Tornar a l'atles

Rambla de Capuchinos

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 18–19

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

També s'anomena aquest tros Rambla del Centre i dels teatres, per estar situat a un dels seus extrems el Teatre Principal i a l'altre extrem el del Liceu. D'aquest hem parlat en fer-ho de la plaça de la Boqueria; d'aquell parlarem quan ho fem de la del Teatre,

Llegir l’original en castellà

También es llamado este trozo Rambla del Centro y de los teatros, por estar situado á uno de sus extremos el Teatro Principal y al otro extremo el del Liceo. De éste hemos hablado al hacerlo de la plaza de la Boqiie- Yia; de aquél hablaremos cuando lo hagamos de la del Teatro,

Rep el nom de Caputxins per existir abans en aquesta Rambla aquell convent, del qual s'ha parlat també. (V. carrer de Ferran VIL)

Llegir l’original en castellà

Lleva el nombre de Capuchinos por existir antes en esta Rambla aquel convento, del cual se ha hablado también. (V. calle de Fernando VIL)

Aquest tros de Rambla és el més concorregut, i en dies assenyalats punt de reunió de l'elegància barcelonina. En els estius, per la nit, es converteix en un veritable saló, acudint-hi en gran multitud les dames i cavallers per asseure's i conversar sota els seus arbres.

Llegir l’original en castellà

Este trozo de Rambla es el más concurrido, y en días señalados punto de reunión de la elegancia barcelonesa. En los veranos, por la noche, se convierte en un verdadero salón, acudiendo á él en grande multitud las damas y caballeros para sentarse y conversar bajo sus árboles.

En aquest punt es troben també les principals fondes i els principals cafès de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

En este punto se hallan también las principales fondas y los principales cafés de Barcelona.

Existien antigament al lloc de què parlem dos edificis religiosos: el col·legi de Sant Àngel màrtir, de carmelites calçats, fundat per la religió el 1593, i el de Sant Pere Nolasc, de pares mercedaris, fundat pel P. Fr. Dalmau Serra el 1643. El primer d'aquests dos, després d'haver estat en aquests últims temps residència i oficines del cap polític o governa- ELS CARRERS DE BARCELONA I9

Llegir l’original en castellà

Existían antiguamente en el sitio de que hablamos dos edificios religiosos: el colegio de San Ángel mártir, de carmelitas calzados, fundado por la religión en i5g3, y el de San Pedro Nolasco, de padres mercenarios, fundado por el P. Fr. Dalmau Serra en 1643. El primero de estos dos, después de haber sido en estos últimos tiempos residencia y oficinas del jefe político ó goberna- LAS CALLES DE BARCELONA I9

dor civil, és avui caserna de la Guàrdia Civil. El segon està avui ocupat per la fonda d'Orient.

Llegir l’original en castellà

dor civil, es hoy cuartel de la guardia civil. El segundo está hoy ocupado por la fonda de Oriente.

Fi de l’entrada original