Tornar a l'atles

Parlamento (calle del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 419–424

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Un altre dels de l'eixample. Està traçat a partir del de Ronda en direcció a les hortes de Sant Bertran. Se li ha posat aquest nom en record dels antics Parlaments de Catalunya, sobre el qual punt ens és precís dir alguna cosa, ja que llargament hem parlat de les Corts.

Llegir l’original en castellà

Otra de las del ensanche. Está trazada á partir de la de Ronda en dirección á las huertas de San Beltrán. Se le ha puesto este nombre en recuerdo de los antiguos Parlamentos de Cataluña, acerca de cuyo punto nos es preciso decir algo, ya que largamente hemos hablado de las Cortes.

El Parlament es diferenciava de les Corts: 1r. En què aquestes eren una assemblea ordinària, mentre que aquell era només una convocatòria accidental. 2n. En què les Corts tenien poder legislatiu i prenien al seu càrrecgo l'arranjament dels negocis del país, mentre que el Parlament era només congregat en casos donats per tractar d'un assumpte urgent i perentori. 3r. En què les Corts havien de ser convocades pel rei, qui havia indispensablement de presidir-les, mentre que el Parlament podia ser convocat pel lloctinent o governador general de la província, si havia de demanar algun consell, fer alguna observació d'entitat o proposar algun dubte sobre assumptes concernents a la pública utilitat.

Llegir l’original en castellà

Diferenciábase el Parlamento de las Cortes: i.° En que éstas eran una asamblea ordinaria, mientras que aquél era sólo una convocatoria accidental. 2.0 En que las Cortes tenían poder legislativo y tomaban á su cargo el arreglo de los negocios del país, mientras que el Parlamento era sólo congregado en casos dados para tratar de un asunto urgente y perentorio. 3.° En que las Cortes debían ser convocadas por el rey, quien debía indispensablemente presidirlas, mientras que el Parlamento podía ser convocado por el lugarteniente ó gobernador general de la provincia, si tenía que pedir algún consejo, que hacer alguna observación de entidad ó que proponer alguna duda sobre asuntos concernientes á la pública utilidad.

En la manera de procedir, tanmateix, els Parlaments guardaven gran semblança en moltes coses amb les Corts.

Llegir l’original en castellà

En el modo de proceder, sin embargo, los Parlamentos guardaban gran semejanza en muchas cosas con las Cortes.

Es convocava per lletres citatòries els tres estaments o Braços i persones particulars d'ells, i es donava principi amb la proposició del rei i la resposta que donaven els Braços.

Llegir l’original en castellà

Se llamaba por letras citatorias á los tres estamentos ó Brazos y personas particulares de ellos, y se daba principio por la proposición del rey y la respuesta que daban los Brazos.

En dos Parlaments, notable l'un i notabilíssim l'altre, ens interessa fixar només l'atenció dels nostres lectors.

Llegir l’original en castellà

En dos Parlamentos, notable el uno y notabilísimo el otro, nos interesa fijar sólo la atención de nuestros lectores.

El primer de què ens ocuparem no hauria de dir-se pròpiament Parlament, per les causes i circumstàncies que el van precedir.

Llegir l’original en castellà

El primero de que vamos á ocuparnos no debiera propiamente llamarse Parlamento, por las causas y circunstancias que le precedieron.

La reina Maria, esposa d'Alfons V d'Aragó, va convocar el 1438 un Consell al seu palau de Barcelona, amb motiu d'una amenaça d'invasió francesa, i a fi d'excogitar mitjans per a la resistència i la defensa. Tots els convocats, de comú i unànime acord, van contestar: «Que en atenció al fet que els diputats per capítols de Corts no podien gastar, ni la senyora reina tenia facultat ni possibilitat de gastar per altres necessitats, que es fes convocació de Parlament.»

Llegir l’original en castellà

La reina Doña María, esposa de D. Alfonso V de Aragón, convocó en 1438 Consejo en su palacio de Barcelona, con motivo de un amago de invasión francesa, y á fin de excogitar medios para la resistencia y la defensa. Todos los convocados, de común y unánime acuerdo, contestaron: «Que en atención á que los diputados por capítulos de Cortes no podían gastar, ni la señora reina tenía facultad ni posibilidad de gastar por otras necesidades, que se hiciese convocación de Parlamento.»

Els diputats en particular van suplicar que això es fes per mitjans convenients, a saber: de manera que ELS CARRERS DE BARCELONA 42 I

Llegir l’original en castellà

Los diputados en particular suplicaron que esto se hiciese por medios convenientes, á saber: de modo que LAS CALLES DE BARCELONA 42 I

no quedessin contrariats els privilegis, constitucions i llibertats del país; i els consellers de Barcelona, sempre assenyats, sempre sensats, sempre sol·lícits i escrupolosos defensors de les prerrogatives del poble, van dir més, i fou que s'abstenien de donar el seu vot fins a haver reunit el Consell general de la ciutat, conforme era ús i pràctica.

