Uneix la plaça del Born amb la de les Olles.
Llegir l’original en castellà
Une la plaza del Born con la de las Ollas.
Antigament s'anomenava de la Formatgeria, per estar-hi el punt especialment assenyalat als qui venien formatges.
Llegir l’original en castellà
Antiguamente se llamaba de la Formatgería, por estar en ella el punto especialmente señalado á los que vendían quesos.
Després va prendre el nom que continua portant, per haver estat ocupada per alguns vidriers que hi van establir les seves botigues i magatzems.
Llegir l’original en castellà
Después tomó el nombre que continúa llevando, por haber sido ocupada por algunos vidrieros que en ella establecieron sus tiendas y almacenes.
A mitjans del segle XV vivia en aquest carrer una dama de singular bellesa, que va donar lloc a un terrible drama i a una sagnant catàstrofe. Ens és desconegut el nom d'aquesta dama. Només sabem que, quan la pesta del 1457, vivia al carrer de què parlem, on va morir el seu marit. Aleshores ella va abandonar la seva casa i la ciutat, i la seva partida va donar lloc al succés que referirem, traient les notes de documents conservats al nostre arxiu municipal.
Llegir l’original en castellà
A mediados del siglo xv vivía en esta calle una dama de singular hermosura, que dio lugar á un terrible drama y á una sangrienta catástrofe. Nos es desconocido el nombre de esa dama. Sólo sabemos que, cuando la peste de 1457, vivía en la calle de que hablamos, donde murió su marido. Entonces ella abandonó su casa y la ciudad, y su partida dio lugar al suceso que vamos á referir, sacando las notas de documentos conservados en nuestro archivo municipal.
A finals del 1457, la pesta s'havia encès d'una manera cruel a Barcelona. La mortalitat era gran; anava en augment cada dia el flagell, i tots fugien de la ciutat apestada, que ben aviat va quedar convertida en un hospital d'infortunis i en un teatre de misèries.
Llegir l’original en castellà
A últimos del 1457, la peste se había encendido de un modo cruel en Barcelona. La mortandad era grande; iba en aumento cada día el azote, y todos huían de la ciudad apestada, que bien pronto quedó convertida en un hospital de infortunios y en un teatro de miserias.
Un dia, el divendres 14 d'octubre, que va ser un dels més crus, un home va penetrar a la capital cap a les deu del matí, i dirigint-se a la Casa de la ciutat i a la cort del veguer, va començar a fer davant d'elles grans crits de «Via fora, sometent!» Els seus crits ressonaven d'una manera lúgubre a la ciutat gairebé deserta.
Llegir l’original en castellà
Cierto día, el viernes 14 de Octubre, que fué uno de los más crudos, un hombre penetró en la capital acosa de las diez de la mañana, y dirigiéndose á la Casa de la ciudad y á la corte del veguer, comenzó á dar ante ellas grandes voces de ¡vía fova, somaten! Sus gritos resonaban de una manera lúgubre en la ciudad casi desierta.
Mai al crit tradicional de via fora havien romàs sords els catalans. Es va formar ben aviat un grup al voltant d'aquell home, i aquest va explicar la causa per què donava semblants veus.
Llegir l’original en castellà
Jamás al grito tradicional de vía f ora habían permanecido sordos los catalanes. Formóse bien pronto un grupo en torno de aquel hombre, y éste explicó la causa por qué daba semejantes voces.
La nit anterior havia penetrat al poble de Caldes de Montbuy el noble D. Pere de Castellvell al capdavant d'una partida, composta de 30 o 40 homes a peu i 10 o 12 cavalls, emportant-se per força una bella dama, jove i vídua, filla del notari del Consell En Bertran Esplugues, i esposa que havia estat de l'honorable ciutadà En Joan Romeu. A la mort del seu marit, que havia estat víctima de la pesta a Barcelona, la dama en qüestió s'havia retirat a la vila de Caldes, fugint del flagell, i també de la persecució del noble Castellvell, que perdudament enamorat d'ella, i esclau d'una passió a prova de rebutjos, buscava ocasions de satisfer el seu criminal amor.
Llegir l’original en castellà
La noche anterior había penetrado en el pueblo de Caldas de Montbuy el noble D. Pedro de Castellvell al frente de una partida, compuesta de 3o ó 40 infantes y 10 ó 12 caballos, llevándose por fuerza á una hermosa dama, joven y viuda, hija del notario del Consejo En Beltrán Esplugas, y esposa que había sido del honorable ciudadano En Juan Romeu. Á la muerte de su marido, que había sido víctima de la peste en Barcelona, la dama en cuestión se había retirado á la villa de Caldas, huyendo del azote, y también de la persecución del noble Castellvell, que perdidamente enamorado de ella, y esclavo de una pasión á prueba de desdenes, buscaba ocasiones de satisfacer su criminal amor.
Tranquil·la es creia la bella vídua a Caldes de Montbuy, quan la nit del dijous 13 d'octubre, amb l'engany de lliurar-li un missatge del seu pare, van poder fer-la sortir de la casa en què s'havia refugiat, caient a les mans del seu perseguidor Castellvell.
Llegir l’original en castellà
Tranquila se creía la hermosa viuda en Caldas de Montbuy, cuando la noche del jueves 13 de Octubre, con el engaño de entregarle un mensaje de su padre, pudieron hacerla salir de la casa en que se había refugiado, cayendo en manos de su perseguidor Castellvell.
En tenir notícia del fet, els consellers van enviar precipitadament un correu perquè s'assabentés de la veritat, i al seu retorn, quan ja no va poder quedar dubte del desafur pel senyor de Castellvell comès, van passar a reunir els individus del Consell de Cent i els prohoms que es trobaven aleshores a Barcelona. En aquesta sessió es va acordar treure la bandera de Santa Eulàlia, cridar a somatent i procedir contra D. Pere de Castellvell, com a culpable d'haver atentat a l'honor d'una dama i haver ultratjat la família d'un ciutadà barceloní.
