A l'extrem d'aquesta Rambla, i on comença avui el tros que vulgarment s'anomena Canaletes, va estar l'antic edifici dels Estudis o Universitat de Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Al extremo de esta Rambla, y donde comienza hoy el trozo que vulgarmente se llama Canaletas, estuvo el antiguo edificio de los Estudios ó Universidad de Barcelona.
A instàncies dels consellers, que venien ja reclamant la instal·lació de càtedres o estudis públics des del 1310, va instituir el rei Martí d'Aragó la Universitat de Barcelona, que abans havia estat a Lleida, i en ella el Col·legi de medicina i després el d'arts, sent aprovat per Benet XIII a Avinyó. El 3 de setembre de 1450 va adquirir dita Universitat més forma i extensió per privilegi del rei Alfons V, segons ja queda dit a les pàgines d'aquesta mateixa obra, anomenant-se des de llavors Universitat i Estudi general de totes arts i ciències, i adquirint tots els privilegis generals de les universitats de Lleida, Perpinyà i Tolosa, la qual cosa va ser aprovada pel papa Nicolau V.
Llegir l’original en castellà
A instancias de los concelleres, que venían ya reclamando la instalación de cátedras ó estudios públicos desde i3io, instituyó el rey D. Martín de Aragón la Universidad de Barcelona, que antes había estado en Lérida, y en ella el Colegio de medicina y después el de artes, siendo aprobado por Benedicto XIII en Avignón. En 3 de Setiembre de 1450 adquirió dicha Universidad mayor forma y extensión por privilegio del rey D. Alfonso V, según ya queda dicho en las páginas de esta misma obra, llamándose desde entonces Universidad y Estudio general de todas artes y ciencias, y adquiriendo todos los privilegios generales de las universidades de Lérida, Perpiñán y Tolosa, lo cual fué aprobado por el papa Nicolás V.
El 1536 es va tractar d'aixecar un edifici que fos propi per a Universitat, amb totes les comoditats possibles, i el 18 d'octubre del mateix es va donar principi a l'obra.
Llegir l’original en castellà
En i536 tratóse de levantar un edificio que fuese propio para Universidad, con todas las comodidades posibles, y en i8 de Octubre del mismo se dio principio á la obra.
L'edifici era senzill, però grandiós i capaç.
Llegir l’original en castellà
El edificio era sencillo, pero grandioso y capaz.
El 1717, Felip V va traslladar la Universitat a Cervera, i aquest edifici va ser aleshores destinat a caserna de tropa, ocupant-lo el cos d'artilleria, fins que el 1843 va ser enderrocat amb l'objecte d'obrir-se el portell que per aquella part tenia la muralla.
Llegir l’original en castellà
En 1717, Felipe V trasladó la Universidad á Cervera, y este edificio fué entonces destinado para cuartel de tropa, ocupándolo el cuerpo de artillería, hasta que en 1843 fué derribado con el objeto de abrirse el portillo que por aquella parte tenía la muralla.
Aquest portell, anomenat d'Isabel II, va ser enderrocat al seu torn el 1854 quan van caure les muralles de Barcelona, i en el seu lloc s'estén avui el tros de Rambla que s'anomena de Canaletes.
Llegir l’original en castellà
Este portillo, llamado de Isabel II, fué derribado á su vez en i854 cuando cayeron las murallas de Barcelona, y en su lugar se extiende hoy el trozo de Rambla que se llama de Canaletas.
Hi ha en el tros de Rambla que ens ocupa diversos edificis dignes d'especial esment.
Llegir l’original en castellà
Hay en el trozo de Rambla que nos ocupa varios edificios dignos de especial mención.
Un d'ells és la casa-palau dels marquesos de Moya, les pintures al fresc de les quals són dignes de notar, així com també la bonica galeria de columnes que dona al jardí.
Llegir l’original en castellà
Uno de ellos es la casa-palacio ¿e los marqueses de Moya, cuyas pinturas al fresco son dignas de notar, así como también la hermosa galería de columnas que da sobre el jardín.
Davant d'aquesta casa hi ha l'església de Betlem, que té la seva principal entrada al carrer del Carme, i de la qual hem parlat.
Llegir l’original en castellà
Frente á esta casa está la iglesia de Belén, que tiene su principal entrada en la calle del Carmen, y de la cual hemos hablado.
