Condueix del d'Abaixadors al de Canvis nous.
Llegir l’original en castellà
Conduce de la de Abaixadors á la de Cambios nuevos.
Primerament es va titular den Marimón, i van prendre origen els dos noms d'aquest carrer de les cases que en ell posseïa Marimón de Plegamans, de família il·lustre i descendent del noble català Dalmau de Plegamans, capità general que era el 1151 de les esquadres del comte de Barcelona i príncep d'Aragó D. Ramon Berenguer IV.
Llegir l’original en castellà
Primeramente se tituló den Marimón, y tomaron origen los dos nombres de esta calle de las casas que en e41a poseía Márimón de Plegamans, de familia ilustre y descendiente del noble catalán Dalmau de Plegamans, capitán general que era en ii5i de las escuadras del conde de Barcelona y príncipe de Aragón D. Ramón Berenguer IV.
Com a record d'aquesta família, traslladarem aquí un petit article que vam escriure amb ocasió d'haver visitat les restes d'un castell pertanyent a la mateixa.
Llegir l’original en castellà
Como recuerdo de esta familia, trasladaremos aqifí un articulito que escribimos con ocasión de haber visitado los restos de un castillo perteneciente á la misma.
»A mitja hora escassa del poble de Cerdanyola, torçant a la dreta així que s'ha passat l'església, es troba, dominant el pla, el castell vulgarment anomenat de Cerdanyola, però que, amb més propietat, es titula de Sant Marsal.
Llegir l’original en castellà
»A una media hora escasa del pueblo de Serdañola, torciendo á lá derecha así que se ha pasado la iglesia, se halla, dominando el llano, el castillo vulgarmente llamado de Serdañola, pero que, con más propiedad, se titula de San Marsal.
»La planta d'aquest castell és un triangle, els costats del qual són muralles emmerletades i el vèrtex un torreó. Al voltant del castell circula un ample fossat, que és fama s'omplia d'aigua antigament, sent costum en la castellana d'aquesta fortalesa i en les seves dames passejar-se per ell en una barqueta. Així almenys ho explica la tradició, que vaig tenir jo mateix la sort de recollir dels frescos i rosats llavis d'una bonica dama, que em va donar amable hospitalitat i em va fer galantament els honors d'aquesta senyorial residència, un dia, fa ja alguns anys, que amb l'il·lustre escriptor D. Lluís Cutchet vaig anar a visitar aquest castell.
Llegir l’original en castellà
»La planta de este castillo es un triángulo, cuyos lados son murallas almenadas y el vértice un torreón. En torno al castillo circula un ancho foso, que es fama se llenaba de agua antiguamente, siendo costumbre en la castellana de esta fortaleza y en sus damas pasearse por él en una barquilla. Así al menos lo cuenta la tradición, que tuve yo mismo la dicha de recoger de los frescos y sonrosados labios de una hermosa dama, que me dio amable hospitalidad y me hizo galantemente los honores de esta señorial morada, un día, hace ya algunos años, que con el ilustre escritor D. Luis Cutchet fui á visitar este castillo.
» Entre el mur emmerletat i l'edifici hi ha un ample passadís, que per l'esquerra condueix a la casa dels masovers i per la dreta a una capella, l'interior de la qual no té de notable altra cosa sinó un retaule bizantí, i l'exterior del qual ostenta una bellíssima i ben cisellada creu gòtica, que jeu sobre la porta del santuari.
Llegir l’original en castellà
» Entre el muro almenado y el edificio hay un ancho pasadizo, que por la izquierda conduce á la casa de los colonos y por la derecha á una capilla, cuyo interior no tiene de notable otra cosa sino un retablo bizantino, y cuyo exterior ostenta una bellísima y bien cincelada cruz gótica, que descansa sobre la puerta del santuario.
