Tornar a l'atles

Aldana (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 47–48

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És un dels carrers de l’Eixample o de la nova ciutat, i se li ha donat aquest nom en memòria del català Joan d’Aldana, oficial de l’exèrcit de l’emperador Carles V, que es trobà en la famosa batalla de Pavia, tenint-hi la sort de capturar el rei de França, Francesc I.

Llegir l’original en castellà

Es una de las calles del ensanche o de la nueva ciudad, y se le ha dado este nomhre en memoria del catalán Juan de Aldana, oficial del ejército del emperador Carlos V, que se halló en la famosa batalla de Pavía, teniendo en ella la suerte de coger prisionero al rey de Francia, Francisco I.

Que fou Aldana qui feu presoner el monarca francès no ofereix cap dubte. Així consta en dos privilegis: un de Carles V, concedit al mateix Aldana, atorgat al camp de Tunis el 20 de juliol de 1535, i l’altre de Felip II, concedit a Marc Antoni d’Aldana, fill, l’1 de juliol de 1589. Tots dos privilegis foren traslladats per Marcillo en la seva Crisi de Cataluña, pàgina 230.

Llegir l’original en castellà

De que fué Aldana quien hizo prisionero al monarca francés, no cabe duda alguna. Consta así en dos privilegios: el uno de Carlos V, concedido al mismo Aldana, dado en el campo de Túnez á 20 de Julio de i535, y el otro de Felipe II, concedido á Marco Antonio de Aldana, hijo, en i.° de Julio de i58g. Ambos privilegios son trasladados por Marcillo en su Crisi de Cataluña, página 23o.

Es suposa que aquest Aldana va ser el mateix a qui altres anomenen Francesc o Joan Francesc d'Aldana, militar molt valent i esforçat, que després d'haver servit molts anys amb honor a Felip II, va acompanyar, per ordre d'aquest monarca, el rei de Portugal D. Sebastià en la desgraciada expedició d'Àfrica, on va ser mort en la batalla d'Alcàsser el 2 d'agost de 1578. Si eren aquestes dues persones una sola, com tot indueix a creure, va ser el nostre Aldana, a més de militar gallard i cèlebre, famós literat. El 1593 es van publicar les seves obres a Madrid amb el títol de Las obras que se han podido hallar del capitán Francisco de Aldana. Van quedar moltes altres inèdites i algunes es van perdre, particularment una variada i nombrosa col·lecció de poesies. Era natural de Tortosa, i va tenir un germà, anomenat Cosme d'Aldana, que va passar gairebé tota la seva vida a Florència al servei del gran duc Francesc de Mèdici, excel·lent literat també, del qual queden algunes obres escrites en italià.

Llegir l’original en castellà

Se supone que este Aldana fué el mismo á quien otros llaman Francisco ó Juan Francisco de Aldana, militar muy valiente y esforzado, que después de haber servido muchos años con honor á Felipe II, acompañó, por orden de este monarca, al rey de Portugal D. Sebastián en la desgraciada expedición de África, donde fué muerto en la bafalla de Alcázar á 2 de Agosto de 1578. Si eran estas dos personas una sola, como todo induce á creer, fué nuestro Aldana, á más de militar bizarro y célebre, famoso literato. En i5g3 se publicaron sus obras en Madrid con el título de Las obras que se han podido hallar del capitán Francisco de Aldana. Quedaron muchas otras inéditas y algunas se perdieron, particularmente una variada y numerosa colección de poesías. Era natural de Tortosa, y tuvo un hermano, llamado Cosme de Aldana, que pasó casi toda su vida en Florencia al servicio del gran duque Francisco de Médicis, excelente literato también, del cual quedan algunas obras escritas en italiano.

Fi de l’entrada original