Tornar a l'atles

Teatro (plaza del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 212–225

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És la que es troba a la Rambla, davant del teatre anomenat Principal o de Santa Creu, entre el tros de la ELS CARRERS DE BARCELONA 2I3

Llegir l’original en castellà

Es la que se halla en la Rambla, frente al teatro llamado Principal ó de Santa Cruz, entre el trozo de la LAS CALLES DE BARCELONA 2I3

Rambla dit de Santa Mònica i el de Caputxins o del

Llegir l’original en castellà

Rambla dicho de Santa Móiüca y el de Capuchinos ó del

Centre.

Llegir l’original en castellà

Centro.

Hi surten els carrers d'Escudellers, Ginjol i Tren-

Llegir l’original en castellà

Salen á ella las calles de Esciidillevs, Ginjol y Tren-

taclaiis.

Llegir l’original en castellà

taclaiis.

Segons notícies que hem pogut adquirir, per eixamplar aquesta plaça es va destruir un carrer que es deia de la Muralla Vella, i abans s'havia denominat del Joch de la Rutila. Formaven part d'aquest carrer, quan encara estava dempeus, el mur antic de la ciutat i la línia de cases que es veu avui a la plaça, des de la cantonada del carrer d'Escudillers, darrere la font, fins a la de Ginjol.

Llegir l’original en castellà

Según noticias que hemos podido adquirir, para ensanchar esta plaza se destruyó una calle que se llamaba de la Muralla Vieja, y antes se había denominado del Joch de la Rutila. Formaban parte de esta calle, cuando todavía estaba en pie, el muro antiguo de la ciudad y la línea de casas que se ve hoy en la plaza, desde la esquina de la calle de Escudillers, detrás de la fuente, hasta la de Ginjol.

També en construir-se les cases d'aquesta plaça, immediates a l'altra cantonada del carrer d'Escudillers, va desaparèixer un altre carrer denominat del Laurel.

Llegir l’original en castellà

También al construirse las casas de esta plaza, inmediatas á la otra esquina de la calle de Escudillers, desapareció otra calle denominada del Laurel.

El que hi ha de notable en aquesta plaça és el teatre, del qual ens ocuparem, encara que no amb tot el deteniment i els detalls que haguéssim volgut i pensàvem fer en començar aquesta obra.

Llegir l’original en castellà

Lo notable que hay en esta plaza es el teatro, de que vamos á ocuparnos, aunque no con toda la detención y detalles que hubiéramos querido y pensábamos hacer al comenzar esta obra.

Aquest teatre deu el seu origen al privilegi que el 1579 va concedir Felip II a l'Hospital general de Barcelona per fer funcions de música i declamació, amb el dret de concedir permís, mitjançant alguna retribució, a les companyies o persones que el sol·licitessin per executar aquella classe de funcions.

Llegir l’original en castellà

Debe este teatro su origen al privilegio que en 1579 concedió Felipe II al Hospital general de Barcelona para dar funciones de música y declamación, con el derecho de conceder permiso, mediante alguna retribución, á las compañías ó personas que la solicitasen para ejecutar aquella clase de funciones.

Segons les dades que hem pogut proporcionar-nos, el primer teatre que aleshores es va edificar al lloc on s'aixeca l'actual, era de fusta, i en ell van començar immediatament les representacions dramàtiques.

Llegir l’original en castellà

Según los datos que hemos podido proporcionarnos, el primer teatro que entonces se edificó en el sitio donde se levanta el actual, era de madera, y en él comenzaron inmediatamente las representaciones dramáticas.

Hem trobat que l'any 1591 el bisbe de Barcelona, D. Juan Dimas Loris, va manar publicar un edicte contra les farses i comèdies que en aquest teatre es representaven, particularment contra aquelles peces dramàtiques que recordaven fets i passatges de la Sa- 214 VÍCTOR BALAGUEK

Llegir l’original en castellà

Hemos hallado que en el año iSgi el obispo de Barcelona, D. Juan Dimas Loris, mandó publicar un edicto contra las farsas y comedias que en este teatro se representaban, particularmente contra aquellas piezas dramáticas que recordaban hechos y pasajes de la Sa- 214 VÍCTOR BALAGUEK

Sagrada Escriptura i vides de sants. Així deia aquest edicte, que per casualitat vam tenir ocasió de veure no fa molt de temps, en el seu article segon:

Llegir l’original en castellà

grada Escritura y vidas de santos. Asi decía este edicto, que por casualidad tuvimos ocasión de ver no hace mucho tiempo, en su artículo segundo:

«ítem, diem i manam a tots i qualssevol representants o farsants, així homes com dones, tant dels qui de present es troben en la present ciutat i diòcesi, com als qui per ventura hi arribaran, que sota pena de deu lliures moneda barcelonesa, per cada un i cadascuna vegada que faran el contrari, no gaudeixin ni presumeixin, en cap temps, dies ni llocs de la present ciutat i diòcesi, representar farses, comèdies o representacions de la Sagrada Escriptura, vides de Sants ni Santes, o altres vulgarment dites al

Llegir l’original en castellà

«ítem, diem y nianam d tota y qitalsevol representants c ó farcistaSf axi hoinens com donas, iant deis qtii de pvesent se trohan en la pvesent ciittat y diócesi, com ais qui per ventura arribaran en ella, que sost pena de den lliiires moneda barcelonesa, per cada hu y qiiiscuna vegada que jaran lo contrari, no gozen ni presnmescan, en ningún lemps, dies ni llochs de la pvesent cintat y diócesi, repvesentav favsas, comedias e ó vepvesentacions de la Sagvada Scriptura, vidas de Sants ni Santas, ó altres vidgarment ditas al

DIVÍ.»

