Donen entrada a aquesta plaça els carrers de l'Hostal del Sol, Pom d'or i Jupí, i va prendre el seu nom dels arriers que hi habitaven.
Llegir l’original en castellà
Dan entrada á esta plaza las calles del Hostal del Sol, Pom d'or y Jupí, y tomó su nombre de los arrieros que moraban en ella.
Aquesta plaça té per a nosaltres un record dolorós. En ella hi ha la casa on va néixer i viure el Sr. D. José Sol i Padrís, distingit poeta català, literat molt entès, selecte economista i diputat a Corts que va ser en diverses legislatures pel districte de Granollers i Sabadell. En un d'aquests dies de febre pels quals ha hagut de passar de vegades el nostre país, el dia 2 de juliol de 1855 — data també, d'altra banda, d'amarga recordació per a l'autor d'aquestes línies, — Sol i Padrís va deixar d'existir a mans d'un obscur i ignorat assassí, sent blanc d'una arma homicida, impulsada potser per ires molt alienes a l'interès del braç que l'esgrimia. Així va haver de sucumbir, víctima d'un incalifi-cable motí d'obrers, aquell home que tant s'havia desvetllat per la indústria i pels obrers catalans; aquell que deia en una de les seves composicions poètiques escrites en la llengua del país:
Llegir l’original en castellà
Esta plaza tiene para nosotros un recuerdo doloroso. En ella está la casa donde nació y vivió el Sr. D. José Sol y Padrís, distinguido poeta catalán, literato muy entendido, selecto economista y diputado á Cortes que fué en varias legislaturas por el distrito de Granollers y Sabadell. En uno de esos días de fiebre porque ha tenido que pasar á veces nuestro país, el día 2 de Julio de 1 855 — fecha también, por otra parte, de amarga recordación para el autor de estas líneas, — Sol y Padrís dejó de existir á manos de un oscuro é ignorado asesino, siendo blanco de un arma homicida, impulsada tal vez por iras muy ajenas al interés del brazo que la esgrimía. Así hubo de sucumbir, víctima de un incalificable motín de obreros, aquel hombre que tanto se había desvelado por la industria y por los obreros catalanes; aquél que decía en una de sus composiciones poéticas escritas en la lengua del país:
Lo temps d'heroicas empreses Per Catalunya ha passat, Y s'ha mustigat la gloria De sas armas en la mar.
Llegir l’original en castellà
Lo temps d* heroicas empresas Per Catalunya ha passat, Y s'ha mustigat la gloria De sas armas en la mar.
No escull los turons mes forts Per alsar castells feudal s; Sino en los valls per sas fábricas Busca de Vaigua yls saltants.
Llegir l’original en castellà
No escull los turons mes forts Per alsar castells feudal s; Sino en los valls per sas fábricas Busca de Vaigua yls saltants.
Si aqueixa industria que adora Atacar algún osas, Del almugavar las armas Tornarían á brillar, Y '/ crit de desperta ferro! Per cent mil bocas llansat, Las mes fortas y altas torres Faria bambolejar.
Llegir l’original en castellà
Si aqueixa industria que adora Atacar algún osas, Del almugavar las armas Tornarían á brillar, Y '/ crit de desperta ferro! Per cent mil bocas llansat, Las mes fortas y altas torres Faria bambolejar.
(Ha passat per a Catalunya el temps de les heroiques empreses, i s'ha marcit la glòria assolida per les seves armes en els mars. No escull avui els pics més forts per aixecar castells feudals, sinó que busca els salts d'aigua a les valls per a les seves fàbriques. — Si atacar gosés algú aquesta indústria que adora, tornarien a lluir les armes de l'almogàver, i el crit de 'Desperta, ferro!' llançat per cent mil boques, faria trontollar les torres més altes i més fortes.)
