Està a l'eixample; tindrà per laterals les de Claris i del Bruch; començarà en la de Còrsega, per anar a finalitzar en la de Ronda, i es veurà travessada per les del Ro- Provença, Mallorca, València, Aragó, Consell de
Llegir l’original en castellà
Está en el ensanche; tendrá por laterales las de Claris y del Bruch; comenzará en la de Córcega, para ir á finalizar en la de Ronda, y se verá cruzada por las del Ro- Provenza, Mallorca, Valencia, Aragón, Consejo de
Se li donà aquest nom en memòria de Roger de Llúria, el cèlebre marí, el famós almirall de la Corona d'Aragó. És una de les més altes i més legítimes celebritats de la nostra marina. Va florir en l'època de Pere el Gran. Era d'origen italià, però educat des de nen a la nostra cort i naturalitzat al nostre país. Són innombrables les batalles i combats en què fou vencedor, i per ell el penó de les gules barres va passejar triomfant sempre pels mars. Les seves principals jornades de glòria foren la batalla de Malta, la de Nàpols, la de Castellammare, on va fer presoner el príncep de Salern; la de San Gineto, la de Tolometa, la de Cap Orlando i la de Ponça. Quintana, que compta la seva vida entre les dels espanyols cèlebres, diu d'ell que «cap marí, cap guerrer l'ha superat abans ni des-en virtuts i qualitats militars, en glòria ni en fortuna. »
Llegir l’original en castellà
Diósele este nombre en memoria de Roger de Lauria, el célebre marino, el famoso almirante de la Corona de Aragón. Es una de las más altas y más legítimas celebridades de nuestra marina. Floreció en la época de Pedro el Grande. Era de origen italiano, pero educado desde niño en nuestra corte y naturalizado en nuestro país. Son innumerables las batallas y combates en que fué vencedor, y por él el pendón de las gules barras paseó triunfante siempre por los mares. Sus principales jornadas de gloria fueron la batalla de Malta, la de Ñapóles, ■ la de Castellamare, donde hizo prisionero al príncipe de Salerno; la de San Gineto, la de Tolometa, la de Cabo Orlando y la de Ponza. Quintana, que cuenta su vida entre las de los españoles célebres, dice de él que «ningún marino, ningún guerrero le ha superado antes ni despues en virtudes y prendas militares, en gloria ni en fortuna. »
Era senyor de l'illa de Gerbes o de les Gerbes, de la qual es va apoderar el 1284, situant les seves naus al canal que separa aquesta illa de la terra ferma, perquè els seus habitants no poguessin fugir ni ser socorreguts per les tribus veïnes; va desembarcar les seves tropes de nit, va caure de sobte sobre la població i la va lliurar al saqueig de la seva gent, fent fins a 2.000 captius entre homes i dones, que va portar a Sicília, i dels quals en va enviar alguns a Catalunya i a Mallorca. En una paraula, es va emportar un botí tan ric, que van quedar sobradament pagades les despeses d'armament i expedició de les galeres.
Llegir l’original en castellà
Era señor de la isla de Gerbek ó de los Gerbes, de la cual se apoderó en 1284, situando sus naves en el canal que separa esta isla de la tierra firme, para que sus habitantes no pudiesen huir ni ser socorridos por las tribus vecinas; desembarcó sus tropas de noche, cayó de improviso sobre la población y la entregó al saqueo de su gente, haciendo hasta 2.000 cautivos entre hombres y mujeres, que llevó á Sicilia, y de los cuales envió algunos á Cataluña y á Mallorca. En una palabra, se llevó tan rico botín, que quedaron sobradamente pagados los gastos de armamento y expedición de las galeras.
Després d'algunes corregudes sobre les costes de Grècia i en les adjacents, Roger de Llúria va tornar a Gerbes, d'on va arrabassar més gent encara que la primera vegada; i tant va ser, que els moros de Gerbes es van presentar al seu senyor el rei de Tunis i li van dir: «Bé veus que no ens pots defensar contra el rei d'Aragó, i que, al contrari, per haver-te'ns mantingut fidels, amb la confiança que ens defensaries, hem estat envaïts dues vegades per l'almirall del rei d'Aragó, i hem perdut germans, pares, esposes i fills. Per això, senyor, digna't a absoldre'ns del nostre jurament, perquè puguem sotmetre'ns a la seva sobirania. D'aquesta manera viurem tranquils, i tu ens hauràs fet bé i mercè; al pas que, no sent així, has de comptar, senyor, que l'illa quedarà sense habitants.»
Llegir l’original en castellà
Tras algunas correrías sobre las costas de la Grecia y en las adyacentes, Roger de Lauria volvió á Gerbes, de donde arrebató más gente todavía que la vez primera; y tanto fué, que los moros de Gerbes se presentaron á su señor el rey de Túnez y le dijeron: «Bien ves que no puedes defendernos contra el rey de Aragón, y que, al contrario, por haberte permanecido fieles, con la confianza de que nos defenderías, hemos sido invadidos dos veces por el almirante del rey de Aragón, y hemos perdido hermanos, padres, esposas é hijos. Por esto, señor, dígnate absolvernos de nuestro juramento, para que podamos someternos á su soberanía. De este modo viviremos tranquilos, y tú nos habrás hecho bien y merced; al paso que, no siendo así, has de contar, señor, que la isla quedará sin habitantes.»
El rei de Tunis va accedir al que se li demanava, i els va absoldre de la seva fe. Ells llavors van enviar ambaixadors al rei d'Aragó, i es van lliurar a ell i per ell a l'almirall. Aquest va tornar per tercera vegada a Gerbes, i es va aturar algun temps, manant aixecar un fort i magnífic castell, que encara roman dempeus per record de la glòria catalana.
Llegir l’original en castellà
El rey de Túnez accedió á lo que se le pedía, y les ab- • solvió de su fe. Ellos entonces enviaron embajadores al rey de Aragón, y se entregaron á él y por él al almirante. Éste volvió por tercera vez á Gerbes, y se detuvo algún tiempo, mandando levantar un fuerte y magnífico castillo, que todavía permanece en pie para recuerdo de la gloria catalana.
Cridat més tard Roger de Llúria a Catalunya per defensar les seves costes contra l'expedició francesa de Felip l'Atrevit, va assolir nous llorers, i ornat amb ells va passar a Barcelona, on va rebre del rei Don Pere el Gran la investidura per a ell i els seus de l'illa de Gerbes, a més de diverses terres i castells al regne de València.
Llegir l’original en castellà
Llamado más tarde Roger de Lamia á Cataluña para defender sus costas contra la expedición francesa Felipe el Atrevido, alcanzó nuevos lauros, y ornado con ellos pasó á Barcelona, donde recibió del rey Don Pedro el Grande la investidura para él y los suyos de la isla de Gerbes, además de varias tierras y castillos en el reino de Valencia.
Fi de l’entrada original