Va de la Tapineria al de Filateres.
Llegir l’original en castellà
Va de la Tapinería á la de Filateras.
Va tenir primer el nom de Bocarte que, igual que el que després va prendre i encara conserva, és nom particular de família.
Llegir l’original en castellà
Tuvo primero el nombre den Bocarte que, lo propio que el que luego tomó y aún conserva, es nombre particular de familia.
Quant al de Vidal, és nom molt conegut en els annals de la nostra història, singularment en els annals literaris, ja que recorda el de Ramon Vidal de Besalú, a qui s'atribueix la fundació del consistori del Gai Saber a Tolosa, i una obra amb el títol de L'art de trobar, o millor i més pròpiament La dreita manera de trovar.
Llegir l’original en castellà
En cuanto al de Vidal, es nombre muy conocido eii los anales de nuestra historia, singularmente en los anales literarios, pues recuerda el de Ramón Vidal de Besalú, á quien se atribuye la fundación del consistorio de la Gaya ciencia en Tolosa, y una obra con el título de El arte de trovar , ó mejor y más propiamente La dreita manera de trovar.
Els Jocs Florals, que amb tota pompa i solemnitat se celebren avui a Barcelona cada any, reconeixen el seu origen en els que va instituir Vidal de Besalú a Tolosa, si cal donar crèdit a l'infant d'Aragó D. Enric de Villena, qui, en el llibre que va escriure del Gai Saber i va dirigir al marquès de Santillana, diu:
Llegir l’original en castellà
Los Juegos florales, que con toda pompa y solemnidad se celebran hoy en Barcelona cada año, reconocen su origen en los que instituyó Vidal de Beselú en Tolosa, si hay que dar crédito al infante de Aragón D. Enrique de Villena, quien, en el libro que escribió de la Gaya ciencia y dirigió al marqués de Santillana, dice:
«El consistori del Gai Saber es va formar a França, a la ciutat de Tolosa, per Ramon Vidal de Besalú.»
Llegir l’original en castellà
«El consistorio de la Gaya sciencia se formó en Francia, en la cibdat de Tolosa, por Ramón Vidal de Besalú.»
Diguem alguna cosa, si més no molt breument, ja que l'ocasió ens afavoreix, dels Jocs Florals o dels seus orígens almenys.
Llegir l’original en castellà
Digamos algo, siquiera sea muy brevemente, ya que la ocasión nos favorece, de los Juegos florales ó de sus orígenes al menos.
A principis del segle xiv, el 1323, es va formar a Tolosa una associació literària que va prendre el nom de la Gaia companyia dels set trobadors de Tolosa i mantenidors del gay saber. Els membres d'aquesta societat es reunien, ja en un jardí situat al barri dels Agustins, ja en una casa veïna al mateix, a la qual donaven el nom de palau del noble consistori. Al mes de novembre, el dimarts que va seguir a la festa de Tots Sants, van enviar a tots els països de la llengua d'oc una carta en vers obrint un concurs o oposicions de poesia, el premi de la qual havia de ser una violeta d'or fi.
Llegir l’original en castellà
A principios del siglo xiv, en i323, se formó en Tolosa una asociación literaria que tomó el nombre de la Gaya compañía de los siete trovadores de Tolosa y mantenedores del gay saber. Los miembros de esta sociedad se reunían, ya en un jardín situado en el barrio de los Agustinos, ya en una casa vecina al mismo, á la cual daban el nombre de palacio del noble consistorio. En el mes de Noviembre, el martes que siguió á la fiesta de Todos los Santos, enviaron á todos los países de la lengua de oc una carta en verso abriendo un concurso ú oposiciones de poesía, cuyo premio debía ser una violeta de oro fino.