Llegir l’original en castellà
(Ha pasado para Cataluña el tiempo de las heroicas empresas, y se ha marchitado la gloria alcanzada por sus armas en los mares. No escoge hoy los picos más fuertes para levantar castillos feudales, sino que busca los saltos de agua en los valles para sus fábricas. — Si atacar osare alguno esa industria que adora, volverían á lucir las armas del almogávar, y el grito de ¡Despiértate, hierro! lanzado por cien mil bocas, haría bambolear las torres más altas y más fuertes.)
Sol i Padrís va néixer a Barcelona el 3 de juny de 1816, fill d'honrats menestrals, i va saber amb els seus estudis, la seva laboriositat i el seu talent adquirir-se un lloc assenyalat en la societat. El 1839 es va graduar d'advocat, i sense abandonar els assumptes del seu bufet es va dedicar a escriure alguns articles literaris i diverses poesies, ELS CARRERS DE BARCELONA 105
Llegir l’original en castellà
Sol y Padrís nació en Barcelona el 3 de Junio de 1816, hijo de honrados menestrales, y supo con sus estudios, su laboriosidad y su talento adquirirse un puesto señalado en la sociedad. En i83q se graduó de abogado, y sin abandonar los asuntos de su bufete se dedicó á escribir algunos artículos literarios y varias poesías, LAS CALLES DE BARCELONA IO5
que van anar veient successivament la llum a les columnes de La Corona, de La Verdad i del Diari de Barcelona.
Llegir l’original en castellà
que fueron viendo sucesivamente la luz en las columnas de La Corona, de La Verdad y del Diario de Barcelona.
Protegit per l'il·lustre escriptor D. Carlos Buenaventura Aribau, el seu parent i amic, va passar a Madrid pels anys de 1843, i a les columnes d'El Corresponsal, El Correo i El Español va trobar més vast camp en què poder desplegar el seu numen literari i les seves observacions polítiques i econòmiques, estudis als quals sempre havia tingut inclinació.
Llegir l’original en castellà
Protegido por el ilustre escritor D. Carlos Buenaventura Aribau, su pariente y amigo, pasó á Madrid por los años de 1843, y en las columnas de El Corresponsal, El Correo y El Español halló más vasto campo en que poder desplegar su numen literario y sus observaciones políticas y económicas, á cuyos estudios había siempre tenido inclinación.
Alternant amb les seves tasques periodístiques i amb les lleugeres poesies, que sense pretensió alguna solia dedicar als seus amics, va exercir Sol, l'any 1846, una feina que revela l'erudit i l'home zelós de les glòries del seu país natal: va anotar els Orígens del teatre espanyol escrits per D. Leandro Fernández de Moratín, i publicat en el tom segon de la Biblioteca d'Autors espanyols. El seu objecte va ser demostrar, contra l'opinió del pare de la comèdia moderna, que els trobadors provençals o lemosins, no només van cultivar l'art dramàtic, sinó que potser en van ser els introductors a Castella; i cita les antiquíssimes tensons o controvèrsies dialogades; la paràbola de les Verges prudents i les Verges boges, mixta de llatí i provençal, escrita al segle xi; recorda els Misteris representats a la catedral de Girona; el Mascaró, de lletra del segle xiii o principis del xiv; les Representacions que molt abans d'aquest segle s'efectuaven a les processons del Corpus, i altres festes dramàtiques celebrades posteriorment i amb aparat escènic a la cort dels reis d'Aragó.
Llegir l’original en castellà
Alternando con sus tareas periodísticas y con las ligeras poesías, que sin pretensión alguna solía dedicar á sus amigos, desempeñó Sol, en el año de 1846, un trabajo que revela al erudito y al hombre celoso por las glorias de su país natal: anotó los Orígenes del teatro español escritos por D. Leandro Fernández de Moratín, y publicado en el tomo segundo de la Biblioteca de Autores españoles. Su objeto fué demostrar, contra la opinión del padre de la comedia moderna, que los trovadores provenzales ó lemosines, no sólo cultivaron el arte dramático, sino que tal vez fueron los introductores de él en Castilla; y cita las antiquísimas tensons ó controversias dialogadas; la parábola de las Vírgenes prudentes y las Vírgenes locas, mixta de latín y provenzal, escrita en el siglo xi; recuerda los Misterios representados en la catedral de Gerona; el Mascarón, de letra del siglo xiii ó principios del xiv; las Representaciones que mucho antes de este siglo se efectuaban en las procesiones del Corpus, y otras fiestas dramáticas celebradas posteriormente y con aparato escénico en la corte de los reyes de Aragón.
