Tornar a l'atles

Peu de la Creu (calle del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 433–439

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És a dir, del peu de la creu. Anteriorment es va anomenar d'en Puig. Creua des de la dels Àngels a la de la Riera Alta. Es pot veure el que hem dit ja en parlar de la plaça dels Àngels.

Llegir l’original en castellà

Es decir, del pie de la cruz. Anteriormente se llamó den Puig. Cruza desde la de los Angeles á la de la Riera alta. Puede verse lo que hemos dicho ya al hablar de la plaza de los Angeles.

tomo xxi 28 L'hort que fa cantonada amb el carrer de la Riera Alta és el convent de caputxines, conegut per Santa Margarida la Reial.

Llegir l’original en castellà

tomo xxi 28 El huerto que forma esquina con la calle de l&Riem alta es el convento de capuchinas, conocido por Santa Margarita la Real.

Aprofitem l'ocasió que se'ns ofereix per a un record històric, amb motiu d'haver existit en aquest carrer un hort i una casa pertanyents a la família de Llar, compromesa en un succés tristament cèlebre en la història del Rosselló.

Llegir l’original en castellà

Aprovechemos la ocasión que se nos ofrece para un recuerdo histórico, con motivo de haber existido en esta calle un huerto y una casa pertenecientes á la familia de Llar, comprometida en un suceso tristemente célebre en la historia del Rosellón.

Pels anys de 1674, ja el Rosselló, gràcies als tractats, havia estat cedit a França, i era, per consegüent, una província francesa. Amb un traç de ploma es va fer estranger tot un poble. En alguna de les nostres pobres poesies catalanes hem dit, al·ludint a aquesta circumstància:

Llegir l’original en castellà

Por los años de 1674, ya el Rosellón, gracias á los tratados, había sido cedido á la Francia, y era, por consiguiente, una provincia francesa. Con un rasgo de pluma se hizo extranjero á todo un pueblo. En alguna de nuestras pobres poesías catalanas hemos dicho, aludiendo á esta circunstancia:

Francès és lo Rosselló, Terra un dia tota nostra, Que ab rius de sang catalana Fou regada tantes voltes.

Llegir l’original en castellà

Francés es lo Rosselló, Terra un dia tota nostra, Que ab rius de sanch catalana Fou regada tantas voltas.

Lo que feren ab llur sang Que vessaren generosa Els nostres passats insignes, Ho desferen ab la ploma Aquells a qui un furt dona Lo comptat de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Lo que feren ab llur sanch Que vertiren generosa Los nostres passats insignes, Ho desferen ab la ploma Aquells á qui un furt dona Lo comptat de Barcelona.

El Rosselló estranger! Els ossos dels nostres pares devien moure's al fons de les seves tombes en ser signats els convenis. Estrangera quedava la terra en què s'havia bressat el bressol de Guifré el Pilós, gloriós fundador de la casa de Barcelona i insigne restaurador de la independència catalana!.... Estrangera la terra on estava la tomba d'aquell ciutadà il·lustre de Perpinyà, anomenat Joan Blancas en les històries, que un dia, abans que ser francès, va permetre que el seu fill fos degollat davant dels seus propis ulls, renovant en més heroic grau encara la gesta de Guzmán el Bo! —

Llegir l’original en castellà

¡El Rosellón extranjero! Los huesos de nuestros padres debieron removerse en el fondo de sus tumbas al ser firmados los convenios. ¡Extranjera quedaba la tierra en que se había mecido la cuna de Vifredo el Velloso, glorioso fundador de la casa de Barcelona é insigne restaurador de la independencia catalana!.... ¡Extranjera la tierra donde estaba la tumba de aquel ciudadano ilustre de Perpiñán, apellidado Juan Blancas en las historias, que un día, antes que ser francés, permitió que su hijo fuese degollado á sus propios ojos, renovando en más heroico grade todavía la hazaña de duzmán el Bueno! —

El viu sentiment, l'intens dolor que degueren sentir els catalans rossellonesos en veure que la seva pàtria era cedida a l'estranger, va fer que alguns es comprometessin en una conspiració, que per a ells havia de tenir els més funestos resultats, amb l'objecte que el Rosselló tornés a Espanya.