Llegir l’original en castellà

DIVINO.»

De res van haver de servir sens dubte els edictes del bisbe, ja que sembla que les farses i comèdies sobre assumptes religiosos van prosseguir representant-se cada vegada amb més boga, motiu pel qual el referit prelat va tornar a publicar un altre edicte el 1597, sense que pel que sembla se'n fes més cas que del primer.

Llegir l’original en castellà

De nada hubieron de servir sin duda los edictos del obispo, pues parece que las farsas y comedias sobre asuntos religiosos prosiguieron representándose cada vez con más boga, motivo por el cual el referido prelado volvió á publicar otro edicto en 1597, sin que al parecer se hiciese de él más caso que del primero.

En aquest mateix any de 1597 trobem en un dietari que els consellers van manar enderrocar el teatre de fusta que, sense el seu beneplàcit, els canonges administradors de l'Hospital tenien, d'acord amb els còmics, a la casa i hort davant la porta dels Ollers (Escudillers).

Llegir l’original en castellà

En este mismo año de iSgy hallamos en un dietario que los concelleres mandaron derribar el teatro de madera que, sin su beneplácito, los canónigos administradores del Hospital tenían, de acuerdo con los cómicos, en la casa y huerto frente á la puerta deis Ollers (Escudillers).

Tanmateix, no degueren trigar a arreglar-se els canonges amb els consellers, ja que consta que precisament el mateix any de 1597 l'Hospital va manar construir un grandiós teatre de pedra, per reemplaçar el demolit de fusta, començant a usar del privilegi que el rei Felip li havia concedit, no sense que els consellers intentessin disputar-li'l més endavant.

Llegir l’original en castellà

Sin embargo, no debieron tardar en arreglarse los canónigos con los concelleres, pues consta que precisamente en el mismo año de 1697 mandó construir el Hospital un grandioso teatro de piedra, para reemplazar el demolido de madera, principiando á usar del privilegio que el rey Felipe le concediera, no sin que los concelleres intentaran disputárselo más adelante.

L'edifici aixecat va durar molt poc, ja que, a causa, sens dubte, de la seva mala construcció, va amenaçar ben aviat ruïna i fins i tot va arribar a caure, manant aleshores el Hospital edificar-ne un altre de nou i millor. Així consta en l'obra que el 1618 va publicar a Barcelona el doctor en ambdós drets D. Fructuós Bisbe i Vidal amb el títol de Tractat de les comèdies, en el qual es declaren si són lícites, i si parlant en tot rigor serà pecat mortal el representar-les, el veure-les i el consentir-les. Efectivament, es llegeix en aquesta obra, pàg. 99, que l'Hospital «havia tingut cabal, no només per edificar un teatre tan costós com va fer a la Rambla, però encara per tornar-lo a edificar segona vegada, per haver-se'n caigut en acabar-se d'edificar la primera.»

Llegir l’original en castellà

El edificio levantado duró muy poco, pues, debido sin duda á su mala construcción, amenazó bien pronto ruina y hasta llegó á caerse, mandando entonces el Hospital edificar otro nuevo y mejor. Así consta en la obra que en 1618 publicó en Barcelona el doctor en ambos derechos D. Fructuoso Bisbe y Vidal con el título de Tratado de las comedias, en el cual se declaran si son licitas, y si hablando en lodo rigor será pecado mortal el representarlas, el verlas y el consentirlas . Efectivamente, se lee en esta obra, pág. 99, que el Hospital «había tenido caudal, no sólo para edificar un teatro tan costoso como hizo en la Rambla, pero aun para volverlo á edificar segunda vez, por haberse caído en acabándose de edificar la primera, »

Entre altres curiositats dignes de ser apuntades, que relativament a aquest teatre hem trobat registrant papers i llibres, és una d'elles la que pels anys 1670 hi havia a Barcelona una companyia de còmics que cridava molt l'atenció i atreia gran concurs, distingint-se singularment l'actriu Damiana López.- Havia vingut aquesta a Barcelona amb la companyia del seu germà Adrià López. Es conta que era una noia gallarda, notable actriu i digna de memòria per les seves habilitats còmiques. Feia amb gran aplaudiment les primeres dames, i amb tant de fervor els autos sacramentals, que això li va inspirar la idea de retirar-se del teatre, vivint després a Barcelona, no només virtuosa, sinó evangèlicament, sense reservar cosa alguna d'un dia per a un altre sinó el seu sosteniment, ni per al de la seva germana Beatriu López, ni per al d'una esclava, que no volia separar-se d'ella encara que li donava llibertat. «Tenia una cunyada, diu un cronista seu, el marit de la qual obtenia a la cort cert càrrec molt visible, i aquesta li enviava alguns ajuts; i quan va morir li va deixar 500 ducats amb ordre que li'ls anés subministrant el llicenciat Penñarroya, perquè temien que, segons era la seva caritat, ella els donaria d'una vegada als pobres.»

Llegir l’original en castellà

Entre otras curiosidades dignas de apuntarse, que relativamente á este teatro hemos hallado registrando papeles y libros, es una de ellas la de que por los años 1670 había en Barcelona una compañía de cómicos que Ihimaba mucho la atención y atraía gran concurso, distinguiéndose singularmente la actriz Damiana López.- Había venido ésta á Barcelona con la compañía de su hermano Adrián López. Cuéntase que era arrogante moza, notable actriz y digna de memoria por sus habilidades cómicas. Hacía con gran aplauso las primeras damas, y con tanto fervor los autos sacramentales, que esto le inspiró la idea de retirarse del teatro, viviendo luego en Barcelona, no sólo virtuosa, sino evangélicamente, sin reservar cosa alguna de un día para otro sino su sustento, ni para el de su hermana Beatriz López, ni para el de una esclava, que no quería separarse de ella aunque le daba libertad. «Tenía una cuñada, dice un cronista suyo, cuyo marido obtenía^en la corte cierto empleo muy visible, y ésta le enviaba algunos socorros; y cuando murió le dejó 5oo ducados con orden de que se los fuese suministrando el licenciado Penñarroya, porque temían que, según era su caridad, ella los daría de una vez á los pobres.»