Per aquell mateix any de 1846 va tornar a Barcelona, i se'l va veure llavors abandonar gairebé per complet les lletres per consagrar-se especialment als estudis econòmics i a la defensa dels interessos industrials de Catalunya. Va exercir aquí diversos càrrecs honorífics, en què va donar proves rellevants del seu actiu zel i del seu bon talent, i el seu nom figurava sempre el primer entre els comissionats que els industrials enviaven a Madrid quan es tractava de qüestions aranzelàries. Els seus escrits, les seves gestions, els seus debats van donar molt fort suport a la justa causa de la producció nacional, i als seus encertats esforços van ser molt principalment degudes les reials ordres de 1847 i de 1851, per les quals bé es pot dir que es va salvar la indústria lanera.
Llegir l’original en castellà
Por aquel mismo año de 1846 volvió á Barcelona, y viósele entonces abandonar casi por completo las letras para consagrarse especialmente á los estudios económicos y á la defensa de los intereses industriales de Cataluña. Desempeñó aquí varios cargos honoríficos, en que dio pruebas relevantes de su activo celo y de su buen talento, y su nombre figuraba siempre el primero entre los comisionados que los industriales enviaban á Madrid cuando se trataba de cuestiones arancelarias. Sus escritos, sus gestiones, sus debates dieron muy fuerte apoyo á la justa causa de la producción nacional, y á sus acertados esfuerzos fueron muy principalmente debidas las reales órdenes de 1847 Y ^e *85i, por las cuales bien puede decirse que se salvó la industria lanera.
Elegit diputat a Corts pels esforços que van fer els fabricants de Sabadell en aquest districte, va anar a asseure's als escons del Congrés, i es va donar a conèixer en la legislatura de 1851 com a orador polític amb un brillant discurs en què, gelós defensor dels furs i prerrogatives de les Corts, va manifestar i provar que el Concordat, tot i celebrat en virtut d'autorització condicional atorgada al govern, havia de ser examinat per les Corts abans de passar a ser llei definitiva.
Llegir l’original en castellà
Elegido diputado á Cortes por los esfuerzos que hicieron los fabricantes de Sabadell en este distrito, fué á sentarse en los escaños del Congreso, y se dio á conocer en la legislatura de i85i como orador político con un brillante discurso en que, celoso" defensor de los fueros y prerrogativas de las Cortes, manifestó y probó que el Concordato, aunque celebrado en virtud de autorización condicional otorgada al gobierno, debía ser examinado por las Cortes antes de pasar á ser ley definitiva.
Altres discursos notables va pronunciar també Sol i Padrís, i tancades aquelles Corts va ser reelegit el 1853; però a penes li va permetre prendre possessió del seu càrrec la inestabilitat parlamentària.
Llegir l’original en castellà
Otros discursos notables pronunció también Sol y Pa> drís, y cerradas aquellas Cortes fué reelegido en 1853; pero apenas le permitió tomar posesión de su cargo la instabilidad parlamentaria.
Va venir la revolució del 54 i va ser nomenat vocal de la Junta de govern establerta en aquesta ciutat durant els esdeveniments memorables d'aquell any.
Llegir l’original en castellà
Vino la revolución del 54 y fué nombrado vocal de la Junta de gobierno establecida en esta ciudad durante los acontecimientos memorables de aquel año.
