Tornar a l'atles

Aragón (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 89–95

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És el nom que s'ha donat a un altre dels que formen part de l'eixample, o sigui de la nova Barcelona. Travessa des del de Marina al de Llobregat.

Llegir l’original en castellà

Es el nombre que se ha dado á otra de las que forman parte del ensanche, ó sea de la nueva Barcelona. Atraviesa desde la de Marina á la de Llobregat.

Fàcil és de comprendre la idea que es va tenir en compte per denominar-la així. És un record prestat a l'antiga Corona d'Aragó, de la qual formava part Catalunya. S'ha volgut donar el nom d'Aragó a un dels nous carrers per a perpètua recordança d'aquella nació aguerrida, germana nostra un dia, juntament amb la qual tan alts i gloriosos fets van dur a terme els nostres avantpassats.

Llegir l’original en castellà

Fácil es de comprender la idea que se tuvo en cuenta para denominarla así. Es un recuerdo prestado á la antigua Corona de Aragón, de la cual formaba parte Cataluña. Se ha querido dar el nombre de Aragón á una de las nuevas calles para perpetua recordanza de aquella nación aguerrida, hermana nuestra un día, junto con la cual tan altos y gloriosos hechos llevaron á cabo nuestros antepasados.

Durant algun temps han pogut tenir-se oblidades les memòries d'aquells heroics temps, degut això a l'absolutisme que des del 1714 havia fet pesar la seva atmosfera de plom sobre aquestes terres; però ja avui, afortunadament, es pot evocar la santedat dels antics records amb la confiança de despertar les fibres que només estaven adormides en els cors patriotes.

Llegir l’original en castellà

Durante algún tiempo han podido tenerse olvidadas las memorias de aquellos heroicos tiempos, debido esto al absolutismo que desde 17 14 había hecho pesar su atmósfera de plomo sobre estas tierras; pero ya hoy, afortunadamente, puede evocarse la santidad de los antiguos recuerdos con la confianza de despertar las fibras que sólo estaban dormidas en los corazones patriotas.

Creiem que pot ser aquí d'oportunitat, ja que es tracta d'aquest punt, traslladar les odes amb què oficialment es van saludar les ciutats de Barcelona i Saragossa, el dia que es va inaugurar la via fèrria entre ambdues capitals. Són composicions poètiques poc conegudes, i no estarà de més concedir-los un lloc en aquestes pàgines, ja que en elles es veu expressat el sentiment que va induir a batejar amb aquest nom el carrer del qual ens ocupem.

Llegir l’original en castellà

Creemos que puede ser aquí de oportunidad, pues se trata de este punto, trasladar las odas con que oficialmente se saludaron las ciudades de Barcelona y Zaragoza, el día que se inauguró la vía férrea entre ambas capitales. Son composiciones poéticas poco conocidas, y no estará de más concederles un lugar en estas páginas, pues en ellas se ve expresado el sentimiento que indujo á bautizar con este nombre la calle de que nos ocupamos.

go Víctor Balaguer

Llegir l’original en castellà

go Víctor balaguer

BARCELONA A SARAGOSSA.

Llegir l’original en castellà

BARCELONA Á ZARAGOZA.

ODA

Llegir l’original en castellà

ODA

AMB QUÈ SALUDA A LA CIUTAT SEMPRE HEROICA L'AJUNTAMENT CONSTITUCIONAL DE BARCELONA AMB MOTIU DE LA VIA FÈRREA QUE DES D'AVUI ENLLAÇA AMBDUES CAPITALS.

Llegir l’original en castellà

CON QUE SALUDA Á LA CIUDAD SIEMPRE HEROICA EL AYUNTA- MIENTO CONSTITUCIONAL DE BARCELONA CON MOTIVO DE LA VÍA FÉRREA QUE DESDE HOY ENLAZA Á AMBAS CAPITALES.

