Tornar a l'atles

Seca (calle de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 144–149

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

La seva entrada és pel carrer de les Mosques i la seva sortida per la de la Civera.

Llegir l’original en castellà

Su entrada está por la calle de las Moscas y su salida por la de la Civera.

. Seca, que sona igual en castellà, significa la casa destinada públicament per fondre, fabricar i encunyar la moneda. Segons sembla, la paraula Seca o Ceca és àrab, significant en aquell idioma casa de moneda.

Llegir l’original en castellà

. Seca, que lo mismo suena en castellano, significa la casa destinada públicamente para fundir, fabricar y acuñar la moneda. Segúu parece, la palabra Seca ó Ceca es árabe, significando en aquel idioma casa de moneda.

A Barcelona existeix des de remots segles.

Llegir l’original en castellà

En Barcelona existe desde remotos siglos.

Seria cosa curiosa per cert fer la història d'aquesta casa i de les vicissituds de la moneda a Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Sería cosa curiosa por cierto hacer la historia de esta casa y de las vicisitudes de la moneda en Barcelona.

Pel que pugui servir a alguns estudis d'aquesta classe, heus aquí unes notes curioses que en un altre temps vam extreure dels papers que es conserven a l'arxiu municipal i guardàvem entre els nostres manuscrits:

Llegir l’original en castellà

Por lo que pueda servir á algunos estudios de esta clase, he aquí unas notas curiosas que en otro tiempo extractamos de los papeles que se conservan en el archivo municipal y guardábamos entre nuestros manuscritos:

«Al Consell de Cent celebrat el 28 de març de 1703 es va donar compte d'haver rebut un bitllet del virrei comte de Palma, en el qual manifestava estar esperant dins de pocs dies, per compte de la hisenda reial, la quantitat de 200.000 rals de vuit, i admetent que com que convenia al servei reial que aquesta partida no sortís del Principat i fos convertida en reialets, invitava la ciutat a comprar aquells, segons s'havia fet en altres ocasions. El Consell va nomenar una Junta a la qual va sotmetre aquest assumpte perquè donés el seu dictamen, i el 31 del mateix mes i any, sentit el parer ELS CARRERS DE BARCELONA I45

Llegir l’original en castellà

«En Consejo de Ciento celebrado el 28 de Marzo de 1703 se dio cuenta de haberse recibido un billete del virrey conde de Palma, en el cual manifestaba estar esperando dentro de breves días, por cuenta de la real Hacienda, la cantidad de 200.000 reales de á ocho, y admitiendo que como convenía al real servicio que esta partida no saliera del Principado y fuese convertida en realillos, invitaba á la ciudad á comprar aquéllos, según se había hecho en otras ocasiones. El Consejo nombró una Junta á la cual sometió este asunto para que diese su dictamen, y en 3i del mismo mes y año, oído el parecer LAS CALLES DE BARCELONA I45

de la Junta nomenada, va determinar enviar una ambaixada al senyor comte de Palma, representant-li la impossibilitat en què es trobava la ciutat i la seva manca de mitjans per poder comprar, com hagués desitjat, la indicada suma de 200.000 rals.

Llegir l’original en castellà

de la Junta nombrada, determinó enviar una embajada al señor conde de Palma, representándole la imposibilidad en que se hallaba la ciudad y su falta de medios para poder comprar, como hubiera deseado, la indicada suma de 200.000 reales.

— »El dia 8 d'abril de 1708 el virrei comte de Palma va enviar a buscar el conseller quart, i li va manifestar que tenia en el seu poder 70.000 unces de plata per beneficiar en pro del servei reial, per la qual cosa estimaria la ciutat que la prengués: li va contestar el conseller que era impossible, i aleshores el comte de Palma va dir que si la ciutat no podia comprar dita partida de plata, seria precís passar a fabricar amb ella reials de dos per tal que no sortís dita plata del Principat. El conseller quart va reunir l'endemà 9 d'abril el Consell de Cent perquè deliberés sobre l'ocorregut, i el Consell va decidir que passés una Comissió del seu si a dir i a representar al capità general el viu sentiment que tenia aquesta ciutat en no poder condescendir a la seva demanda, per manca de mitjans, com tampoc en permetre que es passés a fabricar reials de dos, ja per considerar que era en descrèdit de S. M., com també en perjudici dels seus fidels vassalls.

