòria del cèlebre poeta català Ausiàs March, del qual donarem aquí les poques notícies que hem pogut recollir.
Llegir l’original en castellà
Se le ha dado este nombre en memoria del célebre poeta catalán Ansias March, del cual vamos á dar aquí las pocas noticias que hemos podido recoger.
Molt s'ha escrit i registrat per esbrinar la veritable pàtria d'aquest famós poeta, citant-lo uns com a fill de València i altres de Catalunya; però ja no hi cap el menor dubte que va ser valencià de naixement, encara que de família catalana. Se l'anomena, tanmateix, poeta català, i es fa bé d'anomenar-lo així, i així se l'ha d'anomenar, perquè va escriure en llengua catalana les seves obres i va veure la llum del dia en terres que formaven part de la nació catalana. Poetes espanyols són anomenats avui tots els que escriuen en castellà, siguin andalusos, aragonesos, bascos, navarresos, gallecs o catalans. En català va compondre Ausias March els seus admirables cants, i glòria és de Catalunya la seva.
Llegir l’original en castellà
Mucho se ha escrito y registrado para averiguar la verdadera patria de este famoso poeta,, citándole unos como hijo de Valencia y otros de Cataluña; pero ya no cabe la menor duda que fué valenciano de nacimiento, aunque de familia catalana. Se le llama, sin embargo, poeta catalán, y se hace bien en llamarle así, y así debe llamársele, porque escribió en lengua catalana sus obras y vio la luz del día en tierras que formaban parte de la nación catalana. Poetas españoles son llamados hoy todos los que escriben en castellano, sean andaluces, aragoneses, vascos, navarros, gallegos ó catalanes. En catalán compuso Ausias March sus admirables cantos, y gloria es de Cataluña la suya.
El nostre poeta va ser fill de mossèn Pere March, noble cavaller, senyor de Beniarjó i Pardines, tresorer que va ser del duc de Gandia, i de na Leonor Ripoll. S'ignora l'any del seu naixement, però és molt fàcil deduir-lo.
Llegir l’original en castellà
Fué hijo nuestro poeta de mosén Pedro March, noble caballero, señor de Beniarjó y Pardines, tesorero que fué del duque de Gandía, y de Doña Leonor Ripoll. Ignórase el año de su nacimiento, pero es muy fácil deducirlo.
En primer lloc, existeix el testament del seu pare fet a Xàtiva a 22 de Desembre de 1413, en el qual testament Pere March nomena per fill a Ausiàs, de ELS CARRERS DE BARCELONA 113
Llegir l’original en castellà
En primer lugar, existe el testamento de su padre hecho en Játiva á 22 de Diciembre de 1413, en cuyo testamento Pedro March nombra por hijo á Ausias, de LAS CALLES DE BARCELONA II3
cosa que resulta que aquest ja havia nascut en aquella època. En segon lloc, consta que va morir a finals de 1462. En tercer lloc, es desprèn d'una estrofa que hi ha en el seu cant VIII de la Mort, que escrivia aquells versos en edat avançada. Va haver de morir sent de més de seixanta anys, i per consegüent va haver de néixer en els últims del segle xiv o en el primer i segon del xv.
Llegir l’original en castellà
lo cual resulta que éste había ya nacido en aquella época. En segundo lugar, consta que murió á fines de 1462. En tercer lugar, se desprende de una estrofa que hay en su canto VIII de la Muerte, que escribía aquellos versos en edad avanzada. Debió morir siendo de más de sesenta años, y por consiguiente hubo de nacer en los últimos del siglo xiv ó en el primero y segundo del xv.
Ausias March va ser, com el seu pare, senyor de Beniarjó, prop de Gandia, i se sap que va estar casat dues vegades: la primera amb na Isabel Martorell, i la segona amb na Joana Escoma; però sens dubte no va tenir successió de cap d'elles, ja que pel testament que va atorgar el 4 de novembre de 1458, se'l veu nomenar pel seu hereu a D. Jofre de Blanes, senyor d'Albalat.