Heus aquí una altra dada curiosa:

Llegir l’original en castellà

He aquí otro dato curioso:

216 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

2l6 VÍCTOR BAr.AGUEK

El 19 de Juliol de 1685, amb motiu de representar-se al teatre una comèdia que tenia per títol El golf de les sirenes, hi va haver un altercat entre els consellers i els jutges de l'Audiència, a causa d'haver-se fet servir per a les tramoies de la representació dels llocs que uns i altres acostumaven a ocupar en les funcions. En un dietari català, que existeix a l'arxiu de Moner de Fonz, altres vegades citat, es conta el fet en els termes següents:

Llegir l’original en castellà

El 19 de Julio de i685, con motivo de representarse en el teatro una comedia que tenía por título El golfo de las sirenas, hubo un altercado entre los concelleres y los jueces de la Audiencia, á causa de haberse echado mano para las tramoyas de la representación de los sitios que unos y otros acostumbraban ocupar en las funciones. En un dietario catalán, que existe en el archivo de Moner de Fonz, otras veces citado, se cuenta el hecho en los siguientes términos:

))El dia 19 de juliol de 1685 els comediants van representar una comèdia que era el títol d'ella El golf de les SIRENES; i per ocasió de les tramoies que s'havien de fer en ella van ocupar la llotja dels senyors jutges de la reial Audiència i dels senyors consellers, i aquests senyors jutges es van fer fer un catafalç a manera de corredor que tenia tot el davant de les llotges que estan a l'entrant del corral; i havent-lo fet fer sens consentiment de la ciutat, i havent pres el lloc que dita ciutat havia de veure dita comèdia, sobre això es va tenir alguna discussió entre la ciutat i dits senyors del consell, i s'ajusta que es partís el lloc fent una escala a cada cap per pujar-hi, i els senyors del consell van donar la mà dreta a la ciutat.))

Llegir l’original en castellà

))Lo dia 19 de Jidiol de 1685 los comediants representaren una comedia qne era lo tiiol de ella Lo golfo de las siRENES; y per ocasió de las troniayas que se hablan de fer en ella ocuparen la camarilla deis senyors jutges de la real Audiencia y deis senyors conceller s, y diis senyors jutges se feren fer tm . catafalch a modo de corredor que tenia tot lo enfront de las camarillas qne están al entrant del corral; y habentlo fet fer sens consentiment de la cintat, y habent pres lo puesto que dita ciutat había de veurer dita comedia, acerca de assó se tingué alguna dissensió entre la ciutat y dits senyors del concell, y se ajusta qnes partís lo puesto fent una escala a cada cap per pujarhí, y los senyors del concell donaren la ma dreta d la ciutat.))

El rei Felip V, per cèdula real de 19 de Setembre de 1725, va manar que no es permetessin les comèdies públiques en aquesta ciutat sinó de la manera que s'expressa en dita cèdula, per la qual cosa es prevenia:

Llegir l’original en castellà

El rey FeHpe V, por cédula real de 19 de Setiembre de 1725, mandó que no se permitiesen las comedias pú- ])licas en esta ciudad sino del modo que se expresa en dicha cédula, por lo cual se prevenía:

(' 1.° Que les comèdies fossin vistes, llegides, examinades i aprovades primer per l'ordinari, perquè així s'evitin i no es representin les que tinguessin alguna cosa contrària a la decència i modèstia cristiana. ^

Llegir l’original en castellà

(' I .° Que las comedias fuesen primero vistas, leídas, examinadas y aprobadas por el ordinario, para que así se eviten y no se representen las que tuvieren alguna cosa contraria á la decencia y modestia cristiana. ^

»2.' Que es prengui notícia individual de l'autor i representants que porta amb si, així homes com dones, amb tota distinció.

Llegir l’original en castellà

»2/' Que se tome noticia individual del autor y representantes que lleva consigo, así hombres como mujeres, con toda distinción.

»3." Que en el concurs se separin les dones dels homes, de manera que, fins i tot per entrar i sortir de la ELS CARRERS DE BARCELONA 217

Llegir l’original en castellà

»3." Que en el concurso separen de las mujeres los hombres, de forma que, aun para entrar y salir de la Í,AS CALLES DE BARCELONA 217

casa de comèdies, no entrin ni surtin els homes per la porta per on entren i surten les dones.

Llegir l’original en castellà

casa de comedias, no entren ni salgan los hombres por la puerta por donde entran y salen las mujeres.

))4." Que els comediants pugin i baixin al tablat per part excusada, per evitar turbació i guardar decència; i on els farsants són, no entri dona ni home, sinó els de la farsa, i estaran lliures per als seus vestuaris i tramoies, etc.

Llegir l’original en castellà

))4." Que los comediantes suban y bajen al tablado por parte excusada, para evitar turbación y guardar decencia; y donde los farsantes están, no entre mujer ni hombre, sino los de la farsa, y estarán libres para sus vestuarios y tramoyas, etc.

))5/^ Que pel cercle del tablat es posi una post, perquè no es registrin entrades, sortides, ni peus de les comedianes.

Llegir l’original en castellà

))5/^ Que por el cerco del tablado se ponga una tabla, para que no se registren entradas, salidas, ni pies de las comediantas.