Llegir l’original en castellà

— »E1 día 8 de Abril de 1708 el virrey conde de Palma envió á buscar al conceller cuarto, y le manifestó que tenía en su poder 70.000 onzas de plata para beneficiar en pro del real servicio, por lo que estimaría á la ciudad que la tomase: contestóle el conceller que era imposible, y entonces el conde de Palma dijo que si la ciudad no podía comprar dicha partida de plata, sería preciso pasar á fabricar con ella reales de á dos á fin de que no saliese dicha plata del Principado. El conceller cuarto reunió al día siguiente 9 de Abril el Consejo de Ciento para que deliberase sobre lo ocurrido, y el Consejo decidió que pasara una Comisión de su seno á decir y á representar al capitán general el vivo sentimiento que tenía esta ciudad en no poder condescender á su demanda, por falta de medios, como ni tampoco en permitir que se pasara á fabricar reales de á dos, ya por considerar que era en descrédito de S. M., como también en perjuicio de sus fieles vasallos.

— »El 27 d'abril de 1705 el Consell de Cent, d'acord amb el capità general D. Francisco de Velasco i a instàncies d'aquest va decidir nomenar una Junta perquè proposés els mitjans que s'havien de prendre a fi d'impedir l'abús que es feia retallant els reials de vuit, deixant-ne alguns reduïts gairebé a reials de quatre.

Llegir l’original en castellà

— »E1 27 de Abril de 1705 el Consejo de Ciento, de acuerdo con el capitán general D. Francisco de Velascoy á instancias de éste decidió nombrar una Junta para que propusiese los medios que debían tomarse á fin de impedir el abuso que se hacía recortando los reales de á ocho, dejando á algunos reducidos casi á reales de á cuatro.

— »Consta en dietari de l'any 1705 que el 17 de juliol va passar el síndic a veure S. E. el capità general, manifestant-li com havia observat la ciutat que en els reialets que s'acabaven de fabricar a la seca de Barcelona s'havia gravat el nom del rei dient Fe- TOMO xxn 10 lipe V, cosa no acostumada, ja que en la Corona d'Aragó era només Felip IV, i així havia de dir. En conseqüència, la ciutat demanava que es tornessin a encunyar dits reialets, posant en la llegenda o bé Felip IV o bé Felip, sense expressar quart ni cinquè. El capità general es va excusar dient que no li era possible, a causa que devia efectuar immediatament alguns pagaments amb dita moneda. — El 19 d'aquest mes, segons també consta en dietari, el síndic va tornar al palau de S. E. per parlar-li del mateix assumpte.

Llegir l’original en castellà

— » Consta en dietario del año 1705 que el 17 de Julio pasó el síndico á ver á S. E. el capitán general, manifestándole cómo había observado la ciudad que en los realitos que se acababan de fabricar en la Seca de Barcelona se había grabado el nombre del rey diciendo Fe- TOMO xxn 10 lipe V, cosa no acostumbrada, pues que en la Corona de Aragón era sólo Felipe IV, y así había de decir. En su consecuencia, la ciudad pedía que se volviesen á acuñar dichos realitos, poniendo en la leyenda ó bien Felipe IV ó bien Felipe, sin expresar cuarto ni quinto. El capitán general se excusó diciendo que no le era posible, á causa de que debía efectuar inmediatamente al- ■ gunos pagos con dicha moneda. — En 19 de dicho mes, según también consta en dietario, el síndico volvió al palacio de S. E. para hablarle del mismo asunto.

— »En dietari de 1706, i en la pàgina corresponent al dia 26 de novembre, consta una exposició (assenyalada amb el núm. 77) elevada a S. M. D. Carles III d'Àustria per la ciutat, demanant-li que li permetés fabricar monedes.

Llegir l’original en castellà

— »En dietario de 1706, y en la página correspondiente al día 26 de Noviembre, consta una exposición (señalada con el núm. 77) elevada á S. M. D. Carlos III de Austria por la ciudad, pidiéndole la permita fabricar monedas.

