Tornar a l'atles

Villarroel (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 297–298

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Pertany també a l'eixample.

Llegir l’original en castellà

Pertenece también al ensanche.

Del de Còrsega ha d'anar a enllaçar amb el de Floridablanca, creuat pels de Rosselló, Provença, Mallorca, València, Aragó, Consell de Cent, Diputació, Corts i Sepúlveda.

Llegir l’original en castellà

De la de Córcega debe ir á enlazar con la de Floridablanca, cruzada por las de Rosellón, Provenza, Mallor- 'ca, ]' alenda j Aragón, Consejo de Ciento, Diputación, Cortes y Sepidveda.

D. Antoni de Villarroel va ser el cap de les armes que van defensar Barcelona durant l'heroic i memorable setge que aquesta ciutat va sostenir el 1713 i 1714 contra les tropes castellano-franceses de Felip V.

Llegir l’original en castellà

D. Antonio de Villarroel fué el jefe de las armas que defendieron á Barcelona durante el heroico y memorable sitio que esta ciudad sostuvo en lyiS y 1714 contra las tropas castellano-francesas de Felipe V.

Primerament havia format part Villarroel de l'exèrcit de Felip en els primers anys de la guerra de successió; però després va abraçar la causa de Carles l'arxiduc, havent vingut a parar a Barcelona, on, pel seu títol i ocupació de general, va prendre el comandament, quan la capital del Principat es va veure assetjada per les armes borbòniques.

Llegir l’original en castellà

Primeramente había formado parte Villarroel del ejército de Felipe en los primeros años de la guerra de sucesión; pero después abrazó la causa de Carlos el archiduque, habiendo venido á parará Barcelona, donde, por su título y empleo de general, tomó el mando, cuando la capital del Principado se vio sitiada por las armas borbónicas.

Totes les notícies que es tenen d'aquella època, tots els records, tots els diaris i històries parlen del valor, de la sang freda, de la fortalesa i constància amb què Villarroel va defensar la ciutat, últim baluard llavors de les llibertats pàtries.

Llegir l’original en castellà

Todas las noticias que se tienen de aquella época, todos los recuerdos, todos los diarios é historias hablan del valor, de la sangre, fría, de la fortaleza y constancia con que Villarroel defendió la ciudad, último baluarte entonces de las libertades patrias.

En l'assalt general donat pel duc de Berwick, Villarroel va caure ferit, igual que l'heroic conseller Casanova; i es creu que més tard, restablert de les seves ferides, va ser desterrat del regne, anant com tants altres defensors d'aquella heroica i desgraciada causa a morir en sòl estranger.

Llegir l’original en castellà

En el asalto general dado por el duque de Berwick, Villarroel cayó herido, lo propio que el heroico conceller Casanova; y se cree que más tarde, restablecido de sus heridas, fué extrañado del reino, yendo como tantos otros defensores de aquella heroica y desgraciada causa á morir en extranjero suelo.

Fi de l’entrada original