))6." Que el primer banc del concurs es posi una vara retirat del tablat.

Llegir l’original en castellà

))6." Que el primer banco del concurso se ponga una vara retirado del tablado.

))jy Que no entrin dones a vendre fruita, ni aigua, ni altres gèneres a la casa de comèdies, sinó que això es faci per algun home modest i des de dalt del tablat, com en l'antic, o per alguns mossos de molt curta edat.

Llegir l’original en castellà

))jy Que no entren mujeres á vender fruta, ni agua, ni otros géneros en la casa de comedias, sino que esto se haga por algún hombre modesto y desde encima del tablado, como en lo antiguo, ó por algunos muchachos de muy corta edad.

))8." Que a l'autor de les comèdies se li faci saber per la justícia no permeti que entrin homes al vestuari, de qualsevol estat i condició que siguin.

Llegir l’original en castellà

))8." Que al autor de las comedias se le haga saber por la justicia no permita que entren hombres en el vestuario, de cualquier estado y condición que sean.

wg." Se li previngui a l'alcalde que els dies que assisteix al pati de les dones, no dugui amb ell més acompanyament que el d'un escrivà i dos porters; i cap altre hi entri amb ell, de qualsevol condició que sigui.

Llegir l’original en castellà

wg." Se le prevenga al alcalde que los días que asiste al patio de las mujeres, no lleve consigo más acompañamiento que el de un escribano y dos porteros; y ningún otro entre con él, de cualquiera condición que sea.

))io. Que a ningú se li permeti parar-se ni acostar-se a les portes per on entren i surten les dones.

Llegir l’original en castellà

))io. Que á ninguno se le permita pararse ni llegarse á las puertas por donde entran y salen las mujeres.

»ii. Que a l'hivern la comèdia es comenci a dos quarts de tres de la tarda i a l'estiu a les quatre.

Llegir l’original en castellà

»ii. Que en el invierno la comedia se comienze á las dos y media de la tarde y en el verano á las cuatro.

12. Que els balls i sainets que es representin o cantin siguin honestos, i que això es vigili molt.

Llegir l’original en castellà

»I2. Que los bailes y saínetes que se representen ó canten sean honestos, y esto se cele mucho.

13. Que si calgués que la dona representés paper d'home, surti amb basquina que cobreixi fins a la sabata o l'empenya del peu.

Llegir l’original en castellà

))i3. Que si fuere preciso que la mujer represente papel de hombre, salga con basquina que cubra hasta el zapato ó empeine del pie.

» 14. Que no es permetin homes i dones junts als aposents, encara que siguin propis.»

Llegir l’original en castellà

» 14. Que no se permitan hombres y mujeres juntos en los aposentos, aunque sean propios.»

2l8 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

2l8 VÍCTOR BALAGUER

L'any 1750 es va cantar per primera vegada l'òpera italiana en aquest teatre; però aquest gènere de composicions no era desconegut dels barcelonins, ja que trobem que, a principis del segle, per solemnitzar les noces de Carles d'Àustria, l'arxiduc, amb Cristina de Brunswich, proclamats reis pels catalans, la ciutat els va obsequiar amb una funció d'òpera que es va executar al saló de la casa Llotja. Tanmateix, pel que fa al teatre, sembla que no hi va haver òpera fins a l'any 1750, i una de les primeres companyies que va tenir Barcelona es componia dels següents artistes, amb els següents sous:

Llegir l’original en castellà

En el año 1700 se cantó por primera vez la ópera italiana en este teatro; pero dicho género de composiciones no era desconocido de los barceloneses, pues hallamos que, á principios del siglo, para solemnizar las bodas de Carlos de Austria, el archiduque, con Cristina de Brunswich, proclamados reyes por los catalanes, la ciudad les obsequió con una función de ópera que se ejecutó en el salón de la casa Lonja. Sin embargo, lo que es en el teatro parece que no hubo ópera hasta dicho año de 1750, y una de las primeras compañías que tuvo Barcelona se componía de los siguientes artistas, con los sueldos siguientes:

Antonio Tossi, que guanyava 280 duros per temporada; Ángel Baldi, 207; Mariana i Teresa Tomba, 875; Jaime Panatti, 800; Adrianna i el seu germà, 700; Gaspar Angelini, 190; Rosa Testa, 350; M. Cochi, 250, i N. Antonucchi, 540; el total dels quals ascendia a 4.192 duros.

Llegir l’original en castellà

Antonio Tossi, que ganaba 280 duros por temporada; Ángel Baldi, 207; Mariana y Teresa Tomba, Sy5; Jaime Panatti, 800; Adriannay su hermano, 700; Gas par Angelini, igo; Rosa Testa, 35o; M. Cochi, 25o, y N. Antonucchi, 540; cuyo total ascendía á 4.192 duros.

En dit any es van representar amb predilecció les òperes següents: L'amor constant, Les dues comtesses. El desertor francès, El comte de bon humor. El matrimoni per engany. La princesa fingida, El retorn d'un calandrí.

Llegir l’original en castellà

En dicho año se representaron con predilección las óperas siguientes: El amor constante, Las dos condesas. El desertor francés, El conde de buen humor. El matrimonio por engaño. La princesa fingida, El retorno de un calandrino.

Sembla que hi havia tornat a haver disputes entre els consellers i l'Administració de l'Hospital, relativament al privilegi concedit per Felip II, i per sentència de 25 de Gener de 1771 el Consell de Castella va confirmar a l'Hospital dit privilegi.

Llegir l’original en castellà

Parece que habían vuelto á mediar contestaciones entre los concelleres y la Administración del Hospital, relativamente al privilegio concedido por Felipe II, y por sentencia de 25 de Enero de 177 1 el Consejo de Castilla confirmó al Hospital dicho privilegio.