Llegir l’original en castellà

El vivo sentimiento, el intenso dolor que hubieron de sentir los catalanes roselloneses al ver que su patria era cedida al extranjero, hizo que algunos se comprometieran en una conspiración, que para ellos había de tener los más funestos resultados, con objeto de que el Kosellón volviera á España.

El focus del complot estava a Vilafranca, població ombrívola, però pintoresca, situada al peu dels Pirineus, enfonsada entre les muntanyes, a prop de la qual ens ha portat precisament la sort a escriure aquestes línies.

Llegir l’original en castellà

El foco del complot estaba en Villafranca, población sombría, pero pintoresca, situada al pie de los Pirineos, hundida entre las montañas, cerca de la cual nos ha traído precisamente la suerte á escribir estas líneas.

Vilafranca del Rosselló té un color ombrívol i fúnebre, i no sembla sinó que contribueix a donar-l'hi el record de les ensangonades víctimes del succés que anem a relatar.

Llegir l’original en castellà

Villafranca del Rosellón tiene un color sombrío y fúnebre, y no parece sino que contribuye á dárselo el recuerdo de las ensangrentadas víctimas del suceso que vamos á relatar.

És una vila que, amagada entre les gegantines masses de muntanyes que l'envolten, no es veu fins a arribar a les seves portes mateixes, encara que es percep de lluny el seu fort, construït a la vora del Tet, a mig camí d'un alt mont.

Llegir l’original en castellà

Es una villa que, escondida entre las gigantes masas de montañas que la rodean, no se ve hasta llegar á sus puertas mismas, aun cuando se percibe de lejos su fuerte, construido á orillas de la Tet, á mitad de un alto monte.

Al flanc d'aquella de les muntanyes al peu de la qual s'estén Vilafranca, sobre la riba dreta del Tet, s'obre la negra boca d'una caverna, que figura en la història dels fets que ens ocupen.

Llegir l’original en castellà

En el flanco de aquélla de las montañas al pie de la cual se extiende Villafranca, sobre la orilla derecha de la Tet, se abre la negra boca de una caverna, que figura en la historia de los hechos que nos ocupan.

La família de Llar, noble i antiga casa catalana, tenia la seva morada a Vilafranca, i els seus individus eren els principals caps del complot. No fa molts dies, en el moment d'escriure aquestes línies, que en travessar Vilafranca, entrada la nit, un complaent company de viatge ens ensenyava la casa de Llar, teatre dels successos que hem començat a referir

Llegir l’original en castellà

La familia de Llar, noble y antigua casa catalana, tenía su morada en Villafranca, y sus individuos eran los principales jefes del complot. No hace muchos días, en el momento de escribir estas líneas, que al atravesar Villafranca, entrada la noche, un complaciente compañero de viaje nos enseñaba la casa de Llar, teatro de los sucesos que hemos comenzado á referir i,

1 Cal tenir en compte, per comprendre alguna al·lusió esquitxada en les pàgines d'aquesta obra, que l'autor la va escriure trobant-se emigrat a França per les seves idees liberals.

Llegir l’original en castellà

1 Téngase en cuenta, para comprender alguna alusión deslizada en bs páginas de esta obra, que el autor la escribió hallándose emigrado en Francia por sus ideas liberales.

Al mateix temps que en el silenci i el misteri es desenvolupava la vasta intriga del complot tramat per retornar el Rosselló a Espanya, una jove de l'esmentada casa, Inés de Llar, tenia secretes relacions amoroses amb un dels principals caps de l'exèrcit francès, de guarnició a Vilafranca.