Tu germana sóc, ciutat augusta. Un dia Les nacions estranyes ens miraven Unides combatre: les nostres legions Triomfants sempre per tot arreu passaven,

Llegir l’original en castellà

Tu hermana soy, ciudad augusta. Un día Las naciones extrañas nos miraban Unidas combatir: nuestras legiones Triunfantes siempre por do quier pasaban,

I era pols de glòria el que aventaven Els aires en esquinçar els nostres pendons. Cort les dues de reis immortals

Llegir l’original en castellà

Y era polvo de gloria el que aventaban Los aires al rasgar nuestros pendones. Corte las dos de reyes inmortales

Que eren herois alhora, un mateix ceptre

Llegir l’original en castellà

Que eran héroes al par, un mismo cetro

Les nostres robustes mans sostenien;

Llegir l’original en castellà

Nuestras robustas manos sostenían;

Les nostres temples murals

Llegir l’original en castellà

Nuestras sienes murales

Amb la mateixa corona es cenyien;

Llegir l’original en castellà

Con la misma corona se ceñían;

De la nació que unides vam aixecar,

Llegir l’original en castellà

De la nación que unidas levantamos,

Si era meu el pendó, teva era el nom,

Llegir l’original en castellà

Si era mío el pendón, tuyo era el nombre,

I entre nosaltres fou, per a memòria, Per a etern renom,

Llegir l’original en castellà

Y entre nosotras fué, para memoria, Para eternal renombre,

Si comuna la virtut, comuna la glòria.

Llegir l’original en castellà

Si común la virtud, común la gloria.

Catalunya! Aragó! Davant aquestes veus, Crit de guerra d'una host brava, Va tremolar un dia el poder del sarraí, La mar un dia es va despertar esclava.

Llegir l’original en castellà

¡Cataluña! ¡Aragón! Ante estas voces, Grito de guerra de una hueste brava, Tembló un día el poder del sarraceno, La mar un día despertóse esclava.

Catalunya! Aragó! Amb aquests noms, Sempre bessons en honor i en glòria, Els nostres fills lluitaven,

Llegir l’original en castellà

¡Cataluña! ¡Aragón! Con estos nombres, Siempre gemelos en honor y en gloria, Nuestros hijos peleaban,

I amb ells vencien,

Llegir l’original en castellà

Y con ellos vencían,

I per ells la seva sang vessaven. Noms sants d'amor per a ells van ser En els temps gloriosos,

Llegir l’original en castellà

Y por ellos su sangre derramaban. Nombres santos de amor para ellos fueron En los tiempos gloriosos,

Quan a Sicília, Còrsega i Calàbria, De Nàpols la bella En la campinya eternament bella, De la rica Stambul a les muralles

Llegir l’original en castellà

Cuando en Sicilia, Córcega y Calabria, De Ñapóles la bella En la campiña eternamente hermosa, De la rica Stambul en las almenas

I en les vençudes cúpules d'Atenes ELS CARRERS DE BARCELONA 9 I

Llegir l’original en castellà

Y en las vencidas cúpulas de Atenas LAS CALLES DE BARCELONA 9 I

Van clavar altanera,

Llegir l’original en castellà

Clavaron altanera,

Del món enveja i de la mar senyora

Llegir l’original en castellà

Del mundo envidia y de la mar señora

La de les barres federal bandera.

Llegir l’original en castellà

La de las Barras federal bandera.

Bells temps, ai! els temps nostres! Llavors cada dia, En braços una de l'altra, Les seves mateixes ombres un llorer ens donava: Cants arrulladors Que les nostres glòries bèl·liques lloaven Alegres ens adormien; Sonors rumors Que cent ecos de victòria ens portaven Dolços ens despertaven. Però, si van passar ja tan nobles temps, Per vincles de ferro avui enllaçades, Radiant als nostres ulls es presenta Un nou esdevenidor. En apartades, En llunyanes comarques algun dia De la conquesta en nom i de la guerra Van poder acampar les nostres legions,

