S'ha posat a aquest carrer, que serà un altre dels que formaran la nova Barcelona, el nom de D. Bonaventura Carles Aribau, economista distingit, poeta selecte, literat consumat, un dels més il·lustres barons amb què compten les lletres catalanes en aquest segle. És autor de diverses obres, i està considerat com un dels primers, si no el primer regenerador de la moderna poesia catalana. El 1863, poc després de la seva mort, el consistori dels Jocs Florals, del qual aquell any formava part l'autor d'aquestes línies, va acordar coronar la seva oda A la pàtria, magnífica composició que serà sempre un monument de glòria i d'orgull per a les lletres catalanes, la qual cosa es va fer en sessió pública i solemne, celebrada en l'històric saló de les Cases Consistorials, per mà de la reina de la festa.
Llegir l’original en castellà
Se ha puesto á esta calle, que será otra de las que formarán la nueva Barcelona, el nombre de D. Buenaventura Carlos Aribau, economista distinguido, poeta selecto, literato consumado, uno de los más ilustres varones con que cuentan las letras catalanas en este siglo. Es autor de varias obras, y está considerado como uno de los primeros, si no el primer regenerador de la moderna poesía catalana. En 1863, poco después de su muerte, el consistorio de los Juegos florales, del cual aquel año formaba parte el autor de estas líneas, acordó coronar su oda A la patria, magnífica composición que será siempre un monumento de 'gloria y de orgullo para las letras catalanas, lo cual se hizo en sesión pública y solemne, celebrada en el histórico salón de las Casas consistoriales, por mano de la reina de la fiesta.
Heus aquí les dades biogràfiques que d'aquest autor hem pogut aplegar, extractant-les del Diccionari de Torres Amat; d'un article que pocs dies després de la seva mort va publicar l'erudit literat D. Josep de Coll i Vehí, i d'uns apunts necrològics que va donar a llum el periòdic La España:
Llegir l’original en castellà
He aquí los datos biográficos que de este autor hemos podido reunir, extractándolos del Diccionario de Torres Amat; de un artículo que pocos días después de su muerte publicó el erudito literato D. José de Coll y Vehí, y de unos apuntes necrológicos que dio á luz el periódico ha España:
tomo xxi 7 D. Bonaventura Carles Aribau va néixer a Barcelona l'any 1799.
Llegir l’original en castellà
tomo xxi 7 D. Buenaventura Carlos Aribau nació en Barcelona el año 1799.
Des de nen va començar a donar mostres de no vulgar enginy, i el 1817 va publicar un tomet de poesies amb el modest títol d'Assajos, que van merèixer l'honor de ser traduïdes a l'italià.
Llegir l’original en castellà
Desde niño comenzó á dar muestras de no vulgar ingenio, y en 1817 publicó un tomito de poesías con el modesto título de Ensayos, que merecieron la honra de ser traducidas al italiano.
La situació de la seva família el va obligar a treballar per viure, i va entrar en una casa de comerç.
Llegir l’original en castellà
La situación de su familia le obligó á trabajar para vivir, y entró en una casa de comercio.
El 1820, quan la revolució d'aquell any, va publicar un himne que començava Llibertat, llibertat sacrosanta, el qual es va fer molt popular.
Llegir l’original en castellà
En 1820, cuando la revolución de aquel año, publicó un himno que comenzaba Libertad, libertad sacrosanta, el cual se hizo muy popular.
De 1822 a 1823 va ser secretari de la Diputació provincial de Lleida; però després, a causa dels esdeveniments polítics que van sorgir, va haver de venir a refugiar-se a Barcelona, on encara onejava l'estendard de la llibertat i on va entrar a formar part de la redacció d'El Europeo.
Llegir l’original en castellà
De 1822 á 1823 fué secretario de la Diputación provincial de Lérida; pero luego, á causa de los acontecimientos políticos que surgieron, hubo de venir á refugiarse en Barcelona, donde ondeaba todavía el estandarte de la libertad y donde entró á formar parte de la redacción de El Europeo.
Va passar després a ocupar un destí en la secretaria de la Junta de Comerç, i el 1826 el marquès de Remisa el va posar al capdavant dels negocis de la seva casa a Madrid. A dit senyor va dedicar aleshores la seva cèlebre oda catalana A la pàtria, que recentment, segons al principi indiquem, ha merescut els honors de la coronació.
Llegir l’original en castellà
Pasó luego á ocupar un destino en la secretaría de la Junta de comercio, y en 1826 el marqués de Remisa lo puso al frente de los negocios de su casa en Madrid. A dicho señor dedicó entonces su célebre oda catalana A la patria, que recientemente , según al principio indicamos, ha merecido los honores de la coronación.
Va ser a Madrid un dels fundadors del diari El Español i també d'El Corresponsal.
Llegir l’original en castellà
Fué en Madrid uno de los fundadores del periódico El Español y también de El Corresponsal.
Més endavant va tenir al seu càrrec la part rendística o d'hisenda del diari La Nación, en les columnes del qual va sostenir la teoria proteccionista, i durant els anys de 1848, 49 i 50 va escriure notables articles a La España.
Llegir l’original en castellà
Más adelante tuvo á su cargo la parte rentística ó de hacienda del periódico La Nación, en cuyas columnas sostuvo la teoría proteccionista, y durante los años de 1848, 49 y 5o escribió notables artículos en La España.
Durant els seus últims anys s'havia dedicat Aribau a estudiar gairebé exclusivament les qüestions econòmiques, i ha deixat inèdita una obra d'hisenda que es diu que és molt important.
Llegir l’original en castellà
Durante sus últimos años se había dedicado Aribau á estudiar casi exclusivamente las cuestiones económicas, y ha dejado inédita una obra de hacienda que se dice ser muy importante.
Va morir a Barcelona, a on havia vingut per veure si l'aire del país natal restablia la seva trencada salut, el 17 de Setembre de 1862.
Llegir l’original en castellà
Murió en Barcelona, á donde había venido para ver si el aire del país natal restablecía su quebrantada salud, el 17 de Setiembre de 1862.
Fi de l’entrada original