És el nom que s'ha donat a un altre dels que formen part de l'eixample, o sigui de la nova Barcelona. Travessa des del de Marina al de Llobregat.
Llegir l’original en castellà
Es el nombre que se ha dado á otra de las que forman parte del ensanche, ó sea de la nueva Barcelona. Atraviesa desde la de Marina á la de Llobregat.
Fàcil és de comprendre la idea que es va tenir en compte per denominar-la així. És un record prestat a l'antiga Corona d'Aragó, de la qual formava part Catalunya. S'ha volgut donar el nom d'Aragó a un dels nous carrers per a perpètua recordança d'aquella nació aguerrida, germana nostra un dia, juntament amb la qual tan alts i gloriosos fets van dur a terme els nostres avantpassats.
Llegir l’original en castellà
Fácil es de comprender la idea que se tuvo en cuenta para denominarla así. Es un recuerdo prestado á la antigua Corona de Aragón, de la cual formaba parte Cataluña. Se ha querido dar el nombre de Aragón á una de las nuevas calles para perpetua recordanza de aquella nación aguerrida, hermana nuestra un día, junto con la cual tan altos y gloriosos hechos llevaron á cabo nuestros antepasados.
Durant algun temps han pogut tenir-se oblidades les memòries d'aquells heroics temps, degut això a l'absolutisme que des del 1714 havia fet pesar la seva atmosfera de plom sobre aquestes terres; però ja avui, afortunadament, es pot evocar la santedat dels antics records amb la confiança de despertar les fibres que només estaven adormides en els cors patriotes.
Llegir l’original en castellà
Durante algún tiempo han podido tenerse olvidadas las memorias de aquellos heroicos tiempos, debido esto al absolutismo que desde 17 14 había hecho pesar su atmósfera de plomo sobre estas tierras; pero ya hoy, afortunadamente, puede evocarse la santidad de los antiguos recuerdos con la confianza de despertar las fibras que sólo estaban dormidas en los corazones patriotas.
Creiem que pot ser aquí d'oportunitat, ja que es tracta d'aquest punt, traslladar les odes amb què oficialment es van saludar les ciutats de Barcelona i Saragossa, el dia que es va inaugurar la via fèrria entre ambdues capitals. Són composicions poètiques poc conegudes, i no estarà de més concedir-los un lloc en aquestes pàgines, ja que en elles es veu expressat el sentiment que va induir a batejar amb aquest nom el carrer del qual ens ocupem.
Llegir l’original en castellà
Creemos que puede ser aquí de oportunidad, pues se trata de este punto, trasladar las odas con que oficialmente se saludaron las ciudades de Barcelona y Zaragoza, el día que se inauguró la vía férrea entre ambas capitales. Son composiciones poéticas poco conocidas, y no estará de más concederles un lugar en estas páginas, pues en ellas se ve expresado el sentimiento que indujo á bautizar con este nombre la calle de que nos ocupamos.
AMB QUÈ SALUDA A LA CIUTAT SEMPRE HEROICA L'AJUNTAMENT CONSTITUCIONAL DE BARCELONA AMB MOTIU DE LA VIA FÈRREA QUE DES D'AVUI ENLLAÇA AMBDUES CAPITALS.
Llegir l’original en castellà
CON QUE SALUDA Á LA CIUDAD SIEMPRE HEROICA EL AYUNTA- MIENTO CONSTITUCIONAL DE BARCELONA CON MOTIVO DE LA VÍA FÉRREA QUE DESDE HOY ENLAZA Á AMBAS CAPITALES.
Tu germana sóc, ciutat augusta. Un dia Les nacions estranyes ens miraven Unides combatre: les nostres legions Triomfants sempre per tot arreu passaven,
Llegir l’original en castellà
Tu hermana soy, ciudad augusta. Un día Las naciones extrañas nos miraban Unidas combatir: nuestras legiones Triunfantes siempre por do quier pasaban,
I era pols de glòria el que aventaven Els aires en esquinçar els nostres pendons. Cort les dues de reis immortals
Llegir l’original en castellà
Y era polvo de gloria el que aventaban Los aires al rasgar nuestros pendones. Corte las dos de reyes inmortales
Que eren herois alhora, un mateix ceptre
Llegir l’original en castellà
Que eran héroes al par, un mismo cetro
Les nostres robustes mans sostenien;
Llegir l’original en castellà
Nuestras robustas manos sostenían;
De la nació que unides vam aixecar,
Llegir l’original en castellà
De la nación que unidas levantamos,
Si era meu el pendó, teva era el nom,
Llegir l’original en castellà
Si era mío el pendón, tuyo era el nombre,
I entre nosaltres fou, per a memòria, Per a etern renom,
Llegir l’original en castellà
Y entre nosotras fué, para memoria, Para eternal renombre,
Si comuna la virtut, comuna la glòria.
