Un altre carrer de l'eixample així mateix, que està marcat al lloc que avui ocupa la Ciutadella, i que, naturalment, no s'obrirà fins que arribi per als catalans el feliç dia en què sigui enderrocada aquella fortalesa de negres i horribles records.
Llegir l’original en castellà
Otra calle del ensanche asimismo, que está marcada en el sitio que hoy ocupa la Cindadela, y que, naturalmente, no se abrirá hasta que llegue para los catalanes el dichoso día en que sea derribada aquella fortaleza de negros y horribles recuerdos.
Amb D. Enric d'Aragó, marquès de Villena, en record del qual s'ha donat semblant nom a aquest carrer, es va extingir la línia masculina dels comtes de Barcelona des de Guifré el Pilós.
Llegir l’original en castellà
Con D. Enrique de Aragón, marqués de Villena, en recuerdo del cual se ha dado semejante nombre á esta calle, se extinguió la línea masculina de los condes de Barcelona desde Vifredo el Velloso.
El marquès de Villena és una de les glòries de les lletres espanyoles, i el seu nom ha arribat fins a nosaltres envoltat d'aquella aurèola de misteri que li han prestat les diverses llegendes i els diversos escrits en què s'ha parlat d'ell.
Llegir l’original en castellà
El marqués de Villena es una de las glorias de las letras españolas, y su nombre ha llegado hasta nosotros rodeado de esa aureola de misterio que le han prestado las diversas leyendas y los varios escritos en que se ha hablado de él.
Era de clar talent, de subtil enginy i tenia vastos coneixements, havent-se dedicat principalment a l'estudi de les llengües, de la filosofia natural, de les matemàtiques i de l'astrologia; i com que en el seu temps (finals del segle XIV i principis del XV) aquestes cièn-cies no només no eren cultivades a Castella, sinó que vulgarment es creia que només podien saber-se amb intervenció d'algun esperit diabòlic, el van tenir per mag, per nigromàntic, per bruixot, transcendint aquesta fama als primers personatges de la cort, que van aconseguir així desacreditar-lo amb el rei D. Joan II el seu nebot, no obstant ser aquest poeta eminent i parent seu.
Llegir l’original en castellà
Era de claro talento, de sutil ingenio y tenía vastos conocimientos, habiéndose dedicado principalmente al estudio de las lenguas, de la filosofía natural, de las matemáticas y de la astrología; y como en su tiempo (últimos del siglo xiv y principios del xv) estas ciencias no sólo no eran cultivadas en Castilla, sino que vulgarmente se creía que sólo podían saberse con intervención de algún espíritu diabólico, tuviéronle por mago, por nigromántico, por hechicero, transcendiendo esta fama á los primeros personajes de la corte, que lograron así desacreditarle con el rey D. Juan II su sobrino, no obstante ser éste poeta eminente y deudo suyo.
El marquès de Villena va venir a Barcelona, al començament del segle XV, acompanyant el seu oncle l'infant D. Ferran d'Antequera, a qui els jutges de Casp acabaven de donar la corona d'aquests regnes, i que va ser el Don Ferran conegut en la història per l'Honest. Floria llavors en aquell segle, amb general aplaudiment, la poesia provençal-catalana, anomenada gaia ciència, de la qual s'havia fundat a Barcelona una acadèmia, a usança de la de Tolosa, en temps del rei D. Joan I; però aquesta acadèmia, igual que el cultiu de la poesia, havien patit gran decadència amb les alteracions ocasionades per la mort de D. Martí l'Humà,
Llegir l’original en castellà
El marqués de Villena vino á Barcelona, al comenzar el siglo XV, acompañando á su tío el infante D. Fernando de Antequera, á quien los jueces de Caspe acababan de dar la corona de estos reinos, y que fué el Don Fernando conocido en la historia por el Honesto. Florecía entonces en aquel siglo, con general aplauso, la poesía pro venzal- catalana, llamada ciencia gaya, de la cual se había fundado en Barcelona una academia, á usanza de la de Tolosa, en tiempo del rey D. Juan I; pero esta academia, lo propio que el cultivo de la poesía, habían padecido grande decadencia con las alteraciones ocasionadas por la muerte de D. Martín el Humano,
El marquès de Villena va emprendre, en trobar-se a Barcelona, la restauració de l'acadèmia del gai saber, i a ell va deure la poesia catalana nous dies de glòria i d'esplendor. Mentre l'il·lustre descendent de la casa reial d'Aragó i Barcelona va romandre a la capital del Principat, se celebraven constantment certàmens del que avui anomenem Jocs Florals, festes esplèndides de la poesia i de les lletres.