El 1787 aquest teatre va patir un horrorós incendi que el va reduir a cendres; però trobem que immediatament l'Hospital va donar ordre de construir-ne un altre de més grandiós al mateix lloc, el qual ja va poder obrir-se al públic en el decurs de l'any següent, 1788. Es va invertir en la seva reconstrucció la suma d'un milió de rals, i el 4 de novembre, dia del sant del monarca regnant, es va executar la ELS CARRERS DE BARCELONA 2ig

Llegir l’original en castellà

En 1787 sufrió este teatro un horroroso incendio que lo redujo á cenizas; pero hallamos que inmediatamente dio orden el Hospital para construir otro más grandioso en el mismo sitio, el cual pudo ya abrirse al público por todo el año siguiente de 1788. Invirtióse en su reconstrucción la suma de un millón de reales, y el 4 de Noviembre, días del monarca reinante, se ejecutó la LAS CALLES DE BARCELONA 2ig

primera funció amb tota la magnificència que permetia el gust de l'època.

Llegir l’original en castellà

primera función con toda la magnificencia que permitía el gusto de la época.

Bastús ens dóna les notícies següents relatives al nostre teatre:

Llegir l’original en castellà

Bastús nos da las siguientes noticias relativas á nuestro teatro:

«Segons es llegeix al Viatge entretingut de l'hàbil i enginyós còmic o representant Agustí de Rojas, el primer que a Espanya va posar cartells — manuscrits se suposa — per anunciar les comèdies i els altres espectacles teatrals i l'hora de la seva representació, va ser el famós actor Cosme de Oviedo, natural de Granada, com vam tenir ocasió de recordar-ho al Curs de declamació I.

Llegir l’original en castellà

«Según se lee en el Viaje entretenido del hábil é ingenioso cómico ó representante Agustín de Rojas, el primero que en España puso carteles — manuscritos se supone —para anunciar las comedias y demás espectáculos teatrales y la hora de su representación, fué el famoso actor Cosme de Oviedo, natural de Granada, como tuvimos ocasión de recordarlo en el Curso de declamación I.

»El teatre principal de Barcelona va començar el primer l'any 1827 a posar diàriament impresos els cartells i els noms o títols de les comèdies, òperes, balls i sainets que s'havien d'executar a la tarda o nit del mateix dia.

Llegir l’original en castellà

»E1 teatro principal de Barcelona principió el primero en el año de 1827 ^ poner diariamente impresos los carteles y los nombres ó títulos de las comedias, óperas, bailes y saínetes que habían de ejecutarse en la tarde ó noche del mismo día.

I) Fins aleshores només estava impresa l'orla del cartell i certes clàusules generals; però manuscrits els títols de les peces que havien de representar-se, igual que l'hora en què començaria la funció.

Llegir l’original en castellà

I) Hasta entonces sólo estaba impresa la orla del cartel y ciertas cláusulas generales; pero manuscritos los títulos de las piezas que habían de representarse, lo mismo que la hora en que principiaría la función.

»D'avisos que tenim a la vista de finals del segle passat — dijous 18 de juliol de 1793, — resulten dues coses notables. Primera, que la funció al teatre de Barcelona començava molt d'hora: a les cinc de la tarda les comèdies i a les sis les òperes, al juliol. I segona, que s'anunciava tots els dies el producte de l'entrada del dia anterior.

Llegir l’original en castellà

»De avisos que tenemos á la vista de últimos del siglo pasado — ^jueves 18 de Julio de lygS, — resultan dos cosas notables. Primera, que la función en el teatro de Barcelona principiaba muy temprano: á las cinco de la tarde las comedias y á las seis las óperas, en Julio. Y segunda, que se anunciaba todos los días el producto de la entrada del día anterior.

))L'esmentat anunci exposa que l'entrada del 17 de juliol de 1793 va ser de 614 reals, que a la veritat sembla molt mesquina; sent així que l'anunci no ho era, com jutjaran els seus lectors. Diu així:

Llegir l’original en castellà

))E1 citado anuncio expone que la entrada del 17 de Julio de 1793 fué de 614 reales, que á la verdad parece muy mezquina; siendo así que el anuncio no lo era, como van á juzgar sus lectores. Dice así:

«Teatre. Avui a les cinc es representarà per la com-

Llegir l’original en castellà

«Teatro. Hoy á las cinco se representará por la com-

1 Tercera edició. Mañero, editor: Barcelona, 1855.

Llegir l’original en castellà

1 Tercera edición. Mañero, editor: Barcelona, 1855.

companyia espanyola la comèdia intitulada Contra la major maldat el triomf de la innocència, La perla d'Anglaterra i Pelegrina Doctora, amb el corresponent teatre, sainet i tonadilla, i la ballarina nova en lloc de la «anglesa, amb el seu company, ballarà el bolero, donant-hi fi.

Llegir l’original en castellà

wpañía española la comedia intitulada Contra la mayor nmaldad el triunfo de la inocencia, La perla de Inglatenrra y Peregrina Doctora, con el correspondiente teatro, wsainete y tonadilla, y la bailarina nueva en lugar de la «inglesa, con su compañero, bailará el bolero, dándo- »la fin.

))L'entrada d'ahir va ser de 614 reals de billó.» La façana del teatre era d'arquitectura pobra, i el 1847 va quedar conclosa la que avui té, començada dos anys abans.

Llegir l’original en castellà

))La entrada de ayer fué de 614 reales vellón.» La fachada del teatro era de arquitectura pobre, y en 1847 quedó concluida la que hoy tiene, comenzada dos años antes.