Al costat de l'església hi ha el Seminari conciliar i episcopal, que fou erigit el 1595. És dependent del bisbe: s'hi ensenyen diverses ciències i altres estudis preparatoris, i té exercicis literaris públics anuals. Existeix en aquest establiment una biblioteca pública, de la qual forma part una altra biblioteca exclusivament catalana, fundada pel bisbe Torres Amat. Es troben en aquest Seminari deu quadres de la vida de Sant Tomàs, dos pintats per Viladomat i els restants pel seu fill.
Llegir l’original en castellà
Junto á la iglesia está el Seminario conciliar y episcopal, que fué erigido en iSgS. Es dependiente del obispo: enséñanse en él varias ciencias y demás estudios preparatorios, y tiene ejercicios literarios públicos anuales. Existe en dicho establecimiento una biblioteca pública, de la cual forma parte otra biblioteca exclusivamente catalana, fundada por el obispo Torres Amat. Hállanse en este Seminario diez cuadros de la vida de Santo Tomás, dos pintados por Viladomat y los restantes por su hijo.
Immediat a aquest edifici hi ha el de l'Acadèmia de ciències naturals i arts, anomenat Col·legi de Cordeltes.
Llegir l’original en castellà
Inmediato á este edificio está el de la Academia de ciencias naturales y artes, llamado Colegio de Cordeltas.
En el primer pis hi ha el Museu d'història natural, la secretaria, la sala de juntes i el saló de sessions. En el segon pis hi ha les classes gratuïtes que sosté l'Acadèmia, i són: les de Matemàtiques, Mecànica, Geometria descriptiva, Astronomia, Geografia, i elements de Cronologia, Mineralogia i Geologia, Treball de mines, Zoologia i Taxidèrmia. Aquesta Acadèmia va ser creada el 1764. En el local que avui ocupa hi havia abans l'Imperial i Reial Seminari de nobles, fundat el 1538 per D. Joan de Cordellas, de nobilíssima família catalana. L'erecció d'aquest Seminari va precedir, doncs, al d'igual classe de Madrid, que va ser fundat el 1725 per Felip V. Felip II va donar al de Barcelona els títols d'Imperial i Reial. El 1662 va ser cedit a la Companyia de Jesús, al càrrec de la qual va estar fins a la seva extinció. S'exigia per a l'admissió d'alumnes l'exhibició de les proves de noblesa. L'ensenyament era a poca diferència el mateix que es dóna avui dia; però hi havia a més classes de Música, d'Esgrima, de Ball i de Declamació, de les quals donaven els deixebles acadèmies o funcions públiques al teatre del col·legi. És gran el nombre de barons il·lustres, la celebritat dels quals consta en la història, que van rebre en aquest Seminari la primera instrucció. Es compten entre ells el pontífex Gregori XV i els cardenals Joan Doria, Eduard Farnese i Octavi Aguaviva; arquebisbes, bisbes, abats, prebendats, consellers, regents d'Audiència i magistrats, oficials d'alta graduació a l'exèrcit, etc.
Llegir l’original en castellà
En el primer piso hay el Museo de historia natural, la secretaría, la sala de juntas y el salón de sesiones. En el segundo piso hay las clases gratuitas que sostiene la Academia, y son: las de Matemáticas, Mecánica, Geometría descriptiva, Astronomía, Geografía, y elementos de Cronología, Mineralogía y Geología, Laboreo de minas, Zoología y Taxidermia. Esta Academia fué creada en 1764. En el local que hoy ocupa había antes el Imperial y Real Seminario de nobles, fundado en i538 por D. Juan de Cordellas, de nobilísima familia catalana. La erección de este Seminario precedió, pues, al de igual clase de Madrid, que fué fundado en 1725 por Felipe V. Felipe II dio al de Barcelona los títulos de Imperial y Real. En 1662 fué cedido á la Compañía de Jesús, á cuyo cargo estuvo hasta su extinción. Exigíase para la admisión de alumnos la exhibición de las pruebas de nobleza. La enseñanza era á corta diferencia la misma que se da hoy día; pero había además clases de Música, de Esgrima, de Baile y de Declamación, de las que daban los discípulos academias ó funciones públicas en el teatro del colegio. Es grande el número de varones esclarecidos, cuya celebridad consta en la historia, que recibieron en este Seminario la primera instrucción. Cuéntanse entre ellos el pontífice Gregorio XV y los cardenales Juan Doria, Eduardo Farnesio y Octavio Aguaviva; arzobispos, obispos, abades, prebendados, consejeros, regentes de Audiencia y magistrados, oficiales de alta graduación en el ejército, etc.
En aquest edifici hi ha un petit jardí.
Llegir l’original en castellà
En este edificio hay un pequeño jardín.
Fi de l’entrada original