L'1 de Maig de l'any següent, un gran nombre de poetes es va presentar a Tolosa per disputar el premi. Aquell primer dia va ser consagrat per sencer a la lectura de les poesies presentades; el segon dia els trobadors-mantenidors van deliberar, després d'haver sentit la missa, i el tercer dia van pronunciar la seva sentència davant els capítols o magistrats municipals de la ciutat. Mestre Arnau Vidal de Castelnaudary (lloc veí a Tolosa), va obtenir la violeta. Els capítols, admirats del nombre de forasters que aquesta cerimònia havia atret a la ciutat, van decidir que cada any es faria igual festa, costeant el premi amb fons de la ciutat.
Llegir l’original en castellà
El i.° de Mayo del año siguiente, un gran número de poetas se presentó en Tolosa para disputar el premio. Aquel primer día fué consagrado por entero á la lectura de las poesías presentadas; el segundo día los trovadores-mantenedores deliberaron, después de oída la misa, y el tercer día pronunciaron su sentencia ante los capítulos ó magistrados municipales de la ciudad. Maese Arnaldo Vidal de Castelnaudary (lugar vecino á Tolosa), obtuvo la violeta. Los capítulos, admirados del número de forasteros que esta ceremonia había atraído á la ciudad, decidieron que cada año se haría igual fiesta, costeando el premio de fondos de la ciudad.
Els anys següents, els fundadors van prendre la qualificació de mantenidors; van nomenar un canceller i un bedell, i van redactar els seus estatuts. El Consell municipal va votar fons per a nous premis, l'englantina i la calèndula (1356), i va concedir al consistori del gai saber l'autorització de celebrar les seves sessions a la Casa de la ciutat.
Llegir l’original en castellà
Los años siguientes, los fundadores tomaron la calificación de mantenedores; nombraron un canciller y un bedel, y redactaron sus estatutos. El Consejo municipal votó fondos para nuevos premios, la englantina y la caléndula (1356), y acordó el consistorio del gay saber la autorización de celebrar sus sesiones en la Casa de la ciudad.
Tal celebritat va adquirir aleshores aquesta institució, 28o VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Tal celebridad adquirió entonces esta institución, 28o VÍCTOR BALAGUER
que a finals d'aquell mateix segle va ser admesa a Barcelona, sota els auspicis i protecció del comte-rei D. Joan I, aquell a qui les nostres cròniques anomenen l'amant de la gentilesa.
Llegir l’original en castellà
que á fines de aquel mismo siglo fué admitida en Barcelona, bajo los auspicios y protección del conde-rey D. Juan I, aquél á quien nuestras crónicas llaman el amador de la gentileza.
Els certàmens poètics van continuar gairebé sense interrupció a Tolosa durant els segles xiv i xv, i els poetes coronats per la societat del gay saber obtenien els títols de doctors i batxillers. Aquests títols van ser reemplaçats pel de mestre.
Llegir l’original en castellà
Los certámenes poéticos continuaron casi sin interrupción en Tolosa durante los siglos xiv y xv, y los poetas coronados por la sociedad del gay saber obtenían los títulos de doctors y bachilleres. Estos títulos fueron reemplazados con el de maestro.
El 1444 el Parlament va introduir oficialment a Tolosa la llengua francesa, i la major part de les composicions premiades, a partir d'aleshores, van ser compostes en llengua d'oil; però, tanmateix, cada any, fins al 1694, es protestava a Tolosa el primer i tercer dia de maig contra una dominació intel·lectual, que només a penes es suportava.
Llegir l’original en castellà
En 1444 el Parlamento introdujo oficialmente en Tolosa la lengua francesa, y la mayor parte de las composiciones premiadas, á datar de dicha época, fueron compuestas en lengua de oil; pero, sin embargo, cada año, hasta 1694, se protestaba en Tolosa el primero y tercer día de Mayo contra una dominación intelectual, que sólo á duras penas se sufría.
Cap a finals del segle xv, una noble i rica dama, Clemència Isaura, va acabar de consolidar l'obra dels mantenidors, consagrant diverses rendes per sostenir aquesta institució. És tan poc coneguda la història d'aquesta dona cèlebre, que ha donat lloc a les més contradictòries faules. La miren uns com una descendient dels comtes de Tolosa i fundadora dels Jocs Florals; altres neguen rotundament la seva existència. Segons l'opinió del Dr. Noulet, per exemple, el nom de Clemència és un simple vocable sota el qual els trobadors invocaven la Verge Maria, com a patrona dels Jocs Florals.