Al cos central hi ha tres portes que condueixen al vestíbul, i entre els arcs d'aquestes portes es veuen els retrats de Máiquez, Prieto, Malibrán, García i Caillón. Al replà del primer pis hi ha altres busts col·locats damunt de columnes truncades, i són els de Lope de Vega, Calderón, García (el rector de Vallfogona) i Requeno.

Llegir l’original en castellà

En el cuerpo central hay tres puertas que conducen al vestibulo, y entre los arcos de estas puertas se ven los retratos de Máiquez, Prieto, Malibrán, García y Caillón. En la meseta del primer piso hay otros bustos colocados encima de columnas truncadas, y son los de Lope de Vega, Calderón, García (el rector de Vallfogona) y Requeno.

El vestíbul és de forma octogonal, i hi desemboquen per dos punts diferents l'escala principal de les llotges i el corredor del pis baix. L'interior forma una corba perfecta, cosa que facilita que tots els espectadors puguin gaudir de la funció. Té quatre pisos: el primer i el segon es componen únicament de llotges; el tercer té llunetes a la primera fila i bancs correguts a les dues restants, i al quart, anomenat vulgarment la cazuela, només hi ha bancs. Hi ha a més un amfiteatre al pis principal. Al pati hi ha 17 files de butaques, 4 de llunetes, i llotges als costats. Caben en aquest teatre de 1.500 a 2.000 persones. Al segon pis hi ha el saló de descans, amb grans finestrals a la Rambla. La seva forma és octògona, com la del vestíbul, sobre el qual està situat, i l'il·lumina una gran aranya. La porta de la dreta comunica amb l'Administració, i la de l'esquerra amb els salons de l'elegant Casino barceloní.

Llegir l’original en castellà

El vestíbulo es de forma octogonal, y en él desembocan por dos distintos puntos la escalera principal de los palcos y el corredor del piso bajo. El interior forma una curva perfecta, lo que facilita que todos los espectadores puedan disfrutar de la función. Tiene cuatro pisos: el primero y el segundo se componen únicamente de palcos; el tercero tiene lunetas en la primera fila y bancos corridos en las dos restantes, y en el cuarto, llamado vulgarmente la cazuela, sólo hay bancos. Hay además un anfiteatro en el piso principal. En el patio hay 17 filas de sillones, 4 de lunetas, y palcos en los costados. Caben en este teatro de i.5oo á 2.000 personas. En el segundo piso está el salón de descanso, con grandes ventanales á la Rambla. Su forma es octógona, como la del vestíbulo, sobre el cual está situado, y lo ilumina una gran araña. La puerta de la derecha comunica con la Administración, y la de la izquierda con los salones del elegante Casino barcelonés.

Quan en els nostres temps es va obrir el Gran Teatre del Liceu, del qual hem parlat en fer-ho de la plaça de la Boqueria, aquest que ens ocupem ara va prendre el nom de Principal per raó de la seva antiguitat. Alguns l'anomenen de Santa Creu per ser propietat de l'Hospital.

Llegir l’original en castellà

Cuando en nuestros tiempos se abrió el Gran Teatro del Liceo, de que hemos hablado al hacerlo de la plaza de la Boqucría f éste de que nos ocupamos ahora tomó el nombre de Principal por razón de su antigüedad. Algunos lo llaman de Santa Cruz por ser propiedad del Hospital.

Durant l'any actual, 1866, l'Administració de l'Hospital, que va a càrrec de dos regidors delegats del Municipi i dos més del Capítol eclesiàstic, ha restaurat tot l'interior del teatre, fent-hi importants millores, que han costat uns 15.000 duros.

Llegir l’original en castellà

Durante el año actual, iS66, la Administración del Hospital, que corre á cargo de dos concejales delegados del Municipio y otros dos del Cabildo eclesiástico, ha restaurado todo el interior del teatro, haciendo en él importantes mejoras, que han costado unos i5.ooo duros.

La sala d'espectacles, que, com queda dit, és bastant capaç i adequada per la seva traça perquè els espectadors puguin veure bé des de qualsevol punt, era, tanmateix, molt baixa de sostre, i desproporcionada l'elevació de l'embocadura de l'escenari; cosa que unit al vetust de l'ornamentació i de les localitats i a l'escassetat de l'enllumenat, donava al conjunt un aspecte mesquí i poc simètric, a part de ser incòmoda i insalubre la permanència per moltes hores en dita sala, sobretot en dies de gran concurrència, a causa d'estar molt ofegada i mancar de suficient ventilació.

Llegir l’original en castellà

La sala de espectáculos, que, como queda dicho, es bastante capaz y acomodada por su traza para que los espectadores puedan ver bien desde cualquier punto, era, sin embargo, muy baja de techo, y desproporcionada la elevación de la embocadura del escenario; lo que unido á lo vetusto de la ornamentación y de las localidades y á la escasez del alumbrado, daba al conjunto un aspecto mezquino y poco simétrico, aparte de ser incómoda y malsana la permanencia por muchas horas en dicha sala, sobre todo en días de gran concurrencia, á causa de estar muy ahogada y carecer de suficiente ventilación.

No només s'han corregit tots aquests defectes, sinó que s'han introduït altres reformes, que col·loquen aquest teatre a l'alçada dels millor muntats d'Europa.

Llegir l’original en castellà

No sólo se han corregido todos estos defectos, sino que se han introducido otras reformas, que colocan este teatro á la altura de los mejor montados de Europa.