»Per entrar al castell cal travessar el fossat, que ha estat terraplenat pel lloc mateix on abans existia el pont llevadís. La porta, que s'obre enfront del torreó, ostenta l'escut d'armes dels marquesos de Cerdanyola. Sobre la segona porta, que és la que dóna entrada a la casa per un vast pati, que seria el d'armes, es veuen restes d'una lladronera i dues finestres gòtiques. Al pati hi ha per admirar dues portetes gòtiques també. Aquest castell, perfectament conservat per altra banda, manca, tanmateix, d'aquell aspecte trist i ombrívol que ha de distingir els edificis d'aquesta classe. Li falta a la pedra aquell color venerable que li dóna el temps; en una paraula, no té poesia. Es coneix bé clarament que ha estat renovat i restaurat en diferents èpoques, una d'elles recentment.
Llegir l’original en castellà
»Para entrar en el castillo es preciso atravesar el foso, que ha sido terraplenado por el sitio mismo donde antes existía el puente levadizo. La puerta, que se abre frente al torreón, ostenta el escudo de armas de los marqueses de Serdañola. Sobre la segunda puerta, que es la que da entrada á la casa por un vasto patio, que sería el de armas, se ven restos de una ladronera y dos ventanas góticas. En el patio hay que admirar dos puertecitas góticas también. Este castillo, perfectamente conservado por lo demás, carece, sin embargo, de ese aspecto triste y sombrío que debe distinguir á los edificios de esta clase. Le falta á la piedra aquel color venerable que le da el tiempo; en una palabra, no tiene poesía. Se conoce bien á las claras que ha sido renovado y restaurado en distintas épocas, una de ellas recientemente.
El seu interior conté sales amples i vastes habitacio-nes. Les parets estan cobertes de retrats i quadres antics, destrossats en gran part per la humitat i el temps. Hi ha una sala anomenada «dels emperadors», en què es veuen els busts dels Cèsars romans. L'interior de la torre, que també ha patit renovacions, ja que sembla va servir un dia de presó, és fosc i ombrívol.
Llegir l’original en castellà
»Su interior contiene anchas salas y vastas habitadones. Las paredes están cubiertas de retratos y cuadros antiguos, destrozados en gran parle por la humedad y el tiempo. Hay una sala llamada «de los emperadores,» en que se ven los bustos de los Césares romanos. El interior de la torre, que también ha sufrido renovaciones, pues parece sirvió un día de cárcel, es oscuro y sombrío.
»A dalt hi ha un terrat cobert, espècie de galeria, des del qual es domina gran part del Vallès, gaudint d'una agradable perspectiva i descobrint-se infinitat de pobles.
Llegir l’original en castellà
»En lo alto hay un terrado cubierto, especie de galería, desde el cual se domina gran parte del Valles, gozando de una agradable perspectiva y descubriéndose infinidad de pueblos.
»Pel que fa a la història d'aquest castell, no he pogut recollir altres notícies que les següents:
Llegir l’original en castellà
»Por lo que toca á la historia de este castillo, no he podido recoger otras noticias que las siguientes:
»En 8 dels idus de juny de 1225, Guillem de Moncada va vendre a Ramon de Plegamans el senyoriu alodial, feudal i jurisdiccional del castell de Sant Marsal i el seu terme, juntament amb els homes i dones que en ell existien, els quals estaven subjectes a totes les exaccions, prestacions i juraments personals que s'acostumaven en aquells temps.
Llegir l’original en castellà
»En 8 de los idus de Junio de 1225, Guillermo de Moneada vendió á Raimundo de Plegamans el señorío alodial, feudal y jurisdiccional del castillo de San Marsal y su término, junto con los hombres y mujeres que en él existían, los cuales estaban sujetos á todas las exacciones, prestaciones y juramentos personales que se acostumbraban en aquellos tiempos.
