Tornar a l'atles

Tapinería (calle de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 205–206

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Comença a la de Ripoll i va a desembocar a la plaça de l'Àngel.

Llegir l’original en castellà

Comienza en la de Ripoll y va á desembocar en la plaza del Ángel.

Antigament es deia de la Xapineria o de la Chapinería, i tant el nom que porta com el que portava recorda l'ofici dels que generalment l'habitaven, a saber, tapiners o chapiners i sabaters. Les veus catalanes xapí i tapi equivalen a les castellanes chapín i tapín, i, per consegüent, Xapineria i Tapineria corresponen a chapinería i tapinería, o sigui l'ofici de chapinero i el lloc o botiga on es fabriquen i venen chapins.

Llegir l’original en castellà

Antiguamente se llamaba de la Xapineria ó de la Chapinería, y tanto el nombre que lleva como el que llevaba recuerda el oficio de los que generalmente la habitaban, á saber, tapineros ó chapineros y zapateros. Las voces catalanas xapí y tapi equivalen á las castellanas chapín y tapín, y, por consiguiente, Xapineria y Tapinería corresponden á chapinería y tapinería, ó sea el oficio de chapinero y el sitio ó tienda donde se fabrican y venden chapines.

Els xapins eren un calçat propi de senyores de distinció, amb tres o quatre soles de suro, i servien per a resguardar-se de la humitat i fer més gran l'estatura de les dones, segons es veu en el tractat Contra la demasía de vestir y calzar, escrit pel primer arquebisbe de Granada, Hernando de Talavera. Sembla que algunes eren tan extremades en usar soles de suro, que, com diu un autor coetani, en portaven tretze per dotzena.

Llegir l’original en castellà

Los chapines eran unos calzados propios de señoras de distinción, con tres ó cuatro suelas de corcho, y servían para resguardarse de la humedad y hacer mayor la estatura de las mujeres, según se ve en el tratado Contra la demasía de vestir y calzar, escrito por el primer arzobispo de Granada, Hernando de Talavera. Parece que algunas eran tan extremadas en usar suelas de corcho, que, como dice un autor coetáneo, llevaban fr¿- ce por docena.

El costum exigia a Espanya que les donzelles portessin sabatilles o calçat lleuger i baix, no posant-se xapins fins al dia de casar-se. D'aquí va venir el proverbi passar de sabatilles a xapins, és a dir, passar de donzella o soltera a casada.

Llegir l’original en castellà

La costumbre exigía en España que las doncellas llevasen zapatillas ó calzado ligero y bajo, no poniéndose chapines hasta el día de casarse. De aquí vino el proverbio pasar de zapatillas d chapines, es decir, pasar de doncella ó soltera á casada.

En aquest carrer es veu encara conservat el frontis d'una de les portes de l'antic palau major dels comtes de Barcelona. Aquesta porta, que, com hem dit en un altre lloc, era la que donava sortida als espaiosos jardins del palau, està convertida avui en sabateria.

Llegir l’original en castellà

En esta calle se ve aún conservado el frontis de una de las puertas del antiguo palacio mayor de los condes de Barcelona. Esta puerta, que, como hemos dicho en otro lugar, era la que daba salida á los espaciosos jardines del palacio, está convertida hoy en zapatería.

Fi de l’entrada original