Llegir l’original en castellà

¡Hermosos tiempos ¡ay! los tiempos nuestros! Entonces cada día, En brazos una de otra, Sus mismas sombras un laurel nos daba: Cantos arrulladores Que nuestras glorias bélicas loaban Alegres nos dormían; Sonorosos rumores Que ecos cien de victoria nos traían Dulces nos despertaban. Mas, si pasaron ya tan nobles tiempos, Por vínculos de hierro hoy enlazadas, Radiante á nuestros ojos se presenta Un nuevo porvenir. En apartadas, En lejanas comarcas algún día De la conquista en nombre y de la guerra Pudieron acampar nuestras legiones,

I absortes ens van mirar les nacions

Llegir l’original en castellà

Y absortas nos miraron las naciones

I al nostre pas va retremolar la terra. Avui de la pau i la raó en nom, Avui de la llibertat i del progrés, Fraternalment unides davant l'ara, Com ahir les nostres vides enllacem, I, vivint en la vida de la història, En la llum nodridora del segle trobarem Amb què viure la vida de la glòria. Unides com ahir, germanes sempre, Encara poden els nostres noms per la terra, Com noms de glòria ressonant, Fer-se respectar per tot arreu,

Llegir l’original en castellà

Y á nuestro paso retembló la tierra. Hoy de la paz y la razón en nombre, Hoy de la libertad y del progreso, Fraternalmente unidas ante el ara, Como ayer nuestras vidas enlacemos, Y, viviendo en la vida de la historia, En la alma luz del siglo encontraremos Con que vivir la vida de la gloria. Unidas como ayer, hermanas siempre, Aún pueden nuestros nombres por la tierra, Como nombres de gloria resonando, Hacerse respetar por todas partes,

I el que un dia vam ser per la guerra, Avui, a la ciència altars elevant, Serem per la indústria i per les arts.

Llegir l’original en castellà

Y lo que un día fuimos por la guerra, Hoy, á la ciencia altares elevando, Seremos por la industria y por las artes.

Si un dia separades Ens vam veure amb dolor, si trencat el llaç Que fraternal va lligar la nostra existència, Ens vam veure pel fat condemnades, Augusta, avui torno a tu. La Providència g2 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

Si un día separadas Nos vimos con dolor, si roto el lazo Que fraternal ató nuestra existencia, Nos vimos por el hado condenadas, Augusta, hoy vuelvo á tí. La Providencia g2 VÍCTOR BALAGUER

Obre als meus passos venturosa via,

Llegir l’original en castellà

Abre á mis pasos venturosa vía,

I llueix bell el dia

Llegir l’original en castellà

Y luce hermoso el día

D'un esdevenidor esplèndid i serè Que de santa germanor uneix els llaços, Perquè tu m'acullis en el teu si De nou en llençar-me entre els teus braços.

Llegir l’original en castellà

De un porvenir espléndido y sereno Que de santa hermandad une los lazos, Para que tú me acojas en tu seno De nuevo al arrojarme entre tus brazos.

A aquesta poesia, que per encàrrec de l'Ajuntament va escriure l'autor de la present obra, es va contestar amb la següent brillant oda:

Llegir l’original en castellà

A esta poesía, que por encargo del Ayuntamiento escribió el autor de la presente obra, se contestó con la siguiente brillante oda:

SARAGOSSA A BARCELONA.

Llegir l’original en castellà

ZARAGOZA Á BARCELONA.

ODA

Llegir l’original en castellà

ODA

AMB QUÈ RESPON A LA CAPITAL DEL PRINCIPAT L'AJUNTAMENT DE LA CIUTAT S. H., AMB MOTIU DE LA INAUGURACIÓ DEL FERROCARRIL QUE ENLLAÇA AMBDUES CIUTATS.

Llegir l’original en castellà

CON QUE RESPONDE Á LA CAPITAL DEL PRINCIPADO EL AYUNTA- MIENTO DE LA CIUDAD S. H., CON MOTIVO DE LA INAUGURA- CIÓN DEL FERRO-CARRIL QUE ENLAZA Á AMBAS CIUDADES.