— ))El Consell de Cent va decidir el 13 de febrer de 1706, segons es desprèn de l'acta de la sessió d'aquell dia, fabricar reialets de plata fins a la quantitat de 300.000 lliures.

Llegir l’original en castellà

— ))E1 Consejo de Ciento decidió en i3 de Febrero de 1706, según se desprende del acta de la sesión de aquel día, fabricar realitos de plata hasta la cantidad de 300.000 libras.

— ))En sessió celebrada pel Consell de Cent el 5 de juny de 1706, es va llegir una disposició presa per S. M., qui, en virtut de tenir a les seves arques una gran porció de plata, havia manat fabricar amb ella reialets de moneda usual. — El 13 del mateix mes de juny es va llegir al Consell de Cent una carta de S. M. referent al mateix punt.

Llegir l’original en castellà

— ))En sesión celebrada por el Consejo de Ciento el 5 de Junio de 1706, se leyó una disposición tomada por S. M., quien, en virtud de tener en sus arcas una gran porción de plata, había mandado fabricar con ella realillos de moneda usual. — En i3 del mismo mes de Junio se leyó en Consejo de Ciento una carta de S. M. referente al mismo punto.

— ))El 6 de setembre d'aquell any va donar permís el Consell de Cent al capità general del Principat per passar a fabricar una partida de reialets de plata, conforme es pot veure extensament en el tom d'acords corresponent a 1706.

Llegir l’original en castellà

— ))En 6 de Setiembre de dicho año dio permiso el Consejo de Ciento al capitán general del Principado para pasar á fabricar una partida de realitos de plata, conforme puede verse extensamente en el tomo de acuerdos correspondiente á 1706.

— »El 12 de març de 1707 es va llegir en sessió del Consell de Cent una carta de S. M. datada a València, manifestant la seva resolució sobre que en el Principat passessin com a moneda corrent les monedes d'or, ELS CARRERS DE BARCELONA I47

Llegir l’original en castellà

— »En 12 de Marzo de 1707 se leyó en sesión del Consejo de Ciento una carta de S. M. fechada en Valencia, manifestando su resolución acerca de que en el Principado pasasen como moneda corriente las monedas de oro, LAS CALLES DE BARCELONA I47

cruzats i mig cruzats de Portugal. — En sessió pel Consell de Cent celebrada el 16 del mateix mes es va decidir accedir al demanat per S. M., en atenció a haver manifestat una Junta d'intel·ligents que d'admetre dites monedes no se'n seguia cap perjudici a la població.

Llegir l’original en castellà

cruzados y medios cruzados de Portugal. — En sesión por el Consejo de Ciento celebrada el i6 del mismo mes se decidió acceder á lo pedido por S. M., en atención á haber manifestado una Junta de inteligentes que de admitir dichas monedas no se seguía perjuicio alguno á la población.

— i)El 25 d'abril d'aquell any es va llegir una carta de S. M. al Consell de Cent, per mitjà de la qual manifestava haver resolt, en benefici del comerç i de les públiques necessitats, que s'admetés al Principat el dobló de dos escuts d'or per quatre pesos cadascun, conforme era corrent a Aragó, València i Castella. — En sessió del dia 29 del mateix mes, el Consell de Cent, sentit el parer de persones intel·ligents, va decidir fer una representació a S. M., fent-li veure els inconvenients i perjudicis que resultarien d'admetre el dobló d'or amb l'augment que proposava, esperant, per tant, que es donaria per satisfet amb tal representació i no permetria semblant augment. Aquesta representació consta en el dietari i en la pàgina corresponent al divendres 6 de maig, que va ser el dia en què els consellers van passar a posar-la a les mans de S. M. — El 21 de maig del mateix any es va assabentar el Consell d'una altra carta de S. M. en què satisfeia les objeccions i inconvenients presentats per a l'admissió del dobló d'or, i en conseqüència va decidir el Consell admetre'l, segons es pot veure en l'acta de la sessió d'aquell dia.