Llegir l’original en castellà
Ausias March fué, como su padre, señor de Beniarjó, cerca de Gandía, y se sabe que fué casado dos veces: la primera con Doña Isabel Martorell, y la segunda con Doña Juana Escoma; pero en ninguna de ellas hubo de tener sin duda sucesión, pues por el testamento que otorgó á 4 de Noviembre de 1458, se le ve nombrar por su heredero á D. Jofre de Blanes, señor de Albalat.
La dona per a qui va escriure els seus tendríssims i inspirats cants d'amor, i a la memòria de la qual va consagrar després els seus sentits cants de mort, era, segons sembla, una bella dama de València anomenada Teresa Bou.
Llegir l’original en castellà
La mujer para quien escribió sus tiernísimos é inspirados cantos de amor, y á cuya memoria consagró luego sus sentidos cantos de muerte, era, según parece, una hermosa dama de Valencia llamada Teresa Bou.
Es té notícia que Ausias March va prendre seient com a diputat a les Corts celebrades l'any 1446 a València.
Llegir l’original en castellà
Se tiene noticia de que Ausias March tomó asiento como diputado en las Cortes celebradas el año 1446 en Valencia.
Diego de Fuentes i Escolano l'anomenen poeta llorejat, però s'ignora en quins Jocs Florals o en quin certamen poètic de València o Barcelona va poder assolir el premi que li va donar dret a ser anomenat així.
Llegir l’original en castellà
Diego de Fuentes y Escolano le llaman poeta laureado, pero se ignora en qué Juegos florales ó en qué certamen poético de Valencia ó Barcelona pudo alcanzar el premio que le dio derecho" á ser llamado así.
Va ser amic i privat del dissortat Carles de Viana, per la causa del qual tants esforços i sacrificis van fer els catalans, i, segons sembla, va seguir aquell príncep de castell en castell, quan va ser reduït a presó pel seu pare el rei D. Joan II, convertint-se voluntàriament en el seu company de captiveri i d'infortuni.
Llegir l’original en castellà
Fué amigo y valido del desventurado Carlos de Viana, por cuya causa tantos esfuerzos y sacrificios hicieron los catalanes, y, según parece, siguió á aquel príncipe de castillo en castillo, cuando fué reducido á prisión por su padre el rey D. Juan II, convirtiéndose voluntariamente en su compañero de cautiverio y de infortunio.
Aquestes són les poques dades biogràfiques que hem pogut recollir d'aquest poeta, a qui el seu contemporani el marquès de Santillana anomena gran trobador i baró de tomo xxi 8 H4 Víctor balaguer
Llegir l’original en castellà
Tales son los pocos datos biográficos que hemos podido recoger de este poeta, á quien su contemporáneo el marqués de Santillana llama gran trovador y varón de tomo xxi 8 H4 Víctor balaguer
elevat esperit, i a qui antics i moderns escriptors han tributat grans i merescuts elogis, apel·lant-lo molt encertadament el Petrarca català.
Llegir l’original en castellà
elevado espíritu, y á quien antiguos y modernos escritores han tributado grandes y merecidos elogios, apellidándole muy acertadamente el Petrarca catalán.
Va ser, en efecte, un poeta de primer ordre. Tots els seus cants vessen sentiment i geni, i estan esmaltats de grans belleses de detall, amb valentia en el pensament, amb harmonia i expressió sintètica en la frase.
Llegir l’original en castellà
Fué, en efecto, un poeta de primer orden. Todos sus cantos rebosan sentimiento y genio, y están esmaltados de grandes bellezas de detalle, con valentía en el pensamiento, con armonía y expresión sintética en la frase.
Qui no és trist dels meus dictats no se'n curi
Llegir l’original en castellà
Qui no es trist de mos dictáis no cur\
(Qui no estigui trist, no em llegeixi.) Amb aquest vers, que val tant com el Lasciate ogni speranza, de Dante, comença Ausias March els seus tendríssims cants d'amor, mostrant-se profundament apassionat d'una dama, a la qual només anomena una vegada, dient-li Teresa, ja que gairebé sempre es dirigeix a ella donant-li el títol de lliri entre cards. Ausias va veure per primera vegada la seva estimada, igual que Petrarca, un divendres sant. Així ho diu en aquests quatre versos:
Llegir l’original en castellà
(Quien no esté triste, no me lea.) Con este verso, que vale tanto como el Lasciate ogni speranza, del Dante, comienza Ausias March sus tiernísimos cantos de amor, mostrándose profundamente apasionado de una dama, á la que sólo nombra una vez llamándola Teresa, pues casi siempre se dirige á ella dándole el título de lirio entre cardos. Ausias vio por primera vez á su amada, lo mismo que el Petrarca, un día de Viernes santo. Así lo dice en estos cuatro versos:
Amor, amor, lo jorn que l'Innocent Per bé de tots fon jposat en lo pal, Vos me ferís, car jo em guardava mal Pensant que el jorn me fora defenent.