El sostre de la sala s'ha aixecat cosa d'un metre i mig, rebaixant al mateix temps més d'un metre l'embocadura de l'escenari, amb la qual cosa, guanyant en comoditat les localitats del quart pis, resulta molt més proporcionat i esvelt el conjunt, i la sala mateixa sembla més gran que abans. S'ha eixamplat uns 40 centímetres la galeria correguda o amfiteatre del primer pis, i s'ha rebaixat considerablement el 222 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

El techo de la sala se ha levantado cosa de metro y medio, rebajando al mismo tiempo más de un metro la embocadura del escenario, con lo que, ganando en comodidad las localidades del cuarto piso, resulta mucho jnás proporcionado y esbelto el conjunto, y la sala misma parece más grande que antes. Se ha ensanchado unos 40 centímetros la galería corrida ó anfiteatro del primer piso, y se ha rebajado considerablemente el 222 VICTOK liAf.AGUEK

paviment de la platea, posant-hi a sobre un entarimat de fusta, amb la qual cosa el local ha adquirit millors condicions acústiques. S'ha suprimit l'antiga aranya o llum, substituint-la per elegants canelobres daurats, que entre tots compten 170 cremadors de gas, el doble de llums dels que abans componien l'enllumenat. S'han fet nous tots els seients, augmentant el nombre de localitats de pagament, i reemplaçant les velles i dures butaques per còmodes butaques, folrades de vellut carmesí, cadascuna de les quals ha costat 150 rals. S'ha decorat de nou tot l'àmbit interior: els ampits de llotges i galeries de blanc or, per l'adornista català Sr. Pozo, i el fons d'aquelles de color carmesí, empaperant-se a més els corredors alts i revocant els del pis baix. Completen la part d'ornamentació un nou teló de boca i les pintures del sostre, que són obres ambdues executades a Madrid pel pintor Sr. Ferri. Tota la resta ha estat treballada a Barcelona i per artistes o industrials catalans.

Llegir l’original en castellà

pavimento de la platea, poniendo encima un entarimado de madera, con lo que el local ha adquirido mejores condiciones acústicas. Se ha suprimido la antigua araña ó lucerna, sustituyéndola por elegantes candelabros dorados, que entre todos cuentan 170 mecheros de gas, doble número de luces de las que antes componían el alumbrado. Se han hecho nuevos todos los asientos, aumentando el número de localidades de pago, y reemplazando las viejas y duras butacas por cómodos sillones, forrados de velludo carmesí, cada uno de los cuales ha costado i5o reales. Se ha decorado de nuevo todo el ámbito interior: los antepechos de palcos y galerías de blanco oro, por el adornista catalán Sr. Pozo, y el fondo de aquéllos de color carmesí, empapelándose además los corredores altos y revocando los del piso bajo. Completan la parte de ornamentación un nuevo telón de boca y las pinturas del techo, que son obras ambas ejecutadas en Madrid por el pintor Sr. Ferri. Todo lo demás ha sido trabajado en Barcelona y por artistas ó industriales catalanes.

A part de les millores indicades, cal fer especial menció de les que es refereixen a la neteja i ventilació, dutes a terme amb coneixement dels principis físics i higiènics: amb subjecció a aquests principis s'han construït de nou els lavabos que serveixen per al públic, i altres dins molt curiosos, amb taulells de marbre, per als actors, dotant-los tots amb quatre plomes d'aigua més de les que abans tenien, i donant-los respiradors per a l'absorció contínua, per mitjà del corrent d'aire, dels gasos mefítics i mals olors; cosa que és molt útil sempre, però més convenient en aquest teatre, que per falta d'espai té molt estrets els corredors, i això era causa que abans hi hagués en ells una pudor insufrible.

Llegir l’original en castellà

Aparte de las mejoras indicadas, hay que hacer especial mención de las que se refieren al aseo y ventilación, llevadas á cabo con conocimiento de los principios físicos é higiénicos: con sujeción á estos principios se han construido de nuevo los excusados que sirven para el público, y otros dentro muy curiosos, con tableros de mármol, para los acto;-es, dotándolos todos con cuatro plumas de agua más de la que antes tenían, y dándoles respiraderos para la absorción continua, por medio de la corriente del aire, de los gases mefíticos y malos olores; lo cual es muy útil siempre, pero más conveniente en este teatro, que por falta de espacio tiene muy estrechos los corredores, y esto era causa de que antes hubiese en ellos un hedor insufrible.

No era menys perjudicial la falta de ventilació, que en les nits de gran afluència feia elevar-se la temperatura als pisos alts a 27 graus, no podent renovar-se l'aire més que per uns finestrals estrets oberts al sostre, o bé pel costat que dóna al carrer de l'Arc del Teatre, rebent-lo fred directament en sortir als corredors. Tals condicions no podien menys de ser altament nocives per a la salut; però fins ara s'havia topat, per remeiar-les, amb la dificultat del poc espai i de trobar-se el teatre en gran part envoltat d'altres edificis contigus. Tanmateix, s'ha aconseguit donar-li suficient ventilació, permetent la circulació i renovació constant de l'aire, i mantenint a la sala una temperatura relativament baixa i igual, fins i tot en temps de calor.

Llegir l’original en castellà

No era menos perjudicial la falta de ventilación, que en las noches de gran lleno hacía elevarse la temperatura en los pisos altos á 27 grados, no pudiendo renovarse el aire más que por unos ventanales angostos abiertos en el techo, 6 bien por el lado que da á la calle del Arco del Teatro, recibiéndolo frío directamente al salir á los corredores. Tales condiciones no podían menos de ser altamente nocivas para la salud; pero hasta ahora se había tropezado, para remediarlas, con la dificultad del poco espacio y de hallarse el teatro en gran parte rodeado de otros edificios contiguos. Sin embargo, se ha conseguido darle suficiente ventilación, permitiendo la circulación y renovación constante del aire, y manteniendo en la sala una temperatura relativamente baja- é igual, aun en tiempo de calor.