Llegir l’original en castellà

— i)En 25 de Abril de dicho año se leyó una carta de S. jM. en Consejo de Ciento, por medio de la cual manifestaba haber resuelto, en beneficio del comercio y de las públicas necesidades, que se admitiera en el Principado el doblón de á dos escudos de oro por cuatro pesos cada uno, conforme era corriente en Aragón, Valencia y Castilla. — En sesión del día 29 del mismo mes, el Consejo de Ciento, oído el parecer de personas inteligentes, decidió hacer una representación á S. M., haciéndole ver los inconvenientes y perjuicios que resultarían de admitirse el doblón de oro con el aumento que proponía, esperando, por lo mismo, que se daría por satisfecho con tal representación y no permitiría semejante aumento. Esta representación obra en el dietario y en la página correspondiente al viernes 6 de Mayo, que fué el día en que los concelleres pasaron á ponerla en manos de S. M. — 'En 21 de Mayo del mismo año se enteró el Consejo de otra carta de S. M.^ en que satisfacía los reparos é inconvenientes presentados para admisión del doblón de oro, y en su consecuencia decidió el Consejo admitirlo, según es de ver en el acta de la sesión de dicho día.

— ))El 25 de maig d'aquell any, el Consell de Cent es va assabentar d'una carta de S. M. i d'un reial decret en ella adjunt, sobre el valor que s'havia de donar a les monedes de Portugal.

Llegir l’original en castellà

— ))En 25 de Mayo de dicho año, el Consejo de Ciento se enteró de una carta de S. M. y de un real decreto en ella adjunto, sobre el valor que debía darse á las monedas de Portugal.

— ))En dietari de 1707 consta que el dijous 25 de juliol d'aquell any van rebre els consellers un bitllet del secretari de S. M., per mitjà del qual participa que, desitjant el rei posar al corrent la fàbrica de reials de dos de molinet, i trobant-se la ciutat amb tots els instruments que per practicar-ho eren necessaris, es servís disposar que es lliuressin al mestre major de la Casa de la Moneda.

Llegir l’original en castellà

— ))En dietario de 1707 consta que el jueves 25 de Julio de dicho año recibieron los concelleres un billete del secretario de S. M., por medio del que participa que, deseando el rey poner al corriente la fábrica de reales de á dos de molinillo, y hallándose la ciudad con todos los instrumentos que para practicarlo eran menester, se sirviera disponer se entregasen al maestro mayor de la Casa de Moneda.

— ))En sessió del Consell de Cent celebrada el 21 de juliol d'aquell any es va llegir un billet del secretari de S. M., participant haver disposat el rei la creació d'una Junta composta dels seus ministres i dels individus que nomenessin els tres Comuns, per tractar de reprimir i acabar amb l'abús introduït de retallar els reials de vuit, perjudicant el comerç i el bé públic i particular. — En sessió del Consell de Cent celebrada el 16 d'agost d'aquell any, es va llegir una carta de S. M. pel que fa a aquest mateix punt. — El 30 d'agost d'aquell any es va posar en el dietari, on es pot veure, una còpia de la nota d'objeccions que s'oferien en practicar el demanat per S. M. — Durant el mes de setembre es van elevar a S. M. per part de la ciutat diverses representacions relatives a aquest assumpte, les quals consten en dietari unes i altres en el tom d'acords d'aquell any.

Llegir l’original en castellà

— ))En sesión del Consejo de Ciento celebrada el 21 de Julio de dicho año se leyó un billete del secretario de S. M., participando haber dispuesto el rey la creación de una Junta compuesta de sus ministros y de los individuos que nombraran los tres Comunes, para tratar de reprimir y acabar con el abuso introducido de cortarse los reales de á ocho, perjudicando al comercio y al bien público y particular. — En sesión del Consejo de Ciento celebrada el 16 de Agosto de dicho año, se leyó una carta deS. M. tocante á este mismo punto. — El 3o de Agosto de dicho año se puso en el dietario, donde puede verse, una copia de la nota de reparos que se ofrecían en practicarse lo pedido por S. M. — Durante el mes de Setiembre se elevaron á S. M. por parte de la ciudad varias representaciones relativas á este asunto, las cuales obran en dietario unas y otras en el tomo de acuerdos de dicho año.

