Un altre carrer de l'eixample, que ha de conduir des del de Marina al de Ronda, creuat pels de Sardenya, Sicília, Nàpols i Roger de Flor.
Llegir l’original en castellà
Otra calle del ensanche, que ha de conducir desde la de Marina á la.de Ronda, cruzada por las de Cerdeña, Sicilia, Ñapóles y Roger de Flor.
Se li ha donat aquest nom en memòria d'Arnald de Vilanova, natural de la població així anomenada, cèlebre metge i gran filòsof, que va florir a finals del segle XIII i principis del XIV.
Llegir l’original en castellà
Se le ha dado este nombre en memoria de Arnaldo de Vilanova, natural de la población así llamada, célebre médico y gran filósofo, que floreció á últimos del siglo Xíii y principios del xiv.
Es va dedicar a l'estudi de les llengües i de les ciències; i després d'haver viatjat per diversos països per- ELS CARRERS DE BARCELONA 291
Llegir l’original en castellà
Se dedicó al estudio de las lenguas y de las ciencias; y después de haber viajado por varios países para per- LAS CALLES DE BARCELONA 29I
feccionar-se en elles, es va establir a París, on es va ocupar de la medicina, filosofia i astrologia.
Llegir l’original en castellà
feccionarse en ellas, se estableció en París, donde se ocupó en la medicina, filosofía 3^ astrología.
Va estar molt de temps a París i a Montpeller, dedicat enterament a les ciències i al descobriment dels secrets de la naturalesa, en tant grau que, com diu Campegio a la seva vida, ningú els havia penetrat tan profundament com ell. Va viatjar per Europa, i va veure i observar els costums de moltes ciutats, sempre amb el desig d'aprendre. Així va recórrer la Itàlia, França, Espanya i la Grècia. El seu estil és admirable i singular. Cuidava sempre d'explicar clarament les coses, perquè gairebé mai va poder tornar a llegir el que ell havia escrit.
Llegir l’original en castellà
Estuvo mucho tiempo en París y en Montpeller, dedicado enteramente á las ciencias y al descubrimiento de los secretos de la naturaleza, en tanto grado que, como dice Campegio en su vida, nadie los había penetrado tan profundamente como él. Viajó por Europa, y vio y observó las costumbres de muchas ciudades, siempre con el deseo de aprender. Así recorrió la Italia, Francia, España y la Grecia. Su estilo es admirable y singular. Cuidaba siempre de explicar claramente las cosas, porque casi nunca pudo volver á leer lo por él escrito.
Després d'haver ensenyat a França amb gran aplaudiment, va tornar a la seva pàtria, i l'any 1285, en què va morir el rei D. Pere el Gran, exercia la medicina a Barcelona, a on va ser enviat a buscar per assistir a la darrera malaltia del rei, que va morir a Vilafranca del Penedès.
Llegir l’original en castellà
Después de haber enseñado en Francia con grande aplauso, volvió á su patria, y en el año 1285, en que murió el rey D. Pedro el Grande, ejercía la medicina en Barcelona, á donde fué enviado á buscar para asistir á la última enfermedad del rey, que falleció en Villafranca del Panadés.
El 1309 es trobava a Avinyó. El rei D. Jaume II l'havia enviat d'ambaixador al papa Climent V, per tractar sobre el regne de Jerusalem.
Llegir l’original en castellà
En iSog se hallaba en Aviñón. El rey D. Jaime II le había enviado de embajador al papa Clemente V, para tratar sobre el reino de Jerusalén.
Les seves obres li van valer gran reputació, però li van comportar també moltes persecucions. La universitat de París va condemnar el seu ensenyament, i la Inquisició va dictar ordre de presó contra ell, obligant-lo això a refugiar-se a Sicília, sota la protecció del rei Frederic, per tal de no haver de respondre de les seves doctrines als inquisidors.
Llegir l’original en castellà
Sus obras le valieron gran reputación, pero le acarrearon también muchas persecuciones. La universidad de París condenó su enseñanza, y la Inquisición dio auto de prisión contra él, obligándole esto á refugiarse en Sicilia, bajo la protección del rey Federico, á fin de no tener que responder de sus doctrinas á los inquisidores.
El 1313, havent-lo enviat el rei de Sicília d'ambaixador a Climent V per tractar de diversos assumptes, va naufragar a la costa de Gènova. Pasqual Just i altres diuen que es va poder retirar el seu cadàver de les onades, portant-lo a enterrar a Gènova, d'on suposa Farello que va ser després traslladat al lloc de Monte Albano, a Sicília.
Llegir l’original en castellà
En 1313, habiéndole enviado el rey de Sicilia de embajador á Clemente V para tratar de varios asuntos, naufragó en la costa de Genova. Pascual Justo y otros dicen que se pudo retirar su cadáver de las olas, llevándolo á enterrar á Genova, de donde supone Farello que fué luego trasladado al lugar de Monte Albano, en Sicilia.
Després de la seva mort, Climent V va posar una encíclica a tots els bisbes, avisant-los de la mort d'Arnald i manant-los buscar sota censura un llibre, que el filòsof havia promès al Papa, titulat De re medica, i que, trobada aquesta obra, fos lliurada a un clergue anomenat Oliver, que tenia pel Summe Pontífex l'encàrrec de recollir-la.
Llegir l’original en castellà
Después de su muerte, Clemente V puso una encíclica á todos los obispos, avisándoles de la muerte de Arnaldo y mandándoles buscar bajo censura un libro, que el filósofo había prometido al Papa, titulado De re medica, y que, hallada esta obra, fuese entregada á un clérigo llamado Oliver, quien tenía por el Sumo Pontífice el encargo de recogerla.
Arnald de Vilanova va escriure moltes obres sobre medicina, filosofia, política, astrologia, etc., i les va escriure amb una enèrgica claredat, com avui, en què tant es blasona de liberalisme i tolerància, no es permetria el mateix a cap autor. Veritat és que Arnald, el savi profund de la seva època, el conseller dels reis, l'inspirador de la doctrina que després havia de popularitzar Ramon Llull, vivia en els florits temps de la nacionalitat catalana; i en aquells temps la glòria de Catalunya estava en proporció a la llibertat que els seus habitants gaudien.
Llegir l’original en castellà
Arnaldo de Vilanova escribió muchas obras sobre medicina, filosofía, política, astrología, etc., y escribiólas con una enérgica claridad, como hoy, en que tanto se blasona de liberalismo y tolerancia, no se permitiría lo propio á ningún autor. Verdad es que Arnaldo, el sabio profundo de su época, el consejero de los reyes, el inspirador de la doctrina que luego había de popularizar Raimundo Lulio, vivía en los floridos tiempos de la nacionalidad catalana; y en aquellos tiempos la gloria de Cataluña estaba en proporción á la libertad que sus habitantes gozaban.
Desconegudes ens són moltes obres d'aquest savi filòsof, que gaudeix de gran reputació, i gran servei prestaria a les lletres la corporació o el particular que disposés una edició d'elles, recollint-les de les diverses biblioteques per on estan escampades.
Llegir l’original en castellà
Desconocidas nos son muchas obras de este sabio filósofo, que goza de gran reputación, y gran servicio prestaría á las letras la corporación ó el particular que dispusiese una edición de ellas, recogiéndolas de las varias bibliotecas por donde están esparcidas.
Fi de l’entrada original