Aquesta plaça, a la qual condueixen els carrers Alta, Mitjana i Baixa de Sant Pere i el del Rec Comtal, és la que hi ha davant de l'església del mateix nom.
Llegir l’original en castellà
Esta plaza, á la cual conducen las calles Alta, Mediana y Baja de San Pedro y la del Rcch Condal, es la que hay delante de la iglesia del mismo nombre.
Existia abans en ella el cementiri de la parròquia de Sant Pere de les Puelles, elevat alguns pams sobre el nivell del paviment dels carrers propers, i posat a la mateixa alçada del de l'església. S'hi pujava per una escala, que estava situada al lloc que avui ocupa la font pública. Pel costat del cementiri discorria el carrer de Sant Sadurní (Sant Sadurní), format per l'espai intermedi entre les parets d'aquell i les de la casa del davant de l'església. A principis d'aquest segle es va treure d'aquell lloc el cementiri, es va anivellar al pis dels carrers adjacents, i la plaça que va quedar va ser anomenada de Sant Pere.
Llegir l’original en castellà
Existía antes en ella el cementerio de la parroquia de San Pedro de las Puellas, elevado algunos palmos sobre el nivel del pavimento de las calles cercanas, y puesto al igual del de la iglesia. Subíase á él por una escalera, que estaba situada en el lugar que hoy ocupa la fuente pública. Por el lado del cementerio discurría la calle de San Saturnino (Sant Sadurní), formada por el espacio intermedio entre las paredes de aquél y las de la casa de delante de la iglesia. A principios de este siglo quitóse de aquel sitio el cementerio, nivelóse al piso de las calles adyacentes, y la plaza que quedó fué llamada de San Pedro.
Fixa en aquesta plaça l'atenció del viatger la fàbrica del temple de Sant Pere de les Puelles, que allí s'aixeca.
Llegir l’original en castellà
Fija en esta plaza la atención del viajero la fábrica del templo de San Pedro de las Puellas, que allí se levanta.
El lloc que ocupa l'edifici és el d'un petit turó, que s'aixecava en la plana on, l'any 801, Lluís el Piadós va acampar el seu exèrcit quan va venir a assetjar Barcelona, ocupada pels àrabs. Triomfant Lluís, amo ja de la ciutat, va manar erigir en el lloc de què parlem o als seus voltants una capella o església petita en honor de Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, la imatge del qual es va conservar fins fa poc temps en un altar de Sant Pere, sota el cor de les monges. Es diu que va fer això en commemoració d'haver les seves tropes, durant el període del setge, construït en aquella eminència una mena de fortalesa o reducte, amb l'objecte principal de cobrir la retirada de l'exèrcit assetjador, si en algun atac dels moros es veia obligat a retrocedir.
Llegir l’original en castellà
El lugar que ocupa el edificio es el de un pequeño cerro, que se levantaba en la llanura donde, en 801, Ludovico Pío acampó su ejército cuando vino á poner cerco á Barcelona, ocupada por los árabes. Triunfante Ludovico, dueño ya de la ciudad, mandó erigir en el sitio de que hablamos ó en sus alrededores una capilla ó iglesia pequeña en honor de San Saturnino, obispo de Tolosa, cuya imagen se conservó hasta hace poco tiempo en un altar de San Pedro, debajo del coro de las monjas. Dícese que hizo esto en conmemoración de haber sus tropas, durante el período del cerco, construido en aquella eminencia una especie de fortaleza ó reducto, con el principal objeto de cubrir la retirada del ejército sitiador, si en algún ataque de los moros se veía obligado á retroceder.
Se suposa que, gairebé al mateix temps, va fundar també, en el mateix lloc que ocupa l'actual, un monestir de monges de l'orde de Sant Benet, titulant-lo de Sant Pere de les Puelles, és a dir, de les donzelles o verges, dotant-lo amb molt de terreny al voltant, i en particular amb el comprès en l'espaiosa plana que des d'aquell edifici s'estenia fins a la llavors porta de Mar, que, com ja s'ha dit, es trobava a l'extrem de la que és avui baixada de la Presó.
Llegir l’original en castellà
Se supone que, casi al mismo tiempo, fundó también, en el mismo sitio que ocupa el actual, un monasterio de monjas de la orden de San Benito, intitulándolo de San Pedro de las Ptcellas, es decir, de las doncellas ó vírgenes, dotándolo con mucho terreno alrededor, y en particular con el comprendido en la espaciosa llanura que desde aquel edificio se extendía hasta la entonces puerta de Mar, que, como ya se ha dicho, se hallaba al extremo de la que es hoy bajada de la Cárcel.
Això és el que diuen els antics cronistes i historiadors; però modernament D. Pròsper de Bofarull, fundat en documents autèntics, ha tractat de demostrar que a qui es deu la instal·lació del monestir de Sant Pere de les Puelles és al comte Sunyer, l'any 945, i no a Lluís el Piadós.
Llegir l’original en castellà
Esto es lo que dicen los antiguos cronistas é historiadores; pero modernamente D. Próspero de Bofarull, fundado en documentos auténticos, ha tratado de demostrar que á quien se debe la instalación del monasterio de San Pedro de las Puellas es al conde Suniario, en 945, y no á Ludovico Pío.
De totes maneres, com que ja està ben demostrat que l'església de Sant Sadurní i el monestir de Sant Pere eren dos edificis diversos, malgrat que alguns els confonen, sembla evident que Lluís el Piadós va ser el fundador d'aquell temple, i Sunyer, més tard, el d'aquest monestir.