— ))El 18 de setembre del mateix any es va assabentar el Consell de Cent d'una carta de S. M. proposant fabricar moneda de coure, donant-li cert valor per la quantitat que semblés precisa. — El 22 del mateix mes es va tornar a tractar del mateix assumpte, a conseqüència d'una nova carta de S. M. — El 27 del mateix mes es va assabentar el Consell d'una altra carta de S. M. pel que fa al mateix assumpte. — L'11 d'octubre d'aquell any el Consell de Cent es va assabentar d'una carta de S. M. referent al mateix assumpte.

Llegir l’original en castellà

— ))En 18 de Setiembre del mismo año se enteró el Consejo de Ciento de una carta de S. M. proponiendo el fabricar moneda de cobre, dándole cierto valor por la cantidad que pareciere precisa. — En 22 del mismo mes se volvió á tratar del mismo asunto, á consecuencia de una nueva carta de S. M. — En 27 del mismo mes se enteró el Consejo de otra carta de S. M. tocante al mismo asunto. — En 11 de Octubre de dicho año el Consejo de Ciento se enteró de una carta de S. M. referente al mismo asunto.

— »Es llegeix en el dietari de 1708 que el dijous 9 de febrer es va posar a les mans de S. M. una representació sobre resellat de monedes i salaris dels oficials de la

Llegir l’original en castellà

— »Se lee en el dietario de 1708 que el jueves 9 de Febrero se puso en manos de S. M. una representación sobre resello de monedas y salarios de los oficiales de la

I ELS CARRERS DE BARCELONA 149

Llegir l’original en castellà

I LAS CALLES DE BARCELONA I49

Seca. — El 23 del mateix mes es va llegir al Consell de Cent una carta de S. M. contestant a la dita representació i fixant qui eren els que havien de tenir salari.

Llegir l’original en castellà

Seca. — En 23 del mismo mes se leyó en Consejo de Ciento una carta de S. M. contestando á dicha representación y fijando quiénes eran los que debían tener salario.

— ))En sessió de l'11 de març de 1708 es va assabentar el Consell de Cent d'una carta de S. M., en la qual deia haver resolt que cada dobló dels que fins aleshores havien tingut valor de 55 rals d'ardits, tingués el valor de quatre pesos escuts de plata.

Llegir l’original en castellà

— ))En sesión del ii de Marzo de 1708 se enteró el Consejo de Ciento de una carta de S. M., en la quedecía haber resuelto que cada doblón de los que hasta entonces habían tenido de valor 55 reales de ardites, tuviese el valor de cuatro pesos escudos de plata.

— »El 25 d'abril d'aquell any es va llegir en sessió del Consell de Cent una carta de S. M., per mitjà de la qual manifestava haver decidit la fabricació de 200.000 marcs de moneda de coure de dinerets. — El 5 de maig va disposar el Consell que s'obrissin conferències entre els tres Comuns a causa de certes objeccions que s'oferien per accedir al resolt per S. M. respecte a la fabricació dels esmentats 200.000 marcs de moneda de coure.

Llegir l’original en castellà

— »En 25 de Abril de dicho año se leyó en sesión del Consejo de Ciento una carta de S. M., por medio de la que manifestaba haber decidido la fabricación de 200.000 marcos de moneda de cobre de dinerillos. — En 5 de Mayo dispuso el Consejo que se abrieran conferencias entre los tres Comunes á causa de ciertos reparos que se ofrecían para acceder á lo resuelto por S. M. respecto á la fabricación de los citados 200. oco marcos de moneda de cobre.

— ))El 7 de març de 1709 el Consell es va assabentar d'una carta de S. M., per la qual demanava es passés a la fabricació de 100.000 marcs de dinerets. — En la mateixa sessió va acordar el Consell obrir conferències amb els altres Comuns sobre el proposat per S. M.»

Llegir l’original en castellà

— ))En 7 de Marzo de 1709 el Consejo se enteró de una carta de S. M., por la que pedía se pasase á la fabricación de 100.000 marcos de dinerillos. — En la misma sesión acordó el Consejo abrir conferencias con los demás Comunes sobre lo propuesto por S. M.»

Fi de l’entrada original