LA HISTÒRIA DEL NOM169 / 528
Dagueria
Carrer de la Dagueria
Un carrer canvia d'ofici
Cofrers, drapers, ganiveters: Balaguer llegeix noms successius com a evidència de tallers que es reemplacen mútuament. Dagueria registra l'últim ofici de la seva seqüència.
SEGONS BALAGUER
L'entrada explica que Cofrers va donar pas a Draperia i després a Dagueria a mesura que diferents artesans ocupaven el carrer. També registra la sol·licitud reeixida dels ganiveters el 1512 de separar-se dels serrallers i establir la seva pròpia confraria a Sant Just i Pastor.
EL VINCLE AMB BARCELONA
Els oficis van donar forma tant al vocabulari del carrer com a l'organització col·lectiva. Balaguer descriu aquest carrer com a físicament dividit pel més nou Jaume I, mentre que la seva identitat més antiga persistia en el nom. També situa aquí la mort de Josep Oriol, connectant el carrer dels tallers amb el relat del lloc de naixement a Cuch.
DE LES PÀGINES ORIGINALS
“De temps immemorial els ganiveters de Barcelona, coneguts amb el nom de dagers, estaven agregats com a ofici de fabricants en ferro als serrallers del barri de Regomir; però el 12 de maig de 1512 el Consell municipal va dividir aquests dos oficis a instàncies dels mateixos ganiveters, i va donar facultat a aquests per formar la seva confraria sota la invocació de Sant Eloi, a l'església parroquial de Sant Just i Sant Pastor.
De «Daguería (calle de la)» · tom 1, pàg. 380 · 1888 · Traducció al català
Llegir l’entrada completa de Balaguer PER QUÈ AQUESTA CATEGORIA?
Vida urbana: Dagueria recorda els fabricants de dagues i ganivets establerts aquí. El seu ofici situa el nom a Vida urbana.
Una ciutat llegida a través d'un llibre del segle XIX. Sobre les nostres fonts