Llegir l’original en castellà

Al mismo tiempo que en el silencio y el misterio se iba desarrollando la vasta intriga del complot tramado para devolver el Rosellón á España, una joven de la citada casa, Inés de Llar, tenía secretas relaciones amorosas con uno de los principales jefes del ejército francés, de guarnicionen Villafranca.

Tots els individus barons de la família de Llar, segons ja s'ha dit, estaven en el complot, els fils del qual semblava dirigir principalment el germà d'Inés, D. Francisco. La conspiració, hàbilment combinada i ben ordida, havia d'esclatar la nit del divendres al dissabte de la Setmana Santa (1674); però les vacil·lacions del governador de la plaça de Puigcerdà, amb el qual es comptava precisament, van fer que es retardés l'explosió fins a l'immediat dijous. Això va fer fracassar l'empresa.

Llegir l’original en castellà

Todos los individuos varones de la familia de Llar, según ya se ha dicho, estaban en el complot, cuyos hilos parecía dirigir principalmente el hermano de Inés, D. Francisco. La conspiración, hábilmente combinada y bien urdida, debía estallar en la noche del viernes al sábado de la Semana Santa (1674); pero las vacilaciones del gobernador de la plaza de Puigcerdá, con el cual se contaba precisamente, hicieron que se retrasase la explosión hasta el inmediato jueves. Esto hizo fracasar la empresa.

Dos dies abans del termini fatal, quatre dels principals conspiradors es trobaven reunits en l'aposent de D. Francesc de Llar, situat immediatament sota del de la seva germana. Aquesta va sentir, a través del mal unit fusteram que separava els dos pisos, certes paraules que la van sorprendre, fent que fixés la seva atenció. Va prestar, doncs, l'oïda, i no va trigar a descobrir que es tractava precisament de la vida del seu amant. Els conspiradors parlaven d'ell i convenien en matar-lo, si oferia la menor resistència quan anessin a apoderar-se de la seva persona a casa seva.

Llegir l’original en castellà

Dos días antes del término fatal, cuatro de los principales conjurados se hallaban reunidos en el aposento de D. Francisco de Llar, situado inmediatamente debajo del de su hermana. Ésta oyó, á través del mal unido maderamen que separaba los dos pisos, ciertas palabras que la sorprendieron, haciendo que fijase su atención. Prestó, pues, el oído, y no tardó en descubrir que se trataba precisamente de la vida de su amante. Los conjurados hablaban de él y convenían en matarle, si ofrecía la menor resistencia cuando fuesen á apoderarse de su persona en su propia casa.

Tremolant pel seu amant, Inés inconsideradament, sense calcular que perdia la seva família tota, va volar a informar-lo del que passava. Ja alguns vagues rumors i certs inusitats moviments havien fet que es comencés a tenir recels: la revelació de la jove va demostrar que el perill era imminent. Es va tractar, doncs, d'aprofitar el temps, i es van empresonar de sobte tots els que podien estar complicats.

Llegir l’original en castellà

Temblando por su amante, Inés inconsideradamente, sin calcular que perdía á su familia toda, voló á informarle de lo que pasaba. Ya algunos vagos rumores y ciertos inusitados movimientos habían hecho que se comenzase á tener recelos: la revelación de la joven demostró que el peligro era inminente. Trató, pues, de aprovecharse el tiempo, y se puso presos repentinamente á todos los que podían estar complicados.

L'arrest d'aquestes diverses persones va fer que la justícia no tardés a tenir tot el pla de la conspiració. Un oncle d'Inés, D. Manuel de Descatllar, va ser el primer que, cedint als dolors del torment, va fer revelacions completes, i es va saber tot.

Llegir l’original en castellà

El arresto de estas varias personas hizo que la justicia no tardase en tener todo el plan de la conspiración. Un- tío de Inés, D. Manuel de Descatllar, fué el primero que, cediendo á los dolores del tormento, hizo revelaciones completas, y se supo todo.

