Tornar a l'atles

Arlet (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 99–100

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Va des del carrer de la Llibreteria al d'Hèrcules.

Llegir l’original en castellà

Va desde la calle de la Libretería á la de Hércules.

Existeix un monument notable en aquest lloc, que mereix cridar l'atenció dels antiquaris i historiadors. És una llosa de marbre negre, quadrilonga, encastada a la cantonada dreta d'aquest carrer entrant per la d'Hèrcules, en les dues cares descobertes de la qual hi ha una inscripció que amb prou feines és avui llegible.

Llegir l’original en castellà

Existe un monumento notable en este sitio, que merece llamar la atención de los anticuarios é historiadores. Es una lápida de mármol negro, cuadrilonga, empotrada en la esquina derecha de esta calle entrando por la de Hércules, en cuyas dos caras descubiertas hay una inscripción que apenas es hoy legible.

D. Antoni de Bofarull copia aquesta inscripció en la seva Guia Cicerone, i diu el següent:

Llegir l’original en castellà

D. Antonio de Bofarull copia esta inscripción en su Guía Cicerone, y dice lo siguiente:

«Es troba aquest marbre, que fa dues cares o un angle, a la cantonada de la casa que va ser de D. Bernat de Requesens i Montanyans i avui de D. Miquel de Cruïlles, cap a la part de Sant Just. Dit marbre, que està subjecte ara amb planxes de ferro, a fi d'evitar que el frec dels carros el deteriori, és una curiosa memòria romana de Luci Cecili Optat, de la tribu Papia o Papíria (descendent potser de Quint Cecili o de Grani Optat), centurió o capità que va ser de la legió 7a, nomenada Gemina felice, i de la 15a, anomenada Apolinar. Després de servir a l'exèrcit va ser a la seva pàtria edil i duunvir i sacerdot dels déus i dels emperadors. En ordenar el seu testament Luci, va disposar dels seus béns amb liberalitat, ordenant, entre altres coses, que es lliurassin a la República de Barcelona 7.500 monedes o talents, amb l'objecte de fundar amb ells certs jocs públics d'espectacle i festes comunes, que s'havien de celebrar en dita ciutat el dia 4 dels idus de juny, que corresponia al 10 del mateix. S'anomenaven tals jocs Pugulium o Pugilum, que és com si es digués de les punyades. Va manar així mateix Luci en el seu testament, que el dia de la festa o espectacle es donés hostalatge franc als qui vinguessin a veure'l, i oli per untar-se a tots els qui volguessin banyar-se i rentar-se en banys públics, els quals banys serien segurament els anomenats banys vells, dels quals parlaré en tractar del carrer del seu nom.

Llegir l’original en castellà

«Se halla este mármol, que hace dos caras ó un ángulo, en la esquina de la casa que fué de D. Bernardo de Requesens y Montañans y hoy de D, Miguel de Cruilles, hacia la parte de San Justo. Dicho mármol, que está sujeto ahora con planchas de hierro, á fin de evitar que el roce de los carros lo deteriore, es una curiosa memoria romana de Lucio Cecilio Optato, de la tribu Papia ó Papiria (descendiente acaso de Quinto Cecilio ó de Granio Optato), centurión ó capitán que fué de la legión 7.a, nombrada Gemine felice, y de la i5.a, llamada Apolinar. Después de servir en el ejército fué en su patria edil y duunviro y sacerdote de los dioses y de los emperadores. Al ordenar su testamento Lucio, dispuso de sus bienes con liberalidad, ordenando, entre otras cosas, que se entregasen á la República de Barcelona 7.500 monedas ó talentos, con el objeto de fundar con ellos ciertos juegos públicos de espectáculo y fiestas comunes, que se debían celebrar en dicha ciudad el día 4 de los idus de Junio, que correspondía á 10 del mismo. Llamábanse tales juegos Pugulium ó Pugilum, que es como si se dijese de las puñadas. Mandó asimismo Lucio en su testamento, que el día de la fiesta ó espectáculo se diese posada franca á los que viniesen á verlo, y aceite para untarse á todos los que quisiesen bañarse y lavarse en baños públicos, cuyos baños serían seguramente los llamados banys vells, de que hablaré al tratar de la calle de su nombre.

» Luci Cecili va fer el llegat, amb la condició que si els seus lliberts, o els fills d'ells, o els fills de les seves llibertes arribessin a tenir honra de Sevirat, gaudissin l'honor sense el treball de l'ofici, i que fent el contrari el llegat fos perdut i passés a la ciutat de Tarragona amb les mateixes condicions.

Llegir l’original en castellà

» Lucio Cecilio hizo el legado, con condición de que si sus libertos, ó los hijos de ellos, ó los hijos de sus libertas llegasen á tener honra de Sevirato, gozasen la honra sin el trabajo del oficio, y que haciendo lo contrario el legado fuese perdido y pasado á la ciudad de Tarragona con las mismas condiciones.

» Es veu, doncs, sense dificultat que la inscripció del marbre indicat és la clàusula del testament de Luci Cecili, semblant, segons la figura de la pedra, que serviria de pedestal a l'estàtua d'aquell.»

Llegir l’original en castellà

» Vese, pues, sin dificultad que la inscripción del mármol indicado es la cláusula del testamento de Lucio Cecilio, pareciendo, según la figura de la piedra, que serviría de pedestal á la estatua de aquél.»

Antigament es va anomenar aquest carrer d'en Magarola, que és el cognom d'una noble família catalana.

Llegir l’original en castellà

Antiguamente se llamó esta calle den Magarola, que es el apellido de una noble familia catalana.

Fi de l’entrada original