Tornar a l'atles

Regomir (bajada del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 33–37

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És la via que enllaça la plaça del mateix nom amb el carrer Ample.

Llegir l’original en castellà

Es la vía que enlaza la plaza del mismo nombre con la calle Ancha.

Es va anomenar en un altre temps den Palma, nom de família.

Llegir l’original en castellà

Apellidóse en otro tiempo den Palma, nombre de familia.

Abans cridava l'atenció en aquest carrer la casa anomenada de Dusay, la qual tenia un bonic pati, fabricat per Damià Forment a principis del segle xvi. Era aquest pati de dos pisos, sent les columnes del primer jòniques i les del segon corínties, ressaltant en els pedestals baixos relleus de trofeus romans, primorosament esculpits. Fa alguns anys va ser enderrocat aquest edifici, admiració de l'artista i del viatger.

Llegir l’original en castellà

Antes llamaba la atención en esta calle la casa llamada de Dusay, la cual tenia un hermoso patio, fabricado por Damián Forment á principios del siglo xvi. Era este patio de dos altos, siendo las columnas del primero jónicas y las del segundo corintias, sobresaliendo en los pedestales bajo relieves de trofeos romanos, primorosamente esculpidos. Hace algunos años fué derribado este edificio, admiración del artista y del viajero.

S'havien allotjat en aquesta casa diversos personatges cèlebres a qui la casualitat, la guerra o la política van portar a Barcelona en diverses ocasions. El 1629 hi van viure dos consellers o jurats de València, vinguts en ambaixada d'aquella ciutat. Expliquen els nostres

Llegir l’original en castellà

Se habían aposentado en esta casa varios personajes célebres á quienes la casualidad, la guerra ó la política trajeron á Barcelona en diversas ocasiones. En 1629 vivieron en ella dos concelleres ó jurados de Valencia, venidos en embajada de aquella ciudad. Cuentan nuestros

I Avui el cap i la làpida són al Museu de Vilanova i la Geltrú. TOM XXII 3 dietaris que els consellers de Barcelona van sortir a rebre'ls fins a l'anomenada Creu Coberta, i els van acompanyar en la seva entrada a la ciutat caminant a la seva esquerra, atesa la seva qualitat d'estrangers. Els van proporcionar allotjament a la citada casa, i l'endemà els van enviar, segons costum de l'època, un regal de quatre sartes de volateria, dues càrregues de farina, tres de vi blanc i negre, quatre de civada i ordi, una de cabrits, sis torxes i un gran nombre de paquets d'espelmes de cera.

Llegir l’original en castellà

I Hoy la cabeza y la lápida están en el Museo de Villanueva y Geltrú. TOMO XXII 3 dietarios que los concelleres de Barcelona salieron á recibirles hasta la llamada Cruz Cubierta, y acompañáronles en su entrada en la ciudad caminando á su izquierda, atendida su calidad de extranjeros. Proporcionáronles aposentamiento en la citada casa, y al día siguiente les enviaron, según costumbre de la época, un regalo de cuatro sartas de volatería, dos cargas de harina, tres de vino blanco y tinto, cuatro de avena y cebada, una de cabritos, seis antorchas y un gran número de paquetes de velas de cera.

Des de temps immemorial existia una capelleta consagrada a Sant Cristòfol sobre l'arc que hi havia al carrer que ens ocupem, corresponent aquest arc, segons diversos autors, a la porta del Sud de la muralla primitiva. El 1503 va ser substituïda per una altra de majors dimensions en el mateix lloc, en la qual el ciutadà barceloní Joan Benet Coll va fer cisellar per devoció un retaule amb una pintura de la imatge del sant titular. El 5 de juliol de 1505 el vicari general de la diòcesi va donar permís per celebrar-hi anualment una missa el dia de la seva festivitat.

Llegir l’original en castellà

De tiempo inmemorial existía una capillita consagrada á San Cristóbal sobre el arco que había en la calle de que nos ocupamos, correspondiendo este arco, según varios autores, á la puerta del S. de la muralla primitiva. En i5o3 fué sustituida por otra de mayores dimensiones en el mismo sitio, en la que el ciudadano barcelonés Juan Benito Coll hizo labrar por devoción un retablo con una pintura de la imagen del santo titular. A 5 de Julio de i5o5 el vicario general de la diócesis dio permiso para celebrar en ella anualmente una misa el día de su festividad.

Quan més endavant es van edificar habitacions particulars a sobre de l'arc referit, es va construir una nova capella al nivell del paviment del carrer, perforant el gruix del mur que encara hi ha allà. Formada ja la volta, el 8 d'agost de 1530 l'arquebisbe de Tessàlia D. Joan Miralles, auxiliar del de Barcelona, va beneir la primera pedra.