Llegir l’original en castellà
De todos modos, como está ya bien demostrado que la iglesia de San Saturnino y el monasterio de San Pedro eran dos edificios diversos, á pesar de que algunos los confunden, parece evidente que Ludovico Pío fué el fundador de aquel templo, y Suniario, más tarde, el de dicho monasterio.
Quan l'any 985 o 986 els àrabs van tornar a apoderar-se de Barcelona, explica la tradició que les verges de Sant Pere, tement ser víctimes de la deshonestedat de la soldadesca, van resoldre amb ànim viril desfigurar-se els rostres, tallant-se els nassos. Van aconseguir el seu objecte, que va ser el de causar horror amb els seus rostres mutilats; però tanta ira va donar això als infidels, que les van passar a totes a ganivet, excepte algunes poques, entre elles l'abadessa Matruy o Matruina, a qui van portar captives a Mallorca.
Llegir l’original en castellà
Cuando en 985 ó 9S6 los árabes volvieron á apoderarse de Barcelona, cuenta la tradición que las vírgenes de San Pedro, temiendo ser víctimas de la deshonestidad de la soldadesca, resolvieron con ánimo varonil desfigurar sus rostros, cortándose las narices. Lograron su objeto, que fué el de causar horror con sus rostros mutilados; pero tal ira dio esto á los infieles, que las pasaron á todas á cuchillo, excepto algunas pocas, entre ellas la abadesa Matruy ó Matruina, á quienes llevaron cautivas á Mallorca.
El temple va ser llavors incendiat i el convent destruït en gran part.
Llegir l’original en castellà
El templo fué entonces incendiado y el convento destruido en gran parte.
Quan el comte Borrell va recobrar Barcelona, va manar reedificar el monestir, dotant-lo generosament, i va posar una germana seva d'abadessa.
Llegir l’original en castellà
Cuando el conde Borrell recobró á Barcelona, mandó reedificar el monasterio, dotándolo generosamente, y puso á una hermana suya de abadesa.
Durant el setge que l'any 1697 van posar a Barcelona els francesos, el monestir de Sant Pere, per trobar-se molt proper a la muralla, va ser en gran part destruït. Va poder, tanmateix, reparar-se, i des d'aleshores es pot dir que no ha patit cap altre deteriorament considerable.
Llegir l’original en castellà
Durante el sitio que« en 1697 pusieron á Barcelona los franceses, el monasterio de San Pedro, por hallarse muy próximo á la muralla, fué en gran parte destruido. Pudo, sin embargo, repararse, y desde entonces puede decirse que no ha sufrido otro deterioro considerable.
La fàbrica del temple és estranya i pesada, i tots els cronistes estan unànimes en dir que, encara que una altra prova no hi hagués de la seva antiguitat, prou l'assegurarien les quatre columnes que es veuen al punt d'intersecció de les dues naus; columnes que molts suposen amb fonament de l'època de Lluís el Piadós.
Llegir l’original en castellà
La fábrica del templo es extraña y pesada, y todos los cronistas están unánimes en decir que, aun cuando otra prueba no hubiese de su antigüedad, bastante la asegurarían las cuatro columnas que se ven en el punto de intersección de las dos naves; columnas que muchos suponen con fundamento de la época de Ludovico Pío.
En entrar al santuari, a mà dreta i a alguns pams de terra, s'observa un bonic sepulcre gòtic, graciós en el seu pla i detalls, amb una bella estàtua jacent, que té als peus un gos i a la mà un bàcul. Hi ha també dues figuretes que representen monges resant. Jeu allí l'abadessa Dona Elionor de Belvehí, que, segons diu l'epitafi, va morir el 22 d'agost de 1452.
Llegir l’original en castellà
Al entrar en el santuario, á mano derecha y á algunos palmos del suelo, se observa un hermoso sepulcro gótico, gracioso en su plan y detalles, con una bella estatua echada, que tiene á las plantas un perro y en la mano un báculo. Hay también dos figuritas que representan monjas rezando. Yace allí la abadesa Doña Leonor de Belvehí, que, según dice el epitafio, falleció el 22 de Agosto de 1452.
La pica baptismal, situada en una fonda capella, davant del sepulcre que acabem de mencionar, guarda un gloriós record, ja que en ella va ser batejat, el 27 de novembre de 1650, el taumaturg barceloní beat Josep Oriol. Ho recorda un quadre col·locat al costat d'aquesta pica, i que va regalar a l'església Dona Maria Teresa de Montoliu i Eril.
Llegir l’original en castellà
La pila bautismal, situada en una honda capilla, frente al sepulcro que de mencionar acabamos, guarda un gloriosos recuerdo, pues en ella fué bautizado, el 27 de Noviembre de i65o, el taumaturgo barcelonés beato José Oriol. Lo recuerda un cuadro colocado junto á dicha pila, y que regaló á la iglesia Doña María Teresa de Montoliu y Eril.
El claustre és d'un caràcter bàrbar, amb tosques talles als capitells de les columnes, figures d'informes animals i fulles rares i desconegudes. Tant el claustre com el monestir serveixen avui de Presidi peninsular.
Llegir l’original en castellà
El claustro es de un carácter bárbaro, con toscas labores en los capiteles de las columnas, figuras de informes animales y hojas raras y desconocidas. Tanto el claustro como el monasterio sirven hoy de Presidio peninsular.
L'església ha quedat oberta al culte i és parròquia.
Llegir l’original en castellà
La iglesia ha quedado abierta al culto y es parroquia.
Fi de l’entrada original