Llegir l’original en castellà

no quedasen contrariados los privilegios, constituciones y libertades del país; y los concelleres de Barcelona, siempre cuerdos, siempre sensatos, siempre solícitos y escrupulosos defensores de las prerrogativas del pueblo, dijeron más, y fué que se abstenían de dar su voto hasta haber reunido el Consejo general de la ciudad, conforme era uso y práctica.

Es va celebrar, en efecte, Consell general en la forma acostumada, i escoltat el parer d'aquest, els consellers van contestar a l'arquebisbe de Saragossa —que per estar malalta la reina havia fet la proposició en el Consell—, que la ciutat dubtava que fos veritat que gent armada volgués entrar, i que no fos cosa ficta per a introduir parlament debaix d'aquell color, i que ells no donarien vot ni consell per a tal convocatòria, abans encautaven a sa reverència, que volgués veure amb quin poder podia la dita reina fer la dita convocatòria. I afegint també: que no era expedient que es fes parlament sense provisió de tants greuges com es pretenia que havien estat fets al dit Principat, i que per això, abans de totes les coses, es tractés de tots aquells.

Llegir l’original en castellà

Túvose, en efecto, Consejo general en la forma acostumbrada, y oído el parecer de éste, los concelleres contestaron al arzobispo de Zaragoza — que por estar enferma la reina había hecho la proposición en el Consejo,— que la ciutat dupiava que fos vevitat que gent armada volgués entrar, y que no fos cosa ficta pera introduhir parlament debaix de aqucll color, y que ells no donarien vot ni conscll pera tal convocado, abans encautaven á sa reverencia, que volgués veure ab quin poder podía la dita reina fer la dita convocado. Y añadiendo también: que no era expedient ques fes parlament sense provisió de tants agravis com se pretenia eran estáis fets al dit principal, y que percó, abans de totes coses, se tractds de tots aquells i .

Malgrat aquesta resposta terminant, l'arquebisbe els va manar dir que proveïssin que se sobresegués en la convocació del Parlament; però per segona vegada els consellers, que quan es tractava de privilegis i prerrogatives de la ciutat tenien més fermesa i orgull que el mateix rei, per segona vegada, diem, li van contestar, que ni volien consentir ni dissentir a la dita convocació.

Llegir l’original en castellà

A pesar de esta terminante respuesta, el arzobispo les mandó decir que proveyesen en que se sobreseyese en la convocación del Parlamento; pero por segunda vez los concelleres, que cuando se trataba de privilegios y prerrogativas de la ciudad tenían más firmeza y orgullo que el mismo rey, por segunda vez, decimos, le contestaron, que ni volian consentir ni disentir á la dita convocado.

No obstant això, es va fer la convocatòria i es van donar i prefixar quinze dies.

Llegir l’original en castellà

Esto no obstante, se hizo la convocación y se dieron y prefijaron quince días.

Ens ha semblat que havíem de notar aquestes contestacions entre l'arquebisbe de Saragossa i els consellers de

Llegir l’original en castellà

Xos ha parecido deber notar estas contestaciones entre el arzobispo de Zaragoza y los concelleres de

1 Peguera: Pràctica, forma i estil de celebrar Corts.

Llegir l’original en castellà

1 Peguera: Práctica, forma y es til de celebrar Caris.

Barcelona, perquè els lectors es vagin fent càrrec de com de sensat i liberal era aquell famós Consell de Cent, que no en va va arribar a tenir una reputació europea de liberalisme i d'amor patri.

Llegir l’original en castellà

Barcelona, para que los lectores se vayan haciendo cargo de lo sensato y liberal que era aquel famoso Consejo de Ciento, que no en vano llegó á tener una reputación europea de liberalismo y de amor patrio.

Però anem a l'altre Parlament que va tenir lloc el 1412, i que per ordre de data hauríem d'haver citat abans que el que s'acaba d'esmentar. Ja n'hem parlat en fer-ho del carrer de Casp.

Llegir l’original en castellà

Pero vamos al otro Parlamento que tuvo lugar en 1412, y que por orden de fecha debiéramos haber citado antes que el que se acaba de mencionar. Ya de él hemos hablado al hacerlo de la calle de Caspe.

Tothom ha sentit parlar del Parlament de Casp. Serem, doncs, molt breus en referir-nos a aquest fet, que ocupa, tanmateix, un lloc importantíssim en la història de Catalunya i en la història mateixa de les nacions.

