Des del Call condueix al de Sant Domènec.
Llegir l’original en castellà
Desde el Cali conduce á la de Santo Domingo.
Se li va donar aquest nom en record i glòria de Sant Ramon o Raimon de Penyafort.
Llegir l’original en castellà
Diósele este nombre en recuerdo y gloria de San Ramón ó Raimundo de Penyafort.
Aquest distingit i eminent home era natural de Barcelona, de la il·lustre família d'aquest nom, la casa pairal de la qual va ser més tard el convent de dominics anomenat de Sant Ramon, al territori de Vilafranca del Penedès. Va ser canonge de Barcelona, i després religiós dominic i tercer general i reformador de l'orde. Va ser també confessor del rei Jaume I i va rebutjar l'arquebisbat de Tarragona, el de Braga i el bisbat de Barcelona. Era home eminent i va deixar escrites diverses obres.
Llegir l’original en castellà
Este distinguido y eminente varón era natural de Barcelona, de la ilustre familia de este nombre, cuya casa solar fué más tarde el convento de dominicos llamado de San Ramón, en el territorio de Villafranca del Panadés. Fué canónigo de Barcelona, y después religioso dominico y tercer general y reformador de la orden. Fué también confesor del rey D. Jaime I y rehusó el arzobispado de Tarragona, el de Braga y el obispado de Barcelona. Era hombre eminente y dejó escritas varias obras.
Quan va ser canonitzat, en començar el segle xvii, es van fer tan grans i solemnes festes a Barcelona, que la seva memòria va durar llargs anys i viu encara, prolongat el seu eco per un volum del P. Rebullosa, que en va fer una detallada descripció.
Llegir l’original en castellà
Cuando se le canonizó, al principiar el siglo xvii, se hicieron tan grandes y solemnes fiestas en Barcelona, que su memoria duró largos años y vive todavía, prolongado su eco por un volumen del P. Rebullosa, que hizo de ellas una detallada descripción.
Existeixen altres dos carrers del mateix nom.
Llegir l’original en castellà
Existen otras dos calles del mismo nombre.
Un s'obre en el del comte de l'Assalt i va a morir en el de Sant Pau. Va ser obert aquest carrer, igual que el seu immediat el de Sant Oleguer, entre els mesos d'agost i setembre de 1791.
Llegir l’original en castellà
La una se abre en la del conde del Asalto y va á finar en la de San Pablo. Fué abierta esta calle, lo propio que su inmediata la de San Olagiier, entre los meses de Agosto y Setiembre de 1791.
L'altre és a la Barceloneta, tenint la seva entrada en el del Cementiri i la seva sortida a la platja.
Llegir l’original en castellà
La otra está en la Barceloneta, teniendo su entrada en la del Cementerio y su salida en la playa.
Fi de l’entrada original