»L'arquebisbe i el capítol de Tarragona van oposar dificultats a Ramon de Plegamans en l'exercici de dita jurisdicció, sota pretext que ells l'havien adquirit amb data anterior a la citada de 1225. Per transigir aquesta contesa, Sa Santedat va nomenar per jutge delegat seu, per dirimir aquesta qüestió i plet, el prior del reial monestir de Santes Creus, el qual va pronunciar una sentència arbitral el 9 de les calendes d'agost de 1240, declarant-se-hi que la meitat del castell i vila de Sant Marsal de Cerdanyola, amb els seus termes, drets i habitants, pertanyés a l'arquebisbe de Tarragona i capítol per dret propi i en franc alou, i que Ramon de Plegamans posseís l'altra meitat.
Llegir l’original en castellà
»E1 arzobispo y cabildo de Tarragona opusieron dificultades á Raimundo de Plegamans en el ejercicio de dicha jurisdicción, bajo pretexto de que ellos la habían adquirido con fecha anterior á la citada de 1225. Para transigir esta contienda, Su Santidad nombró por juez delegado suyo, para dirimir esta cuestión y pleito, al prior del real monasterio de Santas Cruces, el cual pronunció una sentencia arbitral en 9 de las calendas de Agosto de 1240, declarándose en ella que la mitad del castillo y villa de San Marsal de Serdañola, con sus términos, derechos y habitantes, perteneciese al arzobispo de Tarragona y cabildo por derecho propio y en franco alodio, y que Raimundo de Plegamans poseyese la otra mitad.
L'11 de setembre de 1311 l'arquebisbe de Tarra-gona va vendre al monestir de Sant Cugat del Vallès el senyoriu feudal que li corresponia en el feu de Sant Marsal, la qual venda es va incorporar al benefici de Corpore-Christi.
Llegir l’original en castellà
»E1 11 de Setiembre de i3ii el arzobispo de Tarragona vendió al monasterio de San Cucufate del Valles el señorío feudal que le correspondía en el feudo de San Marsal, cuya venta se incorporó al beneficio de Corpore-Christi.
»El 8 de setembre de 1388 el rei D. Joan va concedir als habitants de Cerdanyola i de Sant Iscle el privilegi de ser carrer de Barcelona, contra la qual gràcia van acudir l'abat de Sant Cugat i Simó de Marimon, successor de la casa de Plegamans; i el 22 de gener de 1389 va ser revocada i anul·lada l'anterior gràcia per ser perjudicial als recurrents en la jurisdicció que tenien a Sant Marsal.
Llegir l’original en castellà
»E1 8 de Setiembre de i388 el rey D. Juan concedió á los habitantes de Serdañola y de San Acisclo el privilegio de ser calle de Barcelona, contra cuya gracia acudieron el abad de San Cucufate y Simón de Marimón, sucesor de la casa de Plegamans; y en 22 de Enero de 1389 fué revocada y anulada la anterior gracia por ser perjudicial á los recurrentes en la jurisdicción que tenían en San Marsal.
»El viatger que creua per la via fèrria de Barcelona a Saragossa pot veure elevar-se, no lluny de l'estació, l'ombrívola massa del castell de Sant Marsal, dominant una gran extensió de boscos. És un monument que, en nom del passat i envoltat en el seu mantell de pedres ennegrides, treu el cap per veure creuar el tren que, en nom de la civilització i del progrés, ve a despertar amb el seu salvatge xiulet els adormits ecos de les seves voltes, i a dir-li que va concloure l'imperi de la tirania, de la força i del terror, per fer pas al de la raó, al de la justícia i al de la intel·ligència.»
Llegir l’original en castellà
»E1 viajero que cruza por la vía férrea de Barcelona á Zaragoza puede ver elevarse, no lejos de la estación, la sombría masa del castillo de San Marsal, dominando una gran extensión de bosques. Es un monumento que, en nombre del pasado y envuelto en su manto de piedras ennegrecidas, asoma su cabeza para ver cruzar el tren que, en nombre de la civilización y del progreso, va á despertar con su salvaje silbido los dormidos ecos de sus bóvedas, y á decirle que concluyó el imperio de la tiranía, de la fuerza y del terror, para hacer paso al de la razón, al de la justicia y al de la inteligencia.»
Fi de l’entrada original