Llegir l’original en castellà
Si común la virtud, común la gloria.
Catalunya! Aragó! Davant aquestes veus, Crit de guerra d'una host brava, Va tremolar un dia el poder del sarraí, La mar un dia es va despertar esclava.
Llegir l’original en castellà
¡Cataluña! ¡Aragón! Ante estas voces, Grito de guerra de una hueste brava, Tembló un día el poder del sarraceno, La mar un día despertóse esclava.
Catalunya! Aragó! Amb aquests noms, Sempre bessons en honor i en glòria, Els nostres fills lluitaven,
Llegir l’original en castellà
¡Cataluña! ¡Aragón! Con estos nombres, Siempre gemelos en honor y en gloria, Nuestros hijos peleaban,
I per ells la seva sang vessaven. Noms sants d'amor per a ells van ser En els temps gloriosos,
Llegir l’original en castellà
Y por ellos su sangre derramaban. Nombres santos de amor para ellos fueron En los tiempos gloriosos,
Quan a Sicília, Còrsega i Calàbria, De Nàpols la bella En la campinya eternament bella, De la rica Stambul a les muralles
Llegir l’original en castellà
Cuando en Sicilia, Córcega y Calabria, De Ñapóles la bella En la campiña eternamente hermosa, De la rica Stambul en las almenas
I en les vençudes cúpules d'Atenes ELS CARRERS DE BARCELONA 9 I
Llegir l’original en castellà
Y en las vencidas cúpulas de Atenas LAS CALLES DE BARCELONA 9 I
Del món enveja i de la mar senyora
Llegir l’original en castellà
Del mundo envidia y de la mar señora
Bells temps, ai! els temps nostres! Llavors cada dia, En braços una de l'altra, Les seves mateixes ombres un llorer ens donava: Cants arrulladors Que les nostres glòries bèl·liques lloaven Alegres ens adormien; Sonors rumors Que cent ecos de victòria ens portaven Dolços ens despertaven. Però, si van passar ja tan nobles temps, Per vincles de ferro avui enllaçades, Radiant als nostres ulls es presenta Un nou esdevenidor. En apartades, En llunyanes comarques algun dia De la conquesta en nom i de la guerra Van poder acampar les nostres legions,
Llegir l’original en castellà
¡Hermosos tiempos ¡ay! los tiempos nuestros! Entonces cada día, En brazos una de otra, Sus mismas sombras un laurel nos daba: Cantos arrulladores Que nuestras glorias bélicas loaban Alegres nos dormían; Sonorosos rumores Que ecos cien de victoria nos traían Dulces nos despertaban. Mas, si pasaron ya tan nobles tiempos, Por vínculos de hierro hoy enlazadas, Radiante á nuestros ojos se presenta Un nuevo porvenir. En apartadas, En lejanas comarcas algún día De la conquista en nombre y de la guerra Pudieron acampar nuestras legiones,
I absortes ens van mirar les nacions
Llegir l’original en castellà
Y absortas nos miraron las naciones
I al nostre pas va retremolar la terra. Avui de la pau i la raó en nom, Avui de la llibertat i del progrés, Fraternalment unides davant l'ara, Com ahir les nostres vides enllacem, I, vivint en la vida de la història, En la llum nodridora del segle trobarem Amb què viure la vida de la glòria. Unides com ahir, germanes sempre, Encara poden els nostres noms per la terra, Com noms de glòria ressonant, Fer-se respectar per tot arreu,
Llegir l’original en castellà
Y á nuestro paso retembló la tierra. Hoy de la paz y la razón en nombre, Hoy de la libertad y del progreso, Fraternalmente unidas ante el ara, Como ayer nuestras vidas enlacemos, Y, viviendo en la vida de la historia, En la alma luz del siglo encontraremos Con que vivir la vida de la gloria. Unidas como ayer, hermanas siempre, Aún pueden nuestros nombres por la tierra, Como nombres de gloria resonando, Hacerse respetar por todas partes,
I el que un dia vam ser per la guerra, Avui, a la ciència altars elevant, Serem per la indústria i per les arts.
