Es troba situada entre els arcs dels Encants i la muralla del Mar, i hi desemboquen els carrers d'Isabel II, Consolat, Fusiería, Merced i Baix Muralla.
Llegir l’original en castellà
Se halla situada entre los arcos de los Encantes y la muralla del Mar^ y desembocan en ella las calles de Isabel II j Consulado f Fusiería, Merced y Bajo Muralla.
El lloc on avui es troba aquesta plaça era abans la drassana comuna per a la construcció naval mercant, la qual s'estenia pels carrers immediats fins al del Regomir i baixada de Viladecols. Als porxos o arcs anomenats abans en idioma del país Voltas den GiiaüCf probablement de 7 Guaite (del sentinella, del vigia), i avui arcs dels Encants, tenien els seus tallers els fusters.
Llegir l’original en castellà
El sitio en que hoy se halla esta plaza era antes el astillero común para la construcción naval mercante, el cual se extendía por las calles inmediatas hasta la del Regomir y bajada de Viladecols. En los soportales ó arcos llamados antes en idioma del país Voltas den GiiaüCf probablemente de 7 Guaite (del centinela, del vigía), y hoy arcos de los Encantes, tenían sus talleres los carpinteros de madera.
Es donava llavors a aquesta plaça o a aquesta vasta extensió de terreny el nom del Dressenal,
Llegir l’original en castellà
Dábase entonces á esta plaza ó á esta vasta extensión de terreno el nombre del Dressenal,
Al principi del segle xvi es va començar a murar la ciutat cap a la part del port, amb la qual cosa aquesta plaça va quedar, com qui diu, tancada, i es va denominar del Vi (del vi), per ser el lloc destinat per a mercat del vi.
Llegir l’original en castellà
Al principio del siglo xvi comenzó á murarse la ciudad hacia la parte del puerto, con lo que esta plaza quedó, como quien dice, cerrada, y denominóse del Vi (del vino), por ser el sitio destinado para mercado del vino.
Més tard s'hi va construir una font, sobre la qual es va col·locar una estàtua de l'Àngel de la guarda, i va prendre llavors el nom de la plaça de la Font de l'Àngel (de la font de l'Àngel).
Llegir l’original en castellà
Más tarde hubo de construirse en ella una fuente, sobre la cual se colocó una estatua del Ángel de la guarda, y tomó entonces el nombre de la plaza de la Font del Ángel (de la fuente del Ángel).
No obstant això, la gent del poble la denominava de Sant Sebastià, a causa del convent que s'hi va aixecar, i aquest és el nom que li ha quedat.
Llegir l’original en castellà
Sin embargo, el vulgo la denominaba de San Sebastián, á causa del convento que en ella se levantó, y éste es el nombre que le ha quedado.
Efectivament, allí s'alça l'edifici anomenat de Sant Sebastià, l'origen del qual direm en poques línies.
Llegir l’original en castellà
Efectivamente, allí se alza el edificio llamado de San Sebastián, cuyo origen vamos á decir en pocas líneas.
El 1466, el Consell de Cent va deliberar que es guardés la festa de Sant Sebastià per causa de les terribles epidèmies que amb freqüència aleshores envaïen Barcelona, i el 1506 va renovar els seus vots, determinant a més l'erecció d'una església al gloriós màrtir, la qual es va concloure poc temps després, segons es desprèn de la següent nota que copiem d'un dietari existent a l'arxiu que el Sr. Moner posseeix al poble de Fonz:
Llegir l’original en castellà
En 1466, el Consejo de Ciento deliberó que se guardase la fiesta de San Sebastián por causa de las terribles epidemias que con frecuencia á la sazón invadían á Barcelona, y en i5o6 renovó sus votos, determinando además la erección de una iglesia al glorioso mártir, la cual se concluyó poco tiempo después, según se desprende de la siguiente nota que copiamos de un dietario existente en el archivo que el Sr. Moner posee en el pueblo de Fonz:
En aquest any de 1506 hi hagué pestilència en la present ciutat de Barcelona, per la qual cosa se funda l'església de Sant Sebastià en lo lloc on avui està, i s'acaba l'any 1507, essent consellers els davall escrits, els quals estan pintats en lo retaule de dita església.
Llegir l’original en castellà
nEii aquest any de 1506 hi hagtiS pestilencia en la present ciiitat de Barcelona, per la cual cosa se funda la iglesia de Sant Sehastid en lo lloch hont aviiy está, y se acaba Vany i5o7, essent conceller s los devall escrits, los cuals están pintáis en lo retaule de dita iglesia.
