Tornar a l'atles

Allada (calle de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 72

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

S'hi arriba per la dels Carders i se surt per la dels Assaonadors.

Llegir l’original en castellà

Se llega á ella por la deis Carders y se sale por la deis Assahonadors.

És el d'aquest carrer un nom frívol i fins i tot ridícul, que devia ser-li aplicat sens dubte pel poble ignorant. Correspon en castellà a ajada o a ajiaceite.

Llegir l’original en castellà

Es el de esta calle un nombre frivolo y hasta ridículo, que debió serle aplicado sin duda por el vulgo ignorante. Corresponde en castellano á ajada ó á ajiaceyte.

Noms com aquest tan mesquins i més ridículs encara hem de trobar en citar altres carrers, havent d'advertir, encara que sigui de passada, que no succeeix només això a la nostra ciutat. A València hi ha un carrer que es diu de Cagalabraga i pel poble de la Cagona; a Salamanca un altre que es titula de Raspagatos, i a Madrid han existit fins fa poc els d'Arrastra-culos, del C tierno i d'Enhoramala vayas.

Llegir l’original en castellà

Nombres como este tan mezquinos y más ridículos aún hemos de encontrar al citar otras calles, debiendo advertir, siquiera sea de paso, que no sucede sólo esto en nuestra ciudad. En Valencia hay una calle que se llama de Cagalabraga y por el vulgo de la Cagona; en Salamanca otra que se titula de Raspagatos, y en Madrid han existido hasta hace poco las de Arrastra-culos, del C tierno y de Enhoramala vayas.

Cal tenir present que la imposició de noms, en particular amb referència als carrers antics, ha estat les més de les vegades deguda a un fet privat i insignificant, a la pura casualitat o al mer caprici, i a vegades també a passions mesquines i ruines.

Llegir l’original en castellà

Debe tenerse presente que la imposición de nombres, en particular con referencia á las calles antiguas, ha sido las más de las veces debida á un hecho privado é insignificante, á la pura casualidad ó al mero capricho, y á veces también á pasiones mezquinas y ruines.

Fi de l’entrada original