Llegir l’original en castellà
Y lo que un día fuimos por la guerra, Hoy, á la ciencia altares elevando, Seremos por la industria y por las artes.
Si un dia separades Ens vam veure amb dolor, si trencat el llaç Que fraternal va lligar la nostra existència, Ens vam veure pel fat condemnades, Augusta, avui torno a tu. La Providència g2 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Si un día separadas Nos vimos con dolor, si roto el lazo Que fraternal ató nuestra existencia, Nos vimos por el hado condenadas, Augusta, hoy vuelvo á tí. La Providencia g2 VÍCTOR BALAGUER
D'un esdevenidor esplèndid i serè Que de santa germanor uneix els llaços, Perquè tu m'acullis en el teu si De nou en llençar-me entre els teus braços.
Llegir l’original en castellà
De un porvenir espléndido y sereno Que de santa hermandad une los lazos, Para que tú me acojas en tu seno De nuevo al arrojarme entre tus brazos.
A aquesta poesia, que per encàrrec de l'Ajuntament va escriure l'autor de la present obra, es va contestar amb la següent brillant oda:
Llegir l’original en castellà
A esta poesía, que por encargo del Ayuntamiento escribió el autor de la presente obra, se contestó con la siguiente brillante oda:
AMB QUÈ RESPON A LA CAPITAL DEL PRINCIPAT L'AJUNTAMENT DE LA CIUTAT S. H., AMB MOTIU DE LA INAUGURACIÓ DEL FERROCARRIL QUE ENLLAÇA AMBDUES CIUTATS.
Llegir l’original en castellà
CON QUE RESPONDE Á LA CAPITAL DEL PRINCIPADO EL AYUNTA- MIENTO DE LA CIUDAD S. H., CON MOTIVO DE LA INAUGURA- CIÓN DEL FERRO-CARRIL QUE ENLAZA Á AMBAS CIUDADES.
Monstre indomable, serp gegantina Que xiules per les planes i muntanyes,
Llegir l’original en castellà
¡Monstruo indomable, sierpe gigantea Que silbas por los llanos y montañas,
Del foc que circula a les teves entranyes! Rèptil immens que, espantant el món, Creues profunda canal i aeri pont,
Llegir l’original en castellà
Del fuego que circula en tus entrañas! ¡Reptil inmenso que, asombrando al mundo, Cruzas honda canal y aéreo puente,
I et perds del mont en els abismes,
Llegir l’original en castellà
Y te pierdes del monte en los abismos,
I apareixes a la riba del torrent! Espant pavorós que dolent
Llegir l’original en castellà
Y asomas en la margen del torrente! ¡Asombro pavoroso que doliente
El fum en respirar dels teus volcans! Rei de l'espai i àrbitre del temps, Monstre que, fantàstic i sense nom, A pols reduïres els Titans,
Llegir l’original en castellà
El humo al respirar de tus volcanes! ¡Rey del espacio y arbitro del tiempo, Vestiglo que, fantástico y sin nombre, A polvo redujeras los Titanes,
I humil doblegues el teu coll a l'home! Qui ets? Quin delicte contra el cel Véns a venjar en l'espantada terra? Qui va obrir de l'Avern la gran boca Perquè tu, rugint en son de guerra, La presó trenquessis en què vius,
Llegir l’original en castellà
Y humilde doblas tu cerviz al hombre! ¿Quién eres? ¿Qué delito contra el cielo Vas á vengar en la asombrada tierra? ¿Quién abrió del Averno el ancha boca Para que tú, rugiendo en son de guerra, La cárcel quebrantaras en que vives,
I la mort portessis en el teu alè, De les ires de Déu rude instrument?
Llegir l’original en castellà
Y la muerte llevaras en tu aliento, De las iras de Dios rudo instrumento?