Llegir l’original en castellà

Cuando más adelante se edificaron habitaciones particulares encima del arco referido, construyóse una nueva capilla al nivel del pavimento de la calle, taladrando el espesor del murallón que todavía allí se encuentra. Formada ya la bóveda, en 8 de Agosto de i53o el arzobispo de Tesalia D. Juan Miralles, auxiliar del de Barcelona, bendijo la primera piedra.

Es trobava aleshores la ciutat afligida per un contagi, i de la circumstància d'haver assistit a la cerimònia un conseller i un obrer de la mateixa, infereixen prudentment alguns que l'obra d'aquesta capella de Sant Cristòfol va ser un vot cívic per implorar la protecció del sant contra el terrible flagell.

Llegir l’original en castellà

Hallábase entonces la ciudad afligida por un contagio, y de la circunstancia de haber asistido á la ceremonia un conceller y un obrero de la misma, infieren prudentemente algunos que la obra de esta capilla de San Cristóbal fué un voto cívico para implorar la protección del santo contra el terrible azote.

I Els habitants del carrer del Regomir i dels immediats celebren cada any amb senzills festeigs el dia de Sant Cristòfol.

Llegir l’original en castellà

I Los habitantes de la calle del Regomir y de las inmediatas celebran cada año con sencillos festejos el día de San Cristóbal.

En enderrocar fa dos anys les dues antiquíssimes torres que per molts segles havien existit al costat de l'arc de Sant Cristòfol a la baixada del Regomir, es va descobrir, encastat en els gruixuts carreus de la dreta, un tros de façana, pel que sembla romana, compost de dos arcs o obertures rodones, partides per una pilastra estriada amb un capitell corinti tosc, i una ampla cornisa en el marge superior de la qual, i verticalment sobre la pilastra, treia el cap una figureta d'adorn, com de lleó o d'home, bastant grollera. Per damunt de la cornisa s'alçaven uns dos metres de paret feta de petits carreus ajustats amb molta regularitat, oferint un caràcter de construcció summament original. L'altura d'aquest fragment des del carrer era d'uns vuit metres; però faltant més de la meitat inferior dels arcs i la base en què havien de recolzar-se, és versemblant que la planta de l'edifici estaria si més no a tres metres del pis actual.

Llegir l’original en castellà

AI derribar hace dos años las dos antiquísimas torres que por muchos siglos habían existido junto al arco de San Cristóbal en la bajada del Regomir, descubrióse, empotrada en los gruesos sillares de la derecha, un trozo de fachada, al parecer romana, compuesta de dos arcos ó aberturas redondas, mediadas de una pilastra estriada con tosco capitel corintio, y una ancha cornisa en cuyo borde superior, y verticalmente sobre la pilastra, asomaba una cabecita de adorno, como de león ó de hombre, bastante grosera. Por cima de la cornisa alzábanse unos dos metros de pared hecha de pequeños sillares ajustados con mucha regularidad, ofreciendo un carácter de construcción sumamente original. La altura de este fragmento desde la calle era de unos ocho metros; pero faltando más de la mitad inferior de los arcos y la base en que debían apoyarse, es verosímil que la planta del edificio estaría cuando menos á tres metros del piso actual.

Aquest curiosíssim descobriment ha fet que es desvetllessin diversos errors, ja que d'entrada es va considerar ja insostenible l'opinió establerta per la majoria dels cronistes locals, que les torres enderrocades fossin romanes i que formessin el darrer límit de la ciutat per aquell costat, l'entrada meridional de la qual defensaven, segons l'autor de Barcelona antigua y moderna, qui les inclou en el suposat primer recinte.

Llegir l’original en castellà

Este curiosísimo descubrimiento ha hecho que se despejasen varios errores, pues desde luego se consideró ser ya insostenible la opinión establecida por la mayoría de los cronistas locales, de que las torres derribadas fueran romanas y que formaran el último límite de la ciudad por aquel lado, cuya entrada meridional defendían, según el autor de Barcelona antigua y moderna, quien las incluye en el supuesto primer recinto.

«Situat l'edifici més enllà d'aquest primer recinte — diu un autor ocupant-se de la important troballa de què parlem, — i amb un nivell molt inferior al de les torres, mal podien elles constituir la porta romana ni demarcar el prístí vallat; i com el caràcter d'aquesta fàbrica argumenta una morada no vulgar, s'ha de presumir que destacaria en un bon carrer, i per consegüent el rodearia un altre major caseriu. Ja el Sr. Fernández, amb alguns crítics apreciables, 'ha anunciat que la Barcelona imperial va ser molt més vasta del que generalment se suposa, estenent-se per la part Sud i Oest cap a la marina, hortes de Sant Bertran i glacis immediats a la porta de Sant Pau, on en diverses ocasions s'han descobert vestigis d'antiga població.»

