Tornar a l'atles

Alvarez (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 69–72

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Té la seva entrada per la de Sant Pere baix i la seva sortida per la de Giralt Pellicer.

Llegir l’original en castellà

Tiene su entrada por la de San Pedro baja y su salida por la de Giralt Pellicer.

Porta aquest carrer el nom de l'heroic defensor de Girona, D. Marià Àlvarez de Castro. El record d'aquest cap il·lustre viurà mentre en el món no siguin paraules vanes i mancades de sentit les de pàtria, independència, llibertat, glòria, valor i heroisme. Tan eterna com aquestes paraules i el seu significat serà la memòria de Girona i del seu valent defensor.

Llegir l’original en castellà

Lleva esta calle el nombre del heroico defensor de Gerona, D. Mariano Alvarez de Castro. El recuerdo de este jefe ilustre vivirá mientras en el mundo no sean palabras vanas y faltas de sentido las de patria, independencia, libertad, gloria, valor y heroísmo. Tan eterna como estas palabras y su significado será la memoria de Gerona y de su bizarro defensor.

Pàgina d'or de la història del país és aquella en

Llegir l’original en castellà

Página de oro de la historia del país es aquélla en

JO VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

JO VÍCTOR BALAGUER

que es refereix el valor amb què Girona va saber mantenir-se i la fortalesa d'ànim amb què va dirigir la seva defensa el seu governador Alvarez. Per manifestar el que va fer aquest des que es va encarregar del seu govern, caldria copiar lletra per lletra la relació de la defensa de Girona el 1809, feta pels que van ser els seus companys de glòria i de perills.

Llegir l’original en castellà

que se refiere el valor con que Gerona supo mantenerse y la fortaleza de ánimo con que dirigió su defensa su gobernador Alvarez. Para manifestar lo que hizo éste desde que se encargó de su gobierno, fuera preciso copiar letra por letra la relación de la defensa de Gerona en 1809, necna Por l°s ^ue fueron sus compañeros de gloria y de peligros.

Només fent una pintura de l'estat del país en aquella època; només seguint els passos dels exèrcits francesos que van assetjar aquella plaça, i donant compte dels terribles, repetits i sagnants assalts amb què en va van procurar apoderar-se d'ella; només sense perdre de vista els generals i mariscals francesos que per espai de vuit mesos van fer desesperats esforços per aconseguir el seu objecte; només presentant a la vista dels nostres lectors el quadre ombrívol i esquinçador que va presentar Girona des dels principis del setge, al maig de 1809, fins al desembre del mateix any, en què el mariscal Augereau va entrar a ocupar aquella ciutat convertida en un vast cementiri; només així és com es podria donar una idea de la grandesa d'ànim, de la serietat impertorbable, del valor veritablement heroic que va manifestar durant aquell famós setge el seu avui cèlebre governador, aquell Alvarez que en veure apropar-se els exèrcits francesos contra una plaça que no tenia sinó escassament la meitat de la guarnició necessària per a la seva defensa, va començar per donar una ordre imposant pena de mort a tota persona de qualsevol condició que parlés de capitular o de rendir-se; aquell Alvarez que en manar a un baluard a cert capità i en preguntar-li aquest quin havia de ser el punt de retirada, li contestava secament: l'eternitat; aquell Alvarez que al principi manifestava desitjos de sostenir la seva plaça el doble de temps que Saragossa, i que després de complert aquest termini volia que la seva defensa durés quatre ELS CARRERS DE BARCELONA 7 I

Llegir l’original en castellà

Sólo haciendo una pintura del estado del país en aquella época; sólo siguiendo los pasos de los ejércitos franceses que sitiaron aquella plaza, y dando cuenta de los terribles, repetidos y sangrientos asaltos con que en vano procuraron apoderarse de ella; sólo sin perder de vista á los generales y mariscales franceses que por espacio de ocho meses hicieron desesperados esfuerzos para conseguir su objeto; sólo presentando á la vista de nuestros lectores el cuadro sombrío y desgarrador que presentó Gerona desde los principios del sitio, en Mayo de 1809, hasta Diciembre del mismo año, en que el mariscal Augereau entró á ocupar aquella ciudad convertida en un vasto cementerio; sólo así es como podría darse una idea de la grandeza de alma, de la seriedad imperturbable, del valor verdaderamente heroico que manifestó durante aquel famoso sitio su hoy célebre gobernador, aquel Alvarez que al ver aproximarse los ejércitos franceses contra una plaza que no tenía sino escasamente la mitad de la guarnición necesaria para su defensa, comenzó por dar una orden imponiendo pena de muerte á toda persona de cualquiera condición que hablase de capitular ó de rendirse; aquel Alvarez que al mandar á un baluarte á cierto capitán y al preguntarle éste cuál había de ser el punto de retirada, le contestaba secamente: la eternidad; aquel Alvarez que al principio manifestaba deseos de sostener su plaza doble tiempo que Zaragoza, y que después de cumplido este plazo quería que su defensa durase cuatro LAS CALLES DE BARCELONA 7 I