Llegir l’original en castellà

Todo el mundo ha oido hablar del Parlamento de Caspe. Seremos, pues, muy breves al referirnos á este hecho, que ocupa, sin embargo, un lugar importantísimo en la historia de Cataluña y en la historia misma de las naciones.

El 1412, després de la mort sense successió del rei D. Martí, el vicegerent governador de Catalunya va convocar Parlament per a Tortosa.

Llegir l’original en castellà

En 1412, después de la muerte sin sucesión del rey D. Martín, el vicegerente gobernador de Cataluña convocó Parlamento para Tortosa.

Molt desassossegats anaven aleshores els ànims i molt turbulenta la noblesa del regne, i van decidir els diferents Parlaments d'Aragó i de València, juntament amb el de Catalunya, nomenar un tribunal suprem, compost de nou persones, tres per regne, el qual tribunal en inapel·lable fall triés el successor de Don Martí.

Llegir l’original en castellà

Muy desasosegados andaban entonces los ánimos y muy turbulenta la nobleza del reino, y decidieron los distintos Parlamentos de Aragón y de Valencia, junto con el de Cataluña, nombrar un tribunal supremo, compuesto de nueve personas, tres por reino, cuyo tribunal en inapelable fallo eligiese al sucesor de Don Martín.

Elegides van quedar en l'assemblea de Tortosa les tres persones que per part de Catalunya havien d'anar al Parlament central de Casp, en el qual tots els altres abdicaven els seus poders 1.

Llegir l’original en castellà

Elegidas quedaron en la asamblea de Tortosa las tres personas que por parte de Cataluña debían ir al Parlamento central de Caspe, en el cual todos los demás abdicaban sus poderes 1.

No entrarem aquí a discutir si va ser o no encertada l'elecció del successor, ja que ja en un altre lloc tenim donada sobre tan important i debatut assumpte la nostra pobra opinió; però no podem menys de consignar, ja que l'ocasió es presenta, que raríssims exemples

Llegir l’original en castellà

No entraremos aquí á discutir si fué ó no acertada la elección del sucesor, pues ya en otro lugar tenemos dada sobre tan importante y debatido asunto nuestra pobre opinión; pero no podemos menos de consignar, ya que la ocasión se presenta, que rarísimos ejemplos

1 Van ser per part de Catalunya l'arquebisbe de Tarragona i els Dres. Guillem de Vallseca i Bernat de Gualbes.

Llegir l’original en castellà

1 Fueron por parte de Cataluña el arzobispo de Tarragona y los Dres. Guillen de Vallseca y Bernardo de Gualbes.

ofereix la història del món d'un fet com aquest. Els pretendents a la corona que ja havien empunyat les armes, els exèrcits militants, els ciutadans dividits en bàndols, els pobles disposats a la lluita, tots es van aturar de cop, i baixant uns les armes i ocultant altres els seus desitjos, tots es van inclinar respectuosos davant un Parlament, davant un Congrés popular, en el qual, per ser més popular, ni tan sols l'aristocràcia tenia representant, creat, per a què?.... per donar una corona.

Llegir l’original en castellà

ofrece la historia del mundo de un hecho como éste. Los pretendientes á la corona que habían ya empuñado las armas, los ejércitos militantes, los ciudadanos divididos en bandos, los pueblos dispuestos á la lucha, todos se detuvieron de pronto, y bajando unos las armas y ocultando otros sus deseos, todos se inclinaron respetuosos ante un Parlamento, ante un Congreso popular, en el que, por ser más popular, ni siquiera la aristocracia tenía representante, creado, ¿para qué?.... para dar una corona.

Acte bell i esplèndid de la sobirania d'una nació!

Llegir l’original en castellà

¡Acto bello y espléndido de la soberanía de una nación!

Digna és de perpètua i eterna lloança la decisió presa en aquell temps, i de comú acord, per Aragó, València i Catalunya, a fi d'evitar discòrdies civils i vessament de sang. No és la força, es van dir els nostres avantpassats, sinó la justícia el que això ha de decidir; no és la guerra, sinó la discussió. Admirable i brillant raonament!

Llegir l’original en castellà

Digna es de perpetua y eterna alabanza la decisión tomada en aquel entonces, y de común acuerdo, por Aragón, Valencia y Cataluña, á fin de evitar discordias civiles y derramamiento de sangre. No es la fuerza, se dijeron nuestros antepasados, sino la justicia lo que esto debe decidir; no es la guerra, sino la discusión. ¡Admirable y brillante raciocinio! i.