Llegir l’original en castellà

«Sito el edificio más allá de este primer recinto — dice un autor ocupándose del importante hallazgo de que hablamos, — y con nivel muy inferior al de las torres, mal podían ellas constituir la puerta romana ni demarcar el prístino vallado; y como el carácter de esa fábrica arguye una morada no vulgar, debe presumirse que descollaría en buena calle, y de consiguiente la rodearía otro mayor caserío. Ya el Sr. Fernández, con algunos críticos apreciables, 'ha anunciado que la Barcelona imperial fué mucho más vasta de lo que generalmente se supone, extendiéndose por la parte S. y O. hacia la marina, huertas de San Beltrán y glacis inmediatos á la puerta de San Pablo, donde en varias ocasiones se han descubierto vestigios de antigua población.»

L'autor a què ens referim conclou les seves observacions amb aquestes línies, en les quals hi ha per cert un amarg fons de raó i de veritat:

Llegir l’original en castellà

El autor á que nos referimos concluye sus observaciones con estas líneas, en las cuales hay por cierto un amargo fondo de razón y de verdad:

«Com a mostra dels edificis civils, públics o privats d'aquella època, no és menys interessant el descobert, ja que cap en teníem de la seva classe, ni n'hi ha que sapiguem a Tarragona, Empúries, Itàlica, Évora ni a cap altra població antiga de les conservades a la nostra Península.

Llegir l’original en castellà

«Como muestra de los edificios civiles, públicos ó privados de aquella época, no es menos interesante el descubierto, ya que ninguno teníamos de su clase, ni le hay que sepamos en Tarragona, Ampurias, Itálica, Evora ni en otra población antigua de las conservadas en nuestra Península.

wEs diu si tindria relació amb el preciós mosaic trobat entre les ruïnes del Palau i guardat ara al saló de Sant Jordi, en el qual cas l'un s'il·lustraria per l'altre; però no creiem fonamentada aquesta hipòtesi, atesa la distància en la col·locació de tots dos, i la quasi certesa d'haver existit en el propi lloc altres habitatges de la mateixa o d'anteriors èpoques.

Llegir l’original en castellà

wDícese si tendría relación con el precioso mosaico hallado entre las ruinas del Palau y guardado ahora en el salón de San Jorge, en cuyo caso el uno se ilustraría por el otro; mas no creemos fundada esta hipótesis, atendida la distancia en la colocación de ambos, y la casi certidumbre de haber existido en el propio lugar otras viviendas de la misma ó de anteriores épocas.

wSigui com sigui, el fragment en qüestió és no menys curiós que digne d'estudi; i ja que una casualitat el va preservar tan prodigiosament, bé es podria haver donat més importància de la que aparentment ha merescut. Al nostre entendre, s'hauria de conservar religiosament, si no en el seu lloc natural, traslladant-lo a on li té assenyalat, això és, al museu de Sant Joan, del qual n'hauria estat la millor gala; tanmateix, amb sentiment el veiem desaparèixer rere les línies d'una novaobra, per caure segurament a impulsos de la piqueta demolidora, que tantes riqueses monumentals ha destruït en els nostres dies.»

Llegir l’original en castellà

wComo quiera, el fragmento en cuestión es no menos curioso que digno de estudio; y ya que una casualidad lo guareció tan prodigiosamente, bien pudo dársele más importancia de la que al parecer ha merecido. En nuestro concepto, debía religiosamente conservarse, si no en su puesto natural, trasladándose á donde le tiene señalado, esto es, al museo de San Juan, del que hubiera sido la mejor gala; sin embargo, con sentimiento vérnosle desaparecer tras las líneas de una nueva obra, para caer seguramente á impulsos de la piqueta demoledora, que tantas riquezas monumentales ha destruido en nuestros días.»

En veritat, no sabem explicar-nos aquesta indiferència per les coses antigues, que tants dubtes resolen, que tant d'interès envolten, que tant de valor representen en l'ordre científic, artístic i arqueològic, en el de la història, dels antecedents, del prestigi i fins i tot de les glòries de la localitat. — Que això succeeixi en una miserable aldea, encara es concep; però de cap manera en una capital il·lustrada, que justament s'enorgulleix del seu passat, i en la qual abunden corporacions tan sàvies com patriòtiques, i persones tan erudites com amants del seu antic i merescut renom.

Llegir l’original en castellà

En verdad, no sabemos'explicarnos esa indiferencia por las cosas antiguas, que tantas dudas orillan, que tanto interés envuelven, que tanto valor representan en el orden científico, artístico y arqueológico, en el de la historia, de los antecedentes, del prestigio y hasta de las glorias de la localidad. — Que esto suceda en una miserable aldea, aún se concibe; pero de ninguna manera en una capital ilustrada, que justamente se enorgullece de su pasado, y en la cual abundan corporaciones tan sabias como patrióticas, y personas tan eruditas como amantes de su antiguo y merecido ronombre.

Fi de l’entrada original