Llegir l’original en castellà
El marqués de Villena emprendió, al hallarse en Barcelona, la restauración de la academia de la gaya ciencia, y á él debió la poesía catalana nuevos días de gloria y de esplendor. Mientras el ilustre descendiente de la casa real de Aragón y Barcelona permaneció en la capital del Principado, celebráronse constantemente certámenes de lo que hoy llamamos Juegos florales, fiestas espléndidas de la poesía y de las letras.
Per malaventura, manquem de notícies i dades per poder escriure amb detalls la història de les lletres en aquell brillant període de renaixement. Només ha arribat a la nostra notícia que eren certàmens autoritzadíssims, que es tenien en una sala ricament adornada; que acostumava a assistir-hi el rei, i que presidia el mar-quès de Villena, el qual ocupava una mena de tron, asseguts al seu costat els mantenedors i en seients més inferiors els poetes o trobadors que havien de llegir les seves composicions. La poesia que els jutges o mantenedors reputaven per més excel·lent era la sola que es podia recitar en públic, sent el seu autor premiat amb la flor d'or.
Llegir l’original en castellà
Por malaventura carecemos de noticias y datos para poder escribir con detalles la historia de las letras en aquel brillante período de renacimiento. Sólo ha llegado á nuestra noticia que eran certámenes autorizadísimos, que se tenían en una sala ricamente adornada; que acostumbraba á asistir el rey, y que presidia el marqués de Villena, el cual ocupaba una especie de trono, sentándose á su lado los mantenedores y en más inferiores asientos los poetas 6 trovadores que debían leer sus composiciones. La poesía que los jueces ó mantenedores reputaban por más sobresaliente era la sola que se podía recitar en público, siendo su autor premiado con la flor de oro.
Eren aquestes acadèmies celebrades amb gran solemnitat i pompa, i d'elles va fer esment un poeta d'aquell temps, que cita Torres Amat, amb aquests versos:
Llegir l’original en castellà
Eran estas academias celebradas con grande solemnidad y pompa, y de ellas hizo mención un poeta de aquel tiempo, que cita Torres Amat, con estos versos:
I quan Don Enric de Villena Amb Don Ferran va venir A la insigne Barcino, El Apol·lini gremi De la seva fecunda i elegant vena Va il·lustrar amb aplaudiments i amb premi, On el rei presidia En tron per a honor de la poesia; I de la gaia ciència Va escriure la seva eloqüència Mostrant l'erudita Còpia de les seves notícies i primors, On va xifrar les flors En el subtil tractat De l'Art de trobar titulat.
Llegir l’original en castellà
Y cuando Don Enrique de Villena Con Don Fernando vino Á la insigne Barcino, El apolíneo gremio De su fecunda y elegante vena Ilustró con aplausos y con premio, Donde el rey presidía En trono para honor de la poesía; Y de la gaya ciencia Escribió su elocuencia Mostrando la erudita Copia de sus noticias y primores, Donde cifró las ñores En el sutil tratado Del Arte de trovar intitulado.
D. Enric de Villena, després de grans infortunis patits per la política del seu temps i també per amargures domèstiques, es va retirar al seu senyoriu d'Iniesta, únic lloc que li va quedar de la seva passada grandesa i poder, dedicant-se allí i consagrant-se per complet a l'estudi de les ciències.
Llegir l’original en castellà
D. Enrique de Villena, después de grandes infortunios sufridos por la política de su tiempo y también por amarguras domésticas, se retiró á su señorío de Iniesta, único lugar que le quedó de su pasada grandeza y poderío, dedicándose allí y consagrándose por completo al estudio de las ciencias.
Va escriure moltes obres, de les quals poques ens queden certament. Al cap de vint anys d'aquesta vida retirada, trobant-se una ocasió a Madrid, va morir de cinquanta anys de la seva edat el 15 de desembre de 1434, pobre i sense successió legítima.
Llegir l’original en castellà
Escribió muchas obras, de las cuales pocas nos quedan ciertamente. Al cabo de veinte años de esta vida retirada, hallándose una ocasión en Madrid, murió de cincuenta años de su edad á i5 de Diciembre de 1434, pobre y sin sucesión legítima.