Però no: no ja de l'orbe estremit Discorren pels àmbits aferrissades Feres informes que avortà un dia La indústria d'un tirà
Llegir l’original en castellà
Mas no: no ya del orbe estremecido Discurren por los ámbitos sañudas Fieras informes que abortara un día La industria de un tirano
I d'un poble infeliç la fantasia. Aquesta que dels camps solitaris Devora l'extensió, enrere estenent De fum i flames la seva densa cabellera. És de l'home l'amiga,
Llegir l’original en castellà
Y de un pueblo infeliz la fantasía. Esa que de los campos solitarios Devora la extensión, atrás tendiendo De humo y llamas su densa cabellera. Es del hombre la amiga,
De la pau i l'amor és missatgera. Aquesta que fonts crearà al desert, Aquesta que solcs obrirà als seus peus,
Llegir l’original en castellà
De la paz y el amor es mensajera. Esa que fuentes creará al desierto, Esa que surcos abrirá á sus plantas,
I farà als homes abraçar-se germans, Aquesta és aparició consoladora:
Llegir l’original en castellà
Y hará á los hombres abrazarse hermanos, Esa es aparición consoladora:
Salut, vinguis amb bé, locomotora!
Llegir l’original en castellà
¡Salud, vengas con bien, locomotora!
Com una serp del pèlag marí, Sorgeix de les escumes, despresa D'una força ignota: creua en el seu camí El Llobregat i Segre i Cinca irats,
Llegir l’original en castellà
Cual serpiente del piélago marino, Surge de las espumas, despedida De fuerza ignota: cruza en su camino Del Llobregat y Segre y Cinca airados,
Les campanyes i fèrtils turons; I, com guiada d'inspirat numen, A la riba de l'Ebre es reposa; Que en ales del vapor a Augusta arriba, Llistat el regi mantell a gules barres, Amb la llum del saber sobre el seu front
Llegir l’original en castellà
Las campiñas y fértiles collados; Y, cual guiada de inspirado numen, A la margen del Ebro se reposa; Que en alas del vapor á Augusta llega, Listado el regio manto á gules barras, Con la luz del saber sobre su frente
La insigne reina, la matrona sense parió, La més valenta entre les més valentes, La noble, la potent Barcelona.
Llegir l’original en castellà
La insigne reina, la sin par matrona, La más bizarra entre las más bizarras, La noble, la potente Barcelona.
No es van obrir de Salduba les portes mai a tal hoste; ni ella del seu pit va pujar un goig tan gran fins als seus llavis, ella que a August emperador del món
Llegir l’original en castellà
No se abrieron de Sálduba las puertas Nunca á tal huésped; ni ella de su pecho Subió júbilo tanto hasta sus labios, Ella que á Augusto emperador del mundo
I al rei Batallador va veure en el seu recinte, com avui que abraça amb amor profund. Amb aquest amor que és font de la vida, com avui que, després del seu comú lament, besa amb dolç contentament
Llegir l’original en castellà
Y al rey Batallador vio en su recinto, Cual hoy que abraza con amor profundo. Con ese amor que es fuente de la vida, Cual hoy que, en pos de su común lamento, Besa en dulce contento
La boca de la seva germana més estimada.
Llegir l’original en castellà
La boca de su hermana más querida.
Tu, que domares l'esquena de la mar
Llegir l’original en castellà
Tú, que domaste de la mar la espalda
Tu, que el penó de púrpura i de gualda
Llegir l’original en castellà
Tú, que el pendón de púrpura y de gualda
Clavaste airosa en les almenes mores;
Llegir l’original en castellà
Clavaste airosa en las almenas moras;
Tu, que del mont Taure en la fonda falda
Llegir l’original en castellà
Tú, que del monte Tauro en la honda falda
Vas fer tremolar Grècia i Turquia;
Llegir l’original en castellà
Temblar hiciste á Grecia y á Turquía;
Tu, que d'Itàlia en el pensil somrient
Llegir l’original en castellà
Tú, que de Italia en el pensil risueño
I allà a la Líbia ardent Vas guanyar tants llorers al teu front; Tu, la sang de qui encara flueix, Cara al francès i cara a l'africà, Ahir del Bruc vessada en la jornada, Avui de Tetuan en l'absort pla, Bé és que et cenyeixis el llorer diví Amb què premia els herois el poeta;
Llegir l’original en castellà
Y allá en la Libia ardiente Ganaste tantos lauros á tu frente; Tú, cuya sangre aún fluye, Cara al francés y cara al africano, Ayer del Bruch vertida en la jornada, Hoy de Tetuán en el absorto llano, Bien es que ciñas el laurel divino Con que premia á los héroes el poeta;
I si el cant del bard no competeix Al dolç dels teus dolços trobadors, Pren l'amor que a tots alegra, Que qui avui et corona amb les seves flors, En nom d'Aragó, és Saragossa.