Llegir l’original en castellà
Al tener noticia del hecho, los concelleres enviaron precipitadamente un correo para que se enterase de la verdad, y á su regreso, cuando ya no pudo quedar duda del desafuero por el señor de Castellvell cometido, pasaron á reunir los individuos del Consejo de Ciento y los prohombres que se hallaban á la sazón en Barcelona. En esta sesión se acordó sacar la bandera de Santa Eulalia, llamar á somatén y proceder contra D. Pedro de Castellvell, como culpable de haber atentado á la honra de una dama y haber ultrajado la familia de un ciudadano barcelonés.
Es van transmetre a l'efecte les oportunes ordres al veguer, que era l'encarregat de la proclamació del sometent, i el diumenge 16 d'octubre es va treure a la finestra de les Cases consistorials la bandera de Santa Eulàlia, amb reduït cerimonial per causa de la pesta, on va estar fins al 22 del mateix mes, dia en què va ser traslladada a la Porta Nova.
Llegir l’original en castellà
Transmitiéronse al efecto las oportunas órdenes al veguer, que era el encargado de la proclamación del somatén, y el domingo 16 de Octubre se sacó ala ventana de las Casas consistoriales la bandera de Santa Eulalia, con reducido ceremonial por causa de la peste, donde estuvo hasta el 22 del mismo mes, en cuyo día fué trasladada á la Puerta Nueva.
El mateix dia o l'endemà va sortir l'host ciutadana amb la bandera i el veguer en direcció a Sant Celoni, on s'havia refugiat el de Castellvell, i va haver-hi necessitat de posar setge al castell en què aquest senyor s'havia fet fort.
Llegir l’original en castellà
El mismo día ó el siguiente salió la hueste ciudadana con la bandera y el veguer en dirección á San Celoni, donde se había refugiado el de Castellvell, y hubo necesidad de poner sitio al castillo en que este señor se había hecho fuerte.
Se li va intimar en nom de la ciutat de Barcelona que lliurés i tornés la bella jove que indignament havia arrencat dels braços de la seva desconsolada família; però amb brio i audàcia dignes de millor causa es va negar a fer-ho Castellvell, manifestant que abans el trobarien mort que no pas el rendirien viu.
Llegir l’original en castellà
Se le intimó en nombre de la ciudad de Barcelona que entregase y devolviese la hermosa joven que indignamente arrebatara de los brazos de su desconsolada familia; pero con brío y audacia dignos de mejor causa se negó á ello Castellvell, manifestando que antes le alcanzarían muerto que lo rendirían vivo.
Ens falten detalls per apreciar el que després d'aquesta resposta va passar. Només hem pogut rastrejar que el de Castellvell es va defensar com un lleó acorralat, al capdavant dels 40 o 50 homes que tenia a les seves ordres immediates, efectuant diverses vigoroses sortides, una de les quals li va haver de ser fatal, ja que va morir en el combat.
Llegir l’original en castellà
Nos faltan detalles para apreciar lo que luego de esta respuesta pasó. Sólo hemos podido rastrear que el de Castellvell se defendió como un león acorralado, al frente de los 40 ó 5o hombres que tenía á sus inmediatas órdenes, efectuando varias vigorosas salidas, una de las cuales hubo de serle fatal, pues que pereció en el combate.
Mort Castellvell, el castell i la bella vídua van caure en poder del sometent barceloní.
Llegir l’original en castellà
Muerto Castellvell, el castillo y la hermosa viuda cayeron en poder del somatén barcelonés.
Segons veiem pels dietaris de l'arxiu municipal, el 3 de novembre ja era de retorn a Barcelona la bandera, amb la qual va arribar també la bella i afligida jove, causa innocent d'aquell tràgic drama.
Llegir l’original en castellà
Según vemos por los dietarios del archivo municipal, el 3 de Noviembre estaba ya de regreso en Barcelona la bandera, con la cual llegó también la bella y lastimada joven, causa inocente de aquel trágico drama.
Per a les altres notícies que podríem donar relatives a aquest assumpte, n'hi haurà prou de copiar, traduint-lo del català al peu de la lletra, el que, amb referència als dos dies després d'haver arribat la bandera, diu el dietari del nostre arxiu municipal:
Llegir l’original en castellà
Para las demás noticias que podríamos dar relativas á este asunto, bastará copiar, traduciéndolo del catalán al pie de la letra, lo que, con referencia á los dos días después de haber llegado la bandera, dice el dietario de nuestro archivo municipal:
«IV de novembre. En dit dia el cos de Castellvell va ser portat de Sant Celoni, mort, en la caixa amb què l'havien enterrat, i el veguer de Barcelona, per al procés del sometent, el va fer desenterrar i exposar fora de la Porta Nova, prop la capella, al mig de la carretera, entre aquesta i la casa dels guardes d'aquesta Porta.
Llegir l’original en castellà
«IV de Noviembre. En dicho día el cuerpo de Castellvell fué traído de San Celoni, muerto, en la caja con que lo habían enterrado, y el veguer de Barcelona, para el proceso del somatén, lo hizo desenterrar y exponer fuera de la Puerta Nueva, cerca la capilla, en medio de la carretera, entre ésta y la casa de los guardas de dicha Puerta.
»V de novembre. En aquest dia, el cos de dit Castellvell, a les quatre de la tarda, va ser sepultat a la Seu.»
Llegir l’original en castellà
»V Noviembre. En este día, el cuerpo de dicho Castellvell, á las cuatro de la tarde, fué sepultado en la Seo.»
Fi de l’entrada original