Monstre indomable, serp gegantina Que xiules per les planes i muntanyes,

Llegir l’original en castellà

¡Monstruo indomable, sierpe gigantea Que silbas por los llanos y montañas,

I vius amb la sang

Llegir l’original en castellà

Y vives con la sangre

Del foc que circula a les teves entranyes! Rèptil immens que, espantant el món, Creues profunda canal i aeri pont,

Llegir l’original en castellà

Del fuego que circula en tus entrañas! ¡Reptil inmenso que, asombrando al mundo, Cruzas honda canal y aéreo puente,

I et perds del mont en els abismes,

Llegir l’original en castellà

Y te pierdes del monte en los abismos,

I en el tort sender et reculls,

Llegir l’original en castellà

Y en la torcida senda te recoges,

I apareixes a la riba del torrent! Espant pavorós que dolent

Llegir l’original en castellà

Y asomas en la margen del torrente! ¡Asombro pavoroso que doliente

Laments al vent llances • •

Llegir l’original en castellà

Ayes al viento lanzas • •

El fum en respirar dels teus volcans! Rei de l'espai i àrbitre del temps, Monstre que, fantàstic i sense nom, A pols reduïres els Titans,

Llegir l’original en castellà

El humo al respirar de tus volcanes! ¡Rey del espacio y arbitro del tiempo, Vestiglo que, fantástico y sin nombre, A polvo redujeras los Titanes,

I humil doblegues el teu coll a l'home! Qui ets? Quin delicte contra el cel Véns a venjar en l'espantada terra? Qui va obrir de l'Avern la gran boca Perquè tu, rugint en son de guerra, La presó trenquessis en què vius,

Llegir l’original en castellà

Y humilde doblas tu cerviz al hombre! ¿Quién eres? ¿Qué delito contra el cielo Vas á vengar en la asombrada tierra? ¿Quién abrió del Averno el ancha boca Para que tú, rugiendo en son de guerra, La cárcel quebrantaras en que vives,

I la mort portessis en el teu alè, De les ires de Déu rude instrument?

Llegir l’original en castellà

Y la muerte llevaras en tu aliento, De las iras de Dios rudo instrumento?

Però no: no ja de l'orbe estremit Discorren pels àmbits aferrissades Feres informes que avortà un dia La indústria d'un tirà

Llegir l’original en castellà

Mas no: no ya del orbe estremecido Discurren por los ámbitos sañudas Fieras informes que abortara un día La industria de un tirano

I d'un poble infeliç la fantasia. Aquesta que dels camps solitaris Devora l'extensió, enrere estenent De fum i flames la seva densa cabellera. És de l'home l'amiga,

Llegir l’original en castellà

Y de un pueblo infeliz la fantasía. Esa que de los campos solitarios Devora la extensión, atrás tendiendo De humo y llamas su densa cabellera. Es del hombre la amiga,

De la pau i l'amor és missatgera. Aquesta que fonts crearà al desert, Aquesta que solcs obrirà als seus peus,

Llegir l’original en castellà

De la paz y el amor es mensajera. Esa que fuentes creará al desierto, Esa que surcos abrirá á sus plantas,

I unirà dels mons els confins,

Llegir l’original en castellà

Y unirá de los mundos los confines,

I brollarà als erms jardins,

Llegir l’original en castellà

Y brotará en los páramos jardines,

I farà als homes abraçar-se germans, Aquesta és aparició consoladora:

Llegir l’original en castellà

Y hará á los hombres abrazarse hermanos, Esa es aparición consoladora:

Salut, vinguis amb bé, locomotora!

Llegir l’original en castellà

¡Salud, vengas con bien, locomotora!

