Tornar a l'atles

Rambla (calle ó paseo de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 3 · pàgs. 5–7

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Fou anomenada antigament, en diferents èpoques, Riera de Cogodell o del Codolell, den Malla, den Bonanat, den Pomet, den Pons i Cap de Creus,

Llegir l’original en castellà

Fué llamada antiguamente, en distintas épocas, Riera de Cogodell ó del Codolell, den Malla, den Bonanat, den Pomet, den Pons y Cap de Creus,

La Rambla és el carrer-passeig que s'estén des del peu del fort de les Drassanes fins a l'entrada del passeig de Gràcia, i que ara precisament s'està perllongant seguint l'eixample de la ciutat. Es divideix en diversos trossos o seccions, de què detalladament ens ocuparem, fent-ho primer en general.

Llegir l’original en castellà

La Rambla es la calle-paseo que se extiende desde el pie del fuerte de Atarazanas hasta la entrada del paseo de Gracia, y que ahora precisamente se está prolongando siguiendo el ensanche de la ciudad. Se divide en varios trozos ó secciones, de que detalladamente nos ocuparemos, haciéndolo primero en general.

Abans de tancar-se la ciutat amb la última línia de muralles que ha estat enderrocada el 1854, passava pel lloc que avui ocupa aquest passeig, la rambla, és a dir, la llera del torrent conegut per la Riera d'en Malla i també del Cogodell. La rambla d'aquesta riera, a la qual avui se li ha donat una altra direcció, baixava per on co-o VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

Antes de cerrarse la ciudad con la última linea de murallas que ha sido derribada en 1854, pasaba por el sitio que hoy ocupa este paseo, la rambla, es decir, el cauce del torrente conocido por la Riera den Malla y también del Cogodell. La rambla de esta riera, á la cual hoy se ha dado otra dirección, bajaba por donde coo VÍCTOR BALAGUER

comença avui el passeig de Gràcia i seguia llepant el peu de les antigues muralles, fins a anar a desembocar al mar, on, encara, l'espai que es descobreix entre les cases de la Rambla i la muntanya de Montjuïc és anomenat pels mariners i pescadors del país Fraic de Cogodell. Al pas recollia les aigües que afluïen per les rieres del Pi, d'en Prim i de Valldoncella, que avui són altres tants carrers.

Llegir l’original en castellà

mienza hoy el paseo de Gracia y seguía lamiendo el pie de las antiguas murallas, hasta ir á desembocar en el mar, donde, todavía, el espacio que se descubre entre las casas de la Rambla y la montaña de Montjuich es llamado por los marinos y pescadores del país Fraic de Cogodell. Al paso recogía las aguas que afluían por las rieras del Pino, den Prim y de Valldoncella, que hoy son otras tantas calles.

Més tard, el curs o torrent de la Rambla fou convertit en una ampla claveguera. Encara subsisteix subterrània i s'estén d'un extrem a l'altre, passant a prop dels teatres Liceu i Santa Creu. No fou construïda pels romans en temps dels Escipions, com asseguren autors antics i moderns que en parlen, si més no en gran part, sinó pels naturals mateixos en aixecar o reedificar la muralla d'aquella part. «En 1364, diu Bruniquer, se féu la gran claveguera de la Rambla.» És admirable la magnificència d'aquesta obra, fabricada amb pedres de carreu, i tan alta i ampla, que es pot recórrer a cavall una gran part del seu tram.

Llegir l’original en castellà

Más tarde, el cauce ó torrente de la Rambla fué convertido en una anchurosa cloaca. Todavía subsiste subterránea y se extiende desde un extremo á otro, pasando aproximada á los teatros Liceo y Santa Cruz. No fué construida por los romanos en tiempo de los Escipiones, como aseguran autores antiguos y modernos que hablan de ella, á lo menos en gran parte, sino por los naturales mismos al levantar ó reedificar la muralla de aquella parte. «En 1364, dice Bruniquer, se feíi la gran clave güera de la Rambla.» Es admirable la magnificencia de esta obra, fabricada con piedras sillares, y tan alta y ancha, que se puede recorrer á caballo una gran parte de su trecho.

Avui és la Rambla un bonic passeig adornat de bells arbres que, separant la ciutat nova de l'antiga, es divideix en quatre trossos aïllats, de cadascun dels quals parlarem.

Llegir l’original en castellà

Hoy es la Rambla un hermoso paseo adornado de hermosos árboles que, separando la ciudad nueva de la antigua, se divide en cuatro trozos aislados, de cada uno de los cuales hablaremos.

Segons sembla, fins a principis del segle passat no començaren a plantar-se arbres a la Rambla. Així es dedueix de les notes que vam prendre nosaltres mateixos fa un temps a l'arxiu municipal, i de les quals, per satisfer la curiositat dels lectors, anem a donar un extracte.

Llegir l’original en castellà

Según parece, hasta principios del siglo pasado no comenzaron á plantarse árboles en la Rambla. Así se desprende de las notas que tomamos nosotros mismos hace algún tiempo en el archivo municipal, y de las cuales, para satisfacer la curiosidad de los lectores, vamos á dar un extracto.

En Consell de Cent celebrat el 15 de Febrer de 1701, es tractà de la conservació dels arbres que acabaven de ser plantats a la Rambla, comissionant per a això els senyors consellers.

Llegir l’original en castellà

En Consejo de Ciento celebrado el i5 de Febrero de 1701, se trató de la conservación de los árboles que acababan de ser plantados en la Rambla, comisionando para ello á los señores concelleres.

En sessió del mateix Consell celebrada el 12 de juliol de 1703, es va llegir un dictamen redactat per una junta nomenada a l'efecte, en el qual es proposaven els mitjans i es feia notar la utilitat que reportaria de conduir l'aigua del rec comtal a la Rambla per regar els arbres. El Consell va decidir realitzar i dur a terme aquesta conducció d'aigua en la manera i forma que proposava aquest dictamen.

Llegir l’original en castellà

En sesión del mismo Consejo celebrada el 12 de Julio de 1703, se leyó un dictamen redactado poruña junta nombrada al efecto, en el que se proponían los medios y se hacía notar la utilidad que reportaría de conducir el agua del rech condal á la Rambla para regar los árboles. El Consejo decidió realizar y llevar á efecto esta conducción de agua en el modo y forma que proponía dicho dictamen.

En sessió del mateix Consell celebrada el 25 d'agost de 1706, es disposà que tornessin a plantar-se arbres a la Rambla, a causa d'haver-se destruït i tallat els que allí hi havia per exigències i necessitats del setge que la ciutat acabava de patir.

Llegir l’original en castellà

En sesión del mismo Consejo celebrada el 25 de Agosto de 1706, se dispuso que volviesen á plantarse árboles en la Rambla, á causa de haberse destruido y cortado los que allí había por exigencias y necesidades del sitio que la ciudad acababa de sufrir.

En sessió celebrada pel mateix Consell el 10 de febrer de 1707, es va donar compte d'haver-se passat a comprar i plantar 205 arbres, que eren els que faltaven a la Rambla,

Llegir l’original en castellà

En sesión celebrada por el mismo Consejo el 10 de Febrero de 1707, dióse cuenta de haberse pasado á comprar y plantar 2o5 árboles, que eran los que faltaban en la Rambla,

Des de llavors, encara que renovat diverses vegades, ha continuat sempre l'arbrat en el punt de què parlem.

Llegir l’original en castellà

De entonces acá, aunque renovado varias veces, ha continuado siempre el arbolado en el punto de que hablamos.

Fi de l’entrada original