Hi ha tres d'aquest nom a Barcelona i un a la Barceloneta.
Llegir l’original en castellà
Hay tres de este nombre en Barcelona y una en la Barceloneta.
La que s'anomena Alta de Sant Pere és la que condueix a la plaça de què acabem de parlar des dels arcs de Junqueres.
Llegir l’original en castellà
La que se llama Alta de San Pedro es la que conduce ala plaza de que acabamos de hablar desde los arcos de Junqueras.
Existeixen en aquest carrer diversos edificis, sobre els quals cal cridar l'atenció.
Llegir l’original en castellà
Existen en esta calle varios edificios, sobre los cuales hay que llamar la atención.
L'un és el Presidi que, com hem dit, està al convent de Sant Pere.
Llegir l’original en castellà
El uno es el Presidio que, como hemos dicho, está en el convento de San Pedro.
L'altre és el Col·legi de l'art major de la seda, al primer pis del qual hi ha la sala capitular dels col·legiats.
Llegir l’original en castellà
El otro es el Colegio del arte mayor de la seda, en cuyo primer piso hay la sala capitular de los colegiados.
La capella que hi ha adjacent és la de Sant Cristòfol, fundada l'any 1568 pel ciutadà Mateu Roig. No ofereix res de particular.
Llegir l’original en castellà
La capilla que está adjunta es la de San Cristóbal, fundada en i568 por el ciudadano Mateo Roig. No ofrece nada de particular.
L'altre edifici, per fi, és l'església de Sant Francesc de Paula, abans de religiosos mínims, avui parròquia.
Llegir l’original en castellà
El otro edificio, por fin, es la iglesia de San Francisco de Paula, antes de religiosos mínimos, hoy parroquia.
Fundat l'orde regular dels mínims per Sant Francesc de Paula, es va introduir a Barcelona pels anys de 1670. És fama que els seus religiosos van habitar primer en una petita ermita al terme de Sant Bertran, al peu de Montjuïc; es van traslladar després a una casa que hi havia en un punt indeterminat del que és avui passeig de la Rambla; més tard es van establir en una capella situada fora de la Porta Nova, i, per fi, van passar a habitar unes cases que se'ls van cedir al carrer Alta de Sant Pere.
Llegir l’original en castellà
Fundada la orden regular de los mínimos por San Francisco de Paula, se introdujo en Barcelona por los años de 1670. Es fama que sus religiosos habitaron primero en una pequeña ermita en el término de San Beltráli, al pie de Montjuich; trasladáronse luego á una casa que había en un punto indeterminado de lo que es hoy paseo de la Rambla; más tarde se establecieron en una capilla situada fuera de la Puerta Nueva, y, por fin, pasaron á habitar unas casas que se les cedieron en la calle Alta de San Pedro.
Aquestes cases van desaparèixer l'any 1589, per aixecar-se en el seu lloc l'edifici que encara avui existeix. El santuari és d'una nau bastant espaiosa, amb creuer, que no té més profunditat que la de les capelles laterals. Exceptuant les parets, van haver de fer-se completament noves les voltes, els arcs i la cúpula, en raó d'haver-se incendiat l'any 1854. La restauració de l'església va ser feta a expenses dels feligresos.
Llegir l’original en castellà
Estas casas desaparecieron en i58g, para levantarse en su lugar el edificio que aún hoy existe. El santuario es de una nave bastante espaciosa, con crucero, que no tiene más profundidad que la de las capillas laterales. Exceptuando las paredes, tuvieron que hacerse completamente nuevas las bóvedas, los arcos y la cúpula, en razón de haberse incendiado en 1854. La restauración de la iglesia fué hecha á expensas de los feligreses.
Adornaven abans el pis baix uns quadres grans que representaven els principals passatges de la vida de Sant Francesc de Paula, deguts als pinzells de Francesc Cuquet i Francesc Gasén, els quals, en extingir-se els ordes religiosos, van passar al museu de la casa Llotja.
Llegir l’original en castellà
Adornaban antes el piso bajo unos cuadros grandes que representaban los principales pasajes de la vida de San Francisco de Paula, debidos á los pinceles de Francisco Cuquet y Francisco Gasén, los cuales, al extinguirse las órdenes religiosas, pasaron al museo de la casa Lonja.
El carrer Baix de Sant Pere desemboca a la mateixa plaça, partint de la Riera de Sant Joan.
Llegir l’original en castellà
La calle Baja de San Pedro desemboca en la misma plaza, partiendo de la Riera de San Juan.
La de Sant Felip Neri, de clergues regulars, ministres dels malalts, vulgarment anomenats Agonitzants, que va ser fundada l'any 1662, i la de Nostra Senyora de l'Ajuda.