Com una serp del pèlag marí, Sorgeix de les escumes, despresa D'una força ignota: creua en el seu camí El Llobregat i Segre i Cinca irats,

Llegir l’original en castellà

Cual serpiente del piélago marino, Surge de las espumas, despedida De fuerza ignota: cruza en su camino Del Llobregat y Segre y Cinca airados,

I del Gallego i Flumen

Llegir l’original en castellà

Y del Gallego y Flumen

Les campanyes i fèrtils turons; I, com guiada d'inspirat numen, A la riba de l'Ebre es reposa; Que en ales del vapor a Augusta arriba, Llistat el regi mantell a gules barres, Amb la llum del saber sobre el seu front

Llegir l’original en castellà

Las campiñas y fértiles collados; Y, cual guiada de inspirado numen, A la margen del Ebro se reposa; Que en alas del vapor á Augusta llega, Listado el regio manto á gules barras, Con la luz del saber sobre su frente

I a la seva destra el trident,

Llegir l’original en castellà

Y en su diestra el tridente,

La insigne reina, la matrona sense parió, La més valenta entre les més valentes, La noble, la potent Barcelona.

Llegir l’original en castellà

La insigne reina, la sin par matrona, La más bizarra entre las más bizarras, La noble, la potente Barcelona.

No es van obrir de Salduba les portes mai a tal hoste; ni ella del seu pit va pujar un goig tan gran fins als seus llavis, ella que a August emperador del món

Llegir l’original en castellà

No se abrieron de Sálduba las puertas Nunca á tal huésped; ni ella de su pecho Subió júbilo tanto hasta sus labios, Ella que á Augusto emperador del mundo

I al rei Batallador va veure en el seu recinte, com avui que abraça amb amor profund. Amb aquest amor que és font de la vida, com avui que, després del seu comú lament, besa amb dolç contentament

Llegir l’original en castellà

Y al rey Batallador vio en su recinto, Cual hoy que abraza con amor profundo. Con ese amor que es fuente de la vida, Cual hoy que, en pos de su común lamento, Besa en dulce contento

La boca de la seva germana més estimada.

Llegir l’original en castellà

La boca de su hermana más querida.

94

Llegir l’original en castellà

94

Tu, que domares l'esquena de la mar

Llegir l’original en castellà

Tú, que domaste de la mar la espalda

Al pes de les teves naus vencedores;

Llegir l’original en castellà

Al peso de tus naves vencedoras;

Tu, que el penó de púrpura i de gualda

Llegir l’original en castellà

Tú, que el pendón de púrpura y de gualda

Clavaste airosa en les almenes mores;

Llegir l’original en castellà

Clavaste airosa en las almenas moras;

Tu, que del mont Taure en la fonda falda

Llegir l’original en castellà

Tú, que del monte Tauro en la honda falda

Vas fer tremolar Grècia i Turquia;

Llegir l’original en castellà

Temblar hiciste á Grecia y á Turquía;

Tu, que d'Itàlia en el pensil somrient

Llegir l’original en castellà

Tú, que de Italia en el pensil risueño

I allà a la Líbia ardent Vas guanyar tants llorers al teu front; Tu, la sang de qui encara flueix, Cara al francès i cara a l'africà, Ahir del Bruc vessada en la jornada, Avui de Tetuan en l'absort pla, Bé és que et cenyeixis el llorer diví Amb què premia els herois el poeta;

Llegir l’original en castellà

Y allá en la Libia ardiente Ganaste tantos lauros á tu frente; Tú, cuya sangre aún fluye, Cara al francés y cara al africano, Ayer del Bruch vertida en la jornada, Hoy de Tetuán en el absorto llano, Bien es que ciñas el laurel divino Con que premia á los héroes el poeta;

I si el cant del bard no competeix Al dolç dels teus dolços trobadors, Pren l'amor que a tots alegra, Que qui avui et corona amb les seves flors, En nom d'Aragó, és Saragossa.

Llegir l’original en castellà

Y si el canto del bardo no compite Al dulce de tus dulces trovadores, Toma el amor que á todos alboroza, Que quien hoy te corona con sus flores, En nombre de Aragón, es Zaragoza.