Llegir l’original en castellà
Amor, amor, lo jorn que V Innocenl Per be de tots fon jposat en lo pal, Vos me Jeris, car jo fm guardara mal Pensant que '/ jorn me Jora defenent.
(Amor, amor, el dia que l'Innocent per bé de tots va ser clavat a la creu, vós em vau ferir, que malament em guardava pensant que la santedat del dia em defensaria.)
Llegir l’original en castellà
(Amor, amor, el día que el Inocente para bien de todos fué clavado en cruz, vos me heristeis, que mal me guardaba yo pensando que la santidad del día me defendería.)
Una vegada diu en un rampell de sublim malenconia; Jo som malalt tenint lo eos tot sa.
Llegir l’original en castellà
Una vez dice en un arranque de sublime melancolía; Jo som malalt tenint lo eos tot sa.
(Malalt estic tenint el cos sa.) I poc després afegeix amb una força d'expressió i sentiment que no menysprearia el mateix Dante:
Llegir l’original en castellà
(Enfermo estoy teniendo el cuerpo sano.) Y á poco añade con una fuerza de expresión y sentimiento que no desdeñaría el mismo Dante:
Jo som aquell que en lo temps de tempesta, Cuant las mes gents festejen prop los fochs Y puch haver ab ells los propis joehs, Vaig sobre neu, descaí^, ab nua testa.
Llegir l’original en castellà
Jo som aquell que en lo temps de tempesta, Cuant las mes gents festejen prop los fochs Y puch haver ab ells los propis joehs, Vaig sobre neu, descaí^, ab nua testa.
(Jo sóc aquell que en temps de tempesta, quan els altres s'escalfen prop del foc, podent solazar-me amb ells, vaig per la neu descalç, i amb el cap nu.)
Llegir l’original en castellà
(Yo soy aquél que en tiempo de tempestad, cuando los demás se abrigan junto al fuego, pudiendo solazarme con ellos, voy por la nieve descalzo, y con la cabeza desnuda.)
Expressant el profund sentiment del seu dolor per mitjà d'una sintètica frase, exclama:
Llegir l’original en castellà
Expresando el profundo sentimiento de su dolor por medio de una sintética frase, exclama:
¡Plagues á Den que mon pensar Jos mort!
Llegir l’original en castellà
¡Plagues á Den que mon pensar Jos mort!
(¡Plaés a Déu que hagués mort el meu pensament!)
Llegir l’original en castellà
(¡Pluguiese á Dios que hubiese muerto mi facultad de pensar!)
I afegeix més avall, amb la mateixa terrible i ombrívola energia que té la maledicció de Job:
Llegir l’original en castellà
Y añade más abajo, con la misma terrible y sombría energía que tiene la maldición de Job:
¡Malhaia el jorn que em fou donada vida!
Llegir l’original en castellà
¡Malehit lo jorn quem fou donada vida!
(¡Maldit sigui el dia en què vaig néixer!) Tan aviat, adreçant-se a la dona a qui estima, li diu amb admirable originalitat de pensament:
Llegir l’original en castellà
(¡Maldecido sea el día en que nací!) Tan pronto, dirigiéndose á la mujer á quien ama, le dice con admirable originalidad de pensamiento:
Ver ge no sou perqué Den ne rol casta.
Llegir l’original en castellà
Ver ge no sou perqué Den ne rol casta.
(Verge no sou, perquè Déu ha volgut que restés raça vostra.)
Llegir l’original en castellà
(Virgen no sois, porque Dios ha querido que quedase raza vuestra.)
