Està a l'eixample. Anirà des del carrer de Villena, travessant el que avui és Ciutadella, fins al de Còrsega, travessat pels de Rosselló, Provença, Mallorca, València, Aragó, Consell de Cent, Diputació, Corts, Casp, Ausiàs March, Alí-Bei, Vilanova, Pallars, Pujades, Llull, Manso i Gualdràs.
Llegir l’original en castellà
Está en el ensanche. Irá desde la calle de Villena, atravesando lo que hoy es Ciudadela, hasta la de Córcega, cruzada por las de Rosellón, Provenza, Mallorca, Valencia, Aragón, Consejo de Ciento, Diputación, Cortes, Caspe, Ansias March, Alí-Bey, Vilanova, Pallas, Pujades, Lidl, Manso y Gualdrás.
Es va donar semblant nom a aquest carrer en record d'haver pertangut la Sardenya a la Corona d'Aragó. Catalunya compta en els seus annals no poques jornades de glòria i no pocs fets d'armes duts a terme en dita illa pels seus fills.
Llegir l’original en castellà
Dióse semejante nombre á esta calle en recuerdo de haber pertenecido la Cerdeña á la Corona de Aragón. Cataluña cuenta en sus anales no pocas jornadas de gloria y no pocos hechos de armas llevados á cabo en dicha isla por sus hijos.
El Papa va fer donació de l'illa de Sardenya i va donar la investidura a Jaume el Just, i decidida després la conquesta d'aquest regne en Corts celebrades a Girona, va sortir per a ell al capdavant d'una nombrosa host i amb gran armada el príncep D. Alfons. Després de moltes batalles es va poder assegurar la conquesta; però a cada pas hi havia a Sardenya disturbis i revoltes, i molts prínceps i reis de la Corona d'Aragó van haver de passar en persona a l'illa per sufocar els moviments revolucionaris als quals sense cessar s'entregaven els seus turbulents habitants, desitjosos de sacsejar el jou. A Catalunya, i molt principalment a Barcelona, es van fer grans sacrificis i grans esforços per sostenir la possessió de Sardenya en poder dels seus comtes-reis, vessant per a això molt or i molta sang.
Llegir l’original en castellà
El Papa hizo donación de la isla de Cerdeña y dio la investidura á Jaime el Justo, y decidida luego la conquista de este reino en Cortes celebradas en Gerona, salió para él al frente de crecida hueste y con grande armada el príncipe D. Alfonso. Después de muchas batallas se pudo asegurar la conquista; pero á cada paso había en Cerdeña disturbios y revueltas, y muchos príncipes y reyes de la Corona de Aragón hubieron de pasar en persona á la isla para sofocar los movimientos revolucionarios á que sin cesar se entregaban sus turbulentos habitantes, deseosos de sacudir el yugo. En Cataluña, y muy principalmente en Barcelona, se hicieron grandes sacrificios y grandes esfuerzos por sostener la posesión de Cerdeña en poder de sus condes-reyes, derramando para ello mucho oro y mucha sangre.
Fi de l’entrada original