Llegir l’original en castellà
Y si el canto del bardo no compite Al dulce de tus dulces trovadores, Toma el amor que á todos alboroza, Que quien hoy te corona con sus flores, En nombre de Aragón, es Zaragoza.
Benaurades avui les dues, que el ferm llaç Que en bronzes ja van gravar els annals Nuen per sempre: feliç dia Que recorda les gestes immortals D'aquella sagrada via Que al Pirineu trenca
Llegir l’original en castellà
Dichosas hoy las dos, que el firme lazo Que en bronces ya grabaron los anales Anudan para siempre: feliz día Que acuerda las hazañas inmortales De aquella sacra vía Que en el Pirene rompe
I corre, farta de sang, fins a l'Orient,
Llegir l’original en castellà
Y corre, harta de sangre, hasta el Oriente,
I porta del martiri a la corona Entre el ferro i el fum que vomiten Els canons de Saragossa i Girona.
Llegir l’original en castellà
Y lleva del martirio á la corona Entre el hierro y el humo que vomitan Los cañones de Sálduba y Gerona.
Ja mai més es trencarà aquest nus; Ja mai més s'assecarà la font De pau i amor i fraternal ventura; Que si en dies nefands algú va poder, Prou amb mà dura, A tu en els teus murs mantenir-te esclava,
Llegir l’original en castellà
Ya nunca más se romperá este nudo; Ya nunca más se secará la fuente De paz y amor y fraternal ventura; Que si en días nefandos alguien pudo, Asaz con mano dura, A tí en tus muros mantenerte esclava,
I aquí trencar el codi sagrat Que vida i dignitat a Augusta donava; Avui d'Espanya en els àmbits difon El seu alè perfumat
Llegir l’original en castellà
Y aquí romper el código sagrado Que vida y dignidad á Augusta daba; Hoy de España en los ámbitos difunde Su aliento perfumado
La verge llibertat, a l'influx de la qual Reviveix a nou ésser tot el que hi ha creat.
Llegir l’original en castellà
La virgen libertad, á cuyo influjo Revive á nuevo ser cuanto hay creado.
Hi ha tron per a la veritat, tron per a la ciència, Respecte a l'home, de Déu imatge;
Llegir l’original en castellà
Hay trono á la verdad, trono á la ciencia, Respeto al hombre, de su Dios imagen;
I sense que hi hagi barreres que l'aturin. Ni res sigui fort en la seva presència, Pot volar del líquid element
Llegir l’original en castellà
Y sin que haya barreras que le atajen. Ni nada sea fuerte en su presencia, Puede volar del líquido elemento
A l'etèria mansió el pensament. El rei és ara del seu poble amic, L'home a l'home germà: Les nacions es fonen, la pau arriba; No forja ja cuirasses el vilà; El noble obrer el seu metall desplega,
Llegir l’original en castellà
A la etérea mansión el pensamiento. El rey es hora de su pueblo amigo, El hombre al hombre hermano: Las naciones se funden, la paz llega; No forja ya corazas el villano; El noble obrero su metal despliega,
I l'estén pacient en llarga via, Perquè, en braços del vapor, un dia Comú a tots sigui
Llegir l’original en castellà
Y tiéndelo paciente en larga vía, Para que, en brazos del vapor, un día Común á todos sea
La seva mà unint, Augusta i Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Su mano uniendo, Augusta y Barcelona.
L'autor d'aquesta magnífica oda fou el poeta aragonès D. Jerónimo Borao, una de les glòries literàries més legítimes i més altes del regne d'Aragó.
Llegir l’original en castellà
El autor de esta magnífica oda fué el poeta aragonés D. Jerónimo Borao, una de las glorias literarias más legítimas y más altas del reino de Aragón.
Fi de l’entrada original