Ja una altra vegada hem dit el següent, que repetim ara: Nou homes, sortits d'entre les files del poble, anaven a ser àrbitres sobirans del mateix poble, al futur del qual anaven a donar, en nom de Déu i de la justícia, la dinastia que en nom de la justícia i de Déu era demandada. El xoc de les armes, el rumor de les conteses, la veu dels partits, el clamor de les masses, el crit dels interessos, tot es va acallar per un moment; tot, al costat del món sencer, es va quedar en expectació, i les mirades del poble, prínceps,

Llegir l’original en castellà

Ya otra vez hemos dicho lo siguiente, que repetimos ahora: Nueve hombres, salidos de entre las filas del pueblo, iban á ser arbitros soberanos del mismo pueblo, á cuyo porvenir iban á dar, en nombre de Dios y de la justicia, la dinastía que en nombre de la justicia y de Dios era demandada. El choque de las armas, el rumor de las contiendas, la voz de los partidos, el clamoreo de las masas, el grito de los intereses, todo se acalló por el momento; todo, al par del mundo entero, se quedó en expectación, y las miradas del pueblo, príncipes,

L'escriptor polític conegut D. Luis Cutchet té escrit un extens treball sobre El Parlamento de Caspe, treball en el qual es lliura a importants consideracions i del qual es dedueixen irrebatibles conseqüències per als que defensen la sobirania nacional. Crec que aviat es donarà a llum aquesta obra, i crec que el públic sabrà apreciar el seu mèrit.

Llegir l’original en castellà

1 El conocido escritor político D. Luis Cutehet tiene escrito un extenso trabajo sobre El Parlamento de Caspe, trabajo en el que se entrega á importantes consideraciones y del que se deducen irrebatibles consecuencias para los que defienden la soberanía nacional. Creo que pronto se dará á luz esta obra, y creo que el público sabrá apreciar su mérito.

magnats i reis, es van fixar atònits en aquells nou homes, en aquella reduïda assemblea, composta només de sacerdots i lletrats, del si de la qual havia de brollar el decret d'invalidació d'una dinastia regnant, que havia de ser, tanmateix, tan forta i tan respectada com si l'hagués assegut al tron l'inapel·lable poder de congregats exèrcits, al resplendor enlluernador del sol de la victòria.

Llegir l’original en castellà

magnates y reyes, se fijaron atónitas en aquellos nueve hombres, en aquella reducida asamblea, compuesta sólo de sacerdotes y letrados, de cuyo seno iba á brotar el decreto de invalidación de una dinastía reinante, que debía ser, sin embargo, tan fuerte y tan respetada como si la hubiese sentado en el trono el inapelable poder de congregados ejércitos, al resplandor deslumbrante del sol de la victoria.

Molts altres exemples hi ha per l'estil d'aquest, encara que en més reduïda esfera, en la història de Catalunya.

Llegir l’original en castellà

Muchos otros ejemplos hay por el estilo de éste, aunque en más reducida esfera, en la historia de Cataluña.

No és estrany, doncs, que tals prodigis obri l'amor a la pàtria.

Llegir l’original en castellà

No es de extrañar, pues que tales portentos obra el amor á la patria.

Tot ho sacrificaven davant aquests sentiments els antics catalans.

Llegir l’original en castellà

Todo lo sacrificaban ante estos sentimientos los antiguos catalanes.

Un autor català ho va dir en moments de prova, en moments ben amargs, a fe, per a Catalunya: No pot ocórrer treball algú ni fatalitat, que no s'hagi de sofrir i tolerar per l'incomparable bé de la llibertat de la pàtria; perquè devent a la pàtria l'il·lustre crèdit i tots els béns que es gaudeixen, no pot haver-hi mal tan greu al sofriment, que no animi la paciència, encara que siguin molts els que contra tota raó tiren a destruir-la; perquè sols són prudents i savis els que, atenent a l'honra de sa nació, estimen més patir amb pocs per la conveniència de molts, que seguint l'opinió d'aquests, perdre el que és convenient a tots 1.

Llegir l’original en castellà

Un autor catalán lo dijo en momentos de prueba, en momentos bien amargos á fe para Cataluña: No pot ocorrer traball algií ni fatalitat, que nos dega sufrir y tolerar per lo incomparable be de la libertat de la patria; perque debent d la patria lo ilustre credit y tols los bens ques gosan, no pot haver hi mal tan grave al sufriment, que no anime la paciencia, encara que sien molts los que contra tota rahó tiran á destruirla; perqué sois son prudents y sdbis los que, atenent a la honra de sa nació, estiman mes patir ab pochs per la conveniencia de molts, que seguint la opinió de aquestos, perdrer lo que es convenient d tots 1 .

Fi de l’entrada original