LA HISTÒRIA DEL NOM24 / 528
Aragó
Carrer d'Aragó
1137Una unió dinàstica
Dues terres, una corona compartida.
Aquesta familiar artèria transversal porta el nom del regne que, unit als comtes de Barcelona, va ajudar a crear una potència mediterrània.
IMATGES DEL PASSAT

Imatge dinàstica de Genealogies dels comtes de Barcelona, manuscrit datat entre 1450 i 1550.
Jaume Domènec · Domini públic · Font SEGONS BALAGUER
Balaguer presenta Aragó com un recordatori de l'antiga Corona i de la històrica associació d'Aragó i Catalunya. En l'edició de 1888, l'entrada també reprodueix poemes intercanviats per Barcelona i Saragossa en la inauguració de la seva connexió ferroviària: la memòria medieval trobant-se amb el progrés modern. Culpa l’absolutisme posterior a 1714 de l’oblit d’aquests records. Els poemes imaginen una fraternitat renovada mitjançant el ferrocarril, la indústria i les arts: del passat militar a un futur de pau.
EL VINCLE AMB BARCELONA
L'acord de 1137 que va unir Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona va posar les bases de la unió dinàstica. La Corona era una col·lecció de territoris amb lleis i institucions distintes, més que un sol estat uniforme. La seva memòria es va convertir en un esquema de noms per a l'Eixample.
DE LES PÀGINES ORIGINALS
“Fàcil és de comprendre la idea que es va tenir en compte per denominar-la així. És un record prestat a l'antiga Corona d'Aragó, de la qual formava part Catalunya. S'ha volgut donar el nom d'Aragó a un dels nous carrers per a perpètua recordança d'aquella nació aguerrida, germana nostra un dia, juntament amb la qual tan alts i gloriosos fets van dur a terme els nostres avantpassats.
De «Aragón (calle de)» · tom 1, pàg. 89 · 1888 · Traducció al català
Llegir l’entrada completa de Balaguer PER QUÈ AQUESTA CATEGORIA?
Llocs: El nom recorda Aragó i els territoris de la Corona d'Aragó, no una batalla ni un monarca concrets.
Una ciutat llegida a través d'un llibre del segle XIX. Sobre les nostres fonts