Hernando Gómez, metge del rei D. Joan, escrivint al seu amic el poeta Juan de Mena, diu que D. Enric «era savi del que als altres complia, i res no va saber del que li complia a ell. » Afegeix després en la mateixa epístola que van portar al rei dues carretes carregades de llibres que aquell va deixar, i que el rei, com se sospitava que eren llibres màgics i de males arts, va manar portar-los a la posada del religiós Fra Lope de Barrientos. «I Fra Lope —afegeix l'epístola de Hernando Gómez,— que més es cura d'anar del príncep, que de ser revisor de nigromàncies, va fer cremar més de 100 llibres, que no els va veure ell més que el rei del Marroc, ni més els entén que el deà de Ciudad-Rodrigo, car són molts els que en aquest temps es fan doctes fent els altres insipients i mags, i pitjor és que es fan beats, fent a altres nigromants.»
Llegir l’original en castellà
Hernando Gómez, médico del rey D. Juan, escribiendo á su amií^o el poeta Juan de Mena, dice que D. Enrique «era sabio de lo que á otros cumplía, é nada supo en lo que cumplía á él. » Añade luego en la misma epístola que trajeron al rey dos carretas cargadas de libros que aquél dejó, y que el rey, como se sospechaba que eran libros mágicos y de malas artes, mandó llevarlos á la posada del religioso Fr. Lope de Barrientos. «E Fr. Lope — añade la epístola de Hernando Gómez, — que más se cura de andar del príncipe, que de ser revisor de nigromancias, fizo quemar más de 100 libros, que no los vio él más que el rey de Marruecos, ni* más los entiende que el deán de Ciudad-Rodrigo, ca son muchos los que en este tiempo se fan dotos faciendo á otros insipientes y magos, é peor es que se facen beatos, faciendo á otros nigromantes.»
El poeta Juan de Mena, a qui anava dirigida l'anterior epístola, va consagrar aquests versos a la mort i memòria de l'il·lustre marquès:
Llegir l’original en castellà
El poeta Juan de Mena, á quien iba dirigida la anterior epístola, consagró estos versos á la muerte y memoria del ilustre marqués:
Aquell que tu veus estar contemplant En el moviment de tantes estrelles La força, la ordre, l'obra d'aquelles Que mesura els cursos de com i de quan;
Llegir l’original en castellà
Aquél que tú vees estar contemplando En el movimiento de tantas estrellas La fuerza, la orden, la obra de aquéllas Que mide los cursos de cómo y de cuándo;
I va tenir notícia filosofant Del mouedor i els moguts
Llegir l’original en castellà
Y ovo noticia philosophando Del movedor y los conmovidos
Del foc, de llamps, de so, de trons
Llegir l’original en castellà
Del fuego, de rayos, de son, de tronidos
I va saber les causes del món vetllant. Va perdre els seus llibres sense ser coneguts,
Llegir l’original en castellà
Y supo las causas del mundo velando. Perdió los sus libros sin ser conoscidos,
I com en exèquies li van ser tot seguit Uns ficats a l'àvid foc
Llegir l’original en castellà
Y como en exequias le fueron ya luego Unos metidos al ávido fuego
I altres sense ordre no ben repartits: Certament a Atenes els llibres ungits Que de Protàgores es van reprovar, Amb cerimònia major es van cremar Quan al senat li van ser llegits.
Llegir l’original en castellà
Y otros sin orden no bien repartidos: Cierto en Athenas los libros ungidos Que de Protágoras se reprobaron, Con cerimonia mayor se quemaron Cuando al senado le fueron leídos.
Aquell clar pare, aquella dolça font, Aquell que en el Càstal munt ressona.
Llegir l’original en castellà
Aquel claro padre, aquel dulce fuente, Aquél que en el Cástalo monte resuena.
És Don Enric senyor de Villena, Honra d'Espanya i del segle present. Oh ínclit savi, autor molt sabent! Una altra i encara una altra vegada jo ploro, Perquè Castella va perdre tal tresor No conegut davant la gent.
Llegir l’original en castellà
Es Don Enrique señor de Villena, Honra de España y del siglo presente. ¡Oh ínclito sabio, autor muy sciente! Otra y aun otra vegada yo lloro, Porque Castilla perdió tal tesoro No conocido delante la gente.
Fi de l’entrada original