I tan aviat apostrofa l'amor amb aquests versos admirables, que al peu de la lletra han estat traduïts per Garcilaso de la Vega en un dels seus deliciosos sonets:
Llegir l’original en castellà
Y tan pronto apostrofa al amor con estos versos admirables, que al pie de la letra han sido traducidos por Garcilaso de la Vega en uno de sus deliciosos sonetos:
Amor, amor, un habit ni1 he tallat De vostre drap, vestintme V esperit. En lo vestir molt ampie V he sentit Íl fort stret cuant sobre mí es estat 1.
Llegir l’original en castellà
Amor, amor, un habit ni1 he tallat De vostre drap, vestintme V esperit. En lo vestir molt ampie V he sentit Íl fort stret cuant sobre mí es estat 1.
Però on la passió d'Ausias March frega el sublim, és en els seus cants de mort. Explica en ells
Llegir l’original en castellà
Pero donde la pasión de Ausias March raya en lo sublime, es en sus cantos de muerte. Cuenta en ellos
Del drap de la teva tenda ben tallat; Al vestir el vaig trobar ample i folgat, Però després estret i desassaborit.
Llegir l’original en castellà
Del paño de tu tienda bien cortado; Al vestir lo hallé ancho y holgado, Pero después estrecho y desabrido.
com va morir la seva estimada, com va morir abraçada amb ell, i tot seguit parla amb el seu esperit:
Llegir l’original en castellà
cómo falleció su amada, cómo murió abrazada con él, y en seguida habla con su espíritu:
Tu, esperit, si res no ten dejen, Romp lo costum que deis morts es comú; Torn'' en lo mon é mostram que es de tu. Lo teu sguart noni donará sjpavent.
Llegir l’original en castellà
Tu, esperit, si res no ten dejen, Romp lo costum que deis morts es comú; Torn'' en lo mon é mostram que es de tu. Lo teu sguart noni donará sjpavent.
(Oh tu, esperit, si res no t'ho prohibeix, trenca el sudari, que és la vestidura dels morts; torna al món i mostra'm el que és de tu. No m'ha d'espantar per cert la teva mirada.)
Llegir l’original en castellà
(Oh tú, espíritu, si nada te lo prohibe, rompe el sudario, que es la vestidura de los muertos; vuelve al mundo y muéstrame lo que es de tí. No me ha de espantar por cierto tu mirada.)
Ausias March va gaudir de gran popularitat, com ho demostren les diverses edicions de les seves obres, fetes en temps en què es llegia poc i eren aus rares els lectors. Quatre vegades es van imprimir les seves poesies al segle xvi, i és fama que, traduïdes en castellà, eren llegides a Felip II, de jove, pel seu preceptor i mestre el bisbe d'Osma.
Llegir l’original en castellà
Ausias March gozó de grande popularidad, como lo demuestran las varias ediciones de sus obras, hechas en tiempo en que se leía poco y eran aves raras los lectores. Cuatro veces se imprimieron sus poesías en el siglo xvi, y es fama que, traducidas en castellano, eran leídas á Felipe II, cuando mozo, por su tutor y maestro el obispo de Osma.
Es van fer aquestes edicions l'any 1543 a Barcelona, el 1545 a la mateixa ciutat, el 1555 a Valladolid i una altra vegada a Barcelona el 1560.
Llegir l’original en castellà
Hiciéronse estas ediciones el año 1543 en Barcelona, el 1545 en la misma ciudad, el i555 en Valladolid y otra vez en Barcelona el i56o.
Recentment, l'any 1864, s'ha donat a l'estampa una nova edició completa de les obres d'aquest autor per l'aplicat escriptor català D. Francisco Pelayo Briz, qui ha prestat amb això un gran servei a les lletres pàtries.
Llegir l’original en castellà
Recientemente, en el año de 1864, se ha dado á la estampa una nueva edición completa de las obras de este autor por el aplicado escritor catalán D. Francisco Pelayo Briz, quien ha prestado con ello un gran servicio á las letras patrias.
El carrer de l'eixample, que ha de portar el nom d'aquest cèlebre poeta, començarà al de Marina i anirà a acabar al de Ronda.
Llegir l’original en castellà
La calle del ensanche, que ha de llevar el nombre de este célebre poeta, comenzará en la de Marina é irá á terminar en la de Ronda.
Fi de l’entrada original