Dionís Miquel, ciutadà. Guillem Ramon Soler, cavaller, Joan Destorrent, ciutadà. Joan Ribas, mercader. Lluís o Carles Mir, notari. Vegem ara com i quan van passar a ocupar aquesta església i a construir l'edifici contigu els clergues regulars menors.
Llegir l’original en castellà
Dionis Miguel, ciutadá. Guillen Ramón Soler, caballer, Joan Destorrent, ciutadá. Joan Ribas, mercader. Luis ó Caries Mir, notari. » Veamos ahora cómo y cuándo pasaron á ocupar esta iglesia y á construir el edificio contiguo los clérigos regulares menores.
Aquests van venir a Barcelona pels anys de 1631 per a implantar el seu institut, i el 16 de juny de l'any següent van obtenir el permís per a edificar un convent dins de l'àrea parroquial de Sant Just i Sant Pastor, la qual cosa no va arribar a verificar-se. Van servir a l'Hospital de la Misericòrdia fins que van sol·licitar nou permís el 22 d'agost de 1636, concedint-se'ls aleshores un local a propòsit al carrer de l'Oliver del Pla de Llny, al barri de la Ribera. Van tenir per aquell mateix temps diversos debats amb els religiosos agustins i la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar, i es van veure precisats a abandonar aquesta ciutat; però van regressar el 1652, erigint en el lloc que abans se'ls havia concedit una església amb el seu convent, sota l'advocació de l'Esperit Sant.
Llegir l’original en castellà
Vinieron éstos á Barcelona por los años de i63i para plantear su instituto, y á 16 de Junio del año siguiente obtuvieron el permiso para edificar un convento dentro de la área parroquial de San Justo y San Pastor, lo cual no llegó á verificarse. Sirvieron en el Hospital de la Misericordia hasta que solicitaron nuevo permiso el 22 de Agosto de i636, concediéndoseles entonces un local á propósito en la calle del Oliver del Pía de Llny, en el barrio de la Ribera. Tuvieron por aquel mismo tiempo varios debates con los religiosos agustinos y la comunidad de presbíteros de Santa María del Mar, y viéronse precisados á abandonar esta ciudad; pero regresaron en i652, erigiendo en el lugar que antes se les había concedido una iglesia con su convento, bajo la advocación del Espíritu Santo.
El 1715, comprès aquest edifici entre els que havien de demoler-se per a la construcció de la Ciutadella, van ser desallotjats d'ell, i els va indemnitzar Felip V cedint-los el 1719 l'església de Sant Sebastià, al costat de la qual van fer aixecar el convent que encara avui existeix i en el qual van residir fins al 25 de juliol de 1835.
Llegir l’original en castellà
En 1715, comprendido este edificio entre los que habían de demolerse para la construcción de la Ciudadela, fueron desalojados de él, y les indemnizó Felipe V cediéndoles en 1719 la iglesia de San Sebastián, junto á la cual hicieron levantar el convento que aún hoy existe y en el cual residieron hasta 25 de Julio dei835.
Va ser després aquest convent destinat a diversos usos, i avui s'hi troben establertes les Escoles Superior Industrial i la de Nàutica.
Llegir l’original en castellà
Fué luego este convento destinado á varios usos, y hoy se hallan establecidas en él las Escuelas superior industrial y la de náutica.
Té al seu interior un pati amb columnes, part del pòrtic del qual s'ha convertit en laboratoris de química, trobant-se transformades en càtedres les dependències immediates.
Llegir l’original en castellà
Tiene en su interior un patio con columnas, parte de cuyo pórtico se ha convertido en laboratorios de química, hallándose transformadas en cátedras las dependencias inmediatas.
L'església, que no ha perdut la seva forma gòtica, serveix avui de classe i de laboratori. Allà es troba tot el necessari per a la branca de tintoreria i estampats, arts cera-miques i química orgànica, etc. En les antigues capelles hi ha els productes i mostraris.
Llegir l’original en castellà
La iglesia, que no ha perdido su forma gótica, sirve hoy de clase y de laboratorio. Allí se halla todo lo necesario al ramo de tintorería y estampados, artes ceramicas y química or^^ánica, etc. En las antiguas capillas hay los productos y muestrarios.