Llegir l’original en castellà
Hacia fines del siglo xv, una noble y rica dama, Clemencia Isaura, acabó de consolidar la obra de los mantenedores, consagrando varias rentas para sostener esta institución. Es tan poco conocida la historia de esta mujer célebre, que ha dado lugar á las más contradictorias fábulas. La miran unos como una descendiente de los condes de Tolosa y fundadora de los Juegos florales; otros niegan rotundamente su existencia. Según la opinión del Dr. Noulet, por ejemplo, el nombre de Clemencia es un simple vocablo bajo el cual los trovadores invocaban á la Virgen María, como patrona de los Juegos florales.
Tanmateix, sembla provat per documents autèntics que la dama Clemència era filla de L. Albaron de Laudun, senyor de Montfriu, Montfaucon, Lers, Meynes i Rochefort.
Llegir l’original en castellà
Sin embargo, parece probado por documentos auténticos que la dama Clemencia era hija de L. Albaron de Laudun, señor de Montfriu, Montfaucon, Lers, Meynes y Rochefort.
Durant el segle xvi, la societat dels Jocs Florals va continuar distribuint els seus premis, excepte en els anys assenyalats per calamitats públiques. Durant al- ELS CARRERS DE BARCELONA 28 I
Llegir l’original en castellà
Durante el siglo xvi, la sociedad de los Juegos florales continuó distribuyendo sus premios, excepto en los años señalados por calamidades públicas. Durante al- LAS CALLES DE BARCELONA 28 I
gun temps els premis eren donats a l'església, on tenia lloc la festa. El 1694 fou erigida en acadèmia, però conservà les seves antigues usances i antics records. Les rendes que llegà Clemència Isaura contribueixen encara avui mateix a les despeses de la cerimònia anual.
Llegir l’original en castellà
gún tiempo los premios eran dados en la iglesia, donde tenia lugar la fiesta. En 1694 ^^^ erigida en academia, pero conservó sus antiguas usanzas y antiguos recuerdos. Las rentas que legó Clemencia Isaura contribuyen aun hoy mismo á los gastos de la ceremonia anual.
Després d'haver suspès les seves sessions des del 1790 al 1806, va tornar a reprendre-les en aquest últim any i no s'han tornat a interrompre fins ara.
Llegir l’original en castellà
Después de haber suspendido sus sesiones desde 1790 á 1806, volvió á reanudarlas en este último año y no se han vuelto á interrumpir hasta el día.
El nombre de mantenidors, fixat a 36 primerament, és de 40 després d'un edicte donat el 1725.
Llegir l’original en castellà
El número de mantenedores , fijado á 36 primeramente, es de 40 después de un edicto dado en 1725.
L'acadèmia dóna el títol de mestres en Jocs Florals als concursants que han obtingut tres premis de prosa o vers. Els mestres tenen seient reservat en les grans cerimònies, al costat dels mantenidors.
Llegir l’original en castellà
La academia da el título de maestros en Juegos florales á los concurrentes que han obtenido tres premios de prosa ó verso. Los maestros tienen asiento reservado en las grandes ceremonias, al lado de los mantenedores.
Cada any ofereix l'acadèmia set flors: l'Amarant, la Violeta, la Calèndula, la. Prímula, el Lliri, el Clavell i l'Englantina.
Llegir l’original en castellà
Cada año ofrece la academia siete flores: el Amaranto, la Violeta, la Caléndula, la. Prinmla, el Lirio, el Clavel y la Englantina.
L'Amarant d'or val 400 francs, i a aquesta flor només tenen opció les odes.
Llegir l’original en castellà
El Amaranto de oro vale 400 francos, y á esta flor sólo tienen opción las odas.