Durant la nit d'antemà assenyalada, 200 miquelets catalans havien d'ocultar-se a la gruta de Vilafranca, i l'endemà, molt de matí, alguns d'ells, portant les seves armes en feixos de palla posades sobre els seus caps, havien d'entrar a la població en obrir-se les portes. Arribats a casa d'un dels seus còmplices, aquests miquelets, empunyant les seves armes, s'haurien precipitat sobre la guàrdia d'un dels portals, del qual s'haurien apoderat secundats pels altres, i als seus primers trets els que s'havien quedat amagats a la caverna havien de penetrar a la població. Al mateix temps, estaven donades les oportunes ordres perquè arribessin diverses partides de paisans armats dels pobles immediats, mentre que un cos de tropes sortit de Puigcerdà i arribant pel camí del Capsir, havia de trobar-se al peu dels murs de Vilafranca al matí del dia prefixat. Per altra banda, estava combinat que el virrei de Catalunya, entrant al Vallespir per Morellàs, caigués de sobte sobre Illa, reunint-se allí les dues forces espanyoles per marxar cap a Perpinyà, on es tenien ja intel·ligències.

Llegir l’original en castellà

Durante la noche de antemano señalada, 200 migueletes catalanes debían ocultarse en la gruta de Villafranca, y al día siguiente, muy de mañana, algunos de ellos, llevando sus armas en haces de paja puestas sobre sus cabezas, habían de entrar en la población al abrirse las puertas. Llegados á casa de uno de sus cómplices, dichos migueletes, empuñando sus armas, se hubieran precipitado sobre la guardia de uno de los portales, de que se hubieran apoderado secundados por los demás, y á sus primeros disparos los que se habían quedado escondidos en la caverna debían penetrar en la población. Al propio tiempo, estaban dadas las oportunas órdenes para que llegasen varias partidas de paisanos armados de los pueblos inmediatos, mientras que un cuerpo de tropas salido de Puigcerdá y llegando por el camino del Capsir, debía encontrarse al pie de los muros de Villafranca en la mañana del día prefijado. Por otra parte, estaba combinado que el virrey de Cataluña, entrando en el Vallespir por Maurellas, cayese de repente sobre Illa, reuniéndose allí las dos fuerzas españolas para marchar hacia Perpiñán, donde se tenían ya inteligencias.

D. Francesc de Llar, informat a temps del descobriment del complot, va fugir a Catalunya; però Don Carles de Llar, el seu pare, va ser arrestat amb tota la seva família i gran nombre de conspiradors, que gairebé tots van morir a mans del botxí. Els seus caps van ser col·locats dins d'una caixa de ferro, damunt de les portes de les places que tractaven de lliurar als espanyols, les quals places eren Vilafranca, Perpinyà i el fort dels Banys. Sota del cap del cònsol segon de Vilafranca, que també entrava en el complot, es va posar un cartell amb aquesta inscripció:

Llegir l’original en castellà

D. Francisco de Llar, informado con tiempo del descubrimiento del complot, se fugó á Cataluña; pero Don Carlos de Llar, su padre, fué arrestado con toda su familia y gran número de conjurados, que casi todos perecieron á manos del verdugo. Sus cabezas fueron colocadas dentro de una caja de hierro, encima de las puertas de las plazas que trataban de entregar á los españoles, cuyas plazas eran Villafranca, Perpiñán y el fuerte de los Baños. Debajo de la cabeza del cónsul segundo de Villafranca, que también entraba en el complot, se puso un cartel con esta inscripción:

Cònsol

Llegir l’original en castellà

Cónsul

nec rege, nec patrice, nec sibi consulens

Llegir l’original en castellà

nec rege, nec patrice, nec sibi consulens

constilti nec revelanti conspiratoris

Llegir l’original en castellà

constilti nec revelanti conspiratoris

iustas iusto consilio

Llegir l’original en castellà

justas justo consilio

sic luit panas,

Llegir l’original en castellà

sic luit panas,

1674.