Aquesta important millora, com algunes altres, es deu a la iniciativa i direcció del zelós regidor Don Joan Jaumandreu, al càrrec del qual han estat, com a administrador delegat de l'Ajuntament, les noves obres executades.

Llegir l’original en castellà

Esta importante mejora, como algunas otras, se debe á la iniciativa y dirección del celoso concejal Don Juan Jaumandreu, á cuyo cargo han estado, como administrador delegado del Ayuntamiento, las nuevas obras ejecutadas.

És enginyós el mitjà proposat per aquest senyor i realitzat segons les seves instruccions, encara que no es pugui dir que sigui invenció seva. L'aparell ventilador és una xemeneia de fusta, de molts metres d'altura, que surt a la teulada de l'edifici, i acaba en una montera de ferro amb obertures girades cap avall per evitar que hi penetrin les pluges. Aquesta xemeneia és a la gran golfa que serveix de taller per a la pintura de telons, i cau justament sobre el rosetó calat que hi ha al centre del sostre de la sala d'espectacles, d'on abans penjava el llum. Com que el ventilador s'ha d'adaptar al rosetó, estant fix, necessàriament havia d'inutilitzar el taller, ocupant el seu centre. Per evitar-ho, s'ha ideat el següent: La caixa de fusta de la xemeneia queda bastant alta perquè es pugui treballar desembarassadament al taller, i té-adherida una gran màniga de lona, amb bastidors o marcs de fusta, que es plega cap amunt com un fuell, per mitjà d'un manubri i d'un senzill mecanisme. De dia roman la màniga suspesa; de nit o durant les funcions, es baixa i s'adapta, a terra, al voltant del rosetó.

Llegir l’original en castellà

Es ingenioso el medio propuesto por dicho señor y realizado según sus instrucciones, aunque no pueda decirse que sea invención suya. El aparato ventilador es una chimenea de madera, de muchos metros de altura, que sale al tejado del edificio, y termina en una montera de hierro con aberturas vueltas hacia abajo para evitar que penetren las lluvias. Esta chimenea está en el desván grande que sirve de taller para la pintura de telones, y cae justamente sobre el rosetón calado que hay en el centró del techo de la sala de espectáculos, de donde antes colgaba la lucerna. Como el ventilador ha de adaptarse al rosetón, estando fijo, necesariamente había de inutilizar el taller, ocupando su centro. Para evitarlo, se ha ideado lo siguiente: La caja de madera de la chimenea queda bastante alta para que se pueda trabajar desembarazadamente en el taller, y tiene adherida una gran manga de lona, con bastidores ó marcos de madera, que se plega hacia arriba como un fuelle, por medio de un manubrio y de un sencillo mecanismo. De día permanece la manga suspendida; de noche ó durante las funciones, se baja y se adapta, en el suelo, alrededor del rosetón.

La manera com funciona és coneguda a les fàbriques i als vaixells, on s'usen mànigues de ventilació. L'aire enrarit per la calor de les persones i de les llums i viciat per la respiració pesa menys que l'aire fred i pur; naturalment ascendeix, i trobant obert el conducte del ventilador, s'hi precipita, i s'escapa amb tanta més força com més afavoreix la corrent la longitud del mateix conducte. Mentrestant s'opera un buit a la sala, i ve immediatament a omplir-lo l'aire exterior, penetrant per l'escenari i per tots els intersticis de les portes de la platea, llotges i corredors; però d'una manera gradual i insensible.

Llegir l’original en castellà

La manera como funciona es conocida en las fábricas y en los buques, donde se usan mangas de ventilación. El aire enrarecido por el calor de las personas y de las luces y viciado por la respiración pesa menos que el aire frío y puro; naturalmente asciende, y encontrando abierto el conducto del ventilador, se precipita por él, y se escapa con tanta más fuerza cuanto más favorece la corriente la longitud del mismo conducto. Entre tanto se opera un vacío en la sala, y viene inmediatamente á llenarlo el aire exterior, penetrando por el escenario y por todos los intersticios de las puertas de la platea, palcos y corredores; pero de un modo gradual é insensible.

Després de col·locat el ventilador central, per via d'assaig, i no sense haver hagut de vèncer dificultats que sempre oposa l'esperit de rutina, s'han posat vuit més petits al voltant del sostre: quatre al fons de la cazuela, al davant de l'escenari, i quatre més als costats. L'efecte seria complet i podria graduar-se a voluntat, si als soterranis es col·loquessin uns tubs amb sortida al carrer, i a l'entarimat de la sala unes vàlvules disposades de manera que poguessin tancar-se completament quan convingués.

Llegir l’original en castellà

Después de colocado el ventilador central, por vía de ensayo, y no sin 'haber tenido que vencer dificultades que siempre opone el espíritu de rutina, se han puesto otros ocho más pequeños alrededor del techo: cuatro en el fondo de la cazuela, en frente del escenario, y otros cuatro en los costados. El efecto sería completo y podría graduarse á voluntad, si en los sótanos se colocasen unos tubos con salida á la calle, y en el entarimado de la sala unas válvulas dispuestas de manera que pudieran cerrarse completamente cuando conviniese.

Amb el sol aparell del centre, es va observar que la calor, al quart pis, descendia de 27 a 21 graus: avui, amb els altres ventiladors, la temperatura és menor i més agradable en aquelles altures, que en la platea i en les llotges principals.

Llegir l’original en castellà

Con el solo aparato del centro, se observó que el calor, en el cuarto piso, descendía de 27 á 21 grados: hoy, con los demás ventiladores, la temperatura es menor y más agradable en aquellas alturas, que en la platea y en los palcos principales.

Fi de l’entrada original