Està a la Rambla de Caputxins i condueix al carrer del marquès de Barberà.
Llegir l’original en castellà
Está en la Rambla de Capuchinos y conduce á la calle del marqués de Barbará.
És un carrer modern, que es va obrir fa només alguns anys, derrocant per a això el convent de monges penedides, que amb el seu edifici i horts ocupava gran part del terreny en què avui està l'emplaçament del carrer. Avui és un dels més concorreguts de la ciutat i una de les principals vies que desemboquen a la Rambla. Amb la seva obertura es va prestar un gran servei a tots els barris veïns al de Barberà i es va embellir molt la població.
Llegir l’original en castellà
Es una calle moderna, que se abrió hace sólo algunos años, derribando para ello el convento de monjas arrepentidas, que con su edificio y huertos ocupaba gran parte del terreno en que hoy está el emplazamiento de la calle. Hoy es una de las más concurridas de la ciudad y una de las principales vías que desembocan en la Rambla. Con su abertura se prestó un gran servicio á todos los barrios vecinos á la de Barbará y se hermoseó mucho la población.
Rarament ens haurà succeït el passar per aquest carrer sense recordar-nos del sagnant episodi que en ell va tenir lloc fa pocs anys, a la porta de la casa que hi ha al costat de l'anomenada Font seca.
Llegir l’original en castellà
Rara vez nos habrá sucedido el pasar por esta calle sin acordarnos del sangriento episodio que en ella tuvo lugar hace pocos años, á la puerta de la casa que hay junto á la llamada Font seca.
Vivia en aquella casa una família ben coneguda en els cercles i societat de Barcelona, per pertànyer a l'aristocràcia tant el marit com la muller. Un dia aquesta, que tenia una bonica i simpàtica figura, baixava l'escala de casa seva, adornada amb totes les seves gales, per anar al teatre, quan es va presentar a la seva vista un militar de superior graduació que, segons es va dir després, havia tingut relacions amb ella o la perseguia amb el seu amor. Poques paraules degueren passar, sens dubte, entre la dama i l'oficial, ja que als pocs moments de la seva trobada, el militar la tendia morta als seus peus d'una punyalada.
Llegir l’original en castellà
Vivía en aquella casa una familia bien conocida en los círculos y sociedad de Barcelona, por pertenecer á la aristocracia tanto el marido como la esposa. Un día ésta, que tenía una hermosa y simpática figura, bajaba la escalera de su casa, adornada con todas sus galas, para ir al teatro, cuando se presentó á su vista un militar de superior graduación que, según se dijo después, había tenido relaciones con ella ó la perseguía con su amor. Pocas palabras hubieron de mediar, sin duda, entre la dama y el oficial, pues que á los breves momentos de su encuentro, el militar la tendía cadáver á sus plantas de una puñalada.
L'oficial va ser pres i condemnat a mort; però al estar en capella per ser conduït l'endemà al suplici, va trobar la manera de proporcionar-se un verí. Quan el van anar a buscar per portar-lo al patíbul, el van trobar mort. Tanmateix, mort i tot, el van conduir al lloc del seu suplici, i la immensa multitud que s'havia agrupat a l'esplanada va poder presenciar l'horrible espectacle de donar garrot a un cadàver.
Llegir l’original en castellà
El oficial fué preso y condenado á muerte; pero al estar en capilla para ser conducido al día siguiente al suplicio, tuvo medio de proporcionarse un veneno. Cuando le fueron á buscar para llevarle al patíbulo, le hallaron muerto. vSin embargo, muerto y todo, lo condujeron al lugar de su suplicio, y la inmensa muchedumbre que se había agrupado en la explanada pudo presenciar el horrible espectáculo de dar garrote á un cadáver.
Podríem allargar-nos més sobre aquest drama, que va cridar molt l'atenció de Barcelona en aquells moments; però no ens sembla prudent ni delicat. Prou al nostre objecte consignar el fet, sense entrar en detalls, ja que aquestes línies podrien renovar les ferides, que encara no deuen estar cicatritzades, obertes en el cor de famílies respectables sota molts conceptes.
Llegir l’original en castellà
Pudiéramos extendernos más sobre este drama, que llamó mucho la atención de Barcelona en aquellos momentos; pero no nos parece prudente ni delicado. Basta á nuestro objeto consignar el hecho, sin entrar en detalles, ya que estas líneas podrían renovar las heridas, que aún no deben estar cicatrizadas, abiertas en el corazón de familias respetables bajo muchos conceptos.
Fi de l’entrada original