Uneix el de Corretjer amb el d'Assahonadors.
Llegir l’original en castellà
Une la de Correijer con la de Assahonadors.
Tres noms ha tingut aquest carrer, i els tres de família catalana, recordant potser a propietaris en ella.
Llegir l’original en castellà
Tres nombres ha tenido esta calle, y los tres de familia catalana, recordando quizá á propietarios en ella.
Primerament es va dir d'en Llobet, després d'en Corretger i per fi d'en Taxer,
Llegir l’original en castellà
Primeramente se llamó den Llobet, después den Co^ rretjer y por fin den Taxcr,
En la història de les lletres catalanes figuren alguns Llobet.
Llegir l’original en castellà
En la historia de las letras catalanas figuran algunos Llobet.
Al segle xi vivia ja un Llobet o Lupetus, natural de Barcelona, varó molt docte i eminent, principalment en matemàtiques i astrologia. Se sap que va tenir estretes relacions i íntima amistat amb aquell cèlebre Gerbert, que després va ser Papa amb el nom de Silvestre II. Només es té notícia d'una de les seves obres, que és un llibre d'astrologia que de l'àrab va traduir al llatí per a estudi del seu amic el summe pontífex Gerbert.
Llegir l’original en castellà
En el siglo xi vivía ya un Llobet ó Lupetus, natural de Barcelona, varón muy docto y eminente, principalmente en matemáticas y astrología. Se sabe que tuvo estrechas relaciones é íntima amistad con aquel célebre Gerberto, que después fué Papa con el nombre de Silvestre II. Sólo se tiene noticia de una de sus obras, que es un libro de astrología que del árabe tradujo al latín para estudio de su amigo el sumo pontífice Gerberto.
Bernat Josep Llobet era un notari de Castelló d'Empúries, home molt versat en la història catalana, que va escriure i publicar un Epitome de la casa de Cardona amb la genealogia i descendència d'aquesta casa.
Llegir l’original en castellà
Bernardo José Llobet era un notario de Castellón de Ampurias, hombre muy versado en la historia catalana, que escribió y publicó un Epitome de la casa de Cardona con la genealogía y descendencia de esta casa.
Es té notícia també d'un Francesc Llobet Mas i Navarro, que va ser prior de Meià i després abat de Gerri. Se li va atribuir un volum de poesies que va quedar manuscrit i s'ha perdut, i algunes altres obres.
Llegir l’original en castellà
Se tiene noticia también de un Francisco Llobet Mas y Navarro, que fué prior de Meya y después abad de Gerri. Se le atribuyó un volumen de poesías que quedó manuscrito y se ha perdido, y algunas otras obras.
Hi va haver així mateix un altre Lubetus o Lupetus, Joan Llobet, natural de Barcelona, ardent i entusiasta propagador de la doctrina de Ramon Llull. Va morir a Mallorca el 1460, i sobre el seu sepulcre es van posar els següents versos:
Llegir l’original en castellà
Hubo asimismo otro Lubetus ó Lupetus, Juan Llobet, natural de Barcelona, ardiente y entusiasta propagador de la doctrina de Raimundo Lulio. Murió en Mallorca en 1460, y sobre su sepulcro se pusieron los siguientes versos:
Terrea Joaunis tenet hic lapis ossa Liibeti Arte mira Liillii nodosa enigmata solvit Hac eadem inonstrante polo Christumque Deumque Aique docens liberam conceptam crimine Aíaírem Luit ad extremum solvens quodcumqiie tribiitum
Llegir l’original en castellà
Terrea Joaunis tenet hic lapis ossa Liibeti Arte mira Liillii nodosa enigmata solvit Hac eadem inonstrante polo Christumque Deumque Aique docens liberam conceptam crimine Aíaírem Luit ad extremum solvens quodcumqiie tribiitum
Quem nos, o Siiperi! et janí coelestibus iillis
Llegir l’original en castellà
Quem nos, o Siiperi! et janí coelestibus iillis
Debentem simiis tiianí jam sancta precamiir O Pater omnipotens ciim sanctis vivat amene.
Llegir l’original en castellà
Debentem simiis tiianí jam sancta precamiir O Pater omnipotens ciim sanctis vivat amene.
De Llobet i Vallosera, contemporani nostre, gran erudit i escriptor conegut, ja hem parlat en un altre lloc d'aquesta mateixa obra.
Llegir l’original en castellà
De Llobet y Vallosera, contemporáneo nuestro, gran erudito y escritor conocido, hemos hablado ya en otro lugar de esta misma obra.
Fi de l’entrada original