Benaurades avui les dues, que el ferm llaç Que en bronzes ja van gravar els annals Nuen per sempre: feliç dia Que recorda les gestes immortals D'aquella sagrada via Que al Pirineu trenca

Llegir l’original en castellà

Dichosas hoy las dos, que el firme lazo Que en bronces ya grabaron los anales Anudan para siempre: feliz día Que acuerda las hazañas inmortales De aquella sacra vía Que en el Pirene rompe

I corre, farta de sang, fins a l'Orient,

Llegir l’original en castellà

Y corre, harta de sangre, hasta el Oriente,

I porta del martiri a la corona Entre el ferro i el fum que vomiten Els canons de Saragossa i Girona.

Llegir l’original en castellà

Y lleva del martirio á la corona Entre el hierro y el humo que vomitan Los cañones de Sálduba y Gerona.

Ja mai més es trencarà aquest nus; Ja mai més s'assecarà la font De pau i amor i fraternal ventura; Que si en dies nefands algú va poder, Prou amb mà dura, A tu en els teus murs mantenir-te esclava,

Llegir l’original en castellà

Ya nunca más se romperá este nudo; Ya nunca más se secará la fuente De paz y amor y fraternal ventura; Que si en días nefandos alguien pudo, Asaz con mano dura, A tí en tus muros mantenerte esclava,

I aquí trencar el codi sagrat Que vida i dignitat a Augusta donava; Avui d'Espanya en els àmbits difon El seu alè perfumat

Llegir l’original en castellà

Y aquí romper el código sagrado Que vida y dignidad á Augusta daba; Hoy de España en los ámbitos difunde Su aliento perfumado

La verge llibertat, a l'influx de la qual Reviveix a nou ésser tot el que hi ha creat.

Llegir l’original en castellà

La virgen libertad, á cuyo influjo Revive á nuevo ser cuanto hay creado.

Hi ha tron per a la veritat, tron per a la ciència, Respecte a l'home, de Déu imatge;

Llegir l’original en castellà

Hay trono á la verdad, trono á la ciencia, Respeto al hombre, de su Dios imagen;

I sense que hi hagi barreres que l'aturin. Ni res sigui fort en la seva presència, Pot volar del líquid element

Llegir l’original en castellà

Y sin que haya barreras que le atajen. Ni nada sea fuerte en su presencia, Puede volar del líquido elemento

A l'etèria mansió el pensament. El rei és ara del seu poble amic, L'home a l'home germà: Les nacions es fonen, la pau arriba; No forja ja cuirasses el vilà; El noble obrer el seu metall desplega,

Llegir l’original en castellà

A la etérea mansión el pensamiento. El rey es hora de su pueblo amigo, El hombre al hombre hermano: Las naciones se funden, la paz llega; No forja ya corazas el villano; El noble obrero su metal despliega,

I l'estén pacient en llarga via, Perquè, en braços del vapor, un dia Comú a tots sigui

Llegir l’original en castellà

Y tiéndelo paciente en larga vía, Para que, en brazos del vapor, un día Común á todos sea

Una nació, un poble i una idea;

Llegir l’original en castellà

Una nación, un pueblo y una idea;

Perquè himnes aixequi del seu pit

Llegir l’original en castellà

Para que himnos levante de su pecho

La que fou d'Aragó rica corona,

Llegir l’original en castellà

La que fué de Aragón rica corona,

Al veure que, en llaç estret,

Llegir l’original en castellà

Al ver que, en lazo estrecho,

A nova vida i esdevenidor reneixen,

Llegir l’original en castellà

A nueva vida y porvenir renacen,

La seva mà unint, Augusta i Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Su mano uniendo, Augusta y Barcelona.

L'autor d'aquesta magnífica oda fou el poeta aragonès D. Jerónimo Borao, una de les glòries literàries més legítimes i més altes del regne d'Aragó.

Llegir l’original en castellà

El autor de esta magnífica oda fué el poeta aragonés D. Jerónimo Borao, una de las glorias literarias más legítimas y más altas del reino de Aragón.

Fi de l’entrada original