vegades més; aquell Alvarez, per fi, que esgotats ja tots els recursos de defensa i sense esperances de ser socorregut pels de fora, quan ja la mort era en tots inevitable, quan en els cossos de guàrdia i pels carrers es veia caure morts de fam els soldats estant de sentinella, quan ja en els hospitals que no bastaven a contenir els ferits i malalts no hi havia ni aliments ni medicines, només donava per resposta als qui li feien present la urgentíssima necessitat de les subsistències: — «El mateix és morir de fam que en les bretxes: o perirem tots entre aquestes ruïnes, o s'aixecarà el setge.»

Llegir l’original en castellà

veces más; aquel Alvarez, por fin, que apurados ya todos los recursos de defensa y sin esperanzas de ser socorrido por los de fuera, cuando ya la muerte era en todos inevitable, cuando en los cuerpos de guardia y por las calles se veía caer muertos de hambre á los soldados estando de centinela, cuando ya en los hospitales que no bastaban á contener los heridos y enfermos no había ni alimentos ni medicinas, sólo daba por respuesta á los que le hacían presente la urgentísima necesidad de las subsistencias: — «Lo mismo es morir de hambre que en las brechas: ó pereceremos todos entre estas ruinas, ó se levantará el sitio.»

Postrat es trobava en llit i poc menys que moribund el governador Alvarez, quan van entrar els francesos a Girona, rendits els seus tenaços defensors per la fam, la malaltia i la mort. Presonera de guerra la guarnició, va ser conduïda a França, el mateix que el seu noble governador, encara que aquest greument malalt. Portat de presó en presó, va arribar fins a Narbona; però d'allà va ser conduït una altra vegada a Catalunya i tancat al castell de Sant Ferran de Figueres, on li van donar per tota habitació un reduït i miserable quartet en una de les quadres de cavalls. En aquell lloc va morir, no faltant qui assegura que li va ser donat un verí per un oficial francès compadit dels seus patiments, de la seva misèria i del seu trencament. Els historiadors diuen, i diuen amb veritat, que la posteritat mai arribarà a concebre com la nació francesa va poder al segle xix tractar tan inhumanament a l'home que per les seves grans i especials virtuts fixava aleshores i excitarà sempre el respecte i la veneració d'Europa.

Llegir l’original en castellà

Postrado se hallaba en cama y poco menos que moribundo el gobernador Alvarez, cuando entraron los franceses en Gerona, rendidos sus tenaces defensores por el hambre, la enfermedad y la muerte. Prisionera de guerra la guarnición, fué conducida á Francia, lo propio que su noble gobernador, aunque éste gravemente enfermo. Llevado de cárcel en cárcel, llegó hasta Narbona; pero de allí fué conducido otra vez á Cataluña y encerrado en el castillo de San Fernando de Figueras, donde le dieron por toda habitación un reducido y miserable cuartito en una de las cuadras de caballos. En aquel sitio murió, no faltando quien asegura que le fué dado un veneno por un oficial francés compadecido de sus sufrimientos, de su miseria y de su quebranto. Los historiadores dicen, y dicen con verdad, que la posteridad nunca llegará á concebir cómo la nación francesa pudo en el siglo xix tratar tan inhumanamente al hombre que por sus grandes y especiales virtudes fijaba entonces y excitará siempre el respeto y veneración de Europa.

El capità general D. Francesc Xavier de Castaños, en passar per Figueres el 1816, va manar buscar els ossos de l'heroi de Girona i els va fer enterrar amb els ho-nors deguts, manant col·locar al calabós on va morir, una làpida per a memòria eterna de D. Marià Alvarez.

Llegir l’original en castellà

El capitán general D. Francisco Javier de Castaños, al pasar por Figueras en 1816, mandó buscar los huesos del héroe de Gerona y los hizo enterrar con los hoñores debidos, mandando colocar en el calabozo donde murió, una lápida para memoria eterna de D. Mariano Alvarez.

Avui les restes d'aquest heroi de la independència, tancades en una modesta urna, es troben a Girona, a la capella de Sant Narcís, que és objecte de veneració especial per part dels gironins com a patró de la seva ciutat. El màrtir de la independència i de la pàtria està al peu de l'ara del màrtir de la religió i de la fe.

Llegir l’original en castellà

Hoy los restos de este héroe de la independencia, encerrados en una modesta urna, se hallan en Gerona, en la capilla de San Narciso, que es objeto de veneración especial por parte de los gerundenses como patrón de su ciudad. El mártir de la independencia y de la patria está al pie del ara del mártir de la religión y de la fe.

Fi de l’entrada original