La Violeta de plata val 250 francs, i està destinada a una composició que no excedeixi de 200 o 300 versos, a una epístola o a un discurs en vers.
Llegir l’original en castellà
La Violeta de plata vale 25o francos, y está destinada á una composición que no exceda de 200 ó 3oo versos, á una epístola ó á un discurso en verso.
La Calèndula de plata val 200 francs. És el premi de l'ègloga o de l'idil·li, de l'elegia i de la balada.
Llegir l’original en castellà
La Caléndida de plata vale 200 francos. Es el premio de la égloga ó del idilio, de la elegía y de la balada.
La Prímula de plata val 100 francs. És el premi de la faula o de l'apòleg.
Llegir l’original en castellà
La Prímula de plata vale 100 francos. Es el premio de la fábula ó del apólogo.
El Lliri de plata, que val 600 francs, està destinat a un sonet en honor de la Verge o a un himne al mateix assumpte.
Llegir l’original en castellà
El Lirio de plata, que vale 600 francos, está destinado á un soneto en honor de la Virgen ó á un himno al mismo asunto.
L'Englantina d'or, que val 450 francs, és el premi d'un discurs en prosa sobre l'assumpte donat per endavant per l'Acadèmia.
Llegir l’original en castellà
La Englantina de oro, que vale 450 francos, es el premio de un discurso en prosa sobre el asunto dado de antemano por la Academia.
La distribució dels premis té lloc cada any el 3 de Maig al gran saló anomenat dels Il·lustres de Tolosa, perquè a les seves parets hi ha els bustos i re-trats dels homes cèlebres nascuts a la ciutat.
Llegir l’original en castellà
La distribución de los premios tiene lugar cada año el 3 de Mayo en el gran salón llamado de los Ilustres de Tolosa, porque en sus paredes están los bustos y retratos de los hombres célebres nacidos en la ciudad.
La sessió comença amb l'elogi de Clemència Isaura.
Llegir l’original en castellà
La sesión comienza por el elogio de Clemencia Isaura.
Tot seguit el secretari dóna compte del resultat del concurs.
Llegir l’original en castellà
En seguida el secretario da cuenta del resultado del concurso.
Una diputació de mantenidors es dirigeix processionalment a l'església de la Daurada, on hi ha el sepulcre de Clemència Isaura. Des de primera hora del matí del dia de la festa s'hi han dipositat les flors. El rector de la parròquia les beneeix i les lliura als comissionats de l'acadèmia, que retornen al Capitoli (així s'anomena la Casa de la ciutat), passant pel carrer que es denomina de Clemència Isaura.
Llegir l’original en castellà
Una diputación de mantenedores se dirige procesionalmente á la iglesia de la Dorada, donde está el sepulcro de Clemencia Isaura. Desde por la mañana del día de la fiesta han sido depositadas allí las flores. El cura de la parroquia las bendice y las entrega á los comisionados de la academia, que regresan al Capitolio (así se llama la Casa de la ciudad), pasando por la calle que se denomina de Clemencia Isaura.
Arribats al Capitoli, continua la sessió: es proclamen els vencedors; se'ls convida a llegir les seves obres, i la sessió acaba amb la indicació dels premis i assumpte del discurs per a l'any següent.
Llegir l’original en castellà
Llegados al Capitolio, continúa la sesión: se proclama á los vencedores; se les invita á leer sus obras, y la sesión termina por la indicación de los premios y asunto del discurso para el año siguiente.
Hem cregut oportú donar aquestes lleugeres notícies dels Jocs Florals que se celebren cada any a Tolosa, i ben bé podríem aquí donar-ne algunes sobre els de Barcelona; però guardem això per a un altre lloc i ocasió més propícia.
Llegir l’original en castellà
Hemos creído oportuno dar estas ligeras noticias de los Juegos florales que se celebran todos los años en Tolosa, y bien podríamos aquí dar algunas sobre los de Barcelona; pero guardamos esto para otro lugar y ocasión más propicia.
Fi de l’entrada original