No va tornar a ser elegit diputat, ja que les seves idees polítiques s'apartaven una mica de les que havien triomfat en aquella revolució; però a l'abril de 1855 presidia la comissió que va anar a Madrid a gestionar sobre aranzels, i poc després ocupava també la presidència de la Junta de fàbriques de Catalunya. En aquesta època Sol, volent identificar els seus interessos amb els de la indústria, per ell sempre tan calorosament defensada, va ingressar a la ELS CARRERS DE BARCELONA 107
Llegir l’original en castellà
No volvió á ser elegido diputado, pues sus ideas políticas se apartaban algo de las en aquella revolución triunfantes; pero en Abril de i855 presidía la comisión que fué á Madrid á gestionar sobre aranceles, y poco después ocupaba también la presidencia de la Junta de fábricas de Cataluña. En esta época Sol, queriendo identificar sus intereses con los de la industria, por él siempre tan calurosamente defendida, ingresó en la LAS CALLES DE BAFCELONA IO7
Junta de govern d'una societat anònima fabril, acceptant el càrrec de president de la mateixa i el caràcter de director de la grandiosa fàbrica de pana que tenia el Sr. D. Juan Güell en l'immediat poble de Sans.
Llegir l’original en castellà
Junta de gobierno de una sociedad anónima fabril, aceptando el cargo de presidente de la misma y el carácter de director de la grandiosa fábrica de panas que tenía el Sr. D. Juan Güell en el inmediato pueblo de Sans.
En aquest lloc el va sorprendre la mort. El 2 de juliol d'aquell mateix any de 1855 va tenir lloc una commoció de treballadors. En distints punts i en totes les fàbriques alhora van deixar aquell dia els seus treballs els obrers, obeint a una consigna donada d'antemà, sota el pretext que es volien prohibir les seves associacions i també amb el de pretendre que es nomenés un jurat per intervenir en les qüestions d'obrers i fabricants. Després es va veure que aquell moviment de treballadors havia coincidit amb l'entrada a Catalunya d'alguns antics caps del carlisme, els quals somiaven encara amb el triomf de les seves idees. En aquella ocasió els obrers catalans van ser sense saber-ho instrument dels absolutistes.
Llegir l’original en castellà
En este puesto le sorprendió la muerte. El 2 de Julio de aquel mismo año de i855 tuvo lugar una conmoción de trabajadores. En distintos puntos y en todas las fábricas á un tiempo dejaron aquel día sus trabajos los obreros, obedeciendo á una consigna dada de antemano, bajo el pretexto de que se querían prohibir sus asociaciones y también con el de pretender que se nombrase un jurado para intervenir en las cuestiones de obreros y fabricantes. Luego se vio que aquel movimiento de trabajadores había coincidido con la entrada en Cataluña de algunos antiguos jefes del carlismo, los cuales soñaban aún con el triunfo de sus ideas. En aquella ocasión los obreros catalanes fueron sin saberlo instrumento de los absolutistas.
Sol i Padrís va ser víctima d'aquest moviment. Es trobava al despatx de la fàbrica de Güell, a Sans, quan es van amotinar els obrers d'aquesta fàbrica, entrant un grup d'ells tumultuosament al despatx i disparant un tret de pistola que va deixar mort el desgraciat Sol en l'instant d'aixecar-se per veure què succeïa i tractar de posar ordre.
Llegir l’original en castellà
Sol y Padrís fué víctima de este movimiento. Se hallaba en el despacho de la fábrica de Güell, en Sans, cuando se amotinaron los obreros de esta fábrica, entrando un grupo de ellos tumultuosamente en el despacho y disparando un pistoletazo que dejó cadáver al desdichado Sol en el instante de levantarse para ver lo que sucedía y tratar de poner orden.
Va morir Sol i Padrís a l'edat de trenta-nou anys.
Llegir l’original en castellà
Murió Sol y Padrís á la edad de treinta y nueve años.
Fi de l’entrada original