Llegir l’original en castellà
La de San Felipe Neri, de clérigos regulares, ministros de los enfermos, vulgarmente llamados Agonizantes, que fué fundada en 1662, y la de Nuestra Señora de la Ayuda.
Heus aquí, segons explica un cronista, el que va donar origen a l'erecció d'aquesta capella.
Llegir l’original en castellà
He aquí, según cuenta un cronista, lo que dio origen á la erección de esta capilla.
Una pagesa, que va venir a Barcelona carregada amb un feix de llenya, sentint que li acabaven les forces, el va tirar a terra per descansar al carrer esmentat; però en voler tornar-lo a carregar a les espatlles, no va poder amb el pes dels troncs, ni tan sols el van assolir alguns transeünts que van venir en el seu auxili. Deslligat el feix a impulsos de la curiositat, no va ser poca la sorpresa que va produir la troballa al seu interior d'una bonica imatge de la Verge Santíssima; però més que tots va quedar absorta la dona, que va afirmar saber positivament que ni ella ni cap altra persona l'havia posat. Van entendre que era voluntat de la Divina Senyora que se la venerés en aquell lloc; i els pietosos veïns, per complir-la, van manar obrir a la paret una capelleta, on va ser col·locada l'efígie. Aquest fet singular consta de la tradició i informació rebuda a la cúria eclesiàstica l'any 1616, i està descrit en un pergamí que es guarda a l'arxiu de l'actual santuari.
Llegir l’original en castellà
Cierta campesina, que vino á Barcelona cargada con un haz de leña, sintiendo acabársele las fuerzas, lo echó al suelo para descansar en la calle referida; mas al querer cargárselo nuevamente á hombros, no pudo con el peso de los troncos, ni aun lo alcanzaron algunos transeúntes que vinieron en su auxilio. Desatado el haz á impulsos de la curiosidad, no fué poco el asombro que produjo el hallazgo en su interior de una hermosa imagen de la Virgen Santísima; pero más que todos quedó absorta la mujer, que afirmó saber positivamente que ni ella ni otra persona alguna la había puesto. Entendieron que era voluntad de la Divina Señora que se la venerara en aquel sitio; y los piadosos vecinos, para cumplirla, mandaron abrir en la pared una capillita, donde fué colocada la efigie. Este hecho singular consta de la tradición é información recibida en la curia eclesiástica en 1616, y está descrito en un pergamino que se guarda en el archivo del actual santuario.
Es va anomenar de Nostra Senyora de l'Ajuda, afegeix el cronista, des que va tenir lloc un altre succés portentós d'una afligida mare que, pregant amb abundants llàgrimes a la Mare Sobirana, representada per aquesta imatge, que li dispensés la gràcia de restituir-li un fill estimat que gemegava captiu a Àfrica, va experimentar la grata sorpresa que se li aparegués de sobte. En vista d'aquests i altres prodigis, es va augmentar la devoció del veïnat i fins i tot de la resta de Barcelona; de manera que en breu es va construir una bonica capella amb un bonic retaule.
Llegir l’original en castellà
Llamóse de Nuestra Señora de la Ayuda, añade el cronista, desde que tuvo lugar otro suceso portentoso de una afligida madre que, rogando con abundantes lágrimas á la Madre Soberana, representada por esta imagen, le dispensase la merced de restituirle un hijo querido que gemía cautivo en África, experimentó la grata sorpresa de que se le apareciese de improviso. En vista de éstos y otros prodigios, aumentóse la devoción de la vecindad y aun del resto de Barcelona; por manera que en breve se construyó una hermosa capilla con un lindo retablo.
L'una i l'altre van ser reedificats l'any 1800 a expenses de la religiositat dels veïns, segons així diu una inscripció esculpida sobre la porta.
Llegir l’original en castellà
Una y otro fueron reedificados en 1800 á expensas de la religiosidad de los vecinos, según así dice una inscripción esculpida sobre la puerta.
La Mitjana de Sant Pere és la que partint de la de Montjuïc acaba també, com les dues anteriors, a la plaça esmentada.
Llegir l’original en castellà
La Mediana de San Pedro es la que partiendo de la de Montjuich termina también, como las dos anteriores, en la plaza citada
Hi ha, per fi, a la Barceloneta un altre carrer amb el nom de Sant Pere, que creua des del de Ginebra al de Sant Ferran.
Llegir l’original en castellà
Hay, por fin, en la Barceloneta otra calle con el nombre de San Pedro, que cruza desde la de Ginebra á la de San Fernando.
Fi de l’entrada original