Res de particular ofereixen els aposents del primer pis, com no sigui el gabinet de física, proveït d'interessants instruments, i la biblioteca d'obres industrials, nacionals i estrangeres, la secretaria i altres dependències. Al segon pis hi ha el reduït museu de màquines i la classe de teoria i pràctica del teixit amb les seves mostres, telers i altres aparells, i la classe de taquigrafia. Algunes de les sales de l'últim pis estan destinades al dibuix industrial i a la formació de projectes de fàbriques.
Llegir l’original en castellà
Nada de particular ofrecen los aposentos del primer piso, como no sea el gabinete de física, provisto de interesantes instrumentos, y la biblioteca de obras industriales, nacionales y extranjeras, la secretaría y demás, dependencias. En el segundo piso hay el reducido museo de máquinas y la clase de teoría y práctica del tejido con sus muestras, telares y demás aparatos, y la clase de taquigrafía. Algunas de las salas del último piso están destinadas al dibujo industrial y á la formación de proyectos de fábricas.
una part d'aquest edifici, que comprèn una porció del segon pis i el pavelló més immediat a la muralla del Mar, l'ocupa l'Escola de Nàutica. En els seus salons hi ha models de bucs amb tot el seu velam i arboladura per a la maniobra, i un museu nàutic-geogràfic de tot el que poden necessitar els alumnes. Al pavelló esmentat hi ha un observatori astronòmic proveït dels instruments necessaris. L'Escola de Nàutica té la seva entrada pel carrer de Capmany. Part del seu primer pis l'ocupa la Sanitat del port.
Llegir l’original en castellà
una parte de este edificio, que comprende una porción del segundo piso y el pabellón más inmediato á la muralla del Mar, lo ocupa la Escuela de náutica. En sus salones hay modelos de buques con todo su velamen y arboladura para la maniobra, y un museo náutico-geográfico de cuanto pueden necesitar los alumnos. En el pabe llón mencionado hay un observatorio astronómico provisto de los instrumentos necesarios. La Escuela de náutica tiene su entrada por la calle de Capmany. Parte de su primer piso lo ocupa la Sanidad del puerto.
Gran nombre dels ensenyaments que formen avui part de la carrera d'enginyers industrials, el títol del qual es dóna en aquesta Escola, eren classes gratuïtes que va sostenir la Junta de Comerç fins a l'any 1851. Tals eren:
Llegir l’original en castellà
Gran número de las enseñanzas que forman hoy parte de la carrera de ingenieros industriales, cuyo título se da en esta Escuela, eran clases gratuitas que sostuvo la Junta de comercio hasta el año i85i. Tales eran:
La de Nàutica, que es va erigir el 1769; la de Química, el 1803; la de Taquigrafia, el 1805; la de Física experimental, el 1814; la de Càlcul i partida doble, el 1815; la d'Agricultura, el 1817; la de Matemàtiques, el 1819; les dels idiomes francès i italià, el 1824; la d'idioma anglès, el 1826; la de Maquinària, el 1831; la de Dibuix lineal, el 1841, i la de Dret mercantil, el 1845. — Fins al 1851 les matrícules van ser gratuïtes, admetent-se un indefinit nombre d'oients, i a I Víctor Balaguer
Llegir l’original en castellà
La de Náutica, que se erigió en 1769; la de Química, en i8o3; la de Taquigrafía, en i8o5; la de Física experimental, en 1814; la de Cálculo y partida doble, en i8i5; la de Agricultura, en 1817; la de Matemáticas, en 1819; las de los idiomas francés é italiano, en 1824; la de idioma inglés, en 1826; la de Maquinaria, en i83i ; la de Dibujo lineal, en 1841, y la de Derecho mercantil, en 1845. — Hasta i85i las matriculas fueron gratuitas, admitiéndose un indefinido número de oyentes, y á I^^ VÍCTOR BALAGUER
els deixebles que feien exàmens públics se'ls donava un premi en metàl·lic, medalles de plata o alguna obra científica. L'esmentada Junta ha pensionat un gran nombre d'artistes i alumnes sobresortints de diferents classes per anar a perfeccionar-se en diverses parts d'Europa.
Llegir l’original en castellà
los discípulos que desempeñaban exámenes públicos se les daba un premio en metálico, medallas de plata ó alguna obra científica. La referida Junta ha pensionado á gran número de artistas y alumnos sobresalientes de diferentes clases para ir á perfeccionarse en varias partes de Europa.
Aquesta Escola es troba en l'actualitat agregada a la Universitat Literària.
Llegir l’original en castellà
Esta Escuela se halla en la actualidad agregada á la Universidad literaria.
Fi de l’entrada original