Llegir l’original en castellà

1674.

Havent-se anat allargant per espai de dos anys el procés de les diverses persones implicades en aquesta conspiració, va ser finalment concedida una amnistia per Lluís XIV, el 1676, a tots aquells contra qui no havia recaigut sentència, excepte tres individus, un d'ells sacerdot. Ja altres clergues havien estat executats, entre ells el rector de Forques.

Llegir l’original en castellà

Habiéndose ido prolongando por espacio de dos años el proceso de las varias personas complicadas en esta conspiración, fué finalmente concedida una amnistía por Luis XIV, en 1676, á todos aquéllos contra quienes no había recaído sentencia, excepto tres individuos, uno de ellos sacerdote. Ya otros clérigos habían sido ejecutados, entre ellos el cura de Forques.

Quant a Inés, que mentre va durar el procés havia estat retinguda presonera en el convent de Dames enseignantes de Perpinyà, maltractada per l'opinió dels homes, deshonrada pel procediment i esquinçada pel dolor d'haver entregat al cadafal el cap del seu pare i al desterrament la seva mare i família, va anar a acabar els seus dies en la soledat d'un claustre.

Llegir l’original en castellà

En cuanto á Inés, que mientras duró el proceso había sido retenida prisionera en el convento de Dames enseignantes de Perpiñán, maltratada por la opinión de los hombres, deshonrada por el procedimiento y desgarrada por el dolor de haber entregado al cadalso la cabeza de su padre y al destierro á su madre y familia, fué á terminar sus días en la soledad de un claustro.

Tals són les notícies que de la conspiració de Vilafranca hem pogut recollir, havent-les extractat en gran part de les que ens dóna M. Henri en els seus estudis històrics sobre el Rosselló. El nostre Feliu de la Peña, igual que altres historiadors catalans, parlen molt poc d'aquest succés, que tant es presta per a un drama tràgic i que algun dia trobarà sens dubte el seu poeta.

Llegir l’original en castellà

Tales son las noticias que de la conspiración de Villafranca hemos podido recoger, habiéndolas extractado en gran parte de las que nos da M. Henri en sus estudios históricos sobre el Rosellón. Nuestro Feliu de la Peña, lo propio que otros historiadores catalanes, hablan muy poco de este suceso, que tanto se presta para un drama trágico y que algún día hallará sin duda su poeta.

Nosaltres ens limitem per avui a donar aquest resum, després d'haver en anys anteriors esbossat sobre aquest assumpte una espècie de novel·la que vam titular Una corona d'espines.

Llegir l’original en castellà

Nosotros nos limitamos por hoy á dar este resumen, después de haber en años anteriores bosquejado sobre este asunto una especie de novela que titulamos Una corona de espinas.

Majors detalls hauríem pogut donar avui, si afortunadament haguéssim trobat el procés que es va formar el 1674, i que en va hem buscat als arxius de Perpinyà. Se'ns va dir, en fer aquestes indagacions, que el procés existia i que estava en poder de cert subjecte de Montpeller, de qui era propietat, i el qual pensava fer un treball històric. De totes maneres, és lamentable que documents oficials com aquest no estiguin als arxius públics a disposició dels qui vulguin consultar-los.

Llegir l’original en castellà

Mayores detalles hubiéramos podido dar hoy, si afortunadamente hubiésemos encontrado el proceso que se formó en 1674, y que en vano hemos buscado en los archivos de Perpiñán. Se nos dijo, al hacer estas pesquisas, que el proceso existía y que estaba en poder de cierto sujeto de Montpeller, de quien era propiedad, y el cual pensaba hacer un trabajo histórico. De todos modos, es sensible que documentos oficiales como éste no estén en los archivos públicos á disposición